BREVE RESUMEN DE LA EVOLUCIÓN DE LA MÚSICA DESDE LA PREHISTORIA HASTA LA EDAD MEDIA POR. J.V.S.C

1. LA MÚSICA A LA PREHISTÒRIA I A L’EDAT ANTIGA
EXISTEIX LA MÚSICA ?
COM ÉS AQUESTA MÚSICA ?
REALITZAT PER :JOSÉ VICENTE SAPORTA CAPELLA
REALITZAT PER: JOSÉ VICENTE SAPORTA CAPELLA

2. MÚSICA A LA PREHISTÒRIA I A L’EDAT ANTIGA
4.000.000 a.C. 4000 a.C. s.V
PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA
Invenció de l’escriptura
Cuneïforme a Mesopotàmia
Jeroglífica a Egipte
EXISTEIX LA MÚSICA?
COM ÉS AQUESTA MÚSICA?
Estudi de les tribus
primitives actuals
Totes tenen el seu propi
repertori musical
Restes arqueològiques d’instruments
Xiulets, raspadors, troncs i corns foradats…
Pintures rupestres
Si hi ha dansa… hi ha música!

3. Social: grans esdeveniments o festivitats
Ex. Pas de xiquet a home; trobar parella; bona cacera; donar moral a guerrers...
Màgico-religiosa: demanar, mitjançant la dansa i el cant, el
benefici d’uns “éssers superiors” (déus, imatges, esperits…)
Ex. Allunyar malalties, espantar esperits, fertilitat de les dones…
Protagonisme individual: bruixot, sacerdot…
MÚSICA RELIGIOSA o SACRA
Manifestació col·lectiva
Aparició d’uns modes (melodies) pels diferents estats d’ànim:
alegria, tristesa, angoixa, por…
MÚSICA PROFANA
Funció de la música

4. Entorn geogràfic
Parla
Organització social
Grau d’evolució
Necessitat
Cançoner propi de la tribu
Transmissió oral
Poden aparèixer modificacions
Si la tribu desapareix, desapareix el cançoner
Sistema d’escriptura musical
Com es defineix la música?

5. Pitàgores (s.VI aC) busca relacions entre els sons i els números.
Si es fa vibrar una corda d’un cert gruix i a una certa tensió s’obté un cert so (ex. DO)
Si la mateixa corda és la meitat de llarga s’obté el so anomenat octava (DO agut)
Si la longitud és de 2/3, d’obté l’anomenada quinta (SOL)
Si la longitud és de 3/4 s’obté l’anomenada quarta (FA)…
Dedueix que els intervals que s’utilitzen en la música (intervals consonants) són els de
relacions numèriques més simples (1/2, 2/3, 3/4 …)
Defineix el TO i SEMITÓ
Organitza els sons en ESCALES de 7 notes
Defineix i justifica els MODES i la seva afectació a l’ànima o ETHOS
“El plaer de l’ànima, la Música, està íntimament lligat
amb les lleis divines que organitzen l’Univers: els Nombres.”
Aristoxen (s. IV aC) ho escriurà tot en un tractat
Pitagoras:
Santa Cecilia

6. La música a Grècia
Per als grecs, la música tenia una gran importància:
Era ensenyada amb profunditat a les escoles
Donava molt de prestigi en la vida pública
Era molt utilitzada en tots els espectacles, sobretot en les tragèdies, on es barrejava
teatre, poesia, música i dansa.
Pel que fa a la música:
L’actor canta com a solista les àries,
dialogant amb el narrador (cor) o
acompanyat per instruments
L’ús de màscares i el mode musical
adient ajuden a expressar l’estat
d’ànims del personatge.
El cor canta des de l’orquestra, just
davant de l’escenari, i mirant al públic.
Generalment fa el paper de narrador i
ajuda a descriure la situació.
Canta a l’unisó sovint doblat pels
instruments.

7. La major part de la música es transmetia oralment,
però cap el s.II a.C. apareixerà un sistema de
notació alfabètic:
La nota……………………..lletra de l’alfabet grec
La durada…………………. codi de ratlles
La intensitat i caràcter…… codi de punts
Diverses restes de partitures (sobretot epitafis) i
l’existència de tractats que expliquen com utilitzar-
traduïr aquesta notació a música han permès saber
com sonava la música grega (30 minuts!)
Epitafi de Seikilos
(s. I a.C.?)

8. La música a Roma
Poques novetats. La majoria dels músics eren
esclaus grecs o havien après de músics grecs.
Només es conserven 24’mts. de música romana d’una obra
teatral de Terenci. Poques possibilitats d’investigar.
Instrument inventat pels
romans: l’orgue hydraulos
La música està present en tots els grans espectacles,
amb grans cors i molts instruments.

9. L’Edat Mitjana (Comença caiguda del imperi Roma 476 – Caiguda de
Constantinopla 1453 marquen el fí de l`Édat mitjana )
Grans transformacions d’ordre
social, polític, econòmic…
Canvi absolut de mentalitat:
voluntat d’oblidar el passat
Societat molt jerarquitzada:
sistema feudal
Fragmentació d’Europa:
guerres constants entre
reialmes, principats…
Fam, misèria, epidèmies…
Poc interès per la cultura
Doctrina cristiana molt forta:
Teocentrisme

10. La música religiosa
L’Església es manté unida per la seva doctrina
Certa estabilitat i cohesió respecte la societat civil
Es preocupa per mantenir la cultura: els monestirs
es convertiran en autèntics centres culturals:
biblioteques, pintura, escultura, poesia, música…
Domini de la cultura
L’Església decidirà quins llibres es
copien i es donen a conèixer i quins
queden “empresonats” en les
biblioteques dels monestirs.

11. L’Església veu en el cant una eina molt eficaç per unir la gent
L’utilitza en les seves celebracions, cerimònies…
Cant litúrgic
Text de la Bíblia, dels Salms…
Funció de lloança a Déu
Es prohibeix qualsevol tipus de música
instrumental ja que no porta cap comunicació
(no té text) i no ajuda a la concentració
En un principi, la música cristiana es basava en
la grega/romana amb influències de la jueva

12. El cant gregorià
L’any 590, Gregori I, monjo benedictí, és nomenat Papa
Seguint la voluntat d’unificar al màxim tots els
aspectes relacionats amb l’Església, dicta quines i
com han de ser les melodies per la liturgia:
Cants per la missa “Graduale Romanum”
Cants pels oficis “Antiphonale Romanum”
Els monjos copien aquests llibres i els
distribueixen per totes les esglésies
En honor al papa Gregori I, dit
el Gran, aquest cant proposat
s’anomena Cant Gregorià

13. Per tal de recordar les melodies i poder-les transmetre
sense errors, es defineix un sistema de notació musical
Sistema de notació neumàtic
Neuma: Signe que es col·loca sobre el text i que
representa una nota o una xicoteta cèl·lula melòdica
Orienten mínimament l’entonació

14. Característiques del cant gregorià:
És un cant pla, sense grans salts intervàlics, i
monòdic (una sola veu)
El ritme, lent, ve donat pel propi ritme del text llatí
Sempre és cantat per homes i sense
acompanyament instrumental, només l´orgue
permés
S’utilitzen modes, anomenats modes eclesiàstics,
segons siga el caràcter del text

15. Segons la relació entre notes i síl·labes, les melodies gregorianes es classifiquen en:

16. Evolució de l’escriptura
La indefinició dels neumes i l’aparició de codis propis a diferents monestirs portava a
una certa confusió i, molt sovint, a l’error a l’hora d’interpretar la melodia.
S. VIII-IX, aparèixen les anomenades línees
de referència o pautes per les alçades:
primer la referència pel DO, després pel FA…
El sistema de neumes també va anar
evolucionant cap a un sistema de notes
quadrades.

17. Cal destacar a dos monjos en aquest procés d’evolució de l’escriptura musical :
Hucbaldo (840-930)
i Guido D’Arezzo (995-1050)

18. A principi del s.IX es comença a experimentar sobre melodies gregorianes:
Organum (s.IX): sobre una melodia gregoriana (cantus firmus) es crea una segona veu
que es separa fins a una distància de quarta o quinta per tornar a acabar a l’unís
Gymel (s.IX-X):la distància entre les dues veus és una tercera
Homofonia (iguals melodies). Basada en el paralel·lelisme de les veus
Polifonia (diverses melodies a la vegada)
Discantus (s.XI): les veus busquen el moviment contrari
Contrapunt (nota contra nota). Basat en l’oposició de les veus
Organum melismàtic o florejat (s.XII): la segona veu s’independentitza de la primera i
farà grans melismes sobre la melodia gregoriana (cantus firmus)

19. L’inici de la polifonia obligarà a definir amb molta més precissió la durada de les notes
Tractat “Ars cantus mensurabilis” (1260) de Franco de Colonia
Explica un sistema de notació proporcional que estableix de
manera precisa la durada de les notes. S’utilitzarà fins al
Renaixement i la seva revisió donarà lloc al sistema d’escriptura
musical actual

21. Aquest nou estil polifònic ofereix enormes possibilitats als compositors
Comencen a naixer i eixir diferents estils o escoles
(p.e. l’Escola de Notre-Dame de París)
Alguns monjos d’aquestes escoles comencen a
destacar com a músics i signen les composicions
(p.e. Léonin i Pérotin, Escola de Notre-Dame, s.XII-
XIII)
Poc a poc les veus es van
fent més i més independents
(a nivell melòdic i rítmic) entre
elles, trencant qualsevol
paral·lelisme
Contrapunt total
Comencen a aparèixer
dificultats per entendre el text!

22. Ars Nova, un pas endavant (finals s.XIII-XIV)
A finals del s.XIII, la societat francesa i italiana, inconformistes amb la situació cultural
del moment, demanen un canvi, un avançar. La música aprofitarà totes les novetats
per renovar-se amb profunditat:
Sistemes de notació per l’afinació i ritme ben definits
(treballs de Guido d’Arezzo, Franco de Colonia…)
S’afegeix una tercera i quarta veu, cada cop més
independents i meny estrictes amb tots els aspectes
dels modes religiosos
S’utilitzen intervals nous, sobretot el de tercera i
sisena, que donen un nou “color” sonor a la
composició (aquests intervals seran els responsables
del caràcter trist o alegre de la música)
Es comenc en a escriure composicions totalment
noves, no sempre basades en melodies gregorianes,
de caràcter religiós i quasi sempre en llatí amb una
polifonia molt treballada. S’anomenaran motets
Tractat “Ars Nova”(1320) de
Philippe de Vitry
El centre cultural més important d’aquesta
renovació artística serà Florència

23. Algunes obres importants
“Cantigas de Santa Maria” d’Alfons X (1230-1284)
Recull d’unes 400 melodies de lloança a la Mare de Déu
escrites en gallec i cantades pels pelegrins en el seu
pelegrinatge cap a Santiago de Compostela
“Misteri d’Elx” i el “Cant de la Sibil·la”
Són dos exemples de representacions
teatrals que organitzava la pròpia
Església per instruïr i atraure públic cap
a la religió cristiana. Hi havia una acció
teatral i es representaven dins les
esglésies. Poc a poc, la introducció
d’elements no religiosos va portar a
prohibir alguns d’aquests espectacles
dins dels temples
“Llibre vermell de Montserrat”
Recull de cançons i danses copiat a
finals del s.XIV i que servia per entretenir
els pelegrins. Està escrit en català i llatí
“Missa” de Guillaume de Machaut (1300-1377)
Considerada la millor composició de l’Ars Nova
per la seva tècnica i expressivitat

24. La música profana: trobadors i joglars (s.XI-XIII)
Pel que fa a la música, el joglar cantava
acompanyat d’algun instrument.
Les composicions s’agafaven, generalment, del
repertori popular o d’altres compositors més
cultes, generalment trobadors pels qui
treballaven, i les versionaven amb canvis de
lletra segons el que calia explicar
Fora dels monestirs, la societat medieval
s’organitzava en dues classes també molt
jerarquitzades: la gent d’armes i el poble
El poble rebia les “notícies” del seu entorn a través
dels joglars o ministrils, uns personatges mig
vagabunds i rodamons, que anaven de poble en
poble oferint el seu espectacle: una barreja de
música, dansa, circ i teatre-noticiari

25. Els trobadors apareixen cap al s.XI als
llocs on es parlava la llengua provençal
La seva activitat literària era la de trobar
que significa, en aquest context, "crear
literàriament“ en llengua vulgar.
El terme poeta es reservava per aquells
que escrivien poesia en llatí.
El trobador també creava una música per la
poesia ja que aquesta sempre es transmetia
mitjançant el cant. Aquesta necessitat de
compondre musicalment exigia al trobador
saber cantar i tocar algun instrument.
La rígida tècnica poètica tampoc no
permetia les improvisacions.
Els temes tractats eren, bàsicament, l’amor
cortés, la crítica i sàtira política o social, el
plany, el cant a la natura…

26. Alguns trobadors:
Guillem IX de Poitiers, comte d’Aquitània (1086-1127)
Considerat el primer trobador.
Bernat de Ventadorm, Marcabrú, Rimbaut de Vaquerias,
Pèire Vidal i les trobadores Comtessa de Dia i Azalis de
Porcairagues.
S’han trobat, aproximadament, uns 2600 poemes d’uns
450 trobadors. De la part musical, només tenim existència
d’unes 275 melodies d’uns 42 autors.
Trobadors i joglars van definir un estil musical molt
diferent al religiós i molt més proper al poble, amb
cançons i danses molt rítmiques i que alternaven
estrofes cantades amb estrofes instrumentals.

27. Altres personatges...
Els goliards: eren monjos seguidors del bisbe Golies que
havien abandonat, per prohibició de la pròpia Església, la
seva vida religiosa. La seva superioritat cultural els
permetia “trobar” poesia i cantar-la tan amb llatí com en
llengua vulgar. Els seus temes anaven del refinament més
absolut a la poesia més grollera, sovint molt crítica i satírica
contra l’Església
El 1803 es descobreix en una biblioteca del
monestir de Beuern, prop de Munich, un recull de
300 poesies goliards del s.XIII. Es coneix amb el
nom dels Carmina Burana
L’any 1937 el compositor Carl Orff escriurà una
gran peça simfònic-coral amb text de 25 poemes
d’aquest recull i títol Carmina Burana

28. JOSE
VICENTE
SAPORTA
CAPELLA