SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 8
EL RENAIXEMENT:
INTRODUCCIÓ

Júlia López Valera
Presentació basada en la del professor Salvador Vila Esteve
EL RENAIXEMENT: INTRODUCCIÓ
1. CONTEXT HISTÒRIC.
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA.
1. EL CONTEXT HISTÒRIC (I).
Localització: neix a Florència i s’expandeix per tots els estats italians primer
(major pervivència del món clàssic) i per la resta d’Europa més tard
Cronologia: segles XV (Quattrocento) i XVI (Cinquecento)
Periodització o etapes: Quattrocento (segle XV), Cinquecento
(primer terç del segle XVI) i Manierisme (1527- finals segle XVI)
Les ciutats, especialment a Itàlia, creixen molt a partir del comerç (rutes amb
Orient), les finances (primers bancs moderns) i l’artesania, i encara ho faran
més amb les noves rutes per Àfrica cap a Àsia i el descobriment d’Amèrica
Economia
i societat

Aquest creixement està liderat per la burgesia, que, sense trencar encara amb el
feudalisme, comença a posar les bases del capitalisme (capitalisme mercantil)
El caràcter pragmàtic de la burgesia i els seus negocis ens portaran
a una nova mentalitat que influirà en l’art: l’humanisme
La noblesa italiana es sent atreta per les ciutats i els nous negocis i es fa
una noblesa més urbana i propera intel·lectualment a la burgesia (art urbà)
1. EL CONTEXT HISTÒRIC (II).
L’enfortiment del poder dels estats i el naixement dels estats moderns: tant les grans
monarquies com les ciutats-estat italianes veuen com el poder es concentra en el rei o
família aristocràtica (els Medici a Florència) dominant, que imposa el seu poder amb el
monopoli de la violència i els exèrcits i l’ajuda de la burgesia (monarquies autoritàries)
Políticament cal destacar a principis del XVI les guerres entre Francesc I de França
i Espanya (Carles V) pel control dels estats italians, que culminaren amb
el saqueig de Roma i la decadència del papat
Influència bizantina: la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs (1453) fa que arriben
a Itàlia, sobretot a Florència, savis i artistes bizantins que influiran en el nou pensament i art

Es produeixen multitud d’avanços tècnics (millores en navegació i cartografia, brúixola,...)
i científics (Copèrnic enuncia l’heliocentrisme) que culminen amb els descobriments
geogràfics (costa africana i Amèrica)
Grans avanços en la difusió del coneixement: a l’augment del nombre d’universitats
cal afegir l’extraordinària importància de la invenció de la impremta
L’església serà una mecenes més dels artistes renaixentistes i abraçarà també l’humanisme,
però perd poder en haver de fer front al cisma d’Occident, al saqueig de Roma i, especialment,
a la reforma protestant de Luter, Enric VIII o Calvino (utilització de l’art com a propaganda)
1.-EL CONTEXT HISTÒRIC (III):
L’HUMANISME.
És el corrent filosòfic i de pensament que caracteritza a les ciutats italianes
dels segles XV i XVI i que es relaciona directament amb l’art renaixentista
Està lligat directament a la nova burgesia: pretén substituir el sistema de valors jeràrquic
medieval per un altre universalista basat en el valor i saber de cada individu
L’antropocentrisme (el ser humà com a mesura de totes les coses i
centre de totes les reflexions) substitueix el teocentrisme medieval
Es redescobreix l’herència cultural i artística de l’antiguitat
grecoromana, reinterpretant els seus temes i formes
No es nega en cap moment la fe religiosa, però es diferencia entre aquesta i el saber basat
en la raó (pensament racionalista): l’humanisme impulsa els nous avanços científics
L’ideal de bellesa es basarà en la natura i les seues lleis
Es persegueix una renovació moral i cultural
Els humanistes són intel·lectuals que tracten de dominar tot els camps del saber
Dóna un major valor a l’art i, especialment, als artistes, considerant-los creadors
excepcionals: tindre obres dels artistes més importants serà un símbol de prestigi
i els més rics es convertiran en mecenes dels artistes (elitisme)
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE L’ART RENAIXENTISTA (I).
Quattrocento (segle XV).- és l’etapa inicial d’experimentació i explosió
artística, amb la Florència dels Médici com a focus principal
Tres
fases

Cinquecento (1500-1527).- és el període més clàssic i
el focus principal es trasllada a Roma
Manierisme (1527-finals del segle XVI).- el saqueig de Roma provoca la fugida
dels principals artistes i l’expansió del Renaixement per Europa, però també el
trencament del llenguatge clàssic, ja que els elements propis del classicisme
s’utilitzen al marge de les normes (nou estil)

Antropocentrisme o l’home com a mesura de totes les coses: es torna a la mida humana
(edificis adaptats a la mida i necessitats humanes, equilibri entre planta i altura, predomini
de la línia horitzontal) i predomini de les representacions humanes en pintura i escultura
Tornada als principis de l’art clàssic grecoromà, però no per a copiar-los sense més, sinó
per a reinterpretar-los des d’una perspectiva humanista, buscant en ells la inspiració

Formes més Harmonia de
Temes
Ús d’elements arquitectònics
simples
proporcions mitològics
del món clàssic (arc de mig
punt, cúpules, frontons,
columnes, ordes clàssics)

Representació de
figures nues en
pintura i escultura
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE L’ART RENAIXENTISTA (II).
A la influència del món clàssic s’afegeix una tornada a la naturalesa (ja havia començat
en el gòtic) i el recolzament dels avanços científics (recerca de models matemàtics
de proporció i harmonia) i les noves tècniques
Observació i imitació de la natura i de la realitat com a models (naturalisme): com ja s’havia
començat a fer al final del gòtic, els artistes imiten la realitat (investigació sobre l’espai, la
perspectiva, la llum), però sovint de forma idealitzada, buscant la bellesa i la perfecció tècnica
Proporcionalitat i harmonia: es fa un art a mida humana en què les diferents parts mantenen
una proporció entre elles i l’espai en què s’ubiquen i una harmonia (influència clàssica)
Utilització de la perspectiva lineal o geomètrica, basada en les matemàtiques, per la qual,
a partir d’un punt de fuga al qual es dirigeixen totes les línies, es crea una sensació de
profunditat, reduïnt-se la grandària de les figures i objectes a mesura que s’allunyen

Utilització de la perspectiva aèria: posterior a l’anterior, consisteix en difuminar
colors i contorns a mesura que s’allunyen objectes i figures (bàsicament pictòrica)
Nou concepte de bellesa: ja no és un reflex de la divinitat, sinó que es basa en el concepte
clàssic de bellesa (mesura, número i proporció) i li afegeix la seua inspiració en la naturalesa
2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
DE L’ART RENAIXENTISTA (III).
Canvis en la temàtica: junt a les obres religioses (esglésies i escultures i pintures
de temàtica religiosa), prenen encara més importància altres edificis (palaus,
ajuntaments, hospitals, places, universitats) i temes (temes mitològics, retrats)
Naix la idea de projecte: l’obra es projecta, és a dir, es dibuixa i es mostra el
que serà el seu resultat final abans de començar a fer-la; es planifica totalment
Nova concepció de l’art: es teoritza sobre l’art, es subdivideix en arts majors i menors, es discuteix sobre el que és bell i el que és lleig i es tendeix a presentar l’obra plàstica dins d’un conjunt
Nova funció de l’art: ja no es fa al servei de Déu (al menys no principalment) ni amb una
funció d’ensenyar a aquells que menys saben, sinó que té una funció bàsicament
decorativa i de prestigi social per a qui la posseeix
Canvia la consideració de l’artista, que passa de ser un anònim artesà totalment sotmès a regles
(activitat manual) a ser un prestigiós artista creador de formes (activitat intel·lectual)
Importància dels mecenes: es tracta de rics burgesos i reis o aristòcrates de les corts
(incloent papes i bisbes) que lluiten per tindre als millors artistes a les seues ordres,
a canvi de diners i altres beneficis (exemples: els Médici)
És un art profundament elitista i allunyat del poble: tant els mecenes i als artistes com el
públic d’aquest art (burgesia ciutadana i corts principesques) tenien una formació clàssica
necessària per a comprendre aquestes obres i que els distanciava del poble i l’art popular

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (20)

Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
 
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitectura
 
Nit estelada
Nit esteladaNit estelada
Nit estelada
 
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticàMiquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 
Arquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIXArquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIX
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Art gòtic escultura
Art gòtic esculturaArt gòtic escultura
Art gòtic escultura
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletFitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de poblet
 
1.Barroc
1.Barroc1.Barroc
1.Barroc
 

Andere mochten auch

L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementramonagusba
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Power defensa treball fi de màster 2011
Power defensa treball fi de màster 2011Power defensa treball fi de màster 2011
Power defensa treball fi de màster 2011balberti
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modernJulia Valera
 
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aaLa dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aaVicent Puig i Gascó
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementmonicapj
 
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialismeAntoni Aixalà
 
02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitecturaamelisgalmes
 
Edat moderna 1
Edat moderna 1Edat moderna 1
Edat moderna 1ivcs
 
L’art del renaixement (eso)
L’art del renaixement (eso)L’art del renaixement (eso)
L’art del renaixement (eso)Libertango
 
Renaixement pintura
Renaixement pinturaRenaixement pintura
Renaixement pinturaJulia Valera
 
04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pinturaamelisgalmes
 
U10. El Renaixement
U10. El Renaixement U10. El Renaixement
U10. El Renaixement Jordi1492
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 

Andere mochten auch (20)

Renaixement art
Renaixement artRenaixement art
Renaixement art
 
Art del Renaixement
Art del Renaixement Art del Renaixement
Art del Renaixement
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Power defensa treball fi de màster 2011
Power defensa treball fi de màster 2011Power defensa treball fi de màster 2011
Power defensa treball fi de màster 2011
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aaLa dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
 
02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura02 Renaixement 2. Arquitectura
02 Renaixement 2. Arquitectura
 
Edat moderna 1
Edat moderna 1Edat moderna 1
Edat moderna 1
 
L’art del renaixement (eso)
L’art del renaixement (eso)L’art del renaixement (eso)
L’art del renaixement (eso)
 
Renaixement pintura
Renaixement pinturaRenaixement pintura
Renaixement pintura
 
04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura04 Renaixement 4. Pintura
04 Renaixement 4. Pintura
 
U10. El Renaixement
U10. El Renaixement U10. El Renaixement
U10. El Renaixement
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
L'europa feudal
L'europa feudalL'europa feudal
L'europa feudal
 
Pintura del Renaixement
Pintura del RenaixementPintura del Renaixement
Pintura del Renaixement
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 

Ähnlich wie Art renaixement introducció

Art renaixentista introduccio
Art renaixentista introduccioArt renaixentista introduccio
Art renaixentista introduccioinstitutmontgros
 
Unitat didàctica 10: ESTÈTICA
Unitat didàctica 10: ESTÈTICAUnitat didàctica 10: ESTÈTICA
Unitat didàctica 10: ESTÈTICAFerran Mistelera
 
2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiquesjgutier4
 
L'art renaixentista italià.
L'art renaixentista italià.L'art renaixentista italià.
L'art renaixentista italià.pilar23gm
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiquesjesus gutierrez
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfJenifer Aceituno
 
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixementsandroalfaro
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccioamelisgalmes
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixementrguas
 
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumjoanet83
 
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos FofesHistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofesmunsha.reines
 
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
Història De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E SHistòria De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E S
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E Smunsha.reines
 

Ähnlich wie Art renaixement introducció (20)

Art renaixentista introduccio
Art renaixentista introduccioArt renaixentista introduccio
Art renaixentista introduccio
 
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdfINTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
 
Renaixement. Introducció
Renaixement. IntroduccióRenaixement. Introducció
Renaixement. Introducció
 
Unitat didàctica 10: ESTÈTICA
Unitat didàctica 10: ESTÈTICAUnitat didàctica 10: ESTÈTICA
Unitat didàctica 10: ESTÈTICA
 
2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques2. el renaixement característiques
2. el renaixement característiques
 
Explicacions Renaixement
Explicacions RenaixementExplicacions Renaixement
Explicacions Renaixement
 
Renaixement Barroc
Renaixement BarrocRenaixement Barroc
Renaixement Barroc
 
L'art renaixentista italià.
L'art renaixentista italià.L'art renaixentista italià.
L'art renaixentista italià.
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
 
El renaixement 1
El renaixement 1El renaixement 1
El renaixement 1
 
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixement
 
Art xviii
Art xviiiArt xviii
Art xviii
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio
 
Filosofia renaixement
Filosofia renaixementFilosofia renaixement
Filosofia renaixement
 
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos FofesHistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
 
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
Història De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E SHistòria De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E S
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 

Mehr von Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societatsJulia Valera
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societatsJulia Valera
 

Mehr von Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 

Kürzlich hochgeladen

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Kürzlich hochgeladen (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Art renaixement introducció

  • 1. EL RENAIXEMENT: INTRODUCCIÓ Júlia López Valera Presentació basada en la del professor Salvador Vila Esteve
  • 2. EL RENAIXEMENT: INTRODUCCIÓ 1. CONTEXT HISTÒRIC. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA.
  • 3. 1. EL CONTEXT HISTÒRIC (I). Localització: neix a Florència i s’expandeix per tots els estats italians primer (major pervivència del món clàssic) i per la resta d’Europa més tard Cronologia: segles XV (Quattrocento) i XVI (Cinquecento) Periodització o etapes: Quattrocento (segle XV), Cinquecento (primer terç del segle XVI) i Manierisme (1527- finals segle XVI) Les ciutats, especialment a Itàlia, creixen molt a partir del comerç (rutes amb Orient), les finances (primers bancs moderns) i l’artesania, i encara ho faran més amb les noves rutes per Àfrica cap a Àsia i el descobriment d’Amèrica Economia i societat Aquest creixement està liderat per la burgesia, que, sense trencar encara amb el feudalisme, comença a posar les bases del capitalisme (capitalisme mercantil) El caràcter pragmàtic de la burgesia i els seus negocis ens portaran a una nova mentalitat que influirà en l’art: l’humanisme La noblesa italiana es sent atreta per les ciutats i els nous negocis i es fa una noblesa més urbana i propera intel·lectualment a la burgesia (art urbà)
  • 4. 1. EL CONTEXT HISTÒRIC (II). L’enfortiment del poder dels estats i el naixement dels estats moderns: tant les grans monarquies com les ciutats-estat italianes veuen com el poder es concentra en el rei o família aristocràtica (els Medici a Florència) dominant, que imposa el seu poder amb el monopoli de la violència i els exèrcits i l’ajuda de la burgesia (monarquies autoritàries) Políticament cal destacar a principis del XVI les guerres entre Francesc I de França i Espanya (Carles V) pel control dels estats italians, que culminaren amb el saqueig de Roma i la decadència del papat Influència bizantina: la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs (1453) fa que arriben a Itàlia, sobretot a Florència, savis i artistes bizantins que influiran en el nou pensament i art Es produeixen multitud d’avanços tècnics (millores en navegació i cartografia, brúixola,...) i científics (Copèrnic enuncia l’heliocentrisme) que culminen amb els descobriments geogràfics (costa africana i Amèrica) Grans avanços en la difusió del coneixement: a l’augment del nombre d’universitats cal afegir l’extraordinària importància de la invenció de la impremta L’església serà una mecenes més dels artistes renaixentistes i abraçarà també l’humanisme, però perd poder en haver de fer front al cisma d’Occident, al saqueig de Roma i, especialment, a la reforma protestant de Luter, Enric VIII o Calvino (utilització de l’art com a propaganda)
  • 5. 1.-EL CONTEXT HISTÒRIC (III): L’HUMANISME. És el corrent filosòfic i de pensament que caracteritza a les ciutats italianes dels segles XV i XVI i que es relaciona directament amb l’art renaixentista Està lligat directament a la nova burgesia: pretén substituir el sistema de valors jeràrquic medieval per un altre universalista basat en el valor i saber de cada individu L’antropocentrisme (el ser humà com a mesura de totes les coses i centre de totes les reflexions) substitueix el teocentrisme medieval Es redescobreix l’herència cultural i artística de l’antiguitat grecoromana, reinterpretant els seus temes i formes No es nega en cap moment la fe religiosa, però es diferencia entre aquesta i el saber basat en la raó (pensament racionalista): l’humanisme impulsa els nous avanços científics L’ideal de bellesa es basarà en la natura i les seues lleis Es persegueix una renovació moral i cultural Els humanistes són intel·lectuals que tracten de dominar tot els camps del saber Dóna un major valor a l’art i, especialment, als artistes, considerant-los creadors excepcionals: tindre obres dels artistes més importants serà un símbol de prestigi i els més rics es convertiran en mecenes dels artistes (elitisme)
  • 6. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA (I). Quattrocento (segle XV).- és l’etapa inicial d’experimentació i explosió artística, amb la Florència dels Médici com a focus principal Tres fases Cinquecento (1500-1527).- és el període més clàssic i el focus principal es trasllada a Roma Manierisme (1527-finals del segle XVI).- el saqueig de Roma provoca la fugida dels principals artistes i l’expansió del Renaixement per Europa, però també el trencament del llenguatge clàssic, ja que els elements propis del classicisme s’utilitzen al marge de les normes (nou estil) Antropocentrisme o l’home com a mesura de totes les coses: es torna a la mida humana (edificis adaptats a la mida i necessitats humanes, equilibri entre planta i altura, predomini de la línia horitzontal) i predomini de les representacions humanes en pintura i escultura Tornada als principis de l’art clàssic grecoromà, però no per a copiar-los sense més, sinó per a reinterpretar-los des d’una perspectiva humanista, buscant en ells la inspiració Formes més Harmonia de Temes Ús d’elements arquitectònics simples proporcions mitològics del món clàssic (arc de mig punt, cúpules, frontons, columnes, ordes clàssics) Representació de figures nues en pintura i escultura
  • 7. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA (II). A la influència del món clàssic s’afegeix una tornada a la naturalesa (ja havia començat en el gòtic) i el recolzament dels avanços científics (recerca de models matemàtics de proporció i harmonia) i les noves tècniques Observació i imitació de la natura i de la realitat com a models (naturalisme): com ja s’havia començat a fer al final del gòtic, els artistes imiten la realitat (investigació sobre l’espai, la perspectiva, la llum), però sovint de forma idealitzada, buscant la bellesa i la perfecció tècnica Proporcionalitat i harmonia: es fa un art a mida humana en què les diferents parts mantenen una proporció entre elles i l’espai en què s’ubiquen i una harmonia (influència clàssica) Utilització de la perspectiva lineal o geomètrica, basada en les matemàtiques, per la qual, a partir d’un punt de fuga al qual es dirigeixen totes les línies, es crea una sensació de profunditat, reduïnt-se la grandària de les figures i objectes a mesura que s’allunyen Utilització de la perspectiva aèria: posterior a l’anterior, consisteix en difuminar colors i contorns a mesura que s’allunyen objectes i figures (bàsicament pictòrica) Nou concepte de bellesa: ja no és un reflex de la divinitat, sinó que es basa en el concepte clàssic de bellesa (mesura, número i proporció) i li afegeix la seua inspiració en la naturalesa
  • 8. 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ART RENAIXENTISTA (III). Canvis en la temàtica: junt a les obres religioses (esglésies i escultures i pintures de temàtica religiosa), prenen encara més importància altres edificis (palaus, ajuntaments, hospitals, places, universitats) i temes (temes mitològics, retrats) Naix la idea de projecte: l’obra es projecta, és a dir, es dibuixa i es mostra el que serà el seu resultat final abans de començar a fer-la; es planifica totalment Nova concepció de l’art: es teoritza sobre l’art, es subdivideix en arts majors i menors, es discuteix sobre el que és bell i el que és lleig i es tendeix a presentar l’obra plàstica dins d’un conjunt Nova funció de l’art: ja no es fa al servei de Déu (al menys no principalment) ni amb una funció d’ensenyar a aquells que menys saben, sinó que té una funció bàsicament decorativa i de prestigi social per a qui la posseeix Canvia la consideració de l’artista, que passa de ser un anònim artesà totalment sotmès a regles (activitat manual) a ser un prestigiós artista creador de formes (activitat intel·lectual) Importància dels mecenes: es tracta de rics burgesos i reis o aristòcrates de les corts (incloent papes i bisbes) que lluiten per tindre als millors artistes a les seues ordres, a canvi de diners i altres beneficis (exemples: els Médici) És un art profundament elitista i allunyat del poble: tant els mecenes i als artistes com el públic d’aquest art (burgesia ciutadana i corts principesques) tenien una formació clàssica necessària per a comprendre aquestes obres i que els distanciava del poble i l’art popular