2. 1) Finalitat fonamentalment DIDÀCTICA (adoctrinadora), però també DECORATIVA.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
3. 2) SUBORDINACIÓ de les figures al marc arquitectònic i l’espai físic en general: es destinarà
fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes...).
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
4. 3) Dos TIPUS principals de representacions: pintura mural al FRESC (parets dels temples) i
pintura al TREMP sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya,
mobiliari litúrgic).
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Encara que també podem trobar pintura sobre fusta (bigues) i miniatures als llibres, a més
dels tapissos.
5. 4) Predomini absolut de la pintura RELIGIOSA i la seva ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica
(Teofanies): representacions de Crist (Crist en Majestat, Maiestas Domini o Pantocràtor,
especialment), Dextra Domini (mà dreta beneint), Judici Final, l’Anell místic (colom que
representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes
(Tetramorfs), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi
ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
En la part inferior cilíndrica es representen figures aïllades de Sants, Apòstols o Profetes,
estilitzats, frontals i separats per columnes, i en els murs laterals històries religioses amb
temes de l’Antic i el Nou Testament.
6. 5) Absència de perspectiva i tendència a crear fons MONOCROMÀTICS en lloc de paisatges
o arquitectures de fons (BIDIMENSIONALITAT), és a dir, el fons sol ser llis, tan sols en
alguna ocasió es representa algun arbre o fragment d’edifici, però és més freqüent que el
fons aparegui subdividit en amples franges horitzontals de colors plans, com a Catalunya.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
7. 5) Perspectiva jeràrquica: quan més important és el personatge més gran se’l representa.
Jerarquització espacial: el tema més important figura a l’ absis, envoltat per personatges
secundaris del mateix tema, mentre els murs laterals es reserven a altres escenes de l’Antic
i el Nou Testament, que s’han de llegir d’esquerra a dreta, i de dalt cap a baix (Bíblia en
imatges).
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
8. 6) Valor NARRATIU (contar una història) i simbòlic (simbolisme romànic: iconografia).
7) HORROR VACUI: tendència a omplir tot l’espai compositiu.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
9. 8) SIMETRIA compositiva, JUXTAPOSICIÓ de figures i tendència a l’ ESQUEMATISME
(composicions simples i regulars).
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
10. 9) Els CONTORNS de les figures es delimiten
amb línies de dibuix molt gruixudes i fosques,
negres o vermelles (predomini del DIBUIX),
cosa que accentua la sensació de pintura plana,
tot i que hi ha un intent de donar volum a
algunes parts del rostre mitjançant unes taques
vermelles, molt característiques, en els pòmuls
i en la barbeta.
10) Els COLORS s’apliquen de forma plana o
uniforme (grans taques de color), però tenen
una àmplia VARIETAT cromàtica de poques
tonalitats, però intenses, SENSE BARREGES, NI
MATISOS TONALS.
11) La LLUMINOSITAT pictòrica a partir del
mateix color (és interior, no exterior: no hi
focus de llum ni ombres): llum simbòlica i
espiritual.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
11. 12) IRREALISME, ANTINATURALISME i SIMBOLISME, MONUMENTALISME: no es
persegueix representar la realitat, sinó transmetre el missatge de la manera més clara
possible, exagerant les parts considerades importants davant la resta. Totes les figures són
simbòliques i tenen la mateixa expressió al rostre.
13) Absència de moviment
(HIERATISME), proporcionalitat i
perspectiva: és un art de
composicions estàtiques i rostres
inexpressius, hieràtics i semblants
entre ells, sensació plana, exempta
de volum. La figura humana és, com
la bizantina, espiritualitzada i
frontal.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
12. PINTURA MURAL
El trobem a Catalunya, per contacte amb la Llombardia i el sud de França.
ESTIL ITALOBIZANTÍ. Escola catalana.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
13. ESTIL ITALOBIZANTÍ
Característiques: pintura més hieràtica i frontal, sense efectes espacials ni volumètrics,
amb allargament i estilització dels cossos, i obsessió per la simetria (espiritualitat i
monumentalitat).
PINTURA MURAL
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
15. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA MURAL
L’absis està dedicat al
Pantocràtor.
La intensitat expressiva
dels gestos i, en especial,
... el rostre en el que
destaquen els ulls
penetrants i terribles,
subratllats per taques
circulars, la qual cosa
converteix aquesta obra
en una de les més
importants de tot l’art
romànic (aplicar totes les
característiques de la
pintura romànica).
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
16. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA MURAL
SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): l’absis està dedicat a la Verge
amb el Nen adorat pels Reis Mags.
Els Reis Mags tenen edat decreixent, però no denoten diferències de raça ni color (la
iconografia del rei negre és bastant posterior, és del segle XV).
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
17. ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.
Se’n deriva de les miniatures dels llibres, i és un estil més naturalista i detallista, té
capacitat narrativa i és més realista (representa a vegades el paisatge), amb una mica més
de moviment i espontaneïtat, i amb fons clars (és més “amable”). Manca la grandiositat i
el dramatisme de l’anterior.
PINTURA MURAL
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
18. ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.PINTURA MURAL
Exemples:
ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia).
Presenta semblances estètiques amb santa Maria de Taüll. En el mur de l’entrada destaquen les
escenes del Gènesi: la creació i el pecat original.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
19. ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.PINTURA MURAL
Exemples
FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (segle XII). Influència
francesa i en un estat de conservació magnífic.
SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII). Distingim tres partes: la portada del segle XI, l’església del
segle XII i el Panteó dels reis Sança i Ferran del segle XII.
FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ
REIAL DE SAN ISIDORO DE
LLEÓ (s. XII). La tendència
narrativa de l’escola
castellana destaca
principalment en l’escena
de l’Anunciació de l’àngel
als pastors.
L’escena desenvolupada en un ambient bucòlic, està plena d’alegria i dinamisme: les
figures àgils i vives semblen solcar l’espai, expressant diferents reaccions, un sorpresa,
alegria l’altre. Els animals també es troben en diferents situacions. Tota l’escena és
producte d’una gran naturalitat poc freqüent.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
20. INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica): es tracta de pintures
apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes
animals d’influència oriental.
Exemples:
SAN BAUDILIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria).
PINTURA MURAL
Es caracteritza per la seva originalitat
temàtica, donat que les pintures
representades no són de tema religiós,
sinó que es tracta d’escenes de cacera.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
21. INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica): es tracta de pintures
apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes
animals d’influència oriental.
PINTURA MURAL
Exemples:
ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII)
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
22. PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
Sobre taules de fusta, també, es pintaren obres notables, però és un gènere més delicat, de
proporcions més reduïdes, i que no té la força expressiva poderosa dels frescs murals.
Pintura centrada entorn als frontals de l’altar.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
23. PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
El model més freqüent és el FRONTAL, denominació que, modernament, comprèn dos tipus
d’obres, l’antependium, que es col·locava davant l’altar i el retaule, que es disposava sobre
la taula de l’altar.
El FRONTAL o ANTEPENDIUM, que cobria la part davantera de l’altar, podia ser una peça
d’orfebreria o marbre (en les esglésies més riques) o bé frontal de fusta decorat amb
pintures.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
24. ESTIL ITALOBIZANTÍ
L’altar se situava sota un BALDAQUÍ, moble de fusta que
podia ser de dos tipus: com a petit templet amb quatre
arcs sobre columnetes, o com a plafó situat en posició
inclinada mitjançant bigues de fusta.
PINTURA SOBRE TAULA
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
25. ESTIL ITALOBIZANTÍ
Menys freqüent és el RETAULE (RETRO TABULA) o estructura de fusta pintada que se
situava a la part posterior de l’altar. Antependis, baldaquins i retaules són les tres peces del
mobiliari litúrgic de pintura sobre fusta, amb tècnica semblant al fresc, però que en la
fusta s’havia de preparar amb un revestiment de roba i de guix que donava un resultat
semblant a l’arrebossat de les parets.
PINTURA SOBRE TAULA
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
26. ESTIL ITALOBIZANTÍ
La iconografia era semblant. Les taules es solien dividir en tres carrers, en el central es
representava el Pantocràtor o la Verge, però eren més abundants, en els dos carrers
laterals, les escenes d’històries religioses del nou testament, i vides i martiris dels sants a
qui es dedica l’església.
PINTURA SOBRE TAULA
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
27. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA
Exemples
FRONTAL
ANTIPEDIUM DE LA
SEU D’URGELL o DELS
APÒSTOLS
(començament del
segle XII, MNAC de
Barcelona).
Dedicat al Pantocràtor i
als apòstols. Té tres
carrers, en el central
apareix el Pantocràtor
dins de la màndorla o
ametlla mística, que s’ha
dividit en dues i seu
sobre elles. En els carrers
laterals es representen
els apòstols, en
superposició de frisos.
És una obra bastant jeràrquica. Crist és d’una mida major per a denotar la seva
importància.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
28. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA
Exemples:
FRONTAL DE
SANTA JULITA I
SANT QUIRZE DE
PEDRET,
procedent de
l’Església de
Durro (MNAC de
Barcelona). La
Verge amb el
Nen dins la
màndorla, al
centre del frontal
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
29. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA
Exemples: FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals s. XII- 1ª 1/2 s. XIII)
Dedicat a la Verge. Als costats apareixen quatre compartiments, on es representen escenes
de la vida de la Verge com l’Anunciació o el Naixement.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
30. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA
Exemple:
FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANTA MARGARIDA DE SESCORTS (Museu de Vic). Enmig la
Verge Theotokos dins la màndorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margarida.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
31. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA
Exemples: FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANT MARTÍ DE TOURS (Museu de Vic).
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
32. ESTIL ITALOBIZANTÍ
L’altar se situava sota un BALDAQUÍ. Els baldaquins no són
tan nombrosos com els frontals i es conserven molt pocs.
Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i
cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200).
MNAC.
PINTURA SOBRE TAULA
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
33. MINIATURES A LLIBRES
Els precedents són preromànics (The Book of
Kells a Irlanda, comentaris de l’Apocalipsi del Beat
de Lièbana del mossàrab de la Península).
Es pinta sobre pergamins de pell de vedella,
cabra o ovella. Gran colorit i fàcil de copiar a les
parets o taules. Són importants les Bíblies
catalanes de Sant Pere de Rodes i la de Ripoll.
CODEX HISTÒRICO - JURÍDIC. Pàgina del “Libro de
los Testamentos”, llibre notarial de Don Pelayo,
bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de
donació i de privilegis que els reis d’Astúries i
Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la
Catedral d’Oviedo.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
34. MINIATURES A LLIBRES
Il·lustració del CODEX CALIXTINUS o LIBER
SANCTI JACOBI (obra d’Aimeric Picaud) sobre
sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a
favor dels exèrcits cristians peninsulars.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
35. MINIATURES A LLIBRES
BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ
(1162). Moisés i els jueus fugint
d’Egipte, i passant la Mar Roja. I
també, Daniel i els lleons.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
36. TAPISOS BRODATS
TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
37. • La pintura del romànic també tenia una doble funció: DECORATIVA i DIDÀCTICA:
– Decorava l’interior de les esglésies (l’altar i els frescos) amb escenes i personatges bíblics.
– Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana podia llegir i
conèixer els elements de la seva religió.
• Les pintures romàniques tenen una, però tècnicament eren molt senzilles. GRAN
FORÇA EXPRESSIVA
• Tècniques:
– Pintures al fresc (a les parets, a l’absis de les esglésies).
– Taules de fusta.
– Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).
• Motius:
– Pantocràtor (Crist en majestat) i Verge Theotokos.
– Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA:
38. PINTURA: FRESCS
• FRESCOS
- En els murs i absis.
- Gran força expressiva.
- Senzillesa.
- Sense volum ni profunditat.
- Disposició frontal.
- Predomini blau i vermell.
- Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb el Nen envoltats de la
màndorla o ametlla mística.
39. PINTURA: FRESCS
Adam i Eva
Pantocràtor
Pantocràtor i evangelistes
Mare de Déu amb el Nen
Anunciació