SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 20
ART ROMÀ: L’ESCULTURA
JÚLIA LÓPEZ VALERA
Basada en la del professor A. Nuñez.
L’ ESCULTURA ROMANA
1-Característiques Generals
2-El retrat: Realisme i idealisme
3-El relleu històric
L’ESCULTURA ROMANA
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
1.- L’escultura té una gran presència tant en l’àmbit públic com privat.
2.- En general subordinada a l’arquitectura ( ornamentació d’edificis o monuments).
3.- Els materials: els mateixos que els grecs: la pedra, el marbre i el bronze. Tècniques: talla, cera
perduda...
4.- És una escultura marcadament realista, (retrat, escenes quotidianes i bèl·liques).
5.- Doble influència: etrusca (el realisme) i grega (còpia d’obres, mateixos temes, mitològics,
al·legories, certa idealització dels retrats, relleus narratius...).
6.-Triple funció: Propaganda (fonamentalment) Commemorativa (recordar persones i fets
importants) i Estética (la menys important).
7.-Desenvolupament de dos gèneres escultòrics propis: El retrat i el relleu històric.
CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA ROMANA
Té el seu origen en les màscares de cera dels difunts que posteriorment passaran a fer-se en
terracotta, bronze i marbre.
Les principals característiques del retrat romà seran el realisme i la individualització del rostre tot i
que a l’Alt Imperi presenten una certa idealització (influència grega).
Diferents tipologies: bustos o retrats de cos sencer.
L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT
En aquests cas, la majoria de les vegades el cos no es correspon al
representat :quan canviava el personatge en el càrrec li canviaven el
cap a l’escultura( són els anomenats retrats de substitució propis del
caràcter pràctic romà).
EL RETRAT
DEMPEUS
BUST
Amb toga (togato)
Amb cuirassa (toracato)
Com a pontífex màximus
Divinitzat
SEDENT
EQÜESTRE (reservat als emperadors)
L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT
TIPOLOGIES DE RETRAT
El retrat romà no és uniforme sinó que presenta una evolució amb diferents tendències al llarg
del seu desenvolupament:
EVOLUCIÓ I TENDÈNCIES DEL RETRAT ROMA
-Primer, durant la República, són retrats molt realistes (influència etrusca).
L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT
Són retrats que presenten el cap triangular, el cabell curt i pla (dones amb la clentxa al mig ),
faccions marcades i una actitud greu i serena.
L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT
Posteriorment , durant l’Alt Imperi, a partir del segle I dC. el retrat adopta un cert idealisme (
realisme idealitzat ) que denota la influència grega del període clàssic, però sense deixar mai de
representar els trets propis del personatge.
Els personatges són retratats a la manera dels déus i atletes grecs. Cabell una mica més llarg i
treballat , expressió serena (realisme idealitzat ).
Tant en la composició com en les proporcions, l’escultura reprodueix
el model clàssic del Dorífor de Policlet, utilitzant el contrapposto.
L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT
AUGUST DE PRIMA PORTA còpia 14 dC ( S. I )
És un clar exemple de retrat realitzat duran l’Alt Imperi, de marcada
influència grega (Realisme idealitzat).
A diferència del model grec, el rostre de
l’emperador no presenta una bellesa ideal, sinó
que mostra les seves pròpies faccions(encara
que rejovenides).
Aquest retrat respon a una voluntat de
glorificar la figura de l’emperador: la seva
autoritat i el seu caràcter i origen diví.
Aspectes ressaltats mitjançant els relleus
representats a la cuirassa i el petit Cupido
cavalcant un dofí que hi ha al costat de la cama
dreta.
PAU16 PAU16 PAU16
L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT
RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI 175 dC ( S. II )
A partir del s.II el realisme s’accentua: El cabell és fa més voluminós, torna a aparèixer la barba, i
s’accentuen els efectes de clarobscur per remarcar el caràcter del personatge..
És en aquest context que es realitza el retrat eqüestre de
Marc Aureli.
És tracta d’una escultura exempta realitzada en bronze
amb la tècnica del buidatge amb l’objectiu d’exaltar la
figura de l’emperador com a conqueridor i pacificador
(autoritat i humanitat).
PAU16
A l’època del Baix Imperi ( segles III – IV) l ‘escultura gradualment tendirà cap una simplificació de
les formes produint-se una forta tendència a l’esquematització.
L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT
Es simplifiquen els trets facials, el cabell està poc
marcat, desapareix la barba i els ulls massa grans
semblen que surtin de les òrbites.
L’escultura es torna rígida, hieràtica, esquemàtica,
deshumanitzada i colossal, trets alguns ja més propis
del món medieval.
ÈPOCA
REPUBLICANA
(S. VI-I aC)
ALT
IMPERI
(S. I aC – III)
BAIX
IMPERI
(S. IV - V)
Realista Realisme
idealitzat
Simplificació
Hierátisme
Colossalisme
Increment
del
realisme
EVOLUCIÓ DEL RETRAT ROMA (RESUM )
L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT
EL RELLEU HISTÒRIC
El relleu romà es caracteritza per la seva voluntat històrica i narrativa, al servei de la glorificació
del passat i el present de Roma i també d’aquell que el paga.
EL RELLEU HISTÒRIC
A través del relleu es commemora un fet o esdeveniment històric rellevant o les gestes d’algun
emperador (funció propagandística i commemorativa).
El relleu històric s’utilitzava per decorar i reforçar la funció dels monuments commemoratius com
els arcs, les columnes o els altars.
EL RELLEU HISTÒRIC
La temàtica històrica constitueix una de les aportacions més originals de
l’escultura romana.
El relleu romà destaca per el seu altíssim nivell tècnic: presenta un modelat precís i definit i un
detallisme sorprenent, proliferació de detalls i aparició del paisatge tant el natural (arbres,
rius…) com urbà (edificis, muralles...) .
EL RELLEU HISTÒRIC
CARACTERÍSTIQUES FORMALS DEL RELLEU HISTÒRIC
Aconsegueix la perspectiva (sensació de profunditat) mitjançant l’ús sistemàtic de l’alt, mitjà i
baix relleu. És a dir, aprofitant la diferència del volum de les figures respecte al fons.
Les figures en primer pla es
representen en alt relleu i les
del segon i tercer pla en mitjà i
baix relleu respectivament.
EL RELLEU HISTÒRIC
Això contribueix a donar una
major sensació de profunditat i
també dóna un ordre jeràrquic
als personatges representats:
Els més rellevants socialment
sempre apareixen al davant.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS DEL RELLEU HISTÒRIC
Des d’un punt de vista formal el relleu històric, al igual que el retrat, al llarg de l’Imperi
desenvoluparà dues tendències:
EL RELLEU HISTÒRIC
I ) Una que reflecteix la influència del
classicisme grec.
El màxim exponent d’aquesta tendència són els
relleus de l’Ara Pacis Augustae (13 - 9 aC).
II ) Una altre que podrien dir més
genuïnament romana.
Són un clar exemple els relleus de la
Columna de Trajà (107-113 dC) i la de
Marco Aureli (196 dC)
És un monument commemoratiu que el senat romà va erigir per commemorar la Pax Romana (
desprès de les campanyes victorioses d’August a Hispania i a la Gàl·lia).
EL RELLEU HISTÒRIC
ARA PACIS AUGUSTAE (13 – 9 Ac.)
És tracta d’un monument de
planta rectangular , sense sostre,
que envolta i protegeix un altar
central.
Té dues entrades:
La principal, aixecada sobre un
podi, a la qual s’accedeix per una
escalinata era la que utilitzava el
sacerdot que havia d’oficiar el
ritual.
Una segona entrada, orientada a
l’est, que era per on s'introduïen
en el recinte sagrat els animals
que havien de ser sacrificats.
Els relleus realitzats amb un modelat precís i un detallisme extraordinari , destaquen
especialment per l’extraordinària sensació de profunditat aconseguida mitjançant la combinació
d’alts, mitjans i baixos relleus. També destaquen per la fidelitat i el realisme que mostren els
rostres dels personatges representats.
Els murs exteriors del monument estan totalment coberts de relleus escultòrics dividits
longitudinalment en dues franges per una sanefa geomètrica.
EL RELLEU HISTÒRIC
La franja inferior està decorada amb motius vegetals (fulles d’acant) , mentre que a la superior
s’hi representen escenes mitològiques i històriques destinades a exalçar la figura de l’emperador
August.
PAU16
PAU16
Dos autèntics llibres esculpits en pedra on es narren les gestes i les conquestes d’aquests dos
emperadors i on, ja no s'observa una influència hel·lenística tan marcada i sí una major recerca del
realisme i l'expressivitat per tal d’aconseguir una major funcionalitat.
EL RELLEU HISTÒRIC
LA COLUMNA DE TRAJÀ (107-113) I LA DE MARC AURELI (196 )
L’ ESCULTURA ROMANA: AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
1.- L’escultura romana: característiques
generals del retrat i el relleu històric.
3.-Més apunts sobre escultura romana.
VIDEOS
2.-Resum magníficament il·lustrat sobre el
retrat i el relleu romà.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (20)

ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
8. DISCÒBOL
8. DISCÒBOL8. DISCÒBOL
8. DISCÒBOL
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
 
09. art islàmic
09. art islàmic09. art islàmic
09. art islàmic
 
Fitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbolFitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbol
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ
 
August De Prima Porta
August De Prima PortaAugust De Prima Porta
August De Prima Porta
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Ara pacis Augustae
Ara pacis AugustaeAra pacis Augustae
Ara pacis Augustae
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 

Andere mochten auch

Escultura Romana
Escultura RomanaEscultura Romana
Escultura Romanajulijurado
 
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATAssumpció Granero
 
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIAROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIAAssumpció Granero
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art GrecPowerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art Grecscardona11
 
Pintura Barroca Italiana
Pintura Barroca ItalianaPintura Barroca Italiana
Pintura Barroca ItalianaAlfredo García
 
Fitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaureFitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaureJulia Valera
 

Andere mochten auch (17)

04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Escultura Romana
Escultura RomanaEscultura Romana
Escultura Romana
 
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
 
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
MESOPÒTAMIC, PERSA I FENICI
 
ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).
 
Art paleocristià
Art paleocristiàArt paleocristià
Art paleocristià
 
ART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRICART PREHISTÒRIC
ART PREHISTÒRIC
 
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIAROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
 
ROMA ARQUITECTURA (II).
ROMA ARQUITECTURA (II).ROMA ARQUITECTURA (II).
ROMA ARQUITECTURA (II).
 
EGIPTE. ARQUITECTURA.
EGIPTE. ARQUITECTURA.EGIPTE. ARQUITECTURA.
EGIPTE. ARQUITECTURA.
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art GrecPowerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
 
Pintura Barroca Italiana
Pintura Barroca ItalianaPintura Barroca Italiana
Pintura Barroca Italiana
 
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
 
Fitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaureFitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaure
 
Fitxa 9 dorífor
Fitxa 9 doríforFitxa 9 dorífor
Fitxa 9 dorífor
 

Ähnlich wie 07. art romà escultura

13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )meila_me
 
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)Assumpció Granero
 
Presentacio Art Roma
Presentacio Art RomaPresentacio Art Roma
Presentacio Art Romavsanchezm
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAPILARMANZANO
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement esculturaJulia Valera
 
Art clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaArt clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaOlympia
 
Cronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàCronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàjmargar3
 
Caracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romanaCaracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romanasandroalfaro
 
Caracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romanaCaracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romanasandroalfaro
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODORAssumpció Granero
 
Art roma
Art romaArt roma
Art romaitorga
 
Introducció roma
Introducció romaIntroducció roma
Introducció romaramonbo
 
Història de l'art
Història de l'artHistòria de l'art
Història de l'artHelpMeEps
 
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍAssumpció Granero
 

Ähnlich wie 07. art romà escultura (20)

13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )
 
Escultura romana
Escultura romanaEscultura romana
Escultura romana
 
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
19. ARA PACIS AUGUSTAE (Virginia Pinel)
 
03f hfa's
03f hfa's 03f hfa's
03f hfa's
 
Presentacio Art Roma
Presentacio Art RomaPresentacio Art Roma
Presentacio Art Roma
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
Arquitectura Roma
Arquitectura Roma Arquitectura Roma
Arquitectura Roma
 
Art clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaArt clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) Roma
 
Cronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàCronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romà
 
Caracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romanaCaracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romana
 
Caracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romanaCaracteristiques generals de l'escultura romana
Caracteristiques generals de l'escultura romana
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
 
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
 
Escultura grega 15 16
Escultura grega 15 16Escultura grega 15 16
Escultura grega 15 16
 
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
 
Introducció roma
Introducció romaIntroducció roma
Introducció roma
 
Escultura Romana
Escultura RomanaEscultura Romana
Escultura Romana
 
Història de l'art
Història de l'artHistòria de l'art
Història de l'art
 
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
 

Mehr von Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societatsJulia Valera
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societatsJulia Valera
 
Proyecto franco ha muerto
Proyecto  franco ha muertoProyecto  franco ha muerto
Proyecto franco ha muertoJulia Valera
 
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaJulia Valera
 

Mehr von Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 
Proyecto franco ha muerto
Proyecto  franco ha muertoProyecto  franco ha muerto
Proyecto franco ha muerto
 
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de veciana
 

Kürzlich hochgeladen

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 

Kürzlich hochgeladen (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

07. art romà escultura

  • 1. ART ROMÀ: L’ESCULTURA JÚLIA LÓPEZ VALERA Basada en la del professor A. Nuñez.
  • 2. L’ ESCULTURA ROMANA 1-Característiques Generals 2-El retrat: Realisme i idealisme 3-El relleu històric L’ESCULTURA ROMANA
  • 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS 1.- L’escultura té una gran presència tant en l’àmbit públic com privat. 2.- En general subordinada a l’arquitectura ( ornamentació d’edificis o monuments). 3.- Els materials: els mateixos que els grecs: la pedra, el marbre i el bronze. Tècniques: talla, cera perduda... 4.- És una escultura marcadament realista, (retrat, escenes quotidianes i bèl·liques). 5.- Doble influència: etrusca (el realisme) i grega (còpia d’obres, mateixos temes, mitològics, al·legories, certa idealització dels retrats, relleus narratius...). 6.-Triple funció: Propaganda (fonamentalment) Commemorativa (recordar persones i fets importants) i Estética (la menys important). 7.-Desenvolupament de dos gèneres escultòrics propis: El retrat i el relleu històric. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA ROMANA
  • 4. Té el seu origen en les màscares de cera dels difunts que posteriorment passaran a fer-se en terracotta, bronze i marbre. Les principals característiques del retrat romà seran el realisme i la individualització del rostre tot i que a l’Alt Imperi presenten una certa idealització (influència grega). Diferents tipologies: bustos o retrats de cos sencer. L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT En aquests cas, la majoria de les vegades el cos no es correspon al representat :quan canviava el personatge en el càrrec li canviaven el cap a l’escultura( són els anomenats retrats de substitució propis del caràcter pràctic romà). EL RETRAT
  • 5. DEMPEUS BUST Amb toga (togato) Amb cuirassa (toracato) Com a pontífex màximus Divinitzat SEDENT EQÜESTRE (reservat als emperadors) L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT TIPOLOGIES DE RETRAT
  • 6. El retrat romà no és uniforme sinó que presenta una evolució amb diferents tendències al llarg del seu desenvolupament: EVOLUCIÓ I TENDÈNCIES DEL RETRAT ROMA -Primer, durant la República, són retrats molt realistes (influència etrusca). L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT Són retrats que presenten el cap triangular, el cabell curt i pla (dones amb la clentxa al mig ), faccions marcades i una actitud greu i serena.
  • 7. L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT Posteriorment , durant l’Alt Imperi, a partir del segle I dC. el retrat adopta un cert idealisme ( realisme idealitzat ) que denota la influència grega del període clàssic, però sense deixar mai de representar els trets propis del personatge. Els personatges són retratats a la manera dels déus i atletes grecs. Cabell una mica més llarg i treballat , expressió serena (realisme idealitzat ).
  • 8. Tant en la composició com en les proporcions, l’escultura reprodueix el model clàssic del Dorífor de Policlet, utilitzant el contrapposto. L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT AUGUST DE PRIMA PORTA còpia 14 dC ( S. I ) És un clar exemple de retrat realitzat duran l’Alt Imperi, de marcada influència grega (Realisme idealitzat). A diferència del model grec, el rostre de l’emperador no presenta una bellesa ideal, sinó que mostra les seves pròpies faccions(encara que rejovenides). Aquest retrat respon a una voluntat de glorificar la figura de l’emperador: la seva autoritat i el seu caràcter i origen diví. Aspectes ressaltats mitjançant els relleus representats a la cuirassa i el petit Cupido cavalcant un dofí que hi ha al costat de la cama dreta. PAU16 PAU16 PAU16
  • 9. L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI 175 dC ( S. II ) A partir del s.II el realisme s’accentua: El cabell és fa més voluminós, torna a aparèixer la barba, i s’accentuen els efectes de clarobscur per remarcar el caràcter del personatge.. És en aquest context que es realitza el retrat eqüestre de Marc Aureli. És tracta d’una escultura exempta realitzada en bronze amb la tècnica del buidatge amb l’objectiu d’exaltar la figura de l’emperador com a conqueridor i pacificador (autoritat i humanitat). PAU16
  • 10. A l’època del Baix Imperi ( segles III – IV) l ‘escultura gradualment tendirà cap una simplificació de les formes produint-se una forta tendència a l’esquematització. L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT Es simplifiquen els trets facials, el cabell està poc marcat, desapareix la barba i els ulls massa grans semblen que surtin de les òrbites. L’escultura es torna rígida, hieràtica, esquemàtica, deshumanitzada i colossal, trets alguns ja més propis del món medieval.
  • 11. ÈPOCA REPUBLICANA (S. VI-I aC) ALT IMPERI (S. I aC – III) BAIX IMPERI (S. IV - V) Realista Realisme idealitzat Simplificació Hierátisme Colossalisme Increment del realisme EVOLUCIÓ DEL RETRAT ROMA (RESUM ) L’ESCULTURA ROMANA: EL RETRAT
  • 12. EL RELLEU HISTÒRIC El relleu romà es caracteritza per la seva voluntat històrica i narrativa, al servei de la glorificació del passat i el present de Roma i també d’aquell que el paga. EL RELLEU HISTÒRIC A través del relleu es commemora un fet o esdeveniment històric rellevant o les gestes d’algun emperador (funció propagandística i commemorativa).
  • 13. El relleu històric s’utilitzava per decorar i reforçar la funció dels monuments commemoratius com els arcs, les columnes o els altars. EL RELLEU HISTÒRIC La temàtica històrica constitueix una de les aportacions més originals de l’escultura romana.
  • 14. El relleu romà destaca per el seu altíssim nivell tècnic: presenta un modelat precís i definit i un detallisme sorprenent, proliferació de detalls i aparició del paisatge tant el natural (arbres, rius…) com urbà (edificis, muralles...) . EL RELLEU HISTÒRIC CARACTERÍSTIQUES FORMALS DEL RELLEU HISTÒRIC
  • 15. Aconsegueix la perspectiva (sensació de profunditat) mitjançant l’ús sistemàtic de l’alt, mitjà i baix relleu. És a dir, aprofitant la diferència del volum de les figures respecte al fons. Les figures en primer pla es representen en alt relleu i les del segon i tercer pla en mitjà i baix relleu respectivament. EL RELLEU HISTÒRIC Això contribueix a donar una major sensació de profunditat i també dóna un ordre jeràrquic als personatges representats: Els més rellevants socialment sempre apareixen al davant. CARACTERÍSTIQUES FORMALS DEL RELLEU HISTÒRIC
  • 16. Des d’un punt de vista formal el relleu històric, al igual que el retrat, al llarg de l’Imperi desenvoluparà dues tendències: EL RELLEU HISTÒRIC I ) Una que reflecteix la influència del classicisme grec. El màxim exponent d’aquesta tendència són els relleus de l’Ara Pacis Augustae (13 - 9 aC). II ) Una altre que podrien dir més genuïnament romana. Són un clar exemple els relleus de la Columna de Trajà (107-113 dC) i la de Marco Aureli (196 dC)
  • 17. És un monument commemoratiu que el senat romà va erigir per commemorar la Pax Romana ( desprès de les campanyes victorioses d’August a Hispania i a la Gàl·lia). EL RELLEU HISTÒRIC ARA PACIS AUGUSTAE (13 – 9 Ac.) És tracta d’un monument de planta rectangular , sense sostre, que envolta i protegeix un altar central. Té dues entrades: La principal, aixecada sobre un podi, a la qual s’accedeix per una escalinata era la que utilitzava el sacerdot que havia d’oficiar el ritual. Una segona entrada, orientada a l’est, que era per on s'introduïen en el recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats.
  • 18. Els relleus realitzats amb un modelat precís i un detallisme extraordinari , destaquen especialment per l’extraordinària sensació de profunditat aconseguida mitjançant la combinació d’alts, mitjans i baixos relleus. També destaquen per la fidelitat i el realisme que mostren els rostres dels personatges representats. Els murs exteriors del monument estan totalment coberts de relleus escultòrics dividits longitudinalment en dues franges per una sanefa geomètrica. EL RELLEU HISTÒRIC La franja inferior està decorada amb motius vegetals (fulles d’acant) , mentre que a la superior s’hi representen escenes mitològiques i històriques destinades a exalçar la figura de l’emperador August. PAU16 PAU16
  • 19. Dos autèntics llibres esculpits en pedra on es narren les gestes i les conquestes d’aquests dos emperadors i on, ja no s'observa una influència hel·lenística tan marcada i sí una major recerca del realisme i l'expressivitat per tal d’aconseguir una major funcionalitat. EL RELLEU HISTÒRIC LA COLUMNA DE TRAJÀ (107-113) I LA DE MARC AURELI (196 )
  • 20. L’ ESCULTURA ROMANA: AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ TEXTOS 1.- L’escultura romana: característiques generals del retrat i el relleu històric. 3.-Més apunts sobre escultura romana. VIDEOS 2.-Resum magníficament il·lustrat sobre el retrat i el relleu romà.