1a declinació

1. E L S U B S TA N T I U . L A P R I M E R A D E C L I N A C I Ó
LLENGUA LLATINA

2. MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU
Classifiquem les categories gramaticals en:
• Variables: determinant, nom, adjectiu, pronom i verb.
• Invariables: adverbi, preposició, conjunció i interjecció.
Les paraules variables estan formades per un lexema i un o diversos
morfemes (flexius o derivatius):
nenes paperassa
Els morfemes flexius del substantiu, en català, són els indicadors de gènere i
nombre:
nen nena (femení) nens (plural)
El llatí també diferencia:
• gènere: masculí, femení i neutre
• nombre: singular i plural
Però, a més, cal diferenciar un tercer morfema flexiu segons la funció sintàctica
de la paraula, el cas.

3. EL CAS
La lluna és clara. Veu la lluna per la finestra. Ha fet un poema a la lluna.
SNS CD CI
Luna est clara. Videt lunam e fenestra. Fecit poemam lunae.
SNS CD CI
Les variacions dels substantius segons la funció sintàctica a l’oració s’anomenen
corresponen al cas:
CAS FUNCIONS SINTÀCTIQUES
Nominatiu SNS i ATR (subjecte i atribut)
Vocatiu Voc (interpel·lació)
Acusatiu CD (complement directe)
Genitiu CN (complement del nom)
Datiu CI (complement indirecte)
Ablatiu CC (complement circumstancial)
A més dels substantius, al llatí també es declinen els adjectius i els pronoms. En canvi, les paraules
invariables (adverbis, preposicions i conjuncions) no es declinen.

4. 1. En quin cas estarien en llatí les paraules subratllades a cada oració?
He vist coses meravelloses.
Demà farà mal temps.
El Marc ha regalat un rellotge al seu pare.
Vam deixar el cotxe al pàrquing.
La Paula té gana.
L’Anna viu a Tarragona.
Vam veure un animal estrany.
2. Observa aquestes oracions i respon les preguntes:
Dóna menjar al gos.
Visc en un edifici de vuit plantes.
Les habitacions d’aquest hotel són alegres i espaioses.
En Joan ha regalat a la Berta una cartera de color vermell.
a. Quines paraules posaries en datiu a la primera oració?
b. Quines paraules posaries en genitiu a la segona oració?
c. Quines paraules posaries en nominatiu a a tercera oració?
d. I en acusatiu a l’última oració?

5. LES DECLINACIONS
Els substantius s’agrupen en cinc declinacions, els cinc models o paradigmes per
flexionar un substantiu.
Quan una paraula pertany a la primera declinació, té unes terminacions concretes per al
nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu que sempre seran les mateixes per a
totes les paraules d’aquesta declinació, i el mateix per a les altres quatre declinacions.
Per saber a quina declinació pertany un substantiu, s’ha de mirar la terminació del genitiu
singular, per això, sempre que busquem una paraula al diccionari se’ns anuncia amb les
terminacions del nominatiu singular i del genitiu singular:
puella –ae f. nena
1a
declinació
2a
declinació
3a
declinació
4a
declinació
5a
declinació
Genitiu -ae
rosa, -ae
-i
dominus, -i
-is
gladiator, -oris
-us
domus, -us
-ei
res, -ei

6. LA PRIMERA DECLINACIÓ
El nominatiu singular acaba en –a i el genitiu singular en –ae.
La gran majoria dels substantius d’aquesta declinació són de gènere femení, excepte:
• Noms propis d’home: Agrippa –ae, Caligula –ae, Catilina –ae...
• Noms d’ofici tradicionalment masculins: agricola –ae, nauta –ae, poeta –ae...
• Noms acabats en –cola i en –gena: incola –ae, indigena –ae...
Casos Singular Plural
Nominatiu -a -ae
Vocatiu -a -ae
Acusatiu -am -as
Genitiu -ae -arum
Datiu -ae -is
Ablatiu -a -is
Casos Singular Plural
Nominatiu rosa rosae
Vocatiu rosa rosae
Acusatiu rosam rosas
Genitiu rosae rosarum
Datiu rosae rosis
Ablatiu rosa rosis

7. 3. Analitza morfològicament (cas i nombre) les paraules següents:
pecunias audacia
paeninsulam magistris
villae fiduciam
undarum litterarum
coloniis gratiae
inculam
amica
4. Completa la taula:
Acusatiu singular Genitiu plural Acusatiu plural
ruga -ae
constantia -ae
domina -ae
oliva -ae
pugna -ae