1. E L V E R B . E L P R E T È R I T P E R F E T D ’ I N D I C AT I U
A C T I U
LLENGUA LLATINA
2. ELS PARADIGMES VERBALS
Un verb en forma activa presenta tres temes (arrels) verbals diferents: el de present, el de
perfet i el de supí.
El diccionari dóna el paradigma complet. per exemple, si busquem el verb amo, trobarem:
• amo: primera persona del singular del present d’indicatiu
• amas: segona persona del singular del present d’indicatiu
• amare: infinitiu de present actiu
• amavi: primera persona del singular del perfet d’indicatiu
• amatum: supí actiu
D’aquesta manera: amo, -as, -are, amavi, amatum.
El tema de perfet es detecta traient la terminació –i de la primera persona del singular del
perfet d’indicatiu:
amav-i amav- (tema de perfet)
Sobre el tema de perfet es formen el pretèrit perfet, el futur perfet i el pretèrit
plusquamperfet.
4. EL PERFET D’INDICATIU ACTIU
Hi ha quatre tipus de lexemes de perfet:
• Perfets acabats en –vi o –ui: amavi, delevi. Són gairebé tots els de la primera
conjugació i freqüents a la segona i la quarta.
• Perfets acabats en –i: legi, veni, cepi. De vegades coincideixen amb el lexema verbal i
s’anomenen perfets radicals (lego legi); d’altres vegades hi ha alternança en la
quantitat o el timbre de la vocal (capio cepi).
• Perfets acabats en –si o –xi: mansi, rexi. Són molt freqüents en la tercera conjugació.
• Perfets reduplicats: dedi, peperi.
És molt freqüent que el diccionari tingui una entrada pròpia per als perfets que es
diferencien molt dels presents. en aquest cas, l’entrada ens remetrà al present
corresponent.
5. 1. Passa al perfet els verbs subratllats:
2. Analitza morfològicament i tradueix aquestes formes de perfet d’indicatiu actiu:
6. 3. Tradueix aquestes oracions:
Vi ingenii, non corporis, Ulixes urbem Troiam cepit.
Non semper homines integri et boni praemia atque facultates obtinuerunt.
Multi philosophi usque ad senectam vixerunt.
Multi viri multaeque mulieres ob gravem morbum vitam amiserunt.
