2. LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ
La llum arriba a l’ull a través de
la còrnia i la pupil·la. L’iris
controla la intensitat de la llum
que entra. El cristal·lí enfoca
els raigs que entren a través de
la pupil·la, els quals arribaran a
la retina que els convertirà en
impulsos nerviosos.
3. LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ
La llum arriba a la càmera a
través de l’objectiu. El
diafragma gradua la quantitat
de llum que entra. Dins
l’objectiu hi ha un conjunt de
lents que enfocaran els raigs, els
quals arribaran a la superfície
de la pel·lícula.
4. DIFERÈNCIES CÀMERA/ULL
-Visió selectiva (càmera i ull)
-Enfocament (càmera i ull)
-Bidimensionalitat (càmera i ull)
-Angle de visió (càmera i ull)
-Efectes òptics (càmera)
5. LA LLUM
És un material més de la imatge
que ens pot ajudar a conferir un
aspecte o altre a allò que
s’estigui fotografiant o gravant.
És l’element que ens permet
veure les coses i també captar les
imatges a través d’una càmera.
6. CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM
És una forma d’energia
electromagnètica que es
trasllada en l’inia recta en el buit
300.000 km/seg. Composta per
quantitats d’energia invisible
(quants) i constituida per
partícules d’energia que es
comporten com una ona.
7. CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM
Quan topa amb alguna superfície
o substància, pot reaccionar de
diferents maneres:
-Transmissió:
directa/difusa/parcial
-Reflexió:
directa/difusa/parcial/selectiva
-Absorció
8. ELS COLORS
Són resultat de la
descomposició de la llum
blanca. La reflexió i absorció
de part dels raigs de
l’espectre lumínic en els
cossos i les substàncies és la
que ens provoca la percepció
dels colors.
9. ELS COLORS
Primaris o additius:
roig/verd/blau=llum blanca
Secundaris substractius: roig +
verd=groc/roig + blau=magenta/blau
+ verd= cian
Suma de complementaris=llum
blanca (roig + cian)
Temperatura de color
10. CONTROL DE LA LLUM
-Fotòmetres: són els dispositius que
mesuren la quantitat de llum d’una
escena concreta.
-Diafragma i velocitat d’obturació:
ens permeten controlar l’exposició.
-Filtres: discriminen els raigs que
entraran a la càmera.
12. EQUIP D’IL·LUMINACIÓ
Làmpades de quars o halògens: fetes
de filaments de tungstè col·locats dins
un tub de quars on hi ha gas halògen.
-Reflector de quars
-Reflector rectancular (tota-light)
-Difusor
-Reflectors parabòlics
-Flaix
-Torxes
14. DIRECCIÓ DE LA LLUM
Col·locació respecte a la càmera i a
allò fotografiat.
-Frontal - Frontal inferior
-Tres quarts - Silueta
-Lateral - Frontal superior
-Set octaus - Zenital
-Contrallum
15. PROPAGACIÓ DE LA LLUM
Llum directa llum dura
Llum difusa llum tova
Rebotada
Filtrada
17. LA PEL·LÍCULA: CARACTERÍSTIQUES
Es diferencien per:
-Format
-Tipus d’emulsió
-Tipus d’imatge que produeixen
-Índex de sensibilitat a la llum
Blanc i negre 1 capa d’emulsió
Color 3 capes d’emulsió
18. SENSIBILITAT
La llum pot ser que les
afecti més o menys
ràpidament, depèn de la
qualitat del material
sensible però també de
la mida de les seves
partícules.
19. SENSIBILITAT
Menor temps d’exposició: si és més
sensible serà més ràpida.
Definició: si els halurs de plata són
més grans, afectarà a la definició de
la imatge.
Contrasts: el gra fi permetrà captar
més tons i definirà millor les
gradacions tonals.
20. ÍNDEX DE SENSIBILITAT
La sensibilitat es mesura
segons l’estàndart ASA. Com
més sensible sigui la
pel·lícula, més lluminositat
podrà captar.
21. DIAFRAGMA
Dispositiu que regula la
quantitat de llum que entra
a la càmera. Funciona com
l’iris de l’ull humà, obrint-se
o tancant-se per permetre
que entri més o menys
llum.
22. OBTURADOR
És un mecanisme situat
davant la pel·lícula que
impedeix que la llum arribi
a aquest element. Permet
limitar l’exposició a temps
molt breus i controla el
temps d’exposició.
Velocitat d’obturació
24. CAPTAR EL MOVIMENT
El moviment és un dels principals motors d’expressivitat en la
fotografia.
25. CAPTAR EL MOVIMENT
Congelació de moviment: una
imatge d’alt dinamisme en ple
moviment apareix com
congelada.
Desplaçament: s’ajusta un
temps d’exposició prou lent
com perquè el moviment de
l’element aparegui desplaçat.
26. COMBINACIÓ DEL DIAFRAGMA I LA
VELOCITAT D’OBTURACIÓ
Tant amb el diafragma
com amb la velocitat
d’obturació regulem
l’exposició de llum. Amb
el primer regulem la
quantitat, amb la segona
el temps d’exposició.
27. COMBINACIÓ DEL DIAFRAGMA I LA
VELOCITAT D’OBTURACIÓ
La profunditat de camp és
inversament proporcional a
l’obertura del diafragma.
Sobreexposició foto clara
Subexposició foto fosca
28. EL VISOR
És un dispositiu a través del
qual s’observa el subjecte o
objecte que serà fotografiat,
fent possible compondre
l’escena i enfocar.
29. EL VISOR
Visor directe: el dispositiu
visor és independent de
l’objectiu.
Visor rèflex: la imatge
projectada en la pel·lícula per
l’objectiu està de cap per avall i
invertida lateralment.
30. ELS OBJECTIUS
Les lents permeten una major
obertura, ja que desvien els
raigs perquè convergeixin en un
punt i tornin a projectar-se
damunt del suport fotosensible
produint una imatge enfocada.
Anomenem objectiu al sistema
òptic d’una càmera format per
lents simples situades al llarg
d’un eix.
31. ELEMENTS D’UNA LENT
-Focus: punt on convergeixen
els raigs de llum.
-Pla focal: pla vertical on es
forma la imatge.
-Centre de curvatures: els
centres de les esferes de les
cares corbes de la lent.
-Centre òptic: per on passen
els raigs sense desviar-se.
32. ELEMENTS D’UNA LENT
-Eix òptic: eix que passa pel
centre òptic i els centres de
curvatura.
-Distància focal: distància entre
el centre òptic i el focus.
-Pla de l’objecte: un dels plans
que conté l’objecte
representat.
33. TIPUS D’OBJECTIUS
Els objectius es classifiquen
segons la seva distància
focal, en: normals, angulars,
macros i teleobjectius.
34. OBJECTIU NORMAL
Es caracteritza per la poca
distorsió i la naturalitat que
ofereix en la perspectiva,
excepte en la presa fotográfica
realitzada des de molt a prop.
És molt lluminós.
35. OBJECTIU ANGULAR
L’angle és més obert, pot
recollir més escena, però ens
dóna la sensació que ens
allunya d’ella. Produeix
deformacions o distorcions en
els objectes i en les distàncies.
36. TELEOBJECTIU
Estan dissenyats per apropar
els subjectes situats a gran
distància ampliant la imatge
òpticament. Proporcionen
poca profunditat de camp i no
permeten enfocar elements
molt propers.
37. MACROS
Serveixen per a tenir un
acostament màxim. Són
capaços d’enfocar a distàncies
molt curtes, reproduint els
elements o imatges enfocades
a un terç o un quart de la seva
grandària real.
38. OBJECTIUS DE DISTÀNCIA FOCAL
VARIABLE
Permet variar la distancia
focal sense canviar
d’objectiu. Acostumen a ser
més grans i pesats, però
poden arribar a substituir a
diferents objectius de
distància focal fixa.
39. ACCESSORIS
Lents d’augment:
disminueixen la distància
d’enfocament.
Anells extensors: anells buits
que allarguen l’objectiu. Ens
permet enfocar a menys
distància un element.
40. ELS OBJECTIUS PERMETEN…
-Que amb la càmera abastem un
angle de visió determinat.
-Produir aberracions òptiques i
corregir-ne d’altres.
-Modificar la sensació de les
distàncies en profunditat.
41. ELS OBJECTIUS PERMETEN…
-Acostar-nos a elements llunyans o
molt petits i propers.
-Tenir més o menys capacitat de
profunditat de camp.
-Obtenir una imatge enfocada.
Focus/autofocus
42. PARÀMETRES QUE CONDICIONEN LA
PROFUNDITAT DE CAMP
-L’obertura del diafragma.
-La distància focal de
l’objectiu.
-La distància respecte a
l’objecte enfocat.