1. Qualitat del Biocombustible i marca de
garantia DBOSQ
Isart Gaspà
Setembre 2013
Projecte BTCII
http://www.biomasstradecentre2.eu
El contingut d’aquesta presentació només compromet al seu autor i no reflecteix necessàriament
l’opinió de la Unió Europea. Ni la EACI ni la Comissió Europea són responsables de la utilització que
es podrà fer de la informació que hi figura
4. Perquè demanar una qualitat
Una caldera per a una estella determinada
La mida de l’estella determina la potència
Grans centrals vs petits consumidors
La humitat de l’estella en determina l’eficiència
Font: Norgesvel (The Royal Norwegian Society for
Development
5. Partícules fines
Partícules grolleres
Clor provinent de les parts verdes de la planta poden causar
petrificats que s’enganxen a les calderes
Com afecta a la combustió una estella gran o petita?
6. Afecta al maneig i manteniment de les calderes
Partícules grolleres i bis sens fi
Grau d’automatització de les calderes
Comerç
És un producte que no es va a veure abans de comprar-ho.
Si tots sabem les especificacions per als biocombustibles és més
fàcil comerciar amb ells i evitar mals entesos.
7. Maquinària i equipament
Estelladores i calderes fan i consumeixen un tipus de producte
Sistemes d’ajuda com els garbells
Les calderes tenen un cert grau d’adaptació
Debat etern entre productors i instal·ladors
Resposta: Quina estella tens al costat de casa? I quines calderes
vols alimentar?
8. La normativa ajuda a
conèixer el producte
Normativa Europea EN, Austríaca ÖNORM (superada
legalment) i pròximament ISO
•Normativa per agafar les mostres
•Normativa per realitzar els anàlisis
•Normativa per classificar l’estella segons els anàlisis
9. Classificació segons EN 14961
1. Biomassa llenyosa:
Arbres, matolls i arbustos.
2. Biomassa herbàcia:
Plantes amb tija no llenyosa
3. Biomassa de fruits:
Parts de la planta que contenen les llavors.
4. Conjunts i mescles:
Intencionat (conjunt), no intencionat (mescla).
Origen matèria prima
10. 1. Biomassa llenyosa
Procedent del bosc: Fusta de bosc, parcs i plantacions i boscos de
creixement ràpid
- Arbre sencer
- Arbre sencer amb arrels
- Tronc sencer
- Residus de tala
- Soques
Subproductes i residus d’indústries de fusta (tractats o no)
Fusta usada: Restes de fusta post-consum.
Conjunts i mescles
Font
Frondoses o coníferes,
arbustos i conjunts i mescles
11. Procés de
producció
Tallada de l’arbre
Emmagatzematge
de l’estella
Subministrament
Transport de l’estella
Desembosc
(arbre sencer o esbrancat)
Transport de l’arbre
(sencer o esbrancat)
Emmagatzematge
de l’arbre
Estellat a pati
Estellat a pista
o carregador
12.
13. Un cop finalitzat el procés, es
corrobora la qualitat amb els
anàlisis
Propietats a determinar: Granulometria, Humitat, Poder calorífic,
Cendres, Densitat aparent, Clor, Sofre...
14. • Normes de referència:
– Austríaca (per l’abundància de calderes d’aquest
origen): ÖNORM M 7133
– Europea (d’obligada referència): UNE-EN
14961-1 i UNE-EN 14961-4
Granulometria
15. ÖNORM M 7133
Mida de l’estella
Classe
estella
Rangs permesos segons tamisat
Valors extrems de
les partícules
màx. 20% 60-100% màx. 20% màx. 4% Secció Longitud
G30 >16 mm 16-2,8mm 2,8-1 mm <1 mm 3 cm2 8,5 cm
G50 >31,5 mm 31,5-5,6 mm 5,6-1 mm <1 mm 5 cm2 12 cm
G100 > 63 mm 63-11,2 mm 11,2-1 mm <1 mm 10 cm2 25 cm
16. EN 14961-1 i EN 14961-4
Classe estella
Part principal,
mín. 75% en pes
Secció màxima
P16A 3,15 – 16 mm 1 cm²
P16B 3,15 – 16 mm 1 cm²
P31,5 8 – 31,5 mm 2 cm²
P45A 8 – 45 mm 5 cm²
P45B
(restes de tallada)
3,15 – 45 mm 5 cm²
P63 8 – 63 mm 10 cm²
P63
(restes de tallada)
3,15 – 63 mm 10 cm²
P100 16 – 100 mm 18 cm²
P100
(restes de tallada)
3,15 – 100 mm 18 cm²
17. Humitat
Base humida (contingut de aigua -
wassergehalt – moisture content wet basis –
humidité sur masse brute)
Base seca (humitat – feuchtigkeit –
moisture content dry basis – humidité sur base
sèche)
Segons els forestals
Segons els industrials fabricants de les calderes
X 100
18. Determinació de la humitat
(mètode de referència)
•Assecat en estufa a 105 + 2ºC
Fins a pes constant
20. Cendres
Diàmetre del arbre i quantitat d’escorça per unitat de superfície.
• Contaminació amb sòl, plàstics...
• Additius inorgànics.
• Tractaments químics com pintura, conservants...
Font: Eija Alakangas, 2005
24. Matèria prima d’origen conegut
• Promoció de l’ús d’estella de proximitat o Km 0.
• Ajuda a la gestió dels boscos de la comarca o regió pròxima
• Petjada de Carboni per a Ajuntaments
• Potenciar llocs de feina locals
En base a avisos de tallada, notificacions, controls de bàscula de
camions...
Marca de Garantia
26. Assegurament de la qualitat
•Identificació del punts crítics en el procés de producció
Punts en que les propietats del material es poden avaluar fàcilment
• Elecció dels punts crítics de control
Punts en que hi ha major potencial de millora de qualitat
Controls: interns (visuals o control instrumental) i externs (pressa de
mostra i anàlisis).
27. Marca de garantia
Resum
• Origen geogràfic
• Documentar les etapes del procés.
• Controls en la qualitat del producte (Segons normes
EN/ISO de biocombustibles)
• Assessoraments
• Comunicació i divulgació: Jornades, webs...
29. Gràcies per la seva atenció
Isart Gaspà
isart.gaspa@ctfc.cat
Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa
http://afib.ctfc.cat/
Laboratori Àrea d’Aprofitaments Fusters i Biomassa
http://afib.ctfc.cat/?cat=37&lang=cat
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
http://www.ctfc.cat/
Butlletí INFOBIOMASSA
http://infobio.ctfc.cat/
