El procés de desistiment de les persones empresonades
1. EL PROCÉS DE DESISTIMENT DE LES
PERSONES EMPRESONADES
Josep Cid i Joel Martí
(amb el suport d‟Aina Ibàñez com a tècnica de recerca) (*)
Grup de recerca en Criminologia aplicada a la penologia
Universitat Autònoma de Barcelona
Sessió d’Investigació: Inserció després de la presó.
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
Barcelona, 31 de maig de 2011
(*) També han col·laborat en la recerca: Anna Meléndez i Ferran Restrepo.
Aquesta recerca ha rebut el suport econòmic del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada (Convocatòria 2010 d‟Ajuts econòmics per a projectes de recerca). La
investigació s‟integra en el marc del Grup de Recerca en Criminologia Aplicada a la
Penologia (Universitat Autònoma de Barcelona, SGR 2009/01117) i en el projecte
d‟abast més ampli Políticas de reinserción en el ámbito penal finançat pel Ministeri de
Ciència i Innovació (DER2008-05041/JURI).
2. 1. PREMISSES TEÒRIQUES
La predisposició delictiva inicial no és determinant per a
explicar la persistència delictiva posterior. Importància dels
factors dinàmics (Sampson i Laub, 1993; Laub i Sampson,
2003).
El desistiment requereix, més enllà de determinades
condicions estructurals i recursos materials, d‟una decisió de
la persona relativa a abandonar l‟activitat delictiva (Burnett,
1992; Maruna, 2001; Laub i Sampson, 2003).
3. 1. PREMISSES TEÒRIQUES
Factors transicionals (dinàmics) que poden afavorir el canvi
Aprenentatges Vincles socials Suport social
Capacitats, Autocontrol derivat de la Accés als recursos:
habilitats voluntat de manteniment allotjament, ocupació i altres
interpersonals, de les relacions fonts d‟ingressos
actituds interpersonals
„convencionals‟
Teoria de Teoria del Control Teoria de la
l„Aprenentatge Tensió
(Hirschi, 1969;
(Andrews-Bonta, 2003) Sampson i Laub, 1993) (Cullen i Wright, 1997)
4. 2. OBJECTIUS
A. Identificar les narratives de desistiment i persistència en
l‟activitat delictiva.
Construcció
d‟una nova
Narratives de desistiment identitat
(Maruna, 2001):
Percepció
d‟autoeficàcia
B. Conèixer com determinats factors externs contribueixen a
la construcció d‟aquestes narratives.
5. 2. OBJECTIUS
B. Conèixer com determinats factors externs contribueixen a la
construcció d‟aquestes narratives.
(i) Factors transicionals (vincles, suports i aprenentatges en el
procés de transició) que afavoreixen en canvi.
(ii) Trajectòria (presència de factors favorables al canvi).
(iii) Maduració personal (final de l‟adolescència i final de la
joventut com moments propicis pel canvi).
6. 3. MÈTODE
Població objecte d’estudi:
Homes condemnats a presó per delictes contra la
propietat i/o salut pública.
Delimitació temporal:
Interns que han finalitzat condemna entre abril i octubre
de 2010. Contacte en les darreres setmanes abans de
finalitzar la condemna.
Accés als casos:
A través de la Subdirecció General de Programes de
Rehabilitació i Sanitat i dels centres
penitenciaris.
Tècniques d’obtenció d'informació:
Entrevista narrativa i calendari de vida.
7. 3. MÈTODE
Mostra
Realització d‟un total de 67 entrevistes a interns de diferents
edats i graus de classificació (variables relacionades amb la
reincidència en estudis quantitatius).
Selecció de 40 entrevistes corresponents a quatre perfils típics
definits segons l‟inici de l‟activitat delictiva i l‟edat, i garantint
diversitat de narratives en l‟interior de cada perfil.
Perfil Inici de l’activitat Nacionalitat
delictiva
A. Joves (fins 26 anys) Preadolescència, Espanyol/ Estranger
adolescència
B. Joves en transició a la Preadolescència, Espanyol
vida adulta (27-35 anys) adolescència
C. Adults consumidors Preadolescència, Espanyol
(>35 anys) adolescència
D. Migrants amb inici tardà Joventut, adultesa Estranger o
de l‟activitat delictiva (posterior a la migració) nacionalitzat
8. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES DESISTENTS.
Ruptura amb identitat adolescent/juvenil
"Mira, esta mañana he puesto en el Facebook que, me
arrepiento de, no me arrepiento de todo lo que hecho pero que
no volvería a hacer todo lo que he hecho en mi vida. Esa vida
de locuras, esa vida de, de, de pasotismo, de, de
inconsciencia, prefiero mi vida de ahora, ordenada, y locual,
no, por decirlo así o como/" (E200)
9. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES DESISTENTS.
Projectes de vida convencionals
“... los niños y la mujer ahí, la pequeña familia y bien tal, pues…
es la gloria para mí [somriu]. ¿Aspiraciones? o… ¿sueños?, sí
que tenemos todos, pero yo estaré, yo me conformo con esto,
con si, si… si puedo yo aportar lo básico para mi… familia, pues,
sobre todo en estos tiempos, no?, en estos tiempos que está la
cosa muy mal.” (E206)
10. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES DESISTENTS.
Capacitat d’agència
“Yo sí, lo he conseguido. Gracias a Dios soy fuerte, bueno,
gracias a mí, porque ni siquiera creo en Dios [somriu]. Soy...
psicológicamente soy fuerte, tengo mucha capacidad, y... todo lo
que he hecho hoy por hoy ha sido por mí. Todas las mejoras, no
por que mis padres me digan no hagas esto, no lo he hecho; lo he
hecho porque... yo sé que es un bien para mí. Es decir, la gente
te puede hablar y puedes escuchar, o puedes oír, pero al fin y al
cabo uno no cambia hasta que él realmente no se da cuenta de lo
que está sucediendo, y yo me he dao cuenta.” (E363)
11. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES DESISTENTS.
Estratègies de canvi
“Sí, todos los días, pa‟ salir en busca de faena, porque
siempre he intentado trabajar, he trabajado y... he estado
trabajando y ahora pues estoy... buscando trabajo y cursillos,
estoy apuntado en varios cursillos” (E206)
12. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES PERSISTENTS.
Desig d’un futur diferent
“Pero no sé, me gustaría... me gustaría, pos... tener un
trabajo, tener un trabajo pos... conocer una chavala, por
decirte, porque ya sé que con la madre de mi hija no voy a
poder volver, no es que yo no quiera, es ella, por decirte,
¿no?. Y... bueno, y... lo que no he disfutao a lo mejor con la
niña, disfrutarlo, con la niña... “ (E58)
13. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES PERSISTENTS.
Amb tot, no s’ha construït una identitat alternativa a la delictiva
"Ser una persona... normal, como todas las personas, pero
evolucionando poco a poco, ((?)) bien, bien, bien hasta que ya te has
metido en el mundo del trabajador... cuesta, porque cuesta, porque
yo sé... que cuesta, pero, si no lo buscas... Quién dice que... veas un
((cameo)), veas un bolso, veas un móvil, veas una chaqueta... que
no te va a dar la tentación. Si has sido ladrón, ¿cómo que no te va a
dar la tentación? Claro que me va a dar la tentación, claro que lo voy
a coger... si te ((esperas)) lo coges, pero si... lo evitas, es mejor."
(E148)
14. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES PERSISTENTS.
Alta percepció d’obstacles
“Sale un hombre de prisión de pagar cinco años y lo meten
en la calle y dicen, venga! Búscate la vida! Búscate un piso si
quieres tener a tus niños, búscate un trabajo, y lucha por
vivir, una persona que no tiene estudios, que no tiene nada,
que se ha tirao 5 años en prisión, acaba la condena y venga!
Lo ponéis de patitas en la calle y venga ya tiene la vida
resuelta (.)” (E217)
15. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES PERSISTENTS.
Baixa capacitat d’agència (el futur depèn de les circumstàncies)
"...hay un refrán que dice “de este agua nunca beberé”, pero yo
nunca digo eso, mi intención es no volver a prisión, mi objetivo,
vale? poder estar con mi pareja, con mi madre hacer las cosas lo
mejor posible y si tengo que pedir ayuda en algún caso o en algún
centro del, o [lo] que sea, pedir ayuda. Y no sé el tiempo que voy a
durar, en libertad. Mi intención es durar todo lo que me queda de
vida, pero, según como se presentan las circunstancias…
entonces..." (E213)
16. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES
Possibles factors explicatius:
(i) Factors transicionals (vincles, suports i aprenentatges en el procés
de transició).
(ii) Trajectòria (presència de factors favorables al canvi).
(iii) Maduració personal (final de l‟adolescència i final de la joventut
com moments propicis pel canvi).
17. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES
(i) Factors transicionals: el canvi com a exigència del vincle ...
"Que lleva muchos años conmigo y ha aguantao mucho y no
sé... vale la pena luchar, he parao de robar y de todo, o sea, he
llegao donde he llegao por ella, en verdad...porque sino me da
igual, yo no tengo padres! (...) ... y claro tengo mi novia ahora y
me ha ayudao y me sentiría como si la traicionara fallándole."
(E80)
... versus la manca de vincle com a desmotivació
“Y yo cuando he salido, no vuelvo, no he salido para robar, no
tengo motivos para robar, ((ni nada)). Yo tengo motivos mía,
motivos mía, motivos de mi madre. Llevo mucho tiempo [que]
no la ve[o]. Y cuando he salido me dicen [que] mi madre está
muerta, no sé. Ahora no tengo a ninguno, estoy solo.” (E255)
18. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES
(i) Factors transicionals: el canvi com a exigència del vincle
Són els vincles els únics catalitzadors de les narratives de
desistiment? Són el principal catalitzador en la mostra
analitzada, però... Immigrants amb narrativa desistent
sense vincles forts (perfil D).
Són els vincles suficients per què es desenvolupi una narrativa
de canvi? No. Cal mobilitzar suports i aprenentatges.
Operen igual els vincles en tots els perfils? No. La parella és el
vincle més rellevant entre els joves (perfil A) i la família en
els més grans (perfils B, C i D).
Hi ha altres vincles rellevants a més de la parella i la família?
No. El valor del altres és més desigual (ex. paternitat).
19. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES
(i) Factors transicionals: el paper dels suports
Suport que prové de l‟ocupació. Apareix com un element bàsic
de l‟autoeficàcia de la persona.
Suport que prové de la família/parella. Només el suport que va
unit al vincle augmenta el sentit d‟autoeficàcia de la persona.
Suport de les administracions públiques. Augmenten el sentit
d‟autoeficàcia. Però si el vincle no existeix, l‟autoeficàcia és
feble.
Conclusió. El suport és bàsic per a l‟autoeficàcia, però és
insuficient per sí sol per contribuir a l‟autoeficàcia. Un matís: la
població immigrada (casos d‟autoeficàcia basada en el suport
laboral, sense vincles).
20. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES
(i) Factors transicionals: el paper de la intervenció penitenciària
Serveix la intervenció penitenciària per construir una narrativa de
desistiment? Sí, en particular en la dimensió d‟autoeficàcia
(capacitació, credencial, tractament, espai de relació prosocial).
Existeixen condicions prèvies per tal que la intervenció sigui
significativa en la narrativa? Sí, tant la participació com la
producció dels efectes positius depèn de la motivació de la
persona.
Conclusió. Els aprenentatges no semblen catalitzar el procés de
canvi, però sí fonamentals per acompanyar-lo.
21. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES
(ii) Trajectòria (presència de factors favorables al canvi)
Molts elements comuns entre les trajectòries dels entrevistats
(famílies de nivell socioeconòmic baix, amb dificultat per supervisar
els seus fills i fracàs escolar), però també elements diferencials (ex.
pobresa extrema, condicions del barri, maltractaments en la
infantesa, experiència laboral, temps empresonat).
Els factors favorables de la trajectòria ajuden a construir la
narrativa de desistiment (ex. experiència laboral prèvia)
La trajectòria no és determinant (persones desistents amb
trajectòria desfavorable)
22. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES
(iii) Maduració personal
Possiblement hi ha fases més favorables que altres per fer una
revisió de la identitat adolescent i juvenil (joves en transició a la
vida adulta i adults a l‟entorn de 40 anys).
No obstant això, no sembla que la maduració per si sola sigui
explicativa del canvi, sinó que aquesta experiència reflexiva va
precedida de determinats factors transicionals.
23. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES
- PERFIL A: Nous vincles de Recuperació d‟aspectes de Ruptura amb
parella la trajectòria favorables al l‟entorn
- PERFILS B, C, D: Vincles canvi (ex. experiència delictiu
familiars preexistents (parella, laboral) (ambients,
pares) - PERFIL D: Trajectòria xarxes, lloc
adolescent no delictiva residència)
Identitat
convencional Autoeficàcia
Deshabituació
drogues
Suports familiars: - Contacte Intervenció Altres
- Parella amb el penitenciària: suports
- Família d‟origen mercat de - Programes (subsidis,
treball i formatius i ajuts)
possibilitat ocupacionals
legal de - Tractaments
treballar.
24. 5. DISCUSSIÓ: NARRATIVES, DESISTIMENT I REINCIDÈNCIA
En aquesta fase de la recerca no s‟ha identificat el resultat del
procés de transició (desistiment vs persistència en l‟activitat
delictiva), sinó les narratives que acompanyen aquest procés.
La segona onada del treball de camp (en curs) està orientada a
analitzar el procés de transició i la seva vinculació amb les
narratives identificades.
Aquest procés de transició s‟inscriu, en última instància, en un
context socioeconòmic i polític que configura l‟estructura
d‟oportunitats en què es desenvolupa la vida en llibertat,
especialment en tres esferes:
• Mercat de treball i accés a l‟ocupació.
• Família i organització social del benestar.
• Polítiques d‟estrangeria i estatus jurídic de la població
estrangera després de complir condemna penitenciària.
25. 6. IMPLICACIONS PRÀCTIQUES EN POLÍTIQUES DE REINSERCIÓ
(i) Els resultats de la recerca suggereixen la importància de reforçar els vincles
familiars amb què la persona compta a l‟exterior.
• Necessitat de polítiques específiques per a les persones amb menys vincles socials
que operin com a catalitzadors del canvi. Importància de treballar en una doble
dimensió: la participació con una forma de reforçar el vincle i l'enfortiment del vincle
com una forma de reforçar el valor de la participació.
(ii) Aprenentatge i inserció laboral com a font d‟autoeficàcia. Surten reforçats els
programes de tractament i els programes formatius i d‟inserció laboral per la
seva capacitat de contribuir a l‟autoeficàcia.
• Excepcions que permeten l‟ocupació dels immigrants amb antecedents penals
• Pel que fa a les persones que surten de presó amb molt baixa ocupabilitat, el suport
social sembla imprescindible per evitar l‟exclusió social a la que semblen encaminar-
se.
(iii) Perill de no donar “segones oportunitats”. Dificultat de construir un discurs
d‟autoeficàcia finalitzant la condemna en segon grau (tancat).
26. 6. IMPLICACIONS PRÀCTIQUES EN POLÍTIQUES DE REINSERCIÓ
“Only everything works”
(Bushway i Reuter, 2004: 224).
Les experiències de les persones amb narrativa desistent ens
mostren que la seva narrativa és fruit d‟una complexa dinàmica
causal amb molts aspectes transicionals positius. Això suggereix la
idea de tenir una “dimensió integral” de la reinserció.
27. REFERÈNCIES
Andrews, D.; Bonta, J. (2003). The Psychology of Criminal Conduct. 3ª ed.
Cincinaty: Anderson.
Burnett, R. (1992). The Dinamics of Recidivism. Oxford: Oxford Centre for
Criminological Research.
Bushway, S; Reuter, P. (2004). “Labor markets and crime”, a: Wilson, J. Q.;
Petersilia, J. Crime. Oakland: ICP Press, 191-224.
Cullen, F.; Wright, J. (1997). “Liberating the anomie-strain paradigm: Implications
from social-support theory”. A: N. Passas, R. Agnew (eds.). The future of anomie
theory. Boston: Northeastern University Press, 187-206.
Hirschi, T. (1969). Causes of delinquency. Berkeley: University of California Press.
Laub, J.; Sampson, R. (2003). Shared Beginnings, Different Lives. Delinquent Boys
to Age 70. Cambridge: Harvard University Press.
Maruna, S. (2001). Making Good. How ex-Convicts Reform and Rebuild their Lives.
Washington: American Psychological Association.
Sampson, R.; Laub, J. (1993). Crime in the Making. Pathways and Turning Points
Through Life. Cambridge: Harvard University Press.