2. població
El primer pla ens presenta una imatge d’un ramat de bens i la
contraposa amb la imatge de la gent de la ciutat, clara metàfora
de la humanitat guiada com a ramat.
3. treball en cadena
Ens presenta el treball
en cadena. Introducció
del Taylorisme cap als
anys 20. Un sistema de
treball que produïa la
completa alienació dels
treballadors, integrant-
los al sistema productiu
com a un engranatge
més de la cadena.
4. la màquina i l'home
La Metàfora de l'Home i la màquina. Un relació estranya on la màquina
atrapa a l'home i l'absorbeix en el seu sistema continu i implacable.
5. situació de crisi
La situació
socioeconòmica era
d'autèntica crisi: El
Crac del 29 o la
crisi dels anys 30
als EEUU, va portar
situacions d'atur,
gana, protestes
socials i fins i tot
lluites ideològiques i
polítiques per trobar
un model econòmic
i polític fiable.
6. la casa i la llar
Charlot ens mostra, a través del contrast, la gran diferència entre la casa
en propietat, com a necessitat creada, de la llar com a espai per satisfer
les necessitats bàsiques i també les il.lusions i per pemetre l'amistad i
l'amor.
7. l’home
El personatge de CHARLOT
està caracteritzat com un
gentleman que ha deixat tot el
què és superflu per mostrar
els valors veritablement
humans. Ell representa la
honradesa, la ingenuïtat, la
llibertat, la simpatia,
l'optimisme, ... i per sobre de
tot la dignitat humana. Tots
aquests trets apareixen ben
marcats al llarg de la
pel·lícula.
8. ingenuïtat
Una de les seqüències més dramàtiques i expressives és aquella que vol
representar la ingenuïtat humana en front dels perills del món que ens
envolta. Chaplin ens ho explica amb una metàfora: el personatge patinant
amb els ulls embenats al costat d'un buit.
9. supervivència
La lluita constant per aconseguir el que es vol. Un instint per a la
supervivència que es mostra no sols en el protagonista sinó també
en la noia.
11. La recerca d'un llenguatge universal va ser un dels reptes de Chaplin.
Les seves pel·lícules havien de ser comprensibles per a tothom: grans
petits, orientals i occidentals, dels sud i del nord. Per això va desenvolupar
el llenguatge gestual i va ser contrari a introduir la veu al les seves
pel·lícules. Tres passatges ens ho il·lustren: La veu artificial i manipulada
surt a través de la màquina; l'autèntica veu surt dels instints, dels budells
quan hi ha gana; i finalment quan Charlot es decideix a cantar (quot;Canta. La
lletra no importaquot; - li diu la noia) ho fa en un idioma inexistent però
perfectament comprensible.
12. optimisme
La pel·lícula acaba amb un missatge contundent:
sigui com sigui, hem de ser optimistes i seguir lluitant.
Tirem endavant. Ho aconseguirem.
13. • Anàlisi de la pel·lícula Modern Times
• Àrea de Visual i Plàstica
• 2008
• Juli Carandell