presentació sobre l'antic Egipte temari de primer de la ESO

1. M e s o p o t à m i a i E g i p t e
LES PRIMERES
CIVILITZACIONS

2. MESOPOTÀMIA

3. INTRODUCCIÓ A
MESOPOTÀMIA
Historia de MESOPOTAMIA | SUMERIA, ACADIOS, BABILONIA - Resu
Historia de MESOPOTAMIA | SUMERIA, ACADIOS, BABILONIA - Resu…
…

4. L'ORIGEN DE
MESOPOTÀMIA
MESOPOTAMIA I | La aparición de la escritura y de las ciudades-est
MESOPOTAMIA I | La aparición de la escritura y de las ciudades-est…
…

5. EL PAS DE LES CIUTATS
ALS IMPERIS
Les primeres ciutats governades per monarquies van aparèixer durant
l'edat dels metalls
van aconseguir formar grans imperis.
Les primeres civilitzacions es van desenvolupar fa 5000 anys a
Mesopotàmia, Egipte, l'Índia i la XIna.
Es van desenvolupar al costat de grans rius -- se les anomena
civilitzacions fluxials
L'escriptura neix quan les ciutats es fan grans i s'ha de registrar gran
quantitat de informació
Amb l'invenció de l'escriptura comença la Història

7. E L C U N E I F O R M E
és la primera forma d'escriptura
van començar fent pictogrames o
dibuixos senzills
van anar fent els pictogrames més
abstractes
LES PRIMERES FORMES D'ESCRIPTURA
E L S J E R O G L Í F I C S
E L S I D I O G R A M E S X I N E S O S L ' A L FA B E T F E N I C I
els jeroglífics es feien sobre papir
al principi representaven objectes
o conceptes
van acabar representant sons
formaven paraules combinant
uns 10.000 signes
van grabar textos sobre ossos
d'animals i closques de tortuga
van crear un alfabet de 22
consonants
va anar evolucionant fins al que
tenim avui en dia

8. COM EREN LES
CIVILITZACIONS FLUVIALS
Les civilitzacions són àrees culturals extenses que comparteixen uns
senyals d'identitat però se solen fragmentar en cultures
Característiques de les civilitzacions fluvials:
Poder polític fort: els reis i les reines tenien molt de poder (feien les
lleis, comandaven l'exèrcit ...)
Societat molt jerarquitzada : una minoria de la població privilegiada
era propietària de les terres i les riques. La resta de la població vivia
sotmesa.
Construcció de grans obres arquitectòniques: van aixecar edificis
imponents com palaus i temples per demostrar el seu poder

10. MESOPOTÀMIA, LA TERRA
ENTRE RIUS
Cap al IV mil·leni aC, a Mesopotàmia va sorgir la primera civilització que
va utilitzar l'escriptura
Mesopotàmia vol dir "terra entre rius" perquè s'estenia entre els rius
Tigris i Eufrates a Orient Mitjà
Era una zona molt àrida però van construir canals per fer agricultura, que
va ser molt productiva
La seva situacií la va convertir en un lloc clau pel comerç
Mesopotàmia es dividia en dos regions:
Assíria: al nord, habitada pels assiris
Caldea: al sud, habitada per sumeris i accadis

12. LA HISTÒRIA DE
MESOPOTÀMIA
MESOPOTAMIA III | De los sumerios a la conquista persa, desarrollo
MESOPOTAMIA III | De los sumerios a la conquista persa, desarrollo…
…

13. LES ETAPES DE LA HISTÒRIA DE
MESOPOTÀMIA
En la història de Mesopotàmia, varios pobles es van alternar en el poder

14. URUK, LA PRIMERA CIUTAT DE
LA HISTÒRIA
Uruk va ser una ciutat sumèria
Feia 4km i es trobava al costat del Eufrates
S'organitzava en dues zones, cadasquna amb un
temple
El governant més important va ser el rei
Guilgameix (hem trobat el seu nom a la Llista
Reia Sumèria, que narra la història del poble
sumeri)
Els primers documents escrits es van trobar a
Uruk
És per tant la primera ciutat de la història

15. SOCIETAT,
ECONOMIA,
CULTURA I ART
MESOPOTAMIA II | Sociedad, economía, cultura y arte
MESOPOTAMIA II | Sociedad, economía, cultura y arte

16. COM ERA LA VIDA A MESOPOTÀMIA
hi havia un grup reduït amb tots els drets i la majoria de les riqueses
dins d'aquest grup hi havia:
El rei: era el summe sacerdot i vivia al palau
L'aristocràcia: formada per la familia reial i la noblesa. Posseïa moltes
terres i ocupava càrrecs molt importants
Els sacerdots: vivien als temples i feien els rituals religiosos
Els escribes: eren funcionaris que sabien llegir i escriure i comptar.
Controlaven la qualitat dels productes i registraven els impostos
U N A M I N O R I A P R I V I L E G I A D A

17. COM ERA LA VIDA A MESOPOTÀMIA
podien ser lliures o esclaus
dins d'aquest grup hi havia:
Els pagesos: treballaven les terres del rei o dels temples i es quedaven
amb una part de la collita
Els artesans: treballaven als tallers on elaboraven productes
Els comerciants: comerciaven amb els productes de cada ciutat
Les dones: estaven sotmeses als homes i la seva funció era tenir fills.
Només podien treballar si tenien permís del marit i cobraven la meitat
que els homes.
L A R E S T A D E L A P O B L A C I Ó

19. COM ERA LA VIDA A MESOPOTÀMIA
la població era politeista (creien en molts deus)
les divinitats es representaven amb cos de persona però eren immortals
els deus es manifestaven a través de les forces de la naturalesa i els somnis
Cada ciutat tenia un déu protector
Els temples eren les cases dels deus i s'hi feien cerimònies per honorar-los
L E S C R E E N C E S

20. BABILÒNIA, LA CIUTAT ON EL LUXE
ERA INESGOTABLE
Babilònia va ser una ciutat molt important
Va assolir l'esplendor durant el regnat de Nabucodonosor II
Estava envoltada de muralles amb portes d'accés. Destava la porta de la
deesa Itxa coberta amb totxos blaus
Les cases eren de tova i s'organitzaven al voltant d'un pati
Les cases es distrubuïen en barris de carrers estrets
Hi havia diversos temples, el més important estava dedicat a Marduk
Un edifici molt important era el zigurat Etemenanki
Tenia diversos palaus entre els quals destaca el palau reial

22. EGIPTE

23. INTRODUCCIÓ A
EGIPTE
El Antiguo Egipto en 13 minutos
El Antiguo Egipto en 13 minutos

24. EL NIL I EL
PODER DELS
FARAONS
EL ANTIGUO EGIPTO I | El Nilo y el poder de los faraones
EL ANTIGUO EGIPTO I | El Nilo y el poder de los faraones

25. EGIPTE, UN DO DEL NIL
La civilització egípcia neix fa més de 5000 anys a l'Àfrica, al costat del Nil
El Nil atravessava tot el territori i li donava vida enmig del desert
Cada any, les pluges torrencials desbordaven el NIl i inundaven les terres o les
tornave molt fèrtils
Les terres per als egipcis es dividien en 2 tipus:
terres negres: les terres banyades pel riu Nil --- eren molt fèrtils
terres roges: el desert
Si algun any no hi havia inundacions la terra es tornava estèril i la gent
passava gana
Per aprofitar l'aigua del riu, els egípcis van construir dics per retenir-la i
canals per portar-la a terres més llunyanes

27. LES ETAPES DE LA HISTÒRIA
D'EGIPTE
Es van formar dos grans regnes al voltant del Nil
El Baix Egipte, a la zona del delta
L'Alt Egipte, al sud
Segons la llegenda, el rei Menes els va unificar i es va convertir en el
primer faraó d'Egipte
La història d'Egipte va tenir 3 etapes:
Imperi Antic
Imperi Mitjà
Imperi Nou

29. DESENVOLUPAMENT
HISTÒRIC
EL ANTIGUO EGIPTO III | De Narmer a Cleopatra, desarrollo histórico
EL ANTIGUO EGIPTO III | De Narmer a Cleopatra, desarrollo histórico

30. EL GOVERN DEL FARAÓ
Egipte estava governat per un faraó que
tenia tots els poders (dictava lleis, governava el país, posseïa les terres,
controlava l'exèrcit ...)
era considerat un déu i es pensava que tenia poders màgics
construïa temples immensos i moltes escultures i pintures per honorar
els déus
vivia en grans palaus amb moltes riqueses i servents
era substituït per un dels seus fills quan moria (van haver-hi 31
dinasties)
no podia ser una dona (tot i que hi va haver algunes excepcions)

31. ELS ATRIBUTS DEL PODER DEL FARAÓ

32. ADMINISTRACIÓ DE L'IMPERI
El faraó necessitava l'ajuda de diversos grups de població per poder administrar
l'imperi. Aquests eren:
Els nobles:
governaven les províncies d'Egipte
Recaptaven impostos
Tenien moltes terres i riqueses
Els sacerdots:
interpretaven la voluntat dels déus
dirigien els rituals religiosos
adminsitraven els temples
Els escribes:
redactaven documents oficials
controlaven els impostos
tenien un gran prestigi social
L'exèrcit:
protegia les fronteres d'Egipte
rebien un salari, terres i esclaus
Aquests grups eren
els privilegiats

33. EL POBLE EGIPCI
La major part del poble egipci no tenia els privilegis dels grups anterios. Eren:
Els camperols:
formaven la gran majoria de la societat
cultivaven les terres dels nobles i el faraó
pagaven impostos i vivien molt malament
cultivaven lli, blat, civada i hortalisses i criaven ramats
Els artesans:
vivien a les ciutats
elaboraven ceràmica, papir, vidre, teixits etc
treballaven en tallers oficials o privats
Els comerciants:
compraven fusta, perfums o metalls que portaven df'altres terres
llunyanes
no hi havia moneda sinó que feien intercanvi
Els esclaus:
eren els presoners de guerra
no n'hi van haver gaires durant l'antic egipte
Aquests grups eren
els NO privilegiats

37. L E S D O N E S Les dones egípcies tenien més drets
que altres dones del món antic
podien heretar, administrar
propietats, comprar i vendre béns,
escollir marit o conservar els béns
en cas de divorci
la seva tasca principal era cuidar
la casa i la familia
també van fer altres feines
algunes dones van arribar a
governar Egipte
També hi va haver sacerdotesses

38. SOCIETAT,
ECONOMIA,
CULTURA I ART
EL ANTIGUO EGIPTO II | Sociedad, economía, cultura y arte
EL ANTIGUO EGIPTO II | Sociedad, economía, cultura y arte

39. LA VIDA EN UNA CIUTAT EGIPCIA
Egipte va tenir ciutats molt importants com Tebes o Memfis
Els carrers eren estrets i estaven molt bruts
Les cases s'agrupaven en barris on vivien persones d'una mateixa professió
Moltes cases tenien dues plantes, una planta baixa amb el taller i a dalt els
dormitors
Els mobles a les cases eren molt escassos
Les cases no tenien aigua corrent sinó que l'obtenien del Nil o dels pous
A les ciutats s'hi feien mercats

41. E L S D É U S I L E S D E E S S E S
L a r e l i g i ó e g í p c i a e r a p o l i t e i s t a ( c r e i e n e n m o l t s d é u s )
E l s d é u s h a b i t a v e n e n u n m ó n d i f e r e n t a l s h u m a n s
E l d é u p r i n c i p a l e r a e l S o l a n o m e n a t R a o A t ó n
C a d a d é u t e n i a u n s t r e t s f í s i c s p r o p i s , b a r r e j a d e
p e r s o n e s i a n i m a l s
E l s e g i p c i s r e t i e n c u l t e a a l g u n s a n i m a l s c o m e l
c o c o d r i l , e l s g a t s o l a s e r p p e rq u è c r e i e n q u e e r e n
m a n i f e s t a c i o n s d e l s d é u s
E l f a r a ó a c t u a v a d ' i n t e r m e d i a r i e n t r e e l s d é u s i l e s
p e r s o n e s
C o m q u e n o p o d i a f e r - h o t o t d e l e g a v a e l c u l t e a l s
s a c e rd o t s
E l s e g i p c i s c r e i e n q u e e l s r i t u a l s e r e n n e c e s s a r i s p e r
m a n t e n i r l ' e q u i l i b r i d e l ' u n i v e r s

43. EL TEMPLE, LA LLAR DELS DÉUS
Els temples egipcis eren les cases dels déus
Eren de pedra perquè duressin i tenien dimensions gegantines
Al temple s'hi accedia a través d'una avinguda flanquejada per esfinxs
Dins del santuari hi havia l'estàtua de la divinitat i només hi podien
entrar el faraó i els sacerdots més importants. S'hi feien les ofrenes
Els temples estaven coberts per sostres plans damunt de columnes enormes
Les parets i els sostres es cobrien amb relleus i pintures

45. LA VIDA DESPRÉS DE LA MORT
Els egipcis creien en la vida
després de la mort
Per això conservaven el cos dels
morts amb la momificació
La momificació era un mètode
per evitar que els cadàvers es
descomposessin, només era a
l'abast dels més rics
Els morts s'enterraven amb
objectes de la seva vida

46. EL PROCÉS DE MOMIFICACIÓ

47. LES TOMBES
Els sarcòfags s'enterraven en una tomba. N'hi havia de 3 tipus:

48. ART EGIPCI
L'art estava molt vinculat a la religió
tenia una finalitat política: enaltir el poder del faraó fent escultures
gegants
ESCULTURA
Les escultures s'han trobat a tombes i tenen un significat religiós
Es feien perquè les ànimes de les persones mortes continuessin vives
Es feien en pedra perquè duressin per sempre
Estaven pensades per ser vistes de cara
Eren rígides i idealitzades
Hi havia relleus que devoraven les tombes i els temples pintats amb colors
vius

49. PINTURA
Se n'han trobat moltes a les parets dels temples i tombes
Tenien una finalitat religiosa
Dibuixaven cada part del cos de la manera més identificable
Feien servir colors vius
Són hieràtiques (sense mostrar sentiments) i sense moviment
Les escenes no tenen profunditat
Els personatges segueixen un principi jeràrquic: els més importants són
més grans i es situen al davant

51. FINAL