1. ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA CARACTERÍSTIQUES

4. Arquitectura isabel.lina . L’església de San Juan de los Reyes de Toledo n’és l’exemple més significatiu. Arquitectes: Juan Guas i Enrique Egas.

5. Església de San Juan de los Reyes de Toledo . Claustre alt. Sostre amb enteixinat mudèjar. Estil isabel.lí .

7. Juan Guas . Palau de Jabalquinto. Baeza (Jaen). Plateresc.

8. Castell de Manzanares el Real (Madrid). Galeria de Juan Guas. Plateresc.

9. Juan Guas . Palau del Duc de l’Infantado . Guadalajara. Plateresc.

10. Palau del Duc de l’Infantado (Iñigo López de Mendoza). Guadalajara . Detalls de la galeria, i de les puntes de diamant i dels mocàrabs que decoren la façana.

11. Lorenzo Vázquez . Palau de Cogolludo (Guadalajara). Plateresc.

12. Lorenzo Vázquez . Col.legi de Santa Cruz de Valladolid. Plateresc.

13. Enrique Egas . Hospital de la Santa Cruz. Toledo. Portalada. Plateresc.

14. Enrique Egas . Hospital de la Santa Cruz de Toledo. Claustre. L’escala és de l’arquitecte Covarrubias .- Enteixinat mudèjar del primer pis.

15. Enrique Egas. Hospital dels Reis Catòlics de Santiago de Compostela.

16. SALAMANCA: CIUTAT PLATERESCA PER EXCEL.LÈNCIA . LA CATEDRAL NOVA. Portalada del Perdó.

17. Salamanca . La Casa de las Conchas. Plateresc.

18. Salamanca . Pati de la Casa de las Conchas.- Claustre del Convent de las Dueñas. Plateresc.

19. Salamanca . Col.legi dels Irlandesos (Fonseca).

20. Juan de Alava . Convent de San Esteban de Salamanca. Plateresc.

21. Salamanca . Façana plateresca de la Universitat (1520-1530).

22. Salamanca . Façana de la Universitat . Detalls.

24. Àvila. Convent de Sant Tomàs . Claustre del Silenci . Símbols heràldics dels Reis Catòlics.

25. Àbsis plateresc de la Capella de los Vélez de la Catedral de Múrcia.

26. Lleó . Convent de Sant Marc. Encarregat pels Reis Catòlics al mestre Pedro de Larrea per a l’orde de cavallers i frares de Santiago.

27. Antequera . Colegiata de Santa Maria . Enteixinat mudèjar.

28. Colegiata de Santa Maria . Antequera . Plateresc.

29. Catedral de Plasència (Cáceres). Plateresc.

30. Vitoria . Casa del Cordón . Palència. Casa del Cordón . Plateresc.

31. Madrid . Los Jerónimos. Plateresc .

32. Plateresc . Colegiata de Belmonte (Cuenca ) i Claustre de la Catedral de Santiago de Compostela.

33. Simón de Colònia . Portalada del Col.legi de San Gregorio de Valladolid.

34. Col.legi de San Gregorio de Valladolid . Detall del timpà de la portalada i claustre.

35. Valladolid . Finestra plateresca del pati del Col.legi de San Gregorio .

36. Església de San Pablo de Valladolid . Façana de Simón de Colònia.

37. Rodrigo Gil de Hontañón. Palau Monterrey de Salamanca.

38. Diego de Siloé . Escala Daurada de la Catedral de Burgos.

39. Plateresc . Portalada lateral de la Catedral de Màlaga i Claustre del Monestir de Yuste.

41. Pedro Gumiel . Sala Capitular de la Catedral de Toledo. Estil Cisneros .

42. Pedro Gumiel . Paraninf de la Universitat d’Alcalà. Enteixinat mudèjar.

43. Casa de Pilatos . Sevilla . Palau més mudèjar que plateresc.

45. Rodrigo Gil de Hontañón . Façana de la Universitat d’Alcalà . Ordes clàssics superposats, balustrada, arquets,…

46. Gil de Hontañón . Palau de los Guzmanes de Lleó.

47. COVARRUBIAS. Alcàsser de Toledo (1537) i la Sagristia dels caps (més de 5.000) de la Catedral de Sigüenza.

48. Covarrubias . Hospital Tavera de Toledo.

49. Covarrubias . Nova “ Puerta de Bisagra” de Toledo (1550). Baix el frontó veim l’escut imperial de l’àguila bicèfala de l’emperador Carles Vè.

52. Diego de Siloé. Catedral de Màlaga. Maqueta i vista posterior .

53. Diego de Siloé . Catedral de Màlaga . Façana del transsepte. La torre és barroca del s. XVIII.

54. Diego de Siloé . Catedral de Màlaga. Exterior i interior. Gran part de la façana i la torre campanar son d’època barroca.

57. Machuca .Palau de Carles Vè Detall de l’encoixinat i dels òculs de la planta baixa.

59. Andrés de Vandelvira (1509-1575) . Ajuntament d’Úbeda (Palau de les Cadenes)

60. Vandelvira . Pati del Palau de les Cadenes (Ajuntament d’Úbeda).

61. Vandelvira. Catedral de Jaén (1540).

62. Dues mostres del Renaixement de Lorca (Múrcia): el Claustre de Santo Domingo i el Palau del Corregidor.

63. L’arquitectura del Renaixement a Antequera (Màlaga): Església de Sant Sebastià i pati del Palau de Nàjera.

65. Juan d’Herrera . Monestir de San Lorenzo d’El Escorial. L’edifici amaga dins ell mateix la seu del monarca més poderós de l’època.

66. San Lorenzo d’El Escorial : Palau-Panteó- Església-Monestir-Biblioteca. Tot un conjunt d’edificis agrupats en torn a diversos patis, amb l’església en el centre. El perímetre recorda una graella.

67. L’Escorial . San Lorenzo . Exteriorment, el conjunt té un aspecte rectangular i sobri. La façana és de granit i l’edifici té quatre torres en els extrems.

68. L’Escorial. Monestir de San Lorenzo . Edifici de volums nets, arestes vives i cobertes de fusta revestides a l’exterior per teules de pissarra. Finestres quadrades sense motllures se succeixen a la façana.

69. Juan d’Herrera . Palau Reial i Monestir de San Lorenzo d’El Escorial . Façana i portalada principal d’accés. Per les altres dues portes s’accedia al col.legi i al convent, respectivament.

70. Juan d’Herrera . San Lorenzo d’El Escorial. Entrada principal amb doble cos de columnes i frontó.

71. San Lorenzo d’El Escorial . Detall d’una de les torres-xapitell de sostre de pisarra que hi ha a cada angle de l’edifici.

73. Juan d’Herrera . Església de San Lorenzo d’El Escorial. Portalada i cúpula.L’església és de planta centralitzada (planta de creu grega).

74. L’estructura d’ El Escorial s’organitza en torn a tres grans nuclis . En el central està l’església i darrera un cos que sobresurt amb el Palau Reial i el Patio de los Mascarones; davant de l’església el pati dels Reis, tancat per la façana principal. Un altre nucli, és el del sud , integrat pel Pati dels Evangelistes, el convent i quatre patis menors. La Galeria de los Convalecientes ( a la foto de la dreta ) intenta rompre la severitat de l’enorme mur granític de la façana. El tercer nucli, al nord , està format pel palau administratiu, el seminari, el col.legi i els claustres menors.

75. Juan d’Herrera . Claustre principal del Monestir de San Lorenzo d’El Escorial.

76. San Lorenzo d’El Escorial . Pati dels Evangelistes. Obra de Juan Bautista de Toledo. Templet octogonal al bell mig del pati amb estàtues dels evangelistes, realitzat per Juan d’Herrera.

77. Biblioteca de l’ Escorial , decorada amb frescos de Pellegrino Tibaldi amb la temàtica de l’al.legoria de les set arts liberals.

78. Monestir de l’Escorial . Sota el presbiteri hi ha el Panteó dels Reis , que ja és d’època barroca.