SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 41
JÚLIA LÓPEZ VALERA
1) Finalitat fonamentalment DIDÀCTICA (adoctrinadora), però també DECORATIVA.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
2) SUBORDINACIÓ de les figures al marc arquitectònic i l’espai físic en general: es destinarà
fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes...).
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
3) Dos TIPUS principals de representacions: pintura mural al FRESC (parets dels temples) i
pintura al TREMP sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya,
mobiliari litúrgic).
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Encara que també podem trobar pintura sobre fusta (bigues) i miniatures als llibres, a més
dels tapissos.
4) Predomini absolut de la pintura RELIGIOSA i la seva ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica
(Teofanies): representacions de Crist (Crist en Majestat, Maiestas Domini o Pantocràtor,
especialment), Dextra Domini (mà dreta beneint), Judici Final, l’Anell místic (colom que
representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes
(Tetramorfs), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi
ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
En la part inferior cilíndrica es representen figures aïllades de Sants, Apòstols o Profetes,
estilitzats, frontals i separats per columnes, i en els murs laterals històries religioses amb
temes de l’Antic i el Nou Testament.
5) Absència de perspectiva i tendència a crear fons MONOCROMÀTICS en lloc de paisatges
o arquitectures de fons (BIDIMENSIONALITAT), és a dir, el fons sol ser llis, tan sols en
alguna ocasió es representa algun arbre o fragment d’edifici, però és més freqüent que el
fons aparegui subdividit en amples franges horitzontals de colors plans, com a Catalunya.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
5) Perspectiva jeràrquica: quan més important és el personatge més gran se’l representa.
Jerarquització espacial: el tema més important figura a l’ absis, envoltat per personatges
secundaris del mateix tema, mentre els murs laterals es reserven a altres escenes de l’Antic
i el Nou Testament, que s’han de llegir d’esquerra a dreta, i de dalt cap a baix (Bíblia en
imatges).
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
6) Valor NARRATIU (contar una història) i simbòlic (simbolisme romànic: iconografia).
7) HORROR VACUI: tendència a omplir tot l’espai compositiu.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
8) SIMETRIA compositiva, JUXTAPOSICIÓ de figures i tendència a l’ ESQUEMATISME
(composicions simples i regulars).
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
9) Els CONTORNS de les figures es delimiten
amb línies de dibuix molt gruixudes i fosques,
negres o vermelles (predomini del DIBUIX),
cosa que accentua la sensació de pintura plana,
tot i que hi ha un intent de donar volum a
algunes parts del rostre mitjançant unes taques
vermelles, molt característiques, en els pòmuls
i en la barbeta.
10) Els COLORS s’apliquen de forma plana o
uniforme (grans taques de color), però tenen
una àmplia VARIETAT cromàtica de poques
tonalitats, però intenses, SENSE BARREGES, NI
MATISOS TONALS.
11) La LLUMINOSITAT pictòrica a partir del
mateix color (és interior, no exterior: no hi
focus de llum ni ombres): llum simbòlica i
espiritual.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
12) IRREALISME, ANTINATURALISME i SIMBOLISME, MONUMENTALISME: no es
persegueix representar la realitat, sinó transmetre el missatge de la manera més clara
possible, exagerant les parts considerades importants davant la resta. Totes les figures són
simbòliques i tenen la mateixa expressió al rostre.
13) Absència de moviment
(HIERATISME), proporcionalitat i
perspectiva: és un art de
composicions estàtiques i rostres
inexpressius, hieràtics i semblants
entre ells, sensació plana, exempta
de volum. La figura humana és, com
la bizantina, espiritualitzada i
frontal.
PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
PINTURA MURAL
El trobem a Catalunya, per contacte amb la Llombardia i el sud de França.
ESTIL ITALOBIZANTÍ. Escola catalana.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍ
Característiques: pintura més hieràtica i frontal, sense efectes espacials ni volumètrics,
amb allargament i estilització dels cossos, i obsessió per la simetria (espiritualitat i
monumentalitat).
PINTURA MURAL
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA MURAL
Exemples:
1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123).
2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA MURAL
L’absis està dedicat al
Pantocràtor.
La intensitat expressiva
dels gestos i, en especial,
... el rostre en el que
destaquen els ulls
penetrants i terribles,
subratllats per taques
circulars, la qual cosa
converteix aquesta obra
en una de les més
importants de tot l’art
romànic (aplicar totes les
característiques de la
pintura romànica).
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA MURAL
SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): l’absis està dedicat a la Verge
amb el Nen adorat pels Reis Mags.
Els Reis Mags tenen edat decreixent, però no denoten diferències de raça ni color (la
iconografia del rei negre és bastant posterior, és del segle XV).
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.
Se’n deriva de les miniatures dels llibres, i és un estil més naturalista i detallista, té
capacitat narrativa i és més realista (representa a vegades el paisatge), amb una mica més
de moviment i espontaneïtat, i amb fons clars (és més “amable”). Manca la grandiositat i
el dramatisme de l’anterior.
PINTURA MURAL
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.PINTURA MURAL
Exemples:
ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia).
Presenta semblances estètiques amb santa Maria de Taüll. En el mur de l’entrada destaquen les
escenes del Gènesi: la creació i el pecat original.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.PINTURA MURAL
Exemples
FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (segle XII). Influència
francesa i en un estat de conservació magnífic.
SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII). Distingim tres partes: la portada del segle XI, l’església del
segle XII i el Panteó dels reis Sança i Ferran del segle XII.
FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ
REIAL DE SAN ISIDORO DE
LLEÓ (s. XII). La tendència
narrativa de l’escola
castellana destaca
principalment en l’escena
de l’Anunciació de l’àngel
als pastors.
L’escena desenvolupada en un ambient bucòlic, està plena d’alegria i dinamisme: les
figures àgils i vives semblen solcar l’espai, expressant diferents reaccions, un sorpresa,
alegria l’altre. Els animals també es troben en diferents situacions. Tota l’escena és
producte d’una gran naturalitat poc freqüent.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica): es tracta de pintures
apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes
animals d’influència oriental.
Exemples:
SAN BAUDILIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria).
PINTURA MURAL
Es caracteritza per la seva originalitat
temàtica, donat que les pintures
representades no són de tema religiós,
sinó que es tracta d’escenes de cacera.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica): es tracta de pintures
apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes
animals d’influència oriental.
PINTURA MURAL
Exemples:
ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII)
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
Sobre taules de fusta, també, es pintaren obres notables, però és un gènere més delicat, de
proporcions més reduïdes, i que no té la força expressiva poderosa dels frescs murals.
Pintura centrada entorn als frontals de l’altar.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
El model més freqüent és el FRONTAL, denominació que, modernament, comprèn dos tipus
d’obres, l’antependium, que es col·locava davant l’altar i el retaule, que es disposava sobre
la taula de l’altar.
El FRONTAL o ANTEPENDIUM, que cobria la part davantera de l’altar, podia ser una peça
d’orfebreria o marbre (en les esglésies més riques) o bé frontal de fusta decorat amb
pintures.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍ
L’altar se situava sota un BALDAQUÍ, moble de fusta que
podia ser de dos tipus: com a petit templet amb quatre
arcs sobre columnetes, o com a plafó situat en posició
inclinada mitjançant bigues de fusta.
PINTURA SOBRE TAULA
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍ
Menys freqüent és el RETAULE (RETRO TABULA) o estructura de fusta pintada que se
situava a la part posterior de l’altar. Antependis, baldaquins i retaules són les tres peces del
mobiliari litúrgic de pintura sobre fusta, amb tècnica semblant al fresc, però que en la
fusta s’havia de preparar amb un revestiment de roba i de guix que donava un resultat
semblant a l’arrebossat de les parets.
PINTURA SOBRE TAULA
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍ
La iconografia era semblant. Les taules es solien dividir en tres carrers, en el central es
representava el Pantocràtor o la Verge, però eren més abundants, en els dos carrers
laterals, les escenes d’històries religioses del nou testament, i vides i martiris dels sants a
qui es dedica l’església.
PINTURA SOBRE TAULA
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA
Exemples
FRONTAL
ANTIPEDIUM DE LA
SEU D’URGELL o DELS
APÒSTOLS
(començament del
segle XII, MNAC de
Barcelona).
Dedicat al Pantocràtor i
als apòstols. Té tres
carrers, en el central
apareix el Pantocràtor
dins de la màndorla o
ametlla mística, que s’ha
dividit en dues i seu
sobre elles. En els carrers
laterals es representen
els apòstols, en
superposició de frisos.
És una obra bastant jeràrquica. Crist és d’una mida major per a denotar la seva
importància.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA
Exemples:
FRONTAL DE
SANTA JULITA I
SANT QUIRZE DE
PEDRET,
procedent de
l’Església de
Durro (MNAC de
Barcelona). La
Verge amb el
Nen dins la
màndorla, al
centre del frontal
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA
Exemples: FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals s. XII- 1ª 1/2 s. XIII)
Dedicat a la Verge. Als costats apareixen quatre compartiments, on es representen escenes
de la vida de la Verge com l’Anunciació o el Naixement.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA
Exemple:
FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANTA MARGARIDA DE SESCORTS (Museu de Vic). Enmig la
Verge Theotokos dins la màndorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margarida.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA
Exemples: FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANT MARTÍ DE TOURS (Museu de Vic).
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
ESTIL ITALOBIZANTÍ
L’altar se situava sota un BALDAQUÍ. Els baldaquins no són
tan nombrosos com els frontals i es conserven molt pocs.
Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i
cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200).
MNAC.
PINTURA SOBRE TAULA
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
MINIATURES A LLIBRES
Els precedents són preromànics (The Book of
Kells a Irlanda, comentaris de l’Apocalipsi del Beat
de Lièbana del mossàrab de la Península).
Es pinta sobre pergamins de pell de vedella,
cabra o ovella. Gran colorit i fàcil de copiar a les
parets o taules. Són importants les Bíblies
catalanes de Sant Pere de Rodes i la de Ripoll.
CODEX HISTÒRICO - JURÍDIC. Pàgina del “Libro de
los Testamentos”, llibre notarial de Don Pelayo,
bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de
donació i de privilegis que els reis d’Astúries i
Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la
Catedral d’Oviedo.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
MINIATURES A LLIBRES
Il·lustració del CODEX CALIXTINUS o LIBER
SANCTI JACOBI (obra d’Aimeric Picaud) sobre
sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a
favor dels exèrcits cristians peninsulars.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
MINIATURES A LLIBRES
BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ
(1162). Moisés i els jueus fugint
d’Egipte, i passant la Mar Roja. I
també, Daniel i els lleons.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
TAPISOS BRODATS
TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA.
PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
• La pintura del romànic també tenia una doble funció: DECORATIVA i DIDÀCTICA:
– Decorava l’interior de les esglésies (l’altar i els frescos) amb escenes i personatges bíblics.
– Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana podia llegir i
conèixer els elements de la seva religió.
• Les pintures romàniques tenen una, però tècnicament eren molt senzilles. GRAN
FORÇA EXPRESSIVA
• Tècniques:
– Pintures al fresc (a les parets, a l’absis de les esglésies).
– Taules de fusta.
– Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).
• Motius:
– Pantocràtor (Crist en majestat) i Verge Theotokos.
– Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA:
PINTURA: FRESCS
• FRESCOS
- En els murs i absis.
- Gran força expressiva.
- Senzillesa.
- Sense volum ni profunditat.
- Disposició frontal.
- Predomini blau i vermell.
- Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb el Nen envoltats de la
màndorla o ametlla mística.
PINTURA: FRESCS
 Adam i Eva
 Pantocràtor
 Pantocràtor i evangelistes
 Mare de Déu amb el Nen
 Anunciació
PINTURA SOBRE TAULA
•TAULES:
- Situació:
* Al frontal dels altars
* Capçalera de les esglésies
- Material: fusta
PINTURA: MINIATURES
• IL·LUSTRAVEN I DECORAVEN
ELS LLIBRES.
•Tipus de llibres:
- Bíblia
- Beats
- Llibre de les hores

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arenaFitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arenaJulia Valera
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Julia Valera
 
Art romànic escultura
Art romànic esculturaArt romànic escultura
Art romànic esculturaJulia Valera
 
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneFitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneJulia Valera
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióJulia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitecturaJulia Valera
 
L’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgazL’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgazjesusmartinez55
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticjmargar3
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaJulia Valera
 

Was ist angesagt? (20)

Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arenaFitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
Art romànic escultura
Art romànic esculturaArt romànic escultura
Art romànic escultura
 
Escultura renaixentista
Escultura renaixentistaEscultura renaixentista
Escultura renaixentista
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneFitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Pou de moisès.pptx
Pou de moisès.pptxPou de moisès.pptx
Pou de moisès.pptx
 
Donatello: David
Donatello: DavidDonatello: David
Donatello: David
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
ROMÀNIC III. ESCULTURA
ROMÀNIC III. ESCULTURAROMÀNIC III. ESCULTURA
ROMÀNIC III. ESCULTURA
 
09. art islàmic
09. art islàmic09. art islàmic
09. art islàmic
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
L’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgazL’enterrament del senyor d’orgaz
L’enterrament del senyor d’orgaz
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticàMiquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 

Andere mochten auch

Escultura pintura romanica
Escultura pintura romanicaEscultura pintura romanica
Escultura pintura romanicaElena García
 
Presentació Romànic
Presentació RomànicPresentació Romànic
Presentació Romànicpmontagu
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Pilar Alvarez
 
Art Romànic Pintura
Art Romànic  PinturaArt Romànic  Pintura
Art Romànic Pinturagueste3f2c
 
Tema 5. pintura románica
Tema 5. pintura románicaTema 5. pintura románica
Tema 5. pintura románicaMusaClio1985
 
L’art romànic català
L’art romànic catalàL’art romànic català
L’art romànic catalàbarbarodelnorte
 
TEMA 4.3 PINTURA ROMÁNICA . REFERENCIA A ESPAÑA
TEMA 4.3  PINTURA ROMÁNICA . REFERENCIA A ESPAÑATEMA 4.3  PINTURA ROMÁNICA . REFERENCIA A ESPAÑA
TEMA 4.3 PINTURA ROMÁNICA . REFERENCIA A ESPAÑAmanuel G. GUERRERO
 
La escultura románica
La escultura románicaLa escultura románica
La escultura románicaAmadeoliver
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Julia Valera
 
Fitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartesFitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartesJulia Valera
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatAssumpció Granero
 
Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)guest2c430f
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllJulia Valera
 

Andere mochten auch (20)

Escultura pintura romanica
Escultura pintura romanicaEscultura pintura romanica
Escultura pintura romanica
 
Pintura RomáNica
Pintura RomáNicaPintura RomáNica
Pintura RomáNica
 
La Pintura Románica
La Pintura Románica La Pintura Románica
La Pintura Románica
 
Presentació Romànic
Presentació RomànicPresentació Romànic
Presentació Romànic
 
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica Tema 4 l'art medieval pintura romànica
Tema 4 l'art medieval pintura romànica
 
Art Romànic Pintura
Art Romànic  PinturaArt Romànic  Pintura
Art Romànic Pintura
 
Tema 5. pintura románica
Tema 5. pintura románicaTema 5. pintura románica
Tema 5. pintura románica
 
L’art romànic català
L’art romànic catalàL’art romànic català
L’art romànic català
 
Pint Al Fresc
Pint Al FrescPint Al Fresc
Pint Al Fresc
 
Fitxa 78 el crit
Fitxa 78 el critFitxa 78 el crit
Fitxa 78 el crit
 
TEMA 4.3 PINTURA ROMÁNICA . REFERENCIA A ESPAÑA
TEMA 4.3  PINTURA ROMÁNICA . REFERENCIA A ESPAÑATEMA 4.3  PINTURA ROMÁNICA . REFERENCIA A ESPAÑA
TEMA 4.3 PINTURA ROMÁNICA . REFERENCIA A ESPAÑA
 
ROMÀNIC III. PINTURA
ROMÀNIC III. PINTURAROMÀNIC III. PINTURA
ROMÀNIC III. PINTURA
 
La escultura románica
La escultura románicaLa escultura románica
La escultura románica
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
 
Tema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànicTema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànic
 
Fitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartesFitxa 77 jugadors de cartes
Fitxa 77 jugadors de cartes
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
 
El Arte RomáNico En EspañA
El Arte RomáNico En EspañAEl Arte RomáNico En EspañA
El Arte RomáNico En EspañA
 
Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)Art Romanic (Arquitectura)
Art Romanic (Arquitectura)
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 

Ähnlich wie Art romànic pintura15 16

Ähnlich wie Art romànic pintura15 16 (20)

PINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICAPINTURA GÒTICA
PINTURA GÒTICA
 
Pintura gòtica
Pintura gòticaPintura gòtica
Pintura gòtica
 
2b. el romànic
2b. el romànic2b. el romànic
2b. el romànic
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
Tema4 lartromnicb-091225073813-phpapp01
 
Escultura romànica
Escultura romànicaEscultura romànica
Escultura romànica
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Escultura romànica: Fitxes selectivitat
Escultura romànica: Fitxes selectivitatEscultura romànica: Fitxes selectivitat
Escultura romànica: Fitxes selectivitat
 
Art romànic i art gòtic
Art romànic i art gòticArt romànic i art gòtic
Art romànic i art gòtic
 
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artResum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1 Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
Tema 4 l'art medieval escultura romanica 1
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES Maremar
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
Fitxes completes romànic
Fitxes completes romànicFitxes completes romànic
Fitxes completes romànic
 
Romanic
RomanicRomanic
Romanic
 
El Barroc
El BarrocEl Barroc
El Barroc
 
Capella Scrovegni
Capella ScrovegniCapella Scrovegni
Capella Scrovegni
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
 
Pintura Gòtica
Pintura GòticaPintura Gòtica
Pintura Gòtica
 

Mehr von Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societatsJulia Valera
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societatsJulia Valera
 

Mehr von Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 

Kürzlich hochgeladen

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Kürzlich hochgeladen (7)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Art romànic pintura15 16

  • 2. 1) Finalitat fonamentalment DIDÀCTICA (adoctrinadora), però també DECORATIVA. PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 3. 2) SUBORDINACIÓ de les figures al marc arquitectònic i l’espai físic en general: es destinarà fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes...). PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 4. 3) Dos TIPUS principals de representacions: pintura mural al FRESC (parets dels temples) i pintura al TREMP sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya, mobiliari litúrgic). PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS Encara que també podem trobar pintura sobre fusta (bigues) i miniatures als llibres, a més dels tapissos.
  • 5. 4) Predomini absolut de la pintura RELIGIOSA i la seva ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica (Teofanies): representacions de Crist (Crist en Majestat, Maiestas Domini o Pantocràtor, especialment), Dextra Domini (mà dreta beneint), Judici Final, l’Anell místic (colom que representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes (Tetramorfs), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins... PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS En la part inferior cilíndrica es representen figures aïllades de Sants, Apòstols o Profetes, estilitzats, frontals i separats per columnes, i en els murs laterals històries religioses amb temes de l’Antic i el Nou Testament.
  • 6. 5) Absència de perspectiva i tendència a crear fons MONOCROMÀTICS en lloc de paisatges o arquitectures de fons (BIDIMENSIONALITAT), és a dir, el fons sol ser llis, tan sols en alguna ocasió es representa algun arbre o fragment d’edifici, però és més freqüent que el fons aparegui subdividit en amples franges horitzontals de colors plans, com a Catalunya. PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 7. 5) Perspectiva jeràrquica: quan més important és el personatge més gran se’l representa. Jerarquització espacial: el tema més important figura a l’ absis, envoltat per personatges secundaris del mateix tema, mentre els murs laterals es reserven a altres escenes de l’Antic i el Nou Testament, que s’han de llegir d’esquerra a dreta, i de dalt cap a baix (Bíblia en imatges). PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 8. 6) Valor NARRATIU (contar una història) i simbòlic (simbolisme romànic: iconografia). 7) HORROR VACUI: tendència a omplir tot l’espai compositiu. PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 9. 8) SIMETRIA compositiva, JUXTAPOSICIÓ de figures i tendència a l’ ESQUEMATISME (composicions simples i regulars). PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 10. 9) Els CONTORNS de les figures es delimiten amb línies de dibuix molt gruixudes i fosques, negres o vermelles (predomini del DIBUIX), cosa que accentua la sensació de pintura plana, tot i que hi ha un intent de donar volum a algunes parts del rostre mitjançant unes taques vermelles, molt característiques, en els pòmuls i en la barbeta. 10) Els COLORS s’apliquen de forma plana o uniforme (grans taques de color), però tenen una àmplia VARIETAT cromàtica de poques tonalitats, però intenses, SENSE BARREGES, NI MATISOS TONALS. 11) La LLUMINOSITAT pictòrica a partir del mateix color (és interior, no exterior: no hi focus de llum ni ombres): llum simbòlica i espiritual. PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 11. 12) IRREALISME, ANTINATURALISME i SIMBOLISME, MONUMENTALISME: no es persegueix representar la realitat, sinó transmetre el missatge de la manera més clara possible, exagerant les parts considerades importants davant la resta. Totes les figures són simbòliques i tenen la mateixa expressió al rostre. 13) Absència de moviment (HIERATISME), proporcionalitat i perspectiva: és un art de composicions estàtiques i rostres inexpressius, hieràtics i semblants entre ells, sensació plana, exempta de volum. La figura humana és, com la bizantina, espiritualitzada i frontal. PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  • 12. PINTURA MURAL El trobem a Catalunya, per contacte amb la Llombardia i el sud de França. ESTIL ITALOBIZANTÍ. Escola catalana. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 13. ESTIL ITALOBIZANTÍ Característiques: pintura més hieràtica i frontal, sense efectes espacials ni volumètrics, amb allargament i estilització dels cossos, i obsessió per la simetria (espiritualitat i monumentalitat). PINTURA MURAL PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 14. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA MURAL Exemples: 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123) PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 15. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA MURAL L’absis està dedicat al Pantocràtor. La intensitat expressiva dels gestos i, en especial, ... el rostre en el que destaquen els ulls penetrants i terribles, subratllats per taques circulars, la qual cosa converteix aquesta obra en una de les més importants de tot l’art romànic (aplicar totes les característiques de la pintura romànica). PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 16. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA MURAL SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): l’absis està dedicat a la Verge amb el Nen adorat pels Reis Mags. Els Reis Mags tenen edat decreixent, però no denoten diferències de raça ni color (la iconografia del rei negre és bastant posterior, és del segle XV). PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 17. ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana. Se’n deriva de les miniatures dels llibres, i és un estil més naturalista i detallista, té capacitat narrativa i és més realista (representa a vegades el paisatge), amb una mica més de moviment i espontaneïtat, i amb fons clars (és més “amable”). Manca la grandiositat i el dramatisme de l’anterior. PINTURA MURAL PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 18. ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.PINTURA MURAL Exemples: ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia). Presenta semblances estètiques amb santa Maria de Taüll. En el mur de l’entrada destaquen les escenes del Gènesi: la creació i el pecat original. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 19. ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.PINTURA MURAL Exemples FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (segle XII). Influència francesa i en un estat de conservació magnífic. SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII). Distingim tres partes: la portada del segle XI, l’església del segle XII i el Panteó dels reis Sança i Ferran del segle XII. FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). La tendència narrativa de l’escola castellana destaca principalment en l’escena de l’Anunciació de l’àngel als pastors. L’escena desenvolupada en un ambient bucòlic, està plena d’alegria i dinamisme: les figures àgils i vives semblen solcar l’espai, expressant diferents reaccions, un sorpresa, alegria l’altre. Els animals també es troben en diferents situacions. Tota l’escena és producte d’una gran naturalitat poc freqüent. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 20. INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica): es tracta de pintures apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes animals d’influència oriental. Exemples: SAN BAUDILIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria). PINTURA MURAL Es caracteritza per la seva originalitat temàtica, donat que les pintures representades no són de tema religiós, sinó que es tracta d’escenes de cacera. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 21. INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica): es tracta de pintures apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes animals d’influència oriental. PINTURA MURAL Exemples: ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII) PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 22. PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ Sobre taules de fusta, també, es pintaren obres notables, però és un gènere més delicat, de proporcions més reduïdes, i que no té la força expressiva poderosa dels frescs murals. Pintura centrada entorn als frontals de l’altar. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 23. PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ El model més freqüent és el FRONTAL, denominació que, modernament, comprèn dos tipus d’obres, l’antependium, que es col·locava davant l’altar i el retaule, que es disposava sobre la taula de l’altar. El FRONTAL o ANTEPENDIUM, que cobria la part davantera de l’altar, podia ser una peça d’orfebreria o marbre (en les esglésies més riques) o bé frontal de fusta decorat amb pintures. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 24. ESTIL ITALOBIZANTÍ L’altar se situava sota un BALDAQUÍ, moble de fusta que podia ser de dos tipus: com a petit templet amb quatre arcs sobre columnetes, o com a plafó situat en posició inclinada mitjançant bigues de fusta. PINTURA SOBRE TAULA PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 25. ESTIL ITALOBIZANTÍ Menys freqüent és el RETAULE (RETRO TABULA) o estructura de fusta pintada que se situava a la part posterior de l’altar. Antependis, baldaquins i retaules són les tres peces del mobiliari litúrgic de pintura sobre fusta, amb tècnica semblant al fresc, però que en la fusta s’havia de preparar amb un revestiment de roba i de guix que donava un resultat semblant a l’arrebossat de les parets. PINTURA SOBRE TAULA PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 26. ESTIL ITALOBIZANTÍ La iconografia era semblant. Les taules es solien dividir en tres carrers, en el central es representava el Pantocràtor o la Verge, però eren més abundants, en els dos carrers laterals, les escenes d’històries religioses del nou testament, i vides i martiris dels sants a qui es dedica l’església. PINTURA SOBRE TAULA PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 27. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA Exemples FRONTAL ANTIPEDIUM DE LA SEU D’URGELL o DELS APÒSTOLS (començament del segle XII, MNAC de Barcelona). Dedicat al Pantocràtor i als apòstols. Té tres carrers, en el central apareix el Pantocràtor dins de la màndorla o ametlla mística, que s’ha dividit en dues i seu sobre elles. En els carrers laterals es representen els apòstols, en superposició de frisos. És una obra bastant jeràrquica. Crist és d’una mida major per a denotar la seva importància. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 28. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA Exemples: FRONTAL DE SANTA JULITA I SANT QUIRZE DE PEDRET, procedent de l’Església de Durro (MNAC de Barcelona). La Verge amb el Nen dins la màndorla, al centre del frontal PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 29. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA Exemples: FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals s. XII- 1ª 1/2 s. XIII) Dedicat a la Verge. Als costats apareixen quatre compartiments, on es representen escenes de la vida de la Verge com l’Anunciació o el Naixement. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 30. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA Exemple: FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANTA MARGARIDA DE SESCORTS (Museu de Vic). Enmig la Verge Theotokos dins la màndorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margarida. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 31. ESTIL ITALOBIZANTÍPINTURA SOBRE TAULA Exemples: FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANT MARTÍ DE TOURS (Museu de Vic). PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 32. ESTIL ITALOBIZANTÍ L’altar se situava sota un BALDAQUÍ. Els baldaquins no són tan nombrosos com els frontals i es conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC. PINTURA SOBRE TAULA PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 33. MINIATURES A LLIBRES Els precedents són preromànics (The Book of Kells a Irlanda, comentaris de l’Apocalipsi del Beat de Lièbana del mossàrab de la Península). Es pinta sobre pergamins de pell de vedella, cabra o ovella. Gran colorit i fàcil de copiar a les parets o taules. Són importants les Bíblies catalanes de Sant Pere de Rodes i la de Ripoll. CODEX HISTÒRICO - JURÍDIC. Pàgina del “Libro de los Testamentos”, llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 34. MINIATURES A LLIBRES Il·lustració del CODEX CALIXTINUS o LIBER SANCTI JACOBI (obra d’Aimeric Picaud) sobre sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 35. MINIATURES A LLIBRES BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte, i passant la Mar Roja. I també, Daniel i els lleons. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 36. TAPISOS BRODATS TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA. PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA
  • 37. • La pintura del romànic també tenia una doble funció: DECORATIVA i DIDÀCTICA: – Decorava l’interior de les esglésies (l’altar i els frescos) amb escenes i personatges bíblics. – Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana podia llegir i conèixer els elements de la seva religió. • Les pintures romàniques tenen una, però tècnicament eren molt senzilles. GRAN FORÇA EXPRESSIVA • Tècniques: – Pintures al fresc (a les parets, a l’absis de les esglésies). – Taules de fusta. – Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos). • Motius: – Pantocràtor (Crist en majestat) i Verge Theotokos. – Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants. CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA:
  • 38. PINTURA: FRESCS • FRESCOS - En els murs i absis. - Gran força expressiva. - Senzillesa. - Sense volum ni profunditat. - Disposició frontal. - Predomini blau i vermell. - Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb el Nen envoltats de la màndorla o ametlla mística.
  • 39. PINTURA: FRESCS  Adam i Eva  Pantocràtor  Pantocràtor i evangelistes  Mare de Déu amb el Nen  Anunciació
  • 40. PINTURA SOBRE TAULA •TAULES: - Situació: * Al frontal dels altars * Capçalera de les esglésies - Material: fusta
  • 41. PINTURA: MINIATURES • IL·LUSTRAVEN I DECORAVEN ELS LLIBRES. •Tipus de llibres: - Bíblia - Beats - Llibre de les hores