Exposició sobre l'experiència pràctica de posada en funcionament de CoP dins el programa Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia
Sessió d'investigació 'La reincidència en la justícia de menors'.
Taller per aprendre a posar en marxa CoP. Jesús Martínez
1. Taller per
aprendre a posar
en marxa CoPs
EAPC
Jesús Martínez jmm@gencat.cat
Barcelona, 22 de gener de 2008
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per
generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una
imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
1
2. De vegades quan parlem
d'innovació a l’Administració
podem tenir aquesta percepció…
2
3. Xoc de trens
http://www.flickr.com/photos/fuen446/2725020761/
3
4. Societat emergent versus
Administració tradicional?
• Era del coneixement versus Rutines administratives
Compartimentació
• Era de la col·laboració versus
Procediment habitual
• Era de la innovació versus
Vies reglades
• Era de la participació versus
• Era de les organitzacions flexibles,
Jerarquització
planes… versus
• Aprenentatge permanent i situat…
versus Accions formatives en aula
Organigrama
•
4
Xarxa versus
5. És possible i realista plantejar-se
la col·laboració com una eina
habitual a l'Administració?
5
6. El que tu saps
en el teu context
Creem junts
El que sabem El que jo sé
tots dos en el meu context
El treball col·laboratiu serà un ingredient important?
6
12. El que vam trobar de veritat
Cada organització és diferent (fins i tot dins de les
administracions públiques) i necessita solucions
diferents.
Les organitzacions són dinàmiques.
Les persones són el factor clau
12
21. Flux de producció de coneixement
Productes
Biblioteca
Comunitat de pràctica
Píndoles
de coneixement Articles
rellevant
Base de s
coneixement
Píndoles
de coneixement Expert
Empleat extern
Portal de coneixement
Píndoles
de coneixement
21
22. Mapa de comunitats de pràctica 2009
Comunitat de pràctica 15 comunitats
+ 250
e-moderador Grup de treball integrants
actius
+ 1.300
Reunions presencials Treball en línia participants
Discussió
Difusió
Productes
Avaluació
22
23. Les comunitats de pràctica
CoP Nombre de Participants
professionals directes
Psicòlegs 106 25
Juristes criminòlegs 80 18
Docents 125 12
Monitors artístics 40 11
Educadors socials de centres penitenciaris 140 25
Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil 45 12
Mediadors de Justícia Juvenil 35 8
Educadors socials de Justícia Juvenil 150 12
Assessors judicials de Justícia Juvenil 35 6
Bibliotecaris judicials 25 12
Arxivers judicials 45 12
Dinamitzadors lingüístics 35 8
Mediadors familiars 175 15
Assessors judicials d’adults 30 30
Treballadors socials 95 25
23
24. Productes de coneixement
Nom del producte: La restitució econòmica a les víctimes
Breu descripció: document que recull les diferents reflexions al voltant de la
reparació econòmica a la víctima, l’alternativa belga de fons restauratiu i la
responsabilitat civil en el procés penal de menors.
Millores que aporta a l’organització i/o problemes que resol: haver fet aflorar un
tema (la reparació econòmica a la víctima) que no s’havia treballat prou des de la
promulgació de la Llei 5/2000, de responsabilitat penal del menor. Provocar
l’interès en la continuació del treball a un nivell més ampli: “el nivell de satisfacció
de les víctimes amb el programa de mediació i reparació”.
Indicadors per avaluar-ne l’aplicació: es podrà avaluar l’aplicació del treball fet a
partir d’analitzar els programes de reparació econòmica realitzats l’any 2008.
També es podrà saber a partir de veure la implicació i participació del col·lectiu en
l’enquesta a víctimes durant l’any 2008.
Nivell d’utilització per al col·lectiu: El tema econòmic és una alternativa a tenir
sempre en compte dins del programa de mediació i reparació a la víctima.
24
25. CoP Productes 2007 Productes 2008
Entrevista clínica Banc de tècniques de treball
Psicòlegs
Protocol Indicadors de canvi
Anàlisi Jurisprudència, Flux i procés de treball
Juristes criminòlegs Bones pràctiques
del Jurista, criminologia
Art teràpia
Recursos formatius
Monitors artístics Drets d’autor (creative commons)
Didàctica de l’art
Educadors socials de centres penitenciaris Bones pràctiques Atenció individualitzada
Treball amb menors
Intervenció Decàlegs d’actuació per a professionals de
Professionals de Medi Obert de Justícia Juvenil
Medi Obert
Violència neonazi
Violència domèstica
Estudi participants en mediació
Mediadors de Justícia Juvenil Mediació
Orientacions pràctiques
Educadors socials de Justícia Juvenil Bones pràctiques Manual d’
Assessors judicials de Justícia Juvenil Bones pràctiques
Difusió
Bibliotecaris judicials Màrqueting Protocols
Carta de serveis
Protocols
Arxivers judicials Protocols
Matriu de dades
Mediadors familiars Mediació Mediació
25
27. Model
de les comunitats
de pràctica
(CoP)
Tothom a
l’organització pot
contribuir amb
alguna cosa a la
innovació.
CC BY SA 2.0 – www.flickr.com/osterwalder/223828400
27
30. La definició de CoPs (E. Wenger)
Un grup de persones, reunides de
manera informal, que converteixen els
seus sabers personals (el seu saber
fer) en valors col·lectius, els quals es
tradueixen en pràctiques.
30
31. … a group of practitioners, who
share similar challenges
interact regularly
learn from and with each other
improve their ability to address their challenges
31
32. Key dimensions
Sponsorship
Domain
Domain
Participation Nurturing
Community
Community Practice
Practice
Support
32
34. CoPs versus altres agrupacions
Finalitat Qui forma Què els Temps de
part vincula permanència
Desenvolupar les Voluntaris Passió, En tant hi hagi interès
CoPs habilitats dels seus compromís i
membres i crear identificació amb
coneixement el saber fer del
grup
Oferir un producte o Persones Requeriments Fins que s’acava la
Grup formal servei assignades formals demanda
de treball
Portar a termini una Persones Requerimentrs Fins que s’acaba la
Equip de tasca específica assignades formals demanda
projecte o
millora
Transmetre (o Amics i contactes Interessos propis En tant que hagi raons
Xarxes recollir) informació per mantenir el
personal (o contacte
corporativa)
34
35. Per què aixequen interès les CoPs
• La millor manera per explicitar el coneixement tàcit.
• Una bona manera de fer circular el coneixement.
• Aprofiten molt bé les noves eines de comunicació i
col·laboració
35
36. Agents at Clarica
Windshield wipers at DaimlerChrysler Mass storage at Sun
High availability at HP Turbodudes at Shell Mayors in Central America
Quantitative biology at Eli Lilly
Stroke at St Luke Teen markets at HLL
Global marketing at J&J Technical advisors at NASDSEUrban Services at the World Bank
Stress engineering at Westinghouse
Acquisitions at the Navy
Manufacturing processes at P&G
Emergency care in Australia
Imaging at Agfa Financial Services at Oracle
Client CLOs at SABA
ActKM Safe cities at Dept of Justice
Project management at EDS Prison catering in Victoria
Hospital managers at Solucient
Aids Workers Network
Telehealth in Alberta Rumble Strips at FWHA Etc, etc, etc...
36
38. It becomes an entity in its own right It involves responsibilities
It is voluntary communal
identity
It is both private and public
long-term It is fun
viability recognized
Maturing
stewardship
Sustaining
Coalescing
It takes initiative
Transforming
ongoing
Potential legacy
common
ground It depends on renewed passion
It takes hard work and careful nurturing
A community is a living entity … not unlike a couple
common long-term communal recognized ongoing
38 ground viability identity stewardship legacy
39. Etapes en l’evolució de les CoP
ua 5
ntín
or a co
Mill
4
Optimitzat
3
Consolidat
2
1 Avançat
Nivell de
En maduresa /
Inexistent Inicial progrés temps
0 1 2 3 4 5
Consciència Aplicacions Conscienciació Integració Pràctica habitual
inicials plena organitzativa
Processos de GC integrats
Bones pràctiques Eines Compartició millors totalment
puntuals tecnològiques pràctiques
Processos de generació i gestió
consolidades
Procediments del capital intel·lectual immersos
Mètriques consolidats en els processos estratègics
Canvi cultural
39
40. Fases en la construcció de CoPs
Arrencada.
Construcció.
Consolidació.
Millora permanent
40
41. 1. Protocol·lització fase d'arrancada
1. Buscar indicis que facin pensar que hi ha una cultura d’intercanvi i
de col·laboració a l’organització (fer servir instruments
estandarditzats si és necessari)
2. Identificar problemes reals de les persones que hi treballen.
3. Identificació de pràctiques crítiques (criteris de selecció per
interès o impacte).
4. Identificació de grups dinàmics com a primer col·lectiu (amb
cultura de compartir).
5. Determinació consensuada dels objectius a complir i els resultats
concrets esperats.
6. Assegurar l'alineament dels objectius de les CoP amb els objectius
institucionals.
7. Suport institucional per exigir el compliment dels objectius.
41 8. Jornada de Bones Pràctiques
42. Errors que cal evitar Punts rellevants
• Disponibilitat versus • Valoració idoneïtat CoPs
Idoneïtat de la CoPs (escales/instruments de
valoració)
• Inici grups de treball
• Recerca de bones col·laboratiu
pràctiques individuals immediatament.
• No mètriques (d'entrada) • Aplicació ràpida i
avaluació producció
elaborada
42
43. 2. Construcció del model de CoP
9. Plantejar un model simple de tasques clau, rols i
responsabilitats (modulable i escalable).
10.Introduir tecnologia sota demanda i en funció de necessitats
reals.
11.Delimitar les responsabilitats de cada participant de la CoP.
12. Vincular estructures que puguin injectar informació i
coneixement extern a la CoP.
13. Política de incentius.
14.Planificar politica de difusió interna I externa.
43
44. Errors que cal evitar Punts rellevants
• Model únic de CoP • Flexibilitat de model: des
de grups de treball
col.laboratiu orientats a
capacitació,orientats a
• Eina única tecnològica:e- consecució,etc
Catalunya
• Flexibilitat d'eines
• Massa presencialitat. tecnològiques (més
síncrones)
• Menystenir la difusió • Informació i difusió
interna a comandaments específica per col·lectius
intermedis. implicats
44
45. Aspectes clau en la fase de disseny i
construcció
• Flexibilitat en model de CoP
• Flexibilitat en eines tecnològiques.
• Política d'incentius clara i adaptada a cada entorn
organitzatiu.
• Bona dialèctica entre el coneixement aportat per
l'expert i el que s'aporta des de dins.
45
46. 3. Consolidació
15. Traslladar progressivament necessitats i problemes de
l'organització a les CoPs tot buscant solucions e innovació.
16. Establir dinàmiques que facin aflorar el coneixement tàcit en
explicit per a cada comunitat i posar el coneixement en circulació.
17.Indicadors de retorn sistemàtics : avaluació del que han suposat
les respostes aplicades a l'organització.
18.Mantenir i alimentar la percepció d'èxit de la CoP
19. Política regular de difusió dins i fora de l'organització.
20. Formació i suport tecnològic a demanda.
46
47. Errors que cal evitar Punts rellevants
• No detectar dinàmiques • Regles de joc d'inici més
parcials confrontatives a clares
temps.
• Impuls a accions de
• No detectar a temps millora de l'organització
dinàmiques d'acomodació
de CoPs. • Blended
• Apostar en excés per la
presencialitat.
47
49. 4. Millora permanent
18. Anàlisi dels resultats dels indicadors plantejats.
19. Feedback i presa de decisions.
20. Consideració de nous reptes per a les CoP.
21 Autonomia progressiva (learning to fly)
22. Protocol·lització del procés i disseminació (Manual)
49
51. Resum dels factors clau
- Organització pacífica
• E-moderador adequat
- Caps sensibilitzats ( apadrinament)
- Incentius
- Orientació de les CoPs a la realització de productes de
ràpida aplicació (i avaluació de retorn)
-Formació dels e-moderadors
-Experts externs (si calen)
51
52. Altres aportacions a l’organització
Aflorament del talent ocult.
•Impuls dels aprenentatges informals dins de
l’organització.
•Alfabetització informacional als col·lectius
professionals.
•Vertebració col·lectius laborals.
52
55. CLIMA LABORAL: Si No
1-Absència de conflictes laborals i/o institucionals tant en el moment de l'inici de la comunitat com posteriorment en el seu desenvolupament
2-Facilitació institucional per disposar de temps per a reunions informals (mínim cinc hores presencials al mes).
CARACTERISTICAS DEL GRUP PROFESSIONAL:
3-Estabilitat de la plantilla: és dóna correlació entre percentatge elevat (més del 70%) de professionals estable (no interins o substitucions) i èxit.
4-Antiguitat del grup professional: correlacionen de forma inversa el temps d'antiguitat al lloc professional dels participants l'èxit de la comunitat.
5-Ús de les TIC i Internet: a més ús de la tecnologia (eines d’ofimàtica, etc.) i Internet al lloc de treball, més nivell d'èxit.
6-Grau d'implicació del col·lectiu professional en les CoP: a més nivell d'implicació (nombre d'entusiastes en terminologia de Wenger), més èxit.
7-Càrrega laboral percebuda: a partir d'un determinat límit correlaciona amb fracàs.
8-Autovaloració positiva del col·lectiu com a posseïdors de coneixements i experiències que poden transmetre: a més valoració positiva, més èxit.
55
56. No
COMPOSICIÓ I FUNCIONAMENT INTERN DE LA COMUNITAT DE PRÀCTICA:
Si
9-Hi ha una distribució explícita de rols entre els participants:
10-Hi ha un líder (coordinador) natural acceptat i respectat pel col·lectiu professional.
11-Hi ha un expert extern en tasques d'assessoria metodològica i/o de continguts a treballar.
NECESSITATS D'INNOVACIÓ I CONEIXEMENT DEL GRUP PROFESSIONAL
12-Propostes de temes de treball (hot topics) elevades a la CoP.
13-Propostes de millores organitzatives elevades als caps de l'organització a l’últim any.
14- Necessitat prèvia de compartir coneixement en el col·lectiu: nombre de projectes en els quals s'ha participat durant el darrer any.
56
57. Algunes tendències trobades
• Mida i especialització • No rellevant
del grup profesional
• Grau d’obsolecència • Relació
del coneixement
professional
• Relació
• Grau de jerarquització
• Nivell vinculació
TICs • Relació
57
58. Indicadors per avaluar el
programa
Indicadors de producció
- Nombre de sessions presencials
- Nombre de productes elaborats/documents produïts en les sessions presencials
Indicadors d’impacte
Quantitatius
- Nombre de casos anàlegs en què s'ha aplicat un protocol, un procediment,
elaborat en el si de la comunitat de pràctiques
- Nombre de professionals que s'han beneficiat del manual de bones
pràctiques redactat per la comunitat
- Indicador d'eficiència econòmica
Qualitatius
Recull d'històries de les persones a qui els ha millorat la seva praxi professional gràcies als
productes elaborats per la comunitat de pràctiques
- Opinions de l'estructura directiva
58
59. Política d'incentius (extrínsecs)
• Remuneració e-moderador
• Certificació del treball col·laboratiu com a hores de
formació.
• Certificació assistència a Jornades de Bones
Pràctiques com a formació.
• Participació com a ponents interns (i en Jornades
externes)del grup d'entussisstes.
• Publicacions i assistència a congressos a
demanda.
59
60. Difusió del coneixement
Nivell de difusió de la documentació i el coneixement generat:
1. Portal E-Catalunya: documentació de la comunitat implicada.
2. Intranet: col·lectiu professional i corporatiu
3. Web: public en general
4. Sessions de Bones pràctiques pel col·lectiu professional.
5. Línea de publicacions específiques
60
61. Missatges clau en la política de
Per a Directius: difusió
Acceleració resolució de problemes.
Innovació en serveis i processos.
Bona relació qualitat/preu.
Vertebració col·lectius
Circulació I retenció del coneixement organitzatiu
Per a professionals:
Pertany a un àmbit intern de creació i innovació.
Pertany a un àmbit de compartició i ajut
Lideratge en coneixement.
Formació I especialització en temàtiques estratègiques
61
63. DESPESES CoP
• Directes
– Remuneracións:
• E-moderador
• Coordinador de grup (si ha ha més d’un grup)
• Expert extern
– Jornada de Bones Practiques.
• Indirectes
– Personal administratiu
– Aules i espais
– Mantinement portal i difusió
63
64. Distribució rols CoP
• Coordinador d’àmbit
• E-moderador
• Coordinador/líder del grup
• Expert extern
• Participants
64
66. Taller de Comunidades de Prácticas
Estrategia
COORDINADOR:
NOMBRE DE LA COMUNIDAD:
Nom de l’e-moderador
OBJETIVO GENERAL
OBJETIVOS ESPECÍFICOS
Producte/s de treball col·laboratiu - 2008
Ámbito miembros
de la comunidad
Ámbito área
RESULTADOS
ESPERADOS
Ámbito Departamento
de Justicia
Ámbito Sociedad
66
67. Taller de Comunidades de Prácticas
Procesos
Documental
PERFIL DE CONOCIMIENTO Ejemplos:
Tácito x
Número de prácticas documentadas (indicar número)
¿Cómo se captura y registra el conocimiento y la información?
¿Cómo se accede y difunde la información y el conocimiento?
¿Cómo se usa e intercambia la información y el conocimiento?
PRÁCTICAS
¿Cómo se mejora el aprendizaje de los miembros?
¿Cómo se generan nuevos conocimientos y mejoras (productos)
Coordinadores
Moderadores Miembros Colaboradores externos Observadores
ROLES (Funciones)
67
68. Taller de Comunidades de Prácticas
Recursos
ÁMBITO ORGANIZACIÓN TECNOLOGÍA
Para la Captura y Registro
de
la información y el conocimiento
Para la puesta a disposición
y difusión de la información y el conocimiento
RECURSOS Para el uso e intercambio de
la información y el conocimiento
Para el aprendizaje y la
formación de los miembros
Para la creación de nuevo
conocimiento y mejoras
68
69. Taller de Comunidades de Prácticas
¿Cómo medimos los resultados?
RESULTADO
ÁMBITO DESCRIPCIÓN
Captura y Registro
Puesta a disposición y difusión
Uso e intercambio
Aprendizaje y la formación de los miembros
Creación de nuevo conocimiento y mejoras
Indicadores
Captura y Registro
Puesta a disposición y difusión
Indicadores Uso e intercambio
Aprendizaje y la formación de los miembros
Creación de nuevo conocimiento y mejoras
69
80. Treball Colaboratiu
Perquè ara?
Impacto de l'e-learning.
Reivindicació dels aprenentatges actius als entorns de
treball.
Bases Pedagògiques.
Aprenentatge social i situat.
Piaget i Vygotsky.
80
81. Elements Bàsics dels Ambients
Cooperatius (Marcelo 2008)
Meta comuna.
Interdependència positiva.
Interacció.
Contribució individual.
Habilitats personals i de grup
81
82. Avantatges (Marcelo 2008)
Promou la consecució d'objectius de més qualitat i més
amplis.
Es valora el coneixement dels pars.
Incentiva el desenvolupament del pensament crític.
Enforteix el sentiment de solidaritat.
Incrementa: aprenentatge,
motivació,compromís,relacions interpersonals...
Disminueix: sentiment d'aïllament, temor a la crítica...
82
84. Rols dins del grup col.laboratiu
Coordinador.
Relator
Verificador
Animador
Membre
84
85. Elements bàsics per propiciar ambients cooperatius
motivacionals (Fuentes 2008)
Evitar:
Sentiments d'aïllament
Temor a la crítica i a la retroalimentació
El soroll i el silenci
Relacions endogàmiques i endògenes,
Patrons de comunicació irregulars
Incentivar:
L'aprenentatge individual i grupal
La participació e interacció efectiva.
85
86. Incentivar
L'adquisició d'habilitats socials, d'interacció i
comunicatives efectives pel treball grupal on line.
El compromís personal i grupal.
La atenció centrada en l'esforç i el coneixement.
La motivació intrínseca
La gestió adequada del temps.
La gestió i organització de les discussions
86
87. El debat virtual: aspectes bàsics
El debat virtual com l'element central del treball
cooperatiu on line
Requereix emplenar tècniques de dinamització i
sistematització.
Rellevància de les aportacions externes.
Cal organització i estructuració del coneixement
generat.
Seguiment i avaluació.
87
88. Factors que afavoreixen la
cohesió en grups virtuals
Existència d'una amenaça externa.
Atracció positiva.
Objectius comuns
Sistema de comunicació descentralitzat
Afirmació positiva del grup
88
89. El manteniment del grup
S'ha de percebre que el que es guanya és major que el
que es perd.
O sigui, que el temps i l'esforç invertit ve compensat
per:
Factors de socialització, coneixement dels altres.
La satisfacció de poder solucionar problemes junts.
Prestigi professional.
Altres recompenses socials.
89
90. Estratègies per estimular
participació on line (Harasim
2000)
1. Crear una atmósfera informal, cálida, de bienvenida y apoyo.
2. Dejar clara la participación que se espera.
3. No impartir e-lecciones largas y tediosas que frenen y retrasen
la participación.
4. Servir de modelo para las respuestas (en relación con la
tipología y el tiempo de respuesta).
5. Estimular a los participantes para que respondan y se animen
entre ellos.
90
91. Estratègies per estimular
participació (Harasim 2000)
6. Reafirmar positivamente las contribuciones a las discusiones y
reafirmar negativamente el silencio.
7. Cerrar la discusión con una síntesis o hilvanado del tema.
8. Solicitar metacomunicación (comentarios sobre las normas y las
dinámicas de participación y debate).
9. Utilizar el teléfono, el fax o el correo electrónico para asegurarse
de la correcta coordinación de las actividades.
91
92. Etapes en la moderació de grups
cooperatius on-line (Salmon
2000)
Accés, motivació i compromís.
Socialització.
Compartir informació.
Construcció de coneixement.
Conclusió
92
93. Activitats específiques de l'e-moderador en l'animació
d'ambients on line (Armengol i Rodriguez 2006)
Apuntalar las actividades de la red nutriendo a sus zonas de
aportaciones con materiales pertinentes.
Conocer y analizar las necesidades del debate, descubrir los
puntos álgidos de las discusiones, los temas implícitos, los
enfoques alternativos y/o las deficiencias de reflexión en
los temas propuestos.
Garantizar la pertinencia y la calidad de las aportaciones,
procurando quese ajusten a los objetivos planteados en la
red
93
94. Activitats específiques de l'e-moderador en
l'animació d'ambients on line (Armengol i
Rodriguez 2006)
Buscar la información y el conocimiento pertinente, ya sea en la red o fuera
de ella.
También procurarse documentos, investigaciones, experiencias, enseñanzas
de expertos u obtener entrevistas con personalidades (conocidas o no)
que posean conocimiento o experiencia sobre los temas sometidos a
debate.
Contactar con expertos y consultores, con el fin de que contribuyan en
algún momento al debate, ya sea directamente o sometiendo algún
documento a discusión.
Elaborar reseñas y críticas de obras (libros, artículos, software, webs,
películas,etc.).
94
95. Activitats específiques de l'e-moderador en
l'animació d'ambients on line (Armengol i
Rodriguez 2006)
Mantener la red conectada con otras redes pertinentes.
Contactar con los lurkers2 de forma más individualizada, para animarlos a
abandonar su posición y a incorporarse a la actividad de la red.
Averiguar, a través de alguna herramienta o área para reflexiones o
comentarios, las problemáticas que van surgiendo, a fin de poder incidir
en ellas.
Organizar y coordinar la interacción entre los participantes de su red de
conocimiento.
Hilvanar el debate mediante pequeñas recapitulaciones o resúmenes, con el
95 fin de orientar y relanzar la discusión.
96. Criteris a tenir en compte en l'e-
moderació.
Títols dels missatges: importància d'una bona elecció.
Identificació adequada dels missatges.
Cura amb els enllaços.
Netetiqueta.
Drets d'autor.
96
97. Proposta d'una dinàmica eficient
de treball presencial on line
(pojecte Accelera)
Primera reunió presencial:
A partir d'un tema proposat es genera una dinàmica d'aportació
d'idees, experiències, conceptualitzacions, etc. dels participants,
les quals són recollides per l'e-moderador en un «acta», entesa
com un document acumulatiu de les dades i les aportacions
efectuades.
97
98. Proposta d'una dinàmica eficient de treball presencial
on line (Adaptada de Gairin 2006)
Treball mensual on line fins la propera sessió
presencial. Comporta dinàmiques d'aquest tipus:
e-moderador demana validació de l'acta.
e-moderador demana que es generi un torn de noves aportacions i de
noves rèpliques.
e-moderador confecciona un nou document amb les aportacions resultants
i l'envia per a ser tractat com a nou punt de partida de la nova reunió
presencial
Segona reunió presencial i treball on line ( i
continuació en la mateixa metodologia fins que
s'arribi a la conclusió del tema encetat )
98
99. Competències de l'e-moderador (Gairin
2006)
● Competències pedagògiques
●Competències socials
●Competències en gestió del coneixement:
ACUMULAR,
COMPARTIR,
CREAR,
PRODUIR
●Competència tecnològica
●Competències de lideratge
99
100. Gràcies a tothom!!!
Gràcies! del programa Compartim:
Per seguir l’activitat
http://gestioconeixement.blogspot.com
http://trabajocolaborativoenred.wordpress.com/
Per a documentació del programa (presentacions, articles...):
www.slideshare.net/justicia
http://www.slideshare.net/marti/slideshows
Jesús Martínez jmm@gencat.cat
Barcelona, 22 de gener de 2008
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per
generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Jordi Graells Costa i Jesús Martínez Marín) i no es contradigui amb la llicència específica
que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
100