FORMACIÓ PROFESSORAT

1. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA
DAVANT LA RENOVACIÓ
PEDAGÒGICA:
POSSIBILTAT O
ENTREBANC?
VIII JORNADES D’INNOVACIÓ
EDUCATIVA
ALZIRA 27 DE NOVEMBRE ‘06

2. Innovació i angoixa docent

3. VELLS PROBLEMES I NOUS REPTES: QUÈ
ENTENDEM PER INNOVACIÓ EDUCATIVA?

4. DEL QUE PREDIQUEM AL QUE FEM

5. INNOVACIÓ EDUCATIVA?

6. SOBRE L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU

7. DESFASE SOCIAL vs DESFASE
ESCOLAR

8. CANVIS ACCELERATS I
ACTUALITZACIÓ
PROFESSIONAL

9. Societat del coneixement
… direcció dels canvis…
Informe Delors Conferencia Mundial d’ Educació Superior (1998)
(1996)
 Vocació no sols d’ensenyar sinó
també d’educar
Aprendre a conèixer
 Visió a llarg termini, no sols en
mires a l’adaptació al mercat de
Aprendre a fer treball a curt termini
 Educació al llarg de tota la vida
Aprender a viure junts
 La formació no deu orientar-se a
la mera acumulació de
coneixements, sinó a la adquisició
Aprendre a ser de competències

10. Canvis en el model
formatiu
DE L’ESCOLA DE L’ ENSENYAR A LA DE L’APRENDRE
 Objectius d’ensenyança  Objectius d’aprenentatge
 Aprendre informació  Aprendre competències
 Centrada en el professor  Alumnat protagonista
 Passivitat  Activitat per a aprendre
 Professor protagonista  El professorat guia
 Avaluació sumativa  Avaluació formativa
 Individualisme  Equip docent

11. APROPANT-NOS A UNES
PRIMERES REFERÈNCIES
 NOUS DECRETS DEL CURRÍCULUM
 DE LA L.O.Q.E A LA LL.O.E.
 PREDOMINI I IMPOSICIÓ DELS
MODELS ACADEMICISTES-
INSTRUCTIUS FRONT A MODELS
EDUCATIUS-FORMATIUS

12. ENS SITUEM AL
CONTEXT
 Interessos socio-polítics: l’escola com a instrument
propedèutic o selectiu
 Transmissió de valors dominants i reproducció
l’ordre social dominant
 L’ed. en valors i LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
qüestionen el model escolar homogeneitzador i
uniformitzador
 Avaluació dels valors: l’anti-escola o contra-escola
 Eixos transversals: realitat o fal·làcia?

13. COM ENTENEM LA RENOVACIÓ
PEDAGÒGICA ALS MRPs?
 Des d’una concepció filosòfica o ideològica: posicionament
contra els models tayloristes al servei del darwinisme social
 Des d’un plantejament de transformació de l’escola i de la
societat: òsmosi.
 Des de la implicació, participació i col·laboració de la Comunitat
Escolar i Social, com a utopia possible i desitjable
 Convertint l’escola en un espai viu i conectat a la vida real
 Amb recursos: humans, materials, temps i espais
 Amb saber útils i funcionals: no aprenenem per a l’escola sinò
per a la vida (Séneca).

14. DES D’UNA OPCIÓ
METODOLÒGICA
DETERMINADA
 Filosofia educativa i organització de centre
 Organització d’aula
 Construcció dels aprenentatges per investigació i
interacció
 Treball per projectes: conexió amb el món real i
vivencial
 PROBLEMA: harmonització d’interessos
personals,educatius i socials, p. ex. “èxit en la vida”

15. EL NOSTRE MODEL
METODOLÒGIC
 Organització d’aula per racons i
tallers
 Treball per projectes
 El treball en equip: aprenentatge
cooperatiu i interacció
 El treball en grup classe: posada
en comú, debat i
conceptualització
 Reflexió sobre el procés
d’ensenyament – aprenentatge
 L’arrelament al medi i
l’extrapolació a realitats més
globals

16. A LA RECERCA DE LA
UTOPIA
CURRÍCULUM BÀSIC
CONCEPCIÓ CONCEPCIÓ
ACADEMICISTA INTEGRADORA
Interdisciplinarietat Globalització
Habilitats de raonament
Habilitats d’investigació
Habilitats de conceptualització
Habilitats de relació
Habilitats socials i emocionals

17. ELS NOUS VALORS
NEOLLIBERALS
 I + D + i pensat en clau de beneficis
 EFICIÈNCIA vs EFICÀCIA
 FORMACIÓ CONTÍNUA (formació al llarg de la vida)
 CIUTADANIA ACRÍTICA, OBEDIENT I DISCIPLINADA
 CONDUCTIVISME
 HABILITATS MECÀNIQUES I REPETITIVES
 REPRODUCCIÓ DE L’ORDRE SOCIAL I ECONÒMIC
DOMINANT

18. ACOTANT CONCEPTES:
INNOVACIÓ EDUCATIVA O
RENOVACIÓ PEDAGÓGICA?
 Les xarxes terminològiques: neutralitat i
objectivització
 Neutralitat reproducció de l’ordre social
dominant
 Acceptació de l’homogeneïtat com allò normal –
qüestionament de la diversitat
 Renovació Pedagògica versus Innovació
Educativa

19. CONTEXT SOCIO-EDUCATIU I
POLÍTIC
 Neoconservadurisme educatiu: globalització i
homogeneïtzació cultural
 Neoacademicisme, reduccionisme acadèmic, el saber per
el saber... com un saber neutre i científic, i no ideologitzat.
 Segregació de l’alumnat: l’ordre, l’estudi i la disciplina des
d’una concepció absolutament tradicional decimonònica”.
 L’escola academicista tradicional: està renyida amb la
renovació o tot alló pose en perill l’ordre establert
 Control del currículum i dels centres

20. LA RENOVACIÓ
PEDAGÓGICA A L’ESCOLA
VALENCIANA
 L’escola valenciana com a element dinamitzador i
motor de la Renovació Pedagògica
 Apropar-se a la realitat sociocultural i lingüística de
l’alumnat, desenvolupant actituds empàtiques i
afectives com a Renovació Pedagògica
 Incidència en l’entorn immediat.
 Educar instruint i instruir educant

21. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA
DAVANT LA RENOVACIÓ
PEDAGÒGICA
 Tradicionalment lligada a la funció propedèutica-
selectiva de la institució escolar, i per tant al servei de
la reproducció de l’ordre socio-econòmic hegemònic
dominant
 Control ideològic i administratiu basat en el seu
poder coercitiu i dissuasori que encara avui perdura.
 Actual procés de transformació i millora:
 disminució del seu paper fiscalitzador i de control
 potenciació d’altres aspectes com suport, recursos,
assessoria, planificació, organització... i fins i tot, de
dinamització i millora del funcionament general dels
centres

22. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA
DAVANT LA RENOVACIÓ
PEDAGÒGICA
 Paper bàsicament burocràtic-administratiu:
intencionalitat de control de la vida i funcionament
dels centres.

 Politització bipolar: intent permanent de control
ideològic sobre la inspecció educativa.
 Sintonia ideològica per a garantir el funcionament
“neutral” i “apolític” dels centres
 Sector més progressista de la inspecció educativa:
“entre l’espasa i la paret”

23. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA
DAVANT LA RENOVACIÓ
PEDAGÒGICA
 La inspecció com a controlador-fiscalitzador i bombers: que
la conflictivitat escolar no arribe a l’esfera social o política
 Resistències per part d’amples sectors del professorat i de les
AMPEs.
 Entre el professorat es veuen qüestionats per tres sectors:
 els sectors conservadors-tradiconals
 els sectors “professionals” neutres que rebutgen la càrrega ideològica
 el sector passiu-indeferent: resitències a incrementar el seu treball
 Acceptats i reforçats pels membres més progressistes i
renovadors dels claustres (molt minoritaris): qüestionament
“maximalista” quasi permanent de la inspecció.


24. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA
DAVANT LA RENOVACIÓ
PEDAGÒGICA
Així doncs, cap on anar? Que hi podem fer?
 Suport decidit a la innovació i la renovació pedagògica
 Nova concepció del currículum, distingint entre currículum bàsic i currículum
desitjable: currículum obert, comprensiu i flexible.
 Tota la activitat del centre com a currículum: el treball democràtic, cooperatiu i
per projectes com a eix vertebrador.
 Superació de l’actual model d’organització i distribució d’espais i temps, i de
concepció disciplinar del currículum
 Competència bàsica d’aprendre a aprendre (LOE): investigació-acció,
processament i selecció de la informació, activitats amb sentit, connexió dels
aprenentatges amb la vida real.
 Recuperació de la vida quotidiana a l’aula, sense preses ni estridències:
reivindicar la tendresa perquè “siendo tiernos elaboramos la ternura que hemos
de gozar nosotros” (Lidia Turner)

25. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA
DAVANT LA RENOVACIÓ
PEDAGÒGICA
Cal que la inspecció educativa done suport a:
 Assajar la capacitat d’elegir, la participació i l’educació en i per una
ciutadania democràtica.
 Recuperar el temps per a escoltar, per a la reflexió , per a la lectura, per al
diàleg, per a pensar.
 Defensar la natura. Habitar la Terra amb saviesa (Mortari 1944)
 Reivindicar la pau , lluitant per la justícia: sense justícia no hi ha pau.
 Defensar l’alegria (Benedetti) i la recerca de la felicitat i de la pau interior.
 Denunciar l’explotació, el treball precari, l’exclusió, la misèria.
 Combatre el racisme, la discriminació , la desigualtat, la injustícia.

26. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA
DAVANT LA RENOVACIÓ
PEDAGÒGICA
 Suport i impuls a les pràctiques renovadores, a
l’educació en valors: primar l’educació front a la
instrucció
 Suport al treball cooperatiu i interactiu: adaptar-se a
un món en moviment que es troba en canvi
permanent
 Esforç per potenciar les noves tecnologies
 Implicació en la formació del professorat

27. LA INSPECCIÓ EDUCATIVA
Donar suport a:
 Experiències de centre i d’aula innovadores
 Equips directius i de professorat implicats en canvis
qualitatius a l’escola
 Impuls a la formació en centres
 Suport i difusió de pràctiques renovadores
 Dinamització d’equips de treball inter-estamentals als
centres
 Implicació en la transformació dels centres i d’un ordre
social manifestament injust i insolidari.

28.  GRÀCIES PER LA
VOSTRA
ATENCIÓ... I NO HO
DUBTEU...
 L’AFECTIVITAT
POT MOURE EL
MÓN!
 UN ALTRE MÓN ÉS
POSSIBLE!