1. KIRIKÚ I LA FILOSOFIA Comunitat de Recerca de Ponent Presentat a la XII Conferència de Filosofia 3/18 Girona, 11 i 12 de maig de 2007
2.
3. Comunitat de Recerca de Ponent Treball al Seminari Treball a les aules Formador Grup Treball Habilitats Pensament Experiències Guia en el treball de recerca Exposició d’experiències Anàlisi i avaluació del treball Sistemàtic Treball de Recerca (Kirikú) Experiències Treball sistemàtic Treball de recerca
4.
5.
6. TREBALL DE KIRIKÚ AL SEMINARI AMB EL FORMADOR LES HABILITATS DE RAONAMENT BUSCAR I DONAR RAONS: LES BONES RAONS Activitat Assignar a un quadre una música d’entre tres exemples diferents. Es tracta de buscar i donar raons, per després decidir si aquestes són bones raons.
9. LES RESPOSTES DELS PERSONATGES I ELS COMENTARIS DELS ALUMNES CEIP PRÀCTIQUES 1. Lleida. Cicle Mitjà DE L’ONCLE “ No respon perquè no ho sap.” (Yáiza) “ Li contesta així perquè no vol quedar malament.” (Albert) “ Té por que la bruixa el senti i li faci alguna cosa.” (Marina) “ Potser no se’n recorda (l’oncle) de per què és dolenta.” (Maria) KIRIKÚ: Per què la bruixa Karabà és tan dolenta? ONCLE: Que hi ha d’haver alguna raó? KIRIKÚ: Sí ONCLE: Hm!
10. LES RESPOSTES DELS PERSONATGES I ELS COMENTARIS DELS ALUMNES CEIP PRÀCTIQUES 1. Lleida. Cicle Mitjà KIRIKÚ: Tu saps per què la bruixa Karabà és tan dolenta? VELL: Oh! i tant que sí. Jo ho sé tot! KIRIKÚ: I per què, doncs? VELL: Um…, perquè…, perquè és una bruixa! KIRIKÚ: A veure, i per què és una bruixa? VELL: Oh, va… no empipis, ets massa petit! No s’han de fer preguntes sobre les bruixes! DEL VELL DEL POBLAT “ El vell diu que ho sap tot i després canvia de tema.” (Yáiza) “ No respon, perquè potser no ho sap. Quan li diu a en Kirikú que no empipi, en Kirikú no empipa, sinó que pregunta. A més el ser petit no vol dir que no tingui dret a fer preguntes i a que li expliquin les coses.” (Marc)
11. SER BO / SER DOLENT HI HA RAONS PER SER DOLENT/A?
12. LES RAONS DE SER DOLENT/A CEIP LA BASSA. Torregrossa / CEIP SOL IXENT. Corbins / CEIP PRÀCTIQUES 1. Lleida “ Sempre hi ha una raó. Si l’han maltractat i no l’han estimat, el nen reprodueix el que ha viscut.” (Humbert, 6è) “ Com havien estat dolents amb un nen, ell també era dolent per sentir-se fort.” (Otmane, 6è) “ Després de amb qui vas et tornes d’una manera o d’una altra.” (Gerard, 6è) “ No era una bruixa, era una persona, però la van atacar els homes.” (Montalegre, P4) “ Li van clavar una espina màgica uns dolents a l’esquena i la va fer dolenta”. (Marçal, P5)
14. EL PODER DELS DINERS CEIP PRÀCTIQUES 1. Lleida. Ed. Infantil P-5 “ Tenir or fa les persones dolentes.” (Mamodu) “ Tenir més joies que els altres fa que sigui dolent, se’n burla.” (Mar) “ La plata, que no és or, també fa veure dolent.” (Eloi) “ Tenir molt or fa veure dolent.” (Erik)
15. EL PUNYAL INSTRUMENT DE PODER / EINA DE TREBALL Col·legi MARISTES-MONTSERRAT. Lleida. Ed. Infantil P4 “ El Kirikú no el feia servir per lluitar sinó per punxar l’aigua i disfressar-se.” (Joan i Anna) “ Feia servir l’espasa per rascar les parets. Feia galeries.” (Julià) “ Feia servir l’espasa per trencar la piragua de la bruixa.” (Alba i Miquel) “ El Kirikú va tornar a salvar els nens de l’arbre amb el seu punyal.” (Júlia) “ El Kirikú feia servir el punyal per fer coses bones.” (Íker) “ Tenia una espasa i la feia servir per a disfressar-se, per passar per sota el terra…” (Guillem i Èric)
16. L’ACTITUD DAVANT LA VIDA I LA CONSCIÈNCIA DE LES PRÒPIES POSSIBLITATS QUÈ EN PENSEM D’EN KIRIKÚ? QUÈ ÉS IMPRESCINCIBLE PER VIURE I QUÈ NO?
17. QUÈ EN PENSEM D’EN KIRIKÚ? CEIP SOL IXENT. Corbins. Ed. Infantil P-5 “ És molt valent perquè va anar a treure l’espina i va salvar els nens.” (Íker) “ Era diferent dels altres perquè ningú no pot sortir ensenyat de dins de la panxa de la mare.” (Pere) “ Era diferent perquè corria més que els altres. Era el més petit.” (Isaac) “ No he vist mai ningú tan petit i tan valent.” (Íker) “ Kirikú abans de fer les coses descansava quan estava cansat.” (Pere) “ La força de Kirikú és que pensa.” (Joan) “ Volia saber com treure l’espina i li va preguntar al seu avi i li va dir que no sabia gaire coses.” (Pere) “ Sempre anava despullat” (Aaron)
18. SENSE QUINES COSES NO PODRÍEM VIURE? CEIP SOL IXENT. Corbins. Ed. Infantil P-5 / Ed. Primària 6è “ Sense diners. No podem comprar les coses.” (Aaron) “ Sense l’aigua. Si no beus et pots morir.” (Marc) “ Sense menjar no pots viure.” (Pere) “ Sense els que t’estimen perquè estaríem sols i no podríem fer ni el dinar ni el sopar.” (Aleix i Zaira) “ Sense Déu, perquè és el que va crear els homes, els planetes.” (Pere) “ Sense les persones. Jo necessito jugar amb els companys, perquè així estic alegre i content.” (Braulino) “ Sense medicaments, perquè la gent que té problemes de salut, si no té medicació es mor.” (Eloi) “ Sense casa, perquè a l’hivern fa massa fred i no s’hi pot viure.” (Eric)
22. PER QUÈ TOT PLEGAT? “ El pensament és l’unica possessió segura que tenim. Pensar elabora el que és la nostra essència; fa que ens sentim com a casa o com uns estranys dins el nostre jo.” GEORGE STEINER
23. COMUNITAT DE RECERCA DE PONENT Fèlix de Castro, formador (GrupIREF) Mercè Carolà – ZER Argelaga. Corbins Jose Culleré – CEIP La Bassa. Torregrossa Antònia Guillaumet – CEIP Sol Ixent. Corbins Imma Jové – CEIP Pràctiques 1. Lleida Conxita Mayoral – ZER Alt Segrià. Benavent de Segrià Clara Nadal – IES La Serra. Mollerussa Araceli Ochoa de Eribe – CEIP Sol Ixent. Corbins Carme Oró – Col·legi Maristes-Montserrat. Lleida Mercè Pena – Mare de Déu del Roser. Riudecols Àngels Rabell – CEIP Pràctiques 1. Lleida Pilar Rogé – CEIP Rufí Bedoya. Els Arcs Roser Serra – CEIP La Bassa. Torregrossa
Hinweis der Redaktion
Alumnes de P5 (Imma)
Alumnes de P4 (Carme)
Alumnes de Pr (Antònia)
Alumnes de P5 (Antònia) / Alumnes de 6è (Mercè)
DIAPOSITIVA 14 El treball en grup, dins una comunitat de recerca ens ajuda a resituar-nos i enriquir-nos. La comunitat de recerca és un lloc on intercanviem experiències, cosa que ens proporciona un ventall molt ampli de materials i maneres d’abordar el treball de la filosofia amb nens i nenes, però exigeix un treball de resituació per tal d’evitar la dispersió que pot provocar el cúmul d’aportacions. Disposar d’un grup de companyes amb qui intercanviar informació, crear nous camins, ajustar programacions, demanar un exercici de preparació i presentació a l’aula per a passar després a un treball d’anàlisi i construcció. El formador ens ajuda a trobar els temes filosòfics que podem treballar a l’aula i la manera d’abordar el treball de les habilitats de pensament. A partir d’allò que hem pensat treballar, en Fèlix ens ajuda a centrar el nostre treball amb els nens i nenes a partir de la pròpia pràctica. Treballem per entendre i comprendre millor les habilitats de pensament que volem treballar i portem a la pràctica la manera de fer, el tarannà de la classe de Filosofia, per tal d’anar-nos impregnant d’aquesta pràctica i manera de fer. A partir dels materials del currículum de Filosofia 3/18, podem adaptar i ajustar activitats que ens ajudin a treballar les habilitats de pensament en cada situació concreta. Els manuals del currículum de Filosofia 3/18: Tot pensant, Persensar, Admirant el món, Buscant el sentit, Recerca Filosòfica, Ètica i convivència, són una font immensa de possibilitats, perquè gràcies a la seva sistematització i als seus índex, ens permet trobar fàcilment exemples d’activitats, plans de discusió i fins i tot aclariment de cada concepte filosòfic a treballar, la qual cosa proporciona un ventall molt ampli de possibilitats i permet adequar-ho al treball que fem amb els alumnes amb garanties. ÉS a dir no treballem des de la intuïció sinó que partim de les propostes del Curriculum 3/18 per elaborar les nostres sessions amb els alumnes.
![COMUNITAT DE RECERCA DE PONENT ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()