1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: ohmygod
I ALTRES COSES QUE NO RECORDO
Obro els ulls, un sostre blanc, moltes màquines, un “pip” insuportable... Això no és la meva
habitació, on sóc? La meva mare és aquí, dormint al meu costat amb cara de preocupació i se
la veu destrossada. - Mare? Mare? On sóc? Què ha passat? La meva mare obrí els ulls de cop
i s’aixecà d’un bot. - Nil! Com estàs? Com et trobes? Quin ensurt ens has donat a mi i al teu
pare! Mai més, em sents?! Se li ompliren els ulls de llàgrimes, i jo encara no sé què m’ha
passat ni on sóc. - Però, mare, que m’ha passat? On sóc? No recordo res, només em ve al
cap… Cada cop que tanco els ulls em ve la imatge d’una noia, sagnant al meu costat dins d’un
cotxe, és molt estrany, no sé què passa, em sento perdut. - Què et ve al cap, Nil? - Res mare,
res... De sobte sento la porta obrir-se i miro qui entra. És ella, la noia de la imatge que el meu
cap no deixa de repetir una i altra vegada, l’ únic que ja no sagna, però està plena de ferides i
venes. - Nil! Com et trobes? Estava preocupadíssima… D’acord, ara tinc un altre problema; no
sé qui és ni de què em coneix, només l’he vista quan he tancat els ulls, però no la conec de res.
- Emm.. bé, suposo... Perdona però, em podries dir qui ets? A la noia se li ompliren els ulls de
llàgrimes i començà a plorar. - Marta, no sap qui sóc! Què faig? Ajuda’m sisplau! Li deia a ma
mare. Em sabia greu la situació, però no sé res d’ella, ni tant sols qui és. La meva mare
l’abraçà i al cap d’uns segons li va dir en veu baixa: - Parla amb ell Anna, explica-li el que ha
passat. Aquella tal Anna s’acostà a mi i em digué: - T’explico qui sóc i què fas aquí, en un
hospital. Un hospital?! Què ha pogut passar? Vull saber-ho immediatament. - Explica’m Anna. -
Ahir, tu i jo vàrem sortir de festa, a celebrar el meu aniversari, l’aniversari de la teva xicota..
Què?! És la meva xicota? No pot ser que no me’n recordi, és impossible! - Però, però.. si no
recordo res sobre tu! No pot ser! Abaixà el cap i passats uns segons em digué: - Després en
parlem, ara t’explico què hi fas aquí. Vaig assentir amb el cap i ella continuà: - Com he dit,
vàrem sortir a celebrar el meu aniversari, i tu, si o si, volies anar a Manresa. Al final hi vàrem
anar, juntament amb el Pep, l’Arnau, en Joan, la Tamara i l’Ariadna, ells amb el cotxe de
l’Arnau i tu i jo amb la teva moto. - Amb qui? Amb cara de sorpresa i preocupada, murmurà;
”déu meu, això no pot estar passant…”. Me la vaig mirar i li vaig dir que continués explicant. -
Són amics nostres. Com he dit, vàrem anar a Manresa i vàrem arribar bé, tot normal. A la
discoteca ens vàrem posar tots a beure, fins i tot tu. Un cubata darrere l’altre. Quan en duies
dos, et vaig dir que no bevessis més, que havies de conduir, i em vas dir que et bevies l’últim i
ja estava. Així va ser, però després us vàreu posar a fumar un porro amb l’Arnau. Al cap de
dues hores volíem marxar, però de la manera que anàveu tu i l’Arnau, no podíeu conduir ni de
broma. Vàreu dir que ja us havia passat tot, que ja anàveu bé, i tot i que jo sabia que encara
duieu de tot dins vostre, vaig deixar que agafessis la moto amb mi darrere, i l’Arnau al cotxe
amb tots els altres. Un cop sobre la moto, tornant cap a Berga, quan passàvem més o menys
per Gironella… No la vaig deixar continuar, em va venir el moment al cap. Vaig posar-me a
parlar jo: - L’Arnau va començar a accelerar i a avançar-me i jo vaig seguir el joc. Tu em deies
que no anés tant ràpid, que això no acabaria bé, però tot i així vaig avançar-lo, i quan em vaig
girar per mirar si venia l’Arnau amb el cotxe.. No pot ser, em sento un inútil complet! En què
“collons” estava pensant? No m’ho puc creure... - Sí, et vas menjar la rotonda i vàrem caure per

2. un barranc. Es tornà a posar a plorar. Jo no sabia què dir, no podia ser, estic… estic… no sé
com estic ni com em sento. Em vaig posar a plorar, perquè em sentia malament. Ma mare
s’acostà i em digué: - Arnau, tranquil, saps que això només... - Sóc un inútil! Mai més, MAI
MÉS!