4. 4
Determinants de salut
Estils de vida que condicionen la salut
L’OMS considera que aquest grup de factors és el que més
influeix sobre la salut en països desenvolupats
Poden ser beneficiosos o perjudicials:
• Fumar
• Consum d’alcohol
• Drogues
• Sedentarisme
• Abús de medicaments
• Conductes sexuals de risc
• Alimentació desequilibrada (consum excessiu de carn i
grasses animals)
https://www.youtube.com/watch?v=wabRpUnKvjM
8. El sistema sanitari català és un sistema amb
finançament públic i amb cobertura universal, al
qual tota la ciutadania de Catalunya hi té accés.
Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en
una sola xarxa d'utilització pública tots els recursos
sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que
recull una tradició d'entitats (mútues, fundacions,
consorcis, centres de l'Església) històricament
dedicades a l'atenció de la salut.
9. 9
Evolució històrica
• Inicis del segle XX
• Medicina privada
• Assistència pública domiciliària (APD)
• Hospitals de beneficència
• 1942: Seguro obligatorio de enfermedad (SOE)
• Depenent del Ministerio de Trabajo (Instituto Nacional de
Previsión: serveis de salut + serveis socials)
• 1967: Ampliació de prestacions
• Ambulatoris (“cupos”)
• “Residencias”: hospitals (Bellvitge, Vall d’Hebron)
10. 10
• 1978: INSALUD (salut) – INSERSO (serveis socials). La
Seguridad Social es converteix paulatinament en un
sistema sanitari públic de salut
• 1986: Lei General de Sanidad. Es crea el SNS
Font: Apunts Màster Direcció Institucions Sanitàries 2014. Dr José R. Repullo
11. 11
Creació de l’Institut Català de la Salut
(ICS)
Decret de la Reforma de l’Atenció
Primària (AP)
Creació de la Xarxa Hospitalària
d’Utilització Pública (XHUP)
1983
1985
1985
Catalunya. Antecedents
1981 La Generalitat va rebre les
transferències en matèria sanitària
12. Separació de funcions en el sistema sanitari català
Parlament
CatSalut
Proveïdors
Departament de
Salut
Assigna pressupost
Elabora Pla de Salut.
Transfereix recursos
econòmics
Garanteix
l’assistència
sanitària pública
Fan l’activitat
assistencial
Finançament
Recursos/
Planificació
Assegurament
Provisió
13. 13
Servei Català de la Salut
(compra de serveis sanitaris)
CLIENT
(ciutadà)
Funció asseguradora
Funció de finançament
ICS/ Altres centres
(XHUP)
Funció proveïdora
Prestació de
serveis
Assegurança
Pública
Finançament
14. 14
4 de cada 10€ de pressupost Generalitat es gasta en Salut
Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut 2012
15.
16. 16
Telemedicina
•Des de fa al menys 2 dècades que és conegut que la
telemedicina ofereix un millor accés als usuaris, a més
a més de reduir el temps d'espera entre el diagnòstic de
les malalties, tan en atenció primària com hospitalària
•A la Gerència Territorial de la Catalunya Central de
l’Institut Català de la Salut, dues comarques, el Bages i
el Berguedà, han desenvolupat diversos programes de
telemedicina, que han tingut un èxit considerable en la
reducció de les llistes d'espera al mateix temps de tenir
bona acceptació entre els usuaris.
17. 17
Telemedicina
•Entre els programes de telemedicina, la
teledermatologia és el programa que ha tingut un èxit
més considerable, mentre que el programa més
innovador ha estat el de teleúlceres
•La teledermatologia és un servei que ha estat capaç
d'assistir a milers d'usuaris de manera ràpida tot evitant
desplaçaments innecessaris i permetent una reducció
considerable de les llistes d’espera de dermatologia.
18. 18
Telemedicina
•El programa de teleúlceres, en canvi, no ha tractat
d’atendre a un gran nombre de pacients, sinó que s'ha
esforçat per millorar la qualitat de l'atenció que reben
els pacients amb úlceres vasculars
•En els darrers anys també s’ha implantat el programa
de teleaudiometries, que permet que els pacients es
facin audiometries i aquestes siguin revisades per un
metge otorinolaringòleg.
20. 20
Telemedicina
•Tots els programes de telemedicina funcionen de la
mateixa manera; el metge del CAP fa una fotografia de
la lesió i l’adjunta a la història clínica del malalt,
juntament amb una explicació de la lesió, de manera
que es garanteix en tot moment la seguretat de les
imatges
•L’especialista de l’hospital revisa les imatges i proposa
un tractament o un pla d’actuació
•El metge o metgessa del CAP revisa aquestes
indicacions i fa una trucada al pacient per tal
d’explicar-ho.
21. 21
Telemedicina
•Tot això, normalment es pot fer en menys de 7 dies. Si
l’especialista de l’hospital té algun dubte, demana al
metge del CAP que derivi al pacient per una visita
presencial
•Amb aquest sistema, evitem desplaçaments
innecessaris a l’hospital i reduïm considerablement el
temps d’espera per tal de tenir un diagnòstic.
https://www.youtube.com/watch?v=7sgwPpU1O3I&t=152s
24. •L’eConsulta és una eina que permet als ciutadans
enviar consultes al seu metge en qualsevol moment i
des de qualsevol dispositiu. el professional li
respondrà en un termini màxim de 48 hores en dies
laborables
•Per resoldre necessitats del ciutadà que no requereixin
que professional i pacient comparteixin espai i temps
•A més de formular consultes, els pacients hi poden
consultar el seu historial clínic
25. •S’hi accedeix a través de l’espai La Meva Salut
•Cal tenir present que, en no ser un servei en línia, no
està previst per a consultes urgents o que
requereixin d’una resposta immediata. Per aquest tipus
de consultes es pot trucar al 061 o adreçar-se
directament al CAP, Centre d’Urgències d’Atenció
Primària o servei d’urgències hospitalàries
•Tota la informació i missatges d’eConsulta resten
incorporats a la història clínica del ciutadà
26. S’admeten fitxers annexos
Abans d’enviar la consulta podeu comprovar si el
metge i/o infermera estan en període d’absència i, en
cas afirmatiu, trobareu l’alternativa d’enviar la
consulta a un altre professional del centre d’atenció
primària
Es pot consultar l’historial de consultes fetes i accedir-
hi en qualsevol moment
Es pot rebre notificacions per e-mail conforme el
professional ha respost la consulta i ja teniu la resposta
disponible a La Meva Salut.