1. EL FEUDALISME El feudalisme (segles IX-XV) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió
3. Els castells El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora. El senyor feudal vivia amb la seva família i els seus servents. Els soldats defensaven el castell i les terres del senyor feudal. El lloc de construcció d'un castell es triava tenint en compte una situació dominant del terreny, per a controlar els camins i les terres del seu voltant. Les construccions que formaven part del castell anaven creixent amb els anys, ja que s'afegien noves parts (torres, muralles, ...) segons les necessitats del senyor feudal i el seu poder. ANTONIO I CAROLINE
4. Els castells Els primers castells eren construccions de fusta envoltades d'una palisada. La mota era la part més alta, on vivien el propietari, la seva família i els seus soldats. El pati era el lloc on es protegien les gents dels voltants en temps de guerra. Una rasa envoltava tota la construcció. Posteriorment es van ampliat i construït de nous amb grans blocs de pedra. ANTONIO I CAROLINE
5. Qui eren els cavallers Els Cavallers de l'Edat Mitjana van sorgir dins l'exèrcit romà. Eren guerrers a cavall i la part més fonamental dels exèrcits medievals, Solien ser d'origen noble, però, si en algun moment no eren nobles i eren de classe humil, eren elevats a la posicio social dels seus companys. Un cop l'aprenent demostrava el seu domini amb les armes se'l reconeixia com a cavaller i això es feia donant-li un copet amb la part plana de l'espasa a l'espatlla i dient-li “SENYOR CAVALLER”. Un cop anomenat cavaller, l'aprenent acostumava a servir al rei a canvi d'eines i de terres. ANTONIO I CAROLINE
7. CONVERTIR-SE EN UN CAVALLER No hi havia moltes formes en que una persona podia convertir-se en un cavaller,o era fill de un altre cavaller, fill de una fmilia artistocratica o be habia tingut un acte de valentia en el camp de batalla. Els cavallers iniciaven la seva formació quan encara eren nens (cap als set anys), quan eren enviats a viure a la residència d'un cavaller. Alli servien com aprenents fins que es feien grans i es convertien en escuders. Servia al seu senyor al camp al mateix temps que aprenien la tècnica militar: lluita cos a cos o combatent a cavall. ELs cavallers eren entrenats per demostrar el seu valor, cortesia, lleialtat i per triomfar sobre la covardia. Damian Nerea
8. CERIMÒNIA D'UN CAVALLER La nit abans de la cerimònia, l'escuder vestia una túnica blanca i vermella. Havia de dejunar i pregar tota la nit per a la purificació de la seva ànima. El capellà li donava la benedicció a la seva l'espasa que la hi col.locava a l'altar de l'església. Abans de l'alba, prenia un bany per mostrar que ell era pur, i es vestia amb les seves millors robes. Quan clarejava, el sacerdot escoltava la confessió de la jove, un ritu contrició catòlica. Després l' escuder podia esmorzar. La cerimònia es feia a l'aire lliure al davant de la família, amics, i la noblesa. L'escuder s'agenollava davant el Senyor, i era lleugerament colpejat en cada espatlla amb la seva espasa i es proclamava cavaller, seguia després una gran festa va amb música i ball. Lnic Omar
9. COM VESTEIXEN ELS CAVALLERS YELM Casc metàl·lic reforçat amb una llamina de ferro per protegir la part anterior del rostre ESCUT Util·litzat per protegir-se dels atacs dels oponents amb les seves llances. ARMADURA També util·litzada per protegir-se dels atacs d'oponent; i es va fer de millor qualitat quan la van reemplaçar per les malles de metall. ESTREP Donaven un millor equilibri al cavaller que carregava per desmuntar a l'oponent en un combat. DESTRER Així s'anomenava al cavall per combatre, doncs el cavaller el conduia amb la ma dreta.
10. LLANÇA Era molt llarga i s'utilitzava per poder colpejar al cavaller oponent i fer-lo caure del seu cavall. ANAIS I DIEGO
11. LES CROADES Les croades foren una sèrie de campanyes militars, de caràcter religiós, a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, sostingudes pels estats autoanomenats cristians durant l'edat mitjana (entre els segles XI i XIII, especialment entre els anys 1095 i 1276).
12. PER QUÈ ES FEIEN EL TORNEJOS MEDIEVALS? Per preparar-se per a les futures batalles El torneig es per exhibir les seves actituds i mostrar que eren els millors.
15. En els tornejos es feien diferents jocs - La quintena : era un joc en que descarregaven els seus cops a un maniquí mòbil, compost d'un eix, de tal manera que ferit en el front es tornava i donava un fort garrotàs sobre l' assaltador . La sortija: consistia en un exercici en que els cavalls anaven al galop i els genets devien travessar un anell penjat.
16. La pesta negra La pesta negra també coneguda com a mort negra va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjans del segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea. Els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies. La pesta estava causada per les rates i les puces que afetaven als humans
