Pla específic organització de la jornada escolar

C.E.I.P. JOSÉ PEDRÓS Avinguda José Pedrós,35
46006689@gva.es 46712,Piles (València)
http://ceipjosepedros.blogspot.com. :(962)826585/Fax:(962)826586.
1
CEIP JOSÉ PEDRÓS
Avinguda José Pedrós, 35
46712. Piles. València

2
ÍNDEX
1.- JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE DE JORNADA CONTINUADA............... 4
1.1. MILLORA QUE ES PRETEN ACONSEGUIR PER MITJÀ D’AQUEST
PLA. ÀMBITS D’ACTUACIÓ ...................................................................... 6
1.1.1 Àmbit Pedagògic......................................................................... 6
1.1.2. Àmbit de coordinació................................................................ 7
1.1.3. Àmbit de convivència ............................................................... 7
1.1.4. Àmbit de la coeducació i igualtat de gènere........................... 8
1.1.5. Àmbit de conciliació de la vida familiar i laboral..................... 8
1.1.6. Àmbit de la salut........................................................................ 9
1.2. Referents legals............................................................................ 10
2.- EL CENTRE I EL SEU ENTORN........................................................... 11
2.1. Entorn físic .................................................................................. 11
2.2. Entorn socioeconòmic i cultural .............................................. 11
3.- CONFIGURACIÓ DEL CENTRE......................................................... 12
3.1. Aspectes administratius del centre.......................................... 12
3.2. Elements físics del centre.......................................................... 12
3.3. Serveis complementaris......................................................... 13
3.4. Recursos econòmics ............................................................. 14
3.5. Personal no docent.................................................................... 15
3.6. Professorat.................................................................................. 15
3.7. Alumnat....................................................................................... 15

3
4.- DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ DE PARTIDA ........................ 16
4.1. Avantatges......................................................................... 17
4.2. Objectius............................................................................ 20
5.- HORARIS................................................................................... 21
5.1. Horari del centre................................................................ 22
5.2. Horari del menjador.......................................................... 23
5.3. Horari del professorat....................................................... 25
5.4. Horari de les activitats extraescolars de caràcter voluntari ... 26
6.- PLANIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS DOCENTS.................... 27
7. DOCÈNCIA.................................................................................. 29
7.1. Altres hores de dedicació al centre............................... 29
7.2. Implicació del professorat en la coordinació de l’activitat no
lectiva …………………………………………………………………………….. 30
7.3. Planificació de serveis complementaris ...................... 31
7.4. Previsió d'actuacions formatives per a la comunitat
educativa ............................................................................................. 32
8. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I TALLERS FORMATIUS .....…….. 33
8.1.Introducció ......................................................................…….. 33
8.2. Mesures per a garantir l’atenció de l’alumnat amb necessitats
de recolzament en les activitats extraescolars................................... 34
8.3. Enumeració d’activitats i tallers...................................... 37
8.4. Planificació d’activitats extraescolars de caràcter voluntari…38
9. PREVISIÓ DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA ESPECÍFIC
D’ORGANITZACIÓ DE LA JORNADA ESCOLAR AMB LA PARTICIPACIÓ
DE TOTA LA COMUNITAT ESCOLAR. ………………………………………… 51
10. CONCLUSIONS FINALS ................................................................ 55

4
1.- JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE DE JORNADA CONTINUADA
En l’actualitat, com a conseqüència de l’evolució de la societat i d’una millora
de la qualitat de vida, ens trobem amb la necessitat d’adequar la institució
educativa a les necessitats de la societat actual i a la demanda d’educació per
part de les comunitats.
L’escola ha d’oferir una formació integral, que no acaba en l’horari acadèmic,
sinó que ha de continuar-se en horari extraescolar amb activitats que
contribuïsquen a completar la dita formació. A més a més cal conciliar vida
laboral i familiar perquè es puguen estretir els llaços familiars.
Així, doncs, el centre ha de convertir-se en l’element que dinamitze l’educació i
que atenga a totes les demandes educatives de la comunitat, segons un
concepte ampli del terme educació.
Per tant, el projecte que es presenta tractarà de ser conciliador amb els
interessos de tota la comunitat educativa, amb intenció de buscar la millor
organització per als nostres alumnes, per a les seues activitats, per al seu
aprenentatge tant en temps com en recursos, espais...
Esta visió d’entendre les relacions de l’educació amb la societat significa
assumir diversos principis bàsics:
1.- L’educació ha d’orientar-se a enfortir la cultura i els valors d’una ciutadania
democràtica en totes les seues dimensions.
2.- L’educació és un factor essencial per a promoure i assegurar el progrés, la
mobilitat, la integració i la cohesió social.
3.- L’educació és un instrument bàsic de renovació, creació i canvi cultural.
4.- L’educació compleix al seu torn una funció compensatòria de les
desigualtats socials, econòmiques i culturals, així com tota l’atenció dels xiquets
amb necessitats educatives específiques.

5
Este tipus de Projecte s’ha abordat ja en moltes comunitats autònomes, i en la
majoria de centres escolars de la nostra Comunitat i de la nostra pròpia
comarca on més del 90% de centres públics ja disposen d’aquest horari.
Som conscients que modificar l’horari no va a ser la solució definitiva per a
poder resoldre tots els problemes educatius existents, però en el nostre ànim
està millorar la situació del nostre centre.
Este model només és possible si som capaços d’integrar totes les iniciatives en
una mateixa línia d’actuació, açò implica que a l’educació escolar institucional
han de sumar-se iniciatives d’organismes municipals, regionals i altres com a
subvencions i alguns altres suports.
Comptem amb les experiències en altres poblacions, que en els darrers cursos
escolars, han tingut este tipus de jornada, i han sigut valorades generalment
positives per tota la comunitat educativa.
Durant el curs passat 2016-2017 es va realizar un sondeig per tal de poder
valorar l’opinió al respecte de la implantació de la jornada contínua al nostre
centre. La participació total va ser del 78,3% del centre amb un 80,2 de vots
favorables i un 19,8% de vots negatius o en blanc, alguns d’aquests per falta
d’informació. És per això que, amb la jornada contínua volem:
 Adaptar-nos als canvis socials.
 Adaptar-nos a les necessitats d’una escola moderna.
 Facilitar la integració de tot l'alumnat.
 Augmentar el rendiment i l’èxit escolar.
 Possibilitar la millora de les relacions familiars.
 Oferir la possibilitat a les famílies en l’elecció d’un horari alternatiu a
l’actual.

6
1.1. MILLORA QUE ES PRETÉN ACONSEGUIR PER MITJÁ D’AQUEST
PLA. ÀMBITS D’ACTUACIÓ.
1.1.1.- ÀMBIT PEDAGÒGIC.
Amb aquesta proposta es pretén poder adequar les hores de major rendiment i
capacitat d'atenció de l'alumnat amb les hores de major càrrega lectiva, amb la
intenció de millorar l'aprofitament general de l'alumnat. Esperem que tinga una
repercusió positiva en els aspectes curriculars, i pot incidir en una millora dels
resultats acadèmics, encara que puga ser lleuger, com ja s'està demostrant en
les escoles de la Comunitat Valenciana que gaudeixen d'aquest tipus de
jornada. Millorar el rendiment acadèmic i la qualitat de l'ensenyament públic.
Pretenem aconseguir optimitzar el rendiment escolar de l'alumne així com el
treball del professorat. No hem d'oblidar que mestre i alumne estan molt
relacionats i que el rendiment de treball d'un repercuteix en l'altre.
No es produeixen interrupcions horàries, els alumnes estan a classe durant els
períodes de màxim rendiment. Una bona organització és aquella que, a les
primeres hores imparteix les àrees de major esforç de concentració i, després
del pati aquelles que requereixen un esforç mig, finalitzant per les àrees més
lúdiques i relaxants per als alumnes com les activitats plàstiques, musicals o
esportives. El fet de tindre les classes de matí, dóna més temps per a realitzar
tasques escolars i facilita l'adquisició d'hàbits d'estudi, ja que l'alumne no té la
càrrega lectiva de la vesprada.
Cal pensar que aquesta jornada continuada, no redueix hores lectives dels
alumnes, sinó que les distribueix en una altre horari. Tampoc redueix hores de
treball docent, sinó que s'organitzen d'una altra forma (veure punt 5.-
HORARIS).
És interessant també, tindre en compte dos aspectes:
- Aquest horari no suposarà major esgotament per a l’alumnat d’infantil i
les sessions més lúdiques, com tallers i racons, ocuparan les últimes sessions
del matí.

7
-El pas a l'institut només és una continuïtat horària, ja que facilita
mantindre els hàbits d'estudi adquirits a l'escola, sense necessitat de modificar-
los. La jornada horària del centre s'equipara a la de l'institut facilitant
l'organització familiar.
1.1.2.- ÀMBIT DE COORDINACIÓ
Amb el nou horari milloren les possibilitats de formació, perfeccionament i
innovació curricular del professorat que, almenys en el nostre centre és del
90% (com a formació al centre); sent molt inferior el percentatge fora del centre
(al voltant del 32%), percentatge que amb la nova jornada es podria veure
incrementat al disposar d'un horari més conciliador i flexible per poder realitzar
activitats formatives.
Augmentant el temps continuat del professorat s'aconsegueix flexibilitzar més el
seu treball i traure un major aprofitament al seu rendiment com a docent.
Permet optimitzar el temps dedicat a les tutories i donar resposta a més
famílies, ja que és més fàcil acudir dimarts de 14:00 a 15:00 o de vesprada de
15:00 a 17:00 a fer una tutoria que amb la disponibilitat actual.
Les reunions del centre poden allargar-se fins a dues hores, podent aprofitar
per fer-les més llargues o dues reunions el mateix dia, sense necessitat
d'ocupar pràcticament tot l'horari d'exclusives com ens passa actualment.
1.1.3.- ÀMBIT DE CONVIVÈNCIA
Si aconseguim afavorir la col·laboració entre família i escola, ampliant l'horari
d'atenció a pares, donant resposta després de les classes i per les vesprades,
aquesta es realitza en un àmbit més idoni per a les famílies que no han d'estar
depenent de dies de festa o permisos.
Pel que fa a les activitats extraescolar, es potenciaran, tant les de l’AMPA com
les oferides per l'escola, tenint la possibilitat més amplia d'activitats a triar. A
més d'una disponibilitat major dels espais de l'escola. Amb la jornada actual, el
temps de menjador és de dues hores i mitja. Entre les classes del matí i la
vesprada, durant aquest temps, tot i realitzant un bon treball per part de tots,
s'incrementen els conflictes.

8
Si atenem a l'horari dels alumnes, després del pati del mati, fan 1 h i 30 minuts
de classe i després dues hores i mitja de “descans” (les mateixes que classes
pel matí). Al finalitzar aquesta parada tornen per a 1h i 30 minuts de classe
més. A més a més, en aquest espai de temps realitzen activitats extraescolars
(al centre o fóra d'ell), arribant a classe cansats.
1.1.4.- ÀMBIT DE COEDUCACIÓ I IGUALTAT DE GÈNERE
L'alumnat ha d'estar preparat per a la societat que l'envolta cada vegada més.
A banda, de tindre una bona formació acadèmica, es demana capacitat de
treball en grup, tolerància i igualtat, capacitat de resolució pacífica de
conflictes... i eixe és el camí per on volem dur als nostres alumnes.
Realitzant la jornada lectiva pel matí, oferim la possibilitat que puguen gaudir
d'una altra oferta formativa (activitats extraescolars) dels alumnes, és a dir, si a
la jornada lectiva hi afegim una bona oferta d'activitats extraescolars, ja siguen
del centre o d'altres institucions on les famílies els vulguen dur, complementen
els seus aprenentatges i estem afavorint el desenvolupament integral dels
nostres alumnes. La jornada contínua afavoreix el dur a terme activitats que
fomenten el rol igualitari d'homes i dones, on el treball en equip és fonamental.
D'aquesta manera, es fomentaran els jocs igualitaris.
1.1.5.- ÀMBIT DE CONCILIACIÓ DE LA VIDA FAMILIAR I LABORAL
Amb la jornada contínua s'ajusta, en major mesura, l'horari escolar amb el
social i laboral, per tant hi haurà gran part dels alumnes que podran dinar a
casa i gaudir de les relacions familiars més temps. Molts dels nostres alumnes
tenen o tindran germans en Educació Secundària, amb horari lectiu de matí
que finalitzen al voltant de les 14’30 hores. Poder dinar tota la família i passar
més temps junts millora el desenvolupament personal de l'alumne així com la
seua educació en valors.
Al disposar de més temps per la vesprada l'alumne i la família tenen més
disponibilitat i adequació horària per a assistir a l'oferta d'altres activitats:
conservatori, clubs esportius, classes d'idiomes etc.

9
Facilita també, el temps d’organització de les tasques escolars, per tant els
hàbits d’estudi serien més relaxats i amb una millor organització del temps.
Disminueix el temps invertit en desplaçaments, tant per als alumnes com per a
les famílies; per tant hi ha un millor aprofitament del temps del treball. L'espai
que hi ha ara entre el matí i la vesprada és excessivament llarg.
1.1.6.- ÀMBIT DE LA SALUT
El nostre projecte de jornada escolar afavoriria l'activitat lúdica i sobretot lliure
del xiquet/a: activitat fonamental per al seu creixement i desenvolupament. És
important entendre que el temps lliure i de joc és fonamental per al seu
desenvolupament, ja que a través d'ell els xiquets i xiquetes adquiriran
experiències i aprenentatges que li serviran per viure en societat, interactuar
amb els seus iguals i adquirir competències per a la seva vida.
Realitzar un jornada contínua de classes no representa un esgotament
especial, ja que al setembre i juny realitzen jornada contínua reduïda i només
suposa allargar les classes 60 minuts. Per altra banda, els alumnes que
actualment es queden al menjador afronten les classes de la vesprada més
esgotats, inquiets, dispersos i amb poca motivació per la feina que els que se'n
van a casa. Amb la jornada contínua no es donaria aquesta desigualtat. Per
tant, el projecte que presentem pretén aprofitar de manera significativa les
corbes de rendiment de l'alumne, estudiant detalladament els horaris per poder
tenir el major i millor rendiment escolar possible.
1.2. REFERENTS LEGALS
Aquest projecte correspon a la proposta de canvi de modalitat horària: jornada
contínua per als cursos 2018/2019, 2019/2020 i 2020/2021. Ha sigut elaborat
per una comissió constituïda pel claustre amb representants de l'equip docent i
aportacions de l’A.M.P.A; tots han format la comissió de treball del canvi de
modalitat horària. El projecte s'ha creat a partir d'informacions i opinions
diverses, atenent a les demandes d'una Comunitat Educativa implicada en el
centre.

10
Fonamentació legal:
- Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, que estableix el currículum i
desplega l'ordenació general de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana i
regula a l'article 5 el seu horari.
- Decret 88/2017, de 7 de juliol, del Consell, pel qual es modifica el Decret
108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i es
desplega l’ordenació general de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana.
- L'apartat 3 de l'Annex I del Decret 1 36/2015, de 4 de setembre, del Consell,
que modifica l’apartat 4 de l’article 5 del Decret 108/2014, de 4 de juliol, del
Consell, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat
Valenciana. On s'indica que, excepcionalment, la direcció dels centres públics i
les persones titulars dels centres privats concertats podran sol·licitar la
modificació de la jornada escolar seguint el procediment establert per la
normativa vigent.
- ORDRE 25/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport per la qual es regulen les condicions i el procediment de
sol·licitud i d’autorització d’un pla específic d’organització de la jornada escolar
en els centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d’Educació Infantil,
Educació Primària i Educació Especial de la Comunitat Valenciana.
[2016/4433].
- ORDRE 2/2018, de 16 de gener, de la Conselleria d’Educació, Investigació,
Cultura i Esport, per la qual es modifica l’Ordre 25/2016, de 13 de juny, de la
Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les
condicions i el procediment de sol·licitud i d’autorització d’un pla específic
d’organització de la jornada escolar en els centres sostinguts amb fons públics
de segon cicle d’Educació Infantil, Educació Primària i Educació Especial de la
Comunitat Valenciana.
- Resolució de 25 de gener de 2018 del director general de Política Educativa,
per la qual es dicten les instruccions per al curs 18-19 sobre el procediment
previst en lOrdre 25/2016 modificada per l’Ordre2/2018 de 16 de gener.

11
2.- EL CENTRE I EL SEU ENTORN
2.1. ENTORN FÍSIC
El C.E.I.P. “José Pedrós” de Piles és l’únic centre educatiu d’educació infantil i
primària que es troba en aquesta localitat que té al voltant de 2800 habitants.
Piles és una localitat de la comarca de la Safor situada al sud-est de la
província de València. Es tracta d’una ciutat costanera de clima típicament
mediterrani.
El terme municipal de Piles limita amb les següents localitats: Alqueria de la
Comtessa, Miramar, Oliva i Palmera, totes elles de la província de València.
Té dos nuclis urbans ben diferenciats, el
poble pròpiament dit i la platja, distant
poc més d’un quilòmetre.
2.2. ENTORN SOCIOECONÒMIC I
CULTURAL
La variació de població i l’arribada d’alumnat immigrant ja no és tan significativa
com en anys anteriors, no obstant, el centre continua mostrant un gran
percentatge d’alumnes d’altres nacionalitats i/o cultures.
L’enclavament de la localitat, en plena comarca de la Safor, majoritàriament
valenciano-parlant i capdavantera en la normalització de la nostra llengua,
facilita que el valencià siga utilitzat per tot arreu.
El poble es pot considerar com a rural amb una forta presència dels sectors
industrial i turístic on tenen molta importància els magatzems de taronja.

12
3. CONFIGURACIÓ DEL CENTRE
3.1. ASPECTES ADMINISTRATIUS DEL CENTRE
a) TITULARITAT
Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana.
b) RÈGIM ENSENYANCES
En el nostre centre es cursen les denominades de Règim General:
Educació Infantil
Educació Primària
c) NÚMERO UNITATS
Educació Infantil: 3
Educació Primària: 9
d) LLOCS DE TREBALL DOCENT
Educació Infantil: 4 mestres
Educació Primària: 7 mestres.
Anglés: 2
Ed. Física: 2
Música: 1
Religió: 1
P.T.: 1
A i LL: 1’5
PAM : 0’5
Educadora: 1

13
e) MODALITAT DEL CENTRE
Es tracta d’un centre d’ensenyança no confessional, on es practica un estricte
respecte a la llibertat ideològica, lingüística i de culte, en sintonia amb la
pluralitat que conforma la seua comunitat educativa.
3.2. ELEMENTS FÍSICS DEL CENTRE
L’escola es divideix en tres edificis a més d’una aula prefabricada on s’instal·len
els alumnes d’infantil.
En el primer edifici es troben 4 aules de primària, l’aula de PT i A i LL.
Al segon edifici hi ha 5 aules de primària a més de la sala de mestres i direcció.
Al tercer edifici es troben dues aules d’infantil, el menjador, l’aula d’informàtica i
la de música. Junt a este edifici es troba l’aula prefabricada.
L’escola compta amb dos patis diferenciats, un d’infantil i un de primària.
3.3. SERVEIS COMPLEMENTARIS
MENJADOR ESCOLAR
El nostre menjador escolar, des dels seus inicis, té una doble finalitat
assistencial:
- Atendre una població que per raons laborals o personals no poden
atendre els seus fills de les 12:30 fins a les 15:00 de la vesprada.
- Procurar una autèntica igualtat d’oportunitats per a tots els xiquets i
xiquetes amb independència del seu lloc de naixement i residència.
Els objectius que es pretenen són:
- Valorar l’acte de menjar com una situació plaent per mitjà de la qual
podem satisfer necessitats bàsiques.
- Adquirir hàbits relacionats amb l’alimentació i higiene.
- Aconseguir progressivament autonomia en l’alimentació: menjar tot sol,
controlar la ingestió d’aliments, acceptar una dieta variada i
equilibrada,...

14
- Participar en l’elaboració de pautes de comportament relacionades amb
el menjar, coneixent i acceptant les normes establides.
- Utilitzar les possibilitats motrius i sensitives del propi cos per a manejar
els utensilis relacionats amb l’alimentació.
- Descobrir que els aliments tenen distints orígens i identificar les
transformacions a què són sotmesos utilitzant un vocabulari adequat.
- Observar la influència de la publicitat en els nostres gustos i eleccions
alimentàries valorant distintes alternatives.
3.4. RECURSOS ECONÒMICS
La progressiva autonomia econòmica i pressupostària del centre, es tradueix
en una millor inversió dels fons disponibles i en un major control de la comunitat
educativa a través de Consell Escolar.
Finançament:
- La Conselleria d’Educació i Ciència de la Comunitat Valenciana, aporta
els ingressos necessaris per a atendre les despeses derivades del
funcionament del Centre i del menjador.
- L’Ajuntament del nostre poble s’encarrega del manteniment de l’immoble
i les seues dependències. També contribueix a la realització de
determinades activitats educatives, culturals i complementaries.
- L’AMPA del Col·legi col·labora en el desenvolupament de diverses
activitats especialment les de caràcter extraescolar i complementari.
- El Menjador Escolar, es finança amb les aportacions dels comensals i de
la Conselleria d’Educació.
La distribució dels mitjans econòmics anteriorment citats es destinen
primordialment a sufragar els següents capítols de despeses: reparació
d’efectes, material d’oficina, subministraments, comunicacions, biblioteca,
treballs realitzats per altres persones.

15
3.5. PERSONAL NO DOCENT
En el centre col·laboren diverses persones els servicis del qual són
imprescindibles per a un adequat funcionament del mateix, són les següents:
- un conserge (horari de matí)
- monitores del menjador
- servei de neteja
- monitors d’activitats extraescolars
- una educadora
Tots presenten una integració satisfactòria amb la Comunitat Educativa.
3.6. PROFESSORAT
Actualment exerceixen la seua funció docent en este col·legi 21 docents, tots
ells definitius en el centre excepte el mestre del P.A.M. i un dels mestres
d’Audició i Llenguatge.
3.7. ALUMNAT
EDUCACIÓ INFANTIL:
-Tres anys: 14
-Quatre anys: 20
-Cinc anys: 18
TOTAL ALUMNES INFANTIL: 52 alumnes
EDUCACIÓ PRIMÀRIA:
-Primer Cicle: 57
-Segon Cicle: 55
-Tercer Cicle: 47
TOTAL ALUMNES PRIMÀRIA: 159 alumnes
TOTAL ALUMNAT DEL CENTRE EN EL CURS ESCOLAR 2017/2018: 211
alumnes.

16
4. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ DE PARTIDA
La jornada escolar actual del nostre Centre, és de 25 hores lectives setmanals
distribuïdes de la manera següent:
De Dilluns a Dijous :
De matí, de 9 a 12:30h, (hora complementària, de 12:30 a 13:30h).
De vesprada, de 15:00h a 16:30h.
Divendres: De 9:00 a 14:00h (hora complementària per als mestres de 14:00h
a 15:00h)
 En l’hora complementària, els mestres duen a terme les següents
reunions:
Dilluns: Coordinació docent
Dimarts Atenció al pares i mares.
Dimecres: reunió cicle
Dijous: CCP/ comissions
Divendres: Claustre
La distribució de les àrees i especialitats al llarg de l’horari no ens permet
sempre acomplir les recomanacions educatives: deixar per a l’horari de
vesprada aquelles àrees que impliquen menor esforç en la seua realització. Per
aquest motiu, de vegades ens veiem obligats a donar les àrees de
matemàtiques i llengua en eixe temps on l’atenció i rendiment són més baixos.
Amb el model de projecte educatiu de jornada contínua que proposem l’horari
no suposaria una baixada en el rendiment dels alumnes, ja que intentarem que
la distribució de les àrees siga adient.
A més a més, ens trobem en un poble que compta amb molts recursos culturals
que contribueixen a omplir el temps d’oci: Casa de Cultura, Biblioteca
Municipal, escola de Música, instal·lacions esportives amb les seues

17
corresponents escoles de futbol, pàdel, bàsquet, gimnàstica... A banda de
diferents associacions Infantils i Juvenils que contribueixen a realitzar activitats
lúdiques.
4. 1. AVANTATGES
A) Des de la perspectiva de l’alumne/a
Qualsevol tipus de proposta que es faça ha de ser per a millorar la qualitat de
l’educació.
Els AVANTATGES que trobem són:
 Pot millorar el rendiment de l’alumnat, ja que les últimes sessions del
matí són més profitoses que les hores de la vesprada.
 Li permet organitzar-se millor el seu temps d’oci i les seues hores
d’estudi.
 Contribueix a tindre una vida familiar, social i escolar organitzada.
 Millora del nivell educatiu dels nostres fills/es a l’augmentar l’oferta
d’activitats formatives de caràcter complementari.
 Distribució raonada de les seues activitats. Horari de matí per a les
activitats curriculars i la vesprada, si es desitja, per a complementàries.
 Es poden realitzar activitats complementàries, si així ho veuen
convenient els seus pares/mares, en el seu entorn més pròxim i amb un
horari més adient a la seua edat.
 En la Declaració dels “Drets del xiquet”, es destaca el dret del xiquet/a a
l’oci, fonamental per al seu desenvolupament. Este tipus de jornada
afavoreix este dret ja que divideix de forma racional el temps de “treball”
i el d’oci.
 Les absències de xiquets/es solen ser més habituals a la vesprada que
al matí especialment al cicle d’infantil. Amb la jornada contínua es
garantirá el menor nombre d’absències.
 Augmenta el temps en què el xiquet/a participa activament en activitats
dinàmiques i socials, en detriment d’altres activitats més passives i
individuals (televisió, vídeo jocs...).

18
B) Des de la perspectiva familiar
“La família és el primer agent socialitzador, en la mateixa mesura que el
subjecte naix i de desenvolupa en ella. En l’actualitat l’experiència demostra
que esta institució es troba en crisi, de forma paral·lela al creixement del poder
d’altres agents socialitzadors com els mitjans de comunicació de masses i
especialment la T.V. Pareix evident que els agents tradicionals han d’unir
esforços i compartir un projecte educatiu que integre totes les influències”
(Savater 1997 “El valor d’educar”). Per tant des del punt de vista familiar el nostre
projecte:
- Estableix una connexió entre els principis i valors del nostre PEC (Projecte
Educatiu de Centre).
- Ajuda a un millor coneixement del procés d’ensenyança-aprenentatge dels
seus fills/ es.
- Facilita la globalització dels aprenentatges així com contribueix a la millora del
seu currículum.
- Millora les relacions escola-entorn, creant actituds més obertes i positives
afavorint la seua participació i integració en el centre.
- Apropa els temps de permanència en l’escola als germans/es que cursen
l’E.S.O, facilitant així la convivència familiar.
C) Des de la perspectiva del professorat
La nostra societat cada dia responsabilitza més al professorat del
desenvolupament educatiu de les noves generacions. Respondre a esta
demanda només és possible des del treball en equip i la col·laboració amb
altres institucions competents.
D) Des de la perspectiva de la Comunitat educativa
L’escola assegura un espai atractiu per a la reflexió i el debat sobre temes
educatius. Així mateix, genera una disposició favorable als processos de canvi i

19
millora en este àmbit, implicant al nombre més gran possible del col·lectiu per
obtindre una major repercussió social.
- Promou la participació per a crear opinió sobre temes educatius.
- Contribueix a avançar cap a un millor aprofitament dels recursos humans,
econòmics i tecnològics per mitjà de la coordinació dels col·lectius i institucions
diferents que incideixen actualment en el món de l’educació.
- Potencia i anima a l’exploració de noves idees i nous plantejaments en
educació amb àmplia participació i compromís dels nuclis intel·lectuals més
potents de la nostra societat.
- Possibilita i facilita un marc de participació en les institucions polítiques i
ciutadanes, al mateix temps que se li permet el desenrotllament dels seus fins i
objectius.
- Permet la participació i desenvolupament de comportaments solidaris a través
del voluntariat social.
- Rendibilitat de les instal·lacions públiques. Centre obert durant més temps
perquè puga ser utilitzat pels ciutadans convertint-se en llocs de dinamització
cultural i social.
- Les distintes institucions i organitzacions socials tindran una major participació
en la vida del centre.
- Aproxima al domicili bona part de les activitats que actualment es duien a
terme en zones de la localitat allunyades del seu domicili.
- S’economitzen recursos humans i materials amb una bona planificació
d’activitats.
En conclusió, cal aconseguir a través d’una simplificació d’esforços una millora
dels resultats gràcies a què:
- S’obté un temps escolar de qualitat per a l’aprenentatge.

20
- Es modifiquen indirectament les rutines familiars, promovent hàbits saludables
en relació amb els hàbits de descans, de treball i oci.
- Potencia la interrelació familiar, augmentant el diàleg, a més d’una major
adequació d’horaris per a realitzar les activitats extraescolars que oferta el
centre o les que en l’actualitat existeixen ja a Piles.
- Es rendibilitzen les instal·lacions del centre on la comunitat escolar participa
de forma activa.
-L’educació es realitza en un marc unitari i sense interrupció curricular, la qual
cosa podría augmentar un major rendiment i uns millors resultats.
Tots tenen oportunitat de participar en les activitats de forma voluntària, i de la
mateixa manera que ho feien durant la jornada partida. Es realitzaran en el
centre sent un element compensador de possibles desigualtats.
4.2. OBJECTIUS
Ja que la finalitat del nostre centre és que l’alumnat puga rebre un
ensenyament de qualitat i assegurar el seu desenvolupament integral, els
objectius a aconseguir amb la nostra proposta de jornada contínua són els
següents:
 Aconseguir un augment del rendiment de treball del nostre alumnat, ja
que les hores del matí són més aprofitables que les de la vesprada.
 Potenciar l’ampliació d’activitats complementàries responent als
interessos i necessitats de l’alumnat.
 Adequar les hores de màxim rendiment de les àrees de major dificultat.
 Pretindre obtenir millors resultats acadèmics, disminuir el fracàs escolar
i cert absentisme per les vesprades.
 Fomentar la socialització entre l’alumnat de diferent edats, nivells i cicles
en la realització de tallers que es duran a terme en el mateix centre.
 Tindre major disponibilitat horària per assistir a l’oferta d’activitats
culturals i/o lúdiques que organitzen les diferents entitats i
organitzacions.

21
 Afavorir el perfeccionament i reciclatge del professorat en l’horari de
vesprada, molt important per millorar la tasca docent i al mateix temps la
qualitat de l’Ensenyament Públic.
 Major disponibilitat dels espais del centre educatiu en horari de vesprada
per realitzar activitats educatives.
 Fer partíceps a tots els sectors de la comunitat en la tasca educativa.
5. HORARIS
Amb la implantació de la jornada contínua pretenem organitzar els temps
escolars i definir el tipus de jornada escolar que creiem més adequat per al
desenvolupament del procés educatiu, en el marc de l'autonomia pedagògica i
organitzativa dels centres.
A setembre i juny s'aplicarà l'horari establert amb caràcter general, determinat
per Conselleria d'Educació dins del calendari escolar oficial. Per tant aquesta
proposta compren els mesos d'octubre a maig.
L'organització del centre, pel fet d'introduir la nova jornada, canvia lleument. El
professorat assumeix una nova funció, la de coordinació i seguiment de les
activitats formatives extraescolars.
5.1. HORARI DEL CENTRE
HORARI LECTIU DE L'ALUMNAT:
Les sessions continuaran essent d’una durada de 45 minuts, flexibilitzant
l'horari en 2 mòduls horaris: abans del pati i després del pati. Pel que fa al
descans de 30 minuts, està situat al centre de la jornada, ja que abans hi
hauran tres sessions i després tres més.
La duració d'aquesta jornada escolar sabem que és possible realitzar-la sense
dificultats per l'alumnat, ja que aquest curs es treballa d’aquesta manera
divendres: tres sessions de 45 minuts abans del pati (de 30 minuts) i després
tres sessions més de 45 minuts.

22
Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
9:00-14:00 HORARI LECTIU
14:00-15:30 MENJADOR ESCOLAR – HIGIENE PERSONAL
15:30-17:00 TALLERS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Horari de primària
HORA ACTIVITAT DURADA
9:00-9:45
3 sessions de 45 minuts9:45-10:30
10:30-11:15
11:15-11:45 PATI 30min.
11:45-12:30
3 sessions de 45 minuts12:30-13:15
13:15-14:00
14:00-15:30 DINAR – HIGIENE PERSONAL 1’30hores.
15:30-17:00 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 1’30 hores.
Horari d’infantil
HORA ACTIVITAT DURADA
9:00-9:45 CLASSE (rutines)
Mòdul horari de 2 hores
i 15 minuts
9:45-10:30 CLASSE
10:30-11:15 CLASSE
11:15-12:00 ESMORZAR-PATI 45 min.
12:00-12:30 CLASSE Mòdul horari de 30 minuts
12:30-14:00 CLASSE (tallers) Mòdul horari de 1 hora i 30 minuts
14:00-15:30 DINAR – HIGIENE PERSONAL 1 hora i 30 minuts
15:30-17:00 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 1 hora i 30 minuts

23
5.2- HORARI DE MENJADOR.
L'horari del menjador escolar, que en l'actualitat comença a les 12:30 hores i
finalitza a les 15:00 hores, quedarà establert des de la finalització del període
lectiu, és a dir les 14:00 hores, fins a les 15:30 hores.
Així, si una família vol recollir al seu fill després de dinar, podrà fer-ho a les
15:30h, moment en el qual començaran les activitats extraescolars. Els
alumnes que isquen a les 15:30h. els hauran de recollir els pares/mares/tutor/a
o persona degudament autoritzada.
Durant aquest temps, l'alumnat estarà supervisat en el recinte escolar pels
monitors i coordinats pels docents que corresponguen cada vesprada. També
es tindrà accés – com ara – a les diferents instal·lacions de les que disposa
l’escola, ja que les aules, durant aquest horari, tenen major disponibilitat que al
migdia. Per la qual cosa, hi ha una major utilització i aprofitament de les
instal·lacions.
Amb aquest horari es redueix el temps de permanència dels alumnes al
menjador i es flexibilitza l’hora de recollida. També s’afavoreix la possibilitat de
menjar a casa amb els seus fills/es, a les famílies que puguen recollir-los,
sense l’obligatorietat de tornar al centre si no ho necessiten.
1r TORN DE MENJADOR.
14:00-14:45 -Dinar (alumnes d'infantil i primer i segon de primària)
14:45-15:30
-Higiene (rentar-se les mans, cara i dents)
-Descans.
15:30
1r TORN EIXIDA per a aquelles famílies que vulguen recollir als seus
fills abans de les 17:00h.
15:30-17:00
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
*L'alumnat que no siga recollit a les 15:30h romandrà fins a les 17:00 a
les activitats de centre.

24
2n TORN DE MENJADOR.
14:00-14:45
-Descans / Activitats lúdiques.
-Higiene (rentar-se les mans)
-Organitzar les motxilles i material per a les activitats posteriors.
14:45-15:30
-Dinar alumnes de 3r a 6é de primària i higiene personal.
15:30
1r TORN EIXIDA per a aquelles famílies que vulguen recollir als seus
15:30-17:00
En cas d’haver un únic torn de menjador:
ÚNIC TORN DE MENJADOR.
14:00-15:00
-Dinar.
15:00-15:30
-Higiene (rentar-se les mans, cara i dents)
-Descans.
15:30
TORN D'EIXIDA per a aquelles famílies que vulguen recollir als seus
15:30-17:00

25
5.3. HORARI DEL PROFESSORAT
Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
9:00-14:00 HORARI LECTIU
14:00-15:00
Atenció
pares/mares.
Coordinació
docent.
COCOPE,
reunions de
nivell,
cicle...
15:00-17:00
Claustre.
Intercicle.
Pla
transició...
5.4. HORARI D'ACTIVITATS EXTRAESCOLARS DE CARÀCTER
VOLUNTARI.
El requisit, per poder sol·licitar el canvi de modalitat horària, és l'oferta
d'activitats de 15:30 a 17:00 hores. En aquest sentit, amb una planificació
prèvia de les mateixes, els objectius de les activitats complementàries
facilitades són:
1. Complementar el treball de les aules en un entorn diferent, més
distès i flexible, on l'alumne veja la possibilitat de fer en el centre altres
activitats diferents, més lúdiques i participatives.
2. Estimular i potenciar aptituds relacionades amb la creativitat,
expressió corporal i artística, autoestima, autonomia personal,
desenvolupament físic i intel·lectual..., així com actituds de
companyerisme, ajuda, cooperació, treball en equip, convivència, ordre,
hàbits de comportament, responsabilitat...

26
3. Possibilitar les relacions d'amistat i cooperació entre els alumnes,
en compartir activitats per les quals tenen afinitat i en les quals van a
haver de col·laborar.
Es realitzaran d'acord amb la programació i distribució que s'especifica en
cadascuna d'elles, segons proposta, estudi, acord i aprovació del Claustre i
Consell Escolar. L'horari acordat per a aquestes activitats queda fixat de 15:30
a 17:00 hores, de dilluns a divendres, de l’1 d'octubre fins al 31 de maig.
6. PLANIFICACIÓ DE L'ACTIVITAT DOCENT
HORARI DEL PROFESSORAT:
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00- 14:00 HORARI LECTIU AMB ALUMNAT
14:00-15:00
DINAR
(encarregats del
menjador)
ATENCIÓ
PARES/MARES
COORDINACIÓ
DOCENT
COCOPE,
REUNIONS DE
NIVELL,
CICLE...
DINAR
(encarregats del
menjador)
15:00-17:00
REUNIONS
(FORMACIÓ,
intercicles,
claustre,)
1 membre de
l’equip directiu +
almenys 1
mestre
1 membre de
l’equip directiu +
almenys 1
mestre
1 membre de
l’equip directiu
+ almenys 1
mestre
1 membre de
l’equip directiu
+ almenys 1
mestre

27
HORARI D'HORES COMPLEMENTÀRIES DE TOT EL PROFESSORAT:
1. El dilluns de 15:00 a 17:00: reunions de treball conjunt del professorat,
Claustre, intercicle, comissions, Formació en centre...
2. El dimarts de 14:00 a 15:00: atenció a pares i mares del centre.
3. El dimecres de 14:00 a 15:00: coordinació docent.
4. El dijous de 14:00 a 15:00: COCOPE, reunions de cicle, de nivell...
Durant les altres vesprades sempre hi haurà en el centre almenys 1 mestre que
coordinarà i supervisarà les activitats programades en aquest projecte.
HORARI DELS MESTRES DE L'EQUIP DIRECTIU I ENCARREGAT/DA DEL
MENJADOR
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
9:00- 14:00
Horari lectiu amb docència directa amb alumnes i patis. Hores
dedicades al càrrec i Atenció a Pares de l'equip directiu.
14:00-15:30
DIRECCIÓ o
ENCARREGADA
MENJADOR
DIRECCIÓ o
ENCARREGADA
MENJADOR
DIRECCIÓ o
ENCARREGADA
MENJADOR
DIRECCIÓ o
ENCARREGADA
MENJADOR
DIRECCIÓ o
ENCARREGADA
MENJADOR
15:00-17:00
REUNIONS
(formació,
claustre,
Intercicles,..)
Càrrec directiu Càrrec directiu Càrrec directiu Càrrec directiu
Horari lectiu amb docència directa amb alumnes i patis, hores dedicades al
càrrec i atenció a pares.
De 14:00-15:30 serà temps destinat a la supervisió del menjador.
Hores de treball dedicades a realitzar documents, projectes, reunions, atenció a
pares així com aquelles tasques pedagògiques, organitzatives i administratives,
a més d’intentar resoldre les incidències que s’hi puguen presentar.

28
Hem seguit els criteris següents per a l'organització de l'horari d'hores
complementàries dels docents:
- Organització en grups en funció de pertinença o no a la COCOPE i en
funció del cicle i etapa al que pertany.
- Tots els dies hi haurà un membre de l'equip directiu i almenys un
mestre per a la supervisió de les activitats tal i com regula la normativa.
- Dia d'atenció a pares/mares (dimarts) amb disponibilitat de tot el
professorat.
7. DOCÈNCIA
Cal diferenciar entre jornada lectiva i jornada escolar. Jornada lectiva és
aquella que comprén les hores en les quals l'alumne treballa aquells continguts
curriculars establerts pel decret 108/2014 i decret 88/2017 de Primària, i decret
28/2008 d'Infantil.
Entenem per jornada escolar els temps que comprén les hores que el centre
dedica al desenvolupament de l'ensenyament i aprenentatge, incloent les
activitats acadèmiques i els patis.
7.1. ALTRES HORES DE DEDICACIÓ AL CENTRE.
7.1.1. ACTIVITATS DE COORDINACIÓ DOCENT.
La jornada escolar del professorat inclou les hores de la jornada lectiva, més
aquelles hores de tasques no lectives: el pla d'acció tutorial i el conjunt
d'activitats complementàries i extraescolars, desenvolupament dels processos
de dinamització, preparació de classes, organització de l'aula, coordinació amb
els altres mestres, reunions de: nivell, cicle, claustres, COCOPE, intercicle,
consell escolar i de comissions establertes al centre.

29
7.1.2. ATENCIÓ A LES FAMÍLIES.
Com hem redactat a l'apartat anterior, “planificació de l'activitat dels docents”, i
s'ha anomenat al llarg del pla específic d'organització de la jornada escolar,
s'han tingut en compte diversos factors a l'hora de facilitar l'atenció a les
famílies, tant en l'elaboració dels horaris com en la disposició del professorat al
centre.
7.1.3. ALTRES
El professorat continuarà formant-se en el centre per tal d'actualitzar els seus
coneixements. Ho farà dilluns, segons la programació del PAF, en horari de
15h a 17h. Aquesta opció es farà possible mitjançant la coordinadora del Pla
anual de formació permanent del professorat que ens servirà de guia per definir
les línies estratègiques d’actuació així com els processos d'aplicació i
d’avaluació de l’impacte de la formació permanent del professorat.
7.2. IMPLICACIÓ DEL PROFESSORAT DEL CENTRE EN LA
COORDINACIÓ DE L’ACTIVITAT NO LECTIVA.
El Claustre, a l’hora d’elaborar i aprovar el present projecte d’activitats
formatives complementàries, a més de comprometre’s a col·laborar i ajudar en
la consecució de les activitats formatives complementàries, fa constar que
aquestes han de complir tant les expectatives que tota la comunitat educativa
espera d’elles, com el seu funcionament normal i desenvolupament.
En el compliment d’aquest requisit ha de realitzar-se un seguiment de cada una
de les activitats per part del professorat i dels monitors.
Es proposa així mateix la realització d’una valoració trimestral per part del
Consell Escolar.
La valoració del consell escolar, haurà de tenir en compte l’informe del
responsable de les activitats formatives. Aquest informe tindrà en consideració
els criteris següents:

30
1. Nivell d’assistència de l’alumnat.
2. Qualitat de les activitats impartides.
3. Coordinació efectiva d’activitats.
4. Rendiment general dels participants.
5. Grau d’acceptació i satisfacció per part dels alumnes, monitors i
pares.
6. Propostes, si cal, de correcció en algun apartat de l’activitat, canvi
d’enfocament, millores que es puguen introduir, ampliació,
substitució.
Diàriament caldrà que supervisen les activitats que s’estiguen realitzant fins les
17:00 h. de la vesprada.
Les funcions del mestre/a supervisor/a seran:
 Vigilar el correcte funcionament de les activitats extraescolars portades a
terme pel centre en horari no lectiu, però de permanència voluntària al
centre per a l’alumnat.
 Intervindre per ajudar a resoldre els problemes de convivència en el
desenvolupament de les activitats.
 Informar a l'equip directiu d'aquelles incidències dignes de ser tingudes
en compte mentre duren les diferents activitats.
 Control de l'alumnat al llarg de les diferents hores d’eixida i entrada.
 Així com altres encomanades per l’equip directiu en funció de les
necessitats detectades al centre.
 Així mateix poden haver docents que manifesten la seua implicació de
forma activa en la realització de determinades activitats per tal d’afavorir
la diversitat i atenció de l'alumnat.

31
Amb la finalitat de garantir l’estabilitat pressupostària en la gestió econòmica
del centre, tal com marca la normativa vigent (Ordre de 18 de maig de 1995),
així com una adequada atenció a l’alumnat, una vegada finalitzat el primer
trimestre de cada curs acadèmic es realitzarà un balanç de les despeses
ocasionades per les activitats realitzades. En el cas que el balanç siga deficitari
caldrà reajustar les hores de contractació de les monitores que es fan càrrec de
les activitats assumides per l’empresa de menjador i buscar altres tipus de
finançament i activitats.
Ja que en l'Ordre 25/2016, es fa referència al fet que l'organització d'aquesta
jornada no implicarà augment d'hores lectives ni complementàries del
professorat; els integrants del claustre que facen la vesprada de permanència
en el centre alternativament, podran compensar aquestes hores segons marca
la normativa.
7.3. PLANIFICACIÓ DELS SERVEIS COMPLEMENTARIS.
El servei de menjador començarà a les 14h. Mentre l'alumnat que va a menjar
a casa ix amb els seus tutors o tutores, les monitores s'encarreguen de
l'alumnat que dine al centre.
A la nostra escola s'organitzaran 1 ó 2 torns de dinar en funció del nombre de
comensals seguint els criteris esmentats amb anterioritat (punt 5.2).
El temps de menjador finalitzarà a les 15:30h. En aquest moment es tornaran a
obrir les portes del centre. També podrà entrar l'alumnat que, havent menjat a
casa, hi torna per a realitzar les activitats extraescolars programades, per a
eixe dia, segons el seu nivell i a les quals s'haurà inscrit prèviament.
Per altra banda, el nostre centre no disposa de servei de transport pel que no
afecta al present projecte.
7.4 PREVISIÓ D'ACTUACIONS FORMATIVES PER A LA COMUNITAT
EDUCATIVA .
Per a la difusió del projecte que hem realitzat per a dur a terme el pla
específic d'organització de la jornada escolar, s'han planificat les següents
accions o actuacions:

32
 Formació d’una comissió constituïda per mestres amb la
col·laboració de membres del AMPA i del servei de menjador
escolar.
 Realització de reunions informatives amb les famílies.
 Difusió del projecte de jornada contínua al blog del centre.
 Exposició en el tauler d'anuncis de l’escola d’informació sobre la
jornada contínua, del procés electoral així com d’un dossier de les
activitats de caràcter voluntari oferides a l’escola.
 Facilitar a les famílies un fullet resum de la jornada contínua i de les
activitats programades.
8. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I TALLERS FORMATIUS
8.1 INTRODUCCIÓ
Es realitzaran d’acord amb la programació i distribució que s’especifica en cada
una d’elles, segons proposta, estudi, acord i aprovació del Claustre de
Professors i Consell Escolar. L’horari acordat per a aquestes activitats queda
fixat de 15:30 a 17:00 de dilluns a divendres d’octubre fins a maig en cada curs
acadèmic.
Aquestes activitats, encara que són modificables en funció de les necessitats
de cada curs escolar, s'han seleccionat atenent a criteris d'innovació i educació
integral, sent inclusives, contribuint al desenvolupament del plurilingüisme i
atenent a la diversitat i a la igualtat de gènere.
Aquestes activitats i tallers han de reunir les següents característiques:
 Seran activitats formatives, no necessàriament vinculades a objectius
curriculars.
 L’elecció d’aquestes activitats serà lliure i voluntària, però, una vegada
triades, ha d’existir un compromís per part dels pares/mares en relació
amb l’assistència dels seus fills/es.
 Seran obertes per a tot l’alumnat del centre.

33
 Les activitats no podran ser causa de cap discriminació entre el nostre
alumnat.
 L’oferta d’activitats del nostre centre per a l’horari de vesprada intenta
adaptar-se a les possibilitats que tenim i a les preferències
manifestades. En aquest sentit hem previst la realització d’activitats
culturals, lúdiques i esportives.
L’oferta d’activitats extraescolars serà duta a terme per l’empresa del menjador
escolar, empreses contractades per l’AMPA del centre i associacions sense
ànim de lucre.
En les activitats de pagament, els alumnes aportaran la quota corresponent a
cada activitat que ho requereix, com bé s’ha anat fent amb anterioritat.
La temporalització, l’horari i les activitats extraescolars oferides, queden
supeditades a la decisió que es prendrà una vegada es confirme la quantitat de
xiquets i xiquetes inscrits/es en cadascuna, al mes de setembre.
Qualsevol alumne/a podrà inscriure’s a quantes activitats oferides desitge
sempre que li siguen compatibles. A principi de curs, es realitzarà la petició per
escrit i els pares/mares dels alumnes que participen signaran la corresponent
autorització i compromís d’assistència. Això implica que l’alumne/a:
- Ha de tindre un comportament correcte i respectuós amb companys/es,
monitors/es, voluntaris/es i mestres.
- Ha d’assistir a les activitats, justificant les absències.
La ràtio màxima per grup en cada una de les activitats serà de 25 alumnes, tal i
com indica la normativa. No obstant, cap la possibilitat de reorganitzar l’alumant
en grups internivells per tal d’aconseguir un millor funcionament i millorar les
relacions socials i la convivència.
En cada una de les activitats i grup hi haurà un mínim d’un monitor/a,
animador/a sociocultural o tècnic d’animació d’activitats físiques i esportives.

34
8.2 MESURES PER A GARANTIR L’ATENCIÓ DE L’ALUMNAT AMB
NECESSITATS DE RECOLZAMENT EN LES ACTIVITATS
EXTRAESCOLARS.
L’anàlisi de la realitat social ens permet veure la gran diversitat que existeix
entre l’alumnat i els seus ritmes d’aprenentatge, i per actuar d’una manera
adequada i responsable, prendrem les mesures necessàries per a donar
resposta a les característiques de cada alumne/a.
Una vegada es conega la matrícula de l’alumnat en les activitats extraescolars,
es podrà tindre en compte l’alumnat amb dictàmens d’escolarització per tal de
disminuir la ràtio o prendre les mesures adequades.
Per altra banda, i com a part de les mesures d’atenció a la diversitat, volem fer
reflexionar l’alumnat a través de les activitats extraescolars que presentem en
aquest projecte sobre qüestions com el racisme, la xenofòbia, la igualtat, la
violència de gènere… per tal de sensibilitzar i treballar la prevenció de
conductes inadequades entre el nostre alumnat i millorar així la convivència, i
en definitiva, aconseguir la formació integral dels xiquets i xiquetes que formen
part de la nostra comunitat educativa i de la societat en què vivim.
El nostre centre compta amb la presència d’alumnes amb necessitats
educatives que requereixen l’atenció de l’educadora, la qual se’ns assigna cada
curs per a treballar amb ells.
En cas d’assistir algun/a alumne/a amb NEE a les activitats extraescolars,
l’horari de l’educadora s’organitzarà per tal de garantir la seua atenció.
El centre, tenint en compte els plantejaments inclusius, proporcionarà les
condicions adequades per a que aquest alumnat progresse en l’adquisició de
les capacitats i les competències bàsiques, millorant la relació amb els iguals.

35
8.3 ACTIVITATS I TALLERS
El sistema per a implantar les diferents activitats estarà condicionat a la
demanda, una vegada conegudes per tots els pares i mares, i al nombre
d’alumnes que les hagen sol·licitat, al mateix temps que el grau de compliment
del compromís d’assistència i participació en elles, perquè donada l’àmplia
gamma d’activitats que es poden oferir cal fer que siga el més rendible
possible: el número de participació i la despesa.
Relació d’activitats extraescolars i tallers ofertades pel menjador, per l’AMPA i
altres associacions i dividides en funció del seu caràcter gratuït o de pagament
(no lucratives) tal com marca l’Ordre 2/2018 de 16 de gener de la COnselleria
d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es modifica l’Ordre
25/2016).
ACTIVITATS GRATUÏTES PER A L’ALUMNAT
Nº NOM DE L’ACTIVITAT GESTIONADA PER: Observacions:
1 Educació emocional Empresa de menjador Tots els dies
De 15:30 a 17:00
2 Jocs populars Empresa de menjador Tots els dies
De 15:30 a 17:00
3 Dramatització Empresa de menjador Tots els dies
De 15:30 a 17:00
4 Manualitats Empresa de menjador Tots els dies
De 15:30 a 17:00
5 Jocs de taula Empresa de menjador Tots els dies
De 15:30 a 17:00
6 Taller solidari: manualitats
fundació Ronald’s Mc Donald
AMPA/ associació
ASPANION
Divendres
De 16:15 a 17:00
7 Conversa en anglès amb parlants
natius
AMPA/ voluntariat natiu de
conversa
Dimarts
de 16:15 a 17:00
8 Iniciació esportiva i psicomotricitat Associació Sociocultural
Bàsquet Piles
Dimecres
De 16:15 17:00
9 Biblioteca tutoritzada Possible Actuació dins del
PAM 18-19
o Ajuntament per mitja de
les ajudes de salari jove
Per confirmar
* aquesta activitat queda
supeditada a la seua
aprovació a l’inici del curs
escolar.

36
ACTIVITATS DE PAGAMENT (NO LUCRATIVES)
Nº NOM DE L’ACTIVITAT GESTIONADA PER: Observacions:
1 Escacs AMPA del centre Pendent d’aprovació per
part del consell a inici de
curs.
2 Pilota valenciana “A ma pilota” empresa
encarregada .
Pendent d’aprovació per
part del consell a inici de
curs.
*Aquestes activitats queden supeditades a la seua aprovació per part del Consell
Escolar, una vegada coneguda la demanda i viabilitat de les mateixes, tal com
s’especifica en l’apartat g) del punt 4 de les Instruccions publicades en la Resolució de
25 de gener de 2018.
8.5 PLANIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS DE
CARÀCTER VOLUNTARI.
Podrà participar en les activitats qualsevol alumne matriculat al centre. Els
alumnes que no es queden al menjador tenen la possibilitat de tornar al centre
a realitzar les activitats que s’ofereixen a les 15:30. Per tant, per donar una
resposta organitzada i fiable i no caure en la desorganització i el descontrol,
caldrà establir unes normes de participació que establirà la Comissió de la
jornada contínua. Aquesta comissió serà l'encarregada d'elaborar les normes
de funcionament i participació de les activitats, que es publicaran al tauler
d'anuncis del centre abans del seu començament.
La ràtio establerta per a la realització de les activitats serà de 25 alumnes en
l’etapa d’educació infantil i 25 alumnes en l’etapa d’educació primària d’acord
amb l’establert a la normativa 25/2016 del 13 de juny, article 4, ràtios en les
activitats no lectives i que ens deriva a l’establerta amb caràcter general al
decret 59/2016 de 13 de maig, capítol II, articles 5 i 6.
D’altra banda, per tal d’establir el personal necessari per a l’atenció de
l’alumnat, d’acord amb l’establert a la normativa 25/2016 del 13 de juny, article
4, cal derivar-se a l’ordre de 16 de juliol de 2001, per la qual es regula l’atenció
educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzats en
centres d’educació infantil (2on cicle) i educació primària, article 10.1 i article
10.2 segons la qual quan hi haja un alumne/a amb necessitats educatives
especials permanents degudament dictaminat, el nombre màxim d’alumnes per
grup-classe serà de 23.

37
8.5.1. DETALL DE CADA ACTIVITAT:
ACTIVITAT 1:
EDUCACIÓ EMOCIONAL
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:
Es centraran en treballar, a través del foment a la lectura, i els debats posteriors en
formes de tertúlies dialògiques, temes que giraran en torn a la convivència en grup, la
multiculturalitat, el respecte i l’educació en valors i de les emocions.
ETAPA O NIVELL Infantil i primària.
RÀTIO Fins un màxim de 25 alumnes per grup.
PERSONAL NECESSARI Educadors segons la ràtio establerta en el present
projecte.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
Empresa del menjador.
FINANÇAMENT Empresa del menjador.
MATERIAL I ESPAIS NECESSARI PER AL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
Material
Es necessitaran aproximadament dos contes per a primària i altres dos per a infantil al
mes que tracten les emocions i els valors a banda del material fungible de què
disposa el centre.
ESPAI/S Aules ordinàries.
Activitats a realitzar:
Activitats per a l’Etapa d’Educació Infantil:
Iniciació a la lectura per mig de contes que fomenten l’educació
emocional i, en la mesura del possible, el coneixement i l’ús del valencià.
- Conta contes on els més menuts hauran d’interactuar amb la monitora.
- Contes vivencials que fomenten la imaginació, el pensament simbòlic i
es desenvolupen per l’espai.
- Activitats constructives, tals com la creació de redolins,
embarbussaments i jocs de paraules.
a. Activitats per a l’Etapa d’Educació Primària:
- Lectura de relats sobre els valors i debat sobre aquest.
- Tertúlies dialògiques a partir d’un tema d’interès per als alumnes.
- Construcció per grups de relats que posteriorment narraran.
- Contes vivencials amb intervenció i implicació dels alumnes.
- Taller de creació de poesies.

38
ACTIVITAT 2:
DRAMATITZACIÓ
Què és l’art? Hi ha moltes i variades formes de fer arto ser artista. El món de les arts
és molt bast i comprèn una gran quantitat de coneixements i formes d’expressió: la
música, la pintura, la dramatització, la creació de poesia o històries...Per a
aconseguir-ho, treballarem el teatre a través de: Expressió corporal i facial, expressió
lingüística, expressió plàstica i expressió rítmic-musical, a través de les quals
descobrirem el món artístic, ajudant a la creació d’obres de teatre adaptades i
produïdes per tots els participants i on podran observar-se tota la creativitat i art d’ells
i d’elles.
projecte.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
Material
Contes, ràdio cd, música variada, material fungible...
ESPAI/S Aules ordinàries i pati de l’escola.
- Taller d’Expressió lingüística.
- Taller d’Expressió Corporal.
- Taller d’Expressió rítmic-musical.
- Taller d’ expressió plàstica.
*Els detalls d’aquests tallers estan especificats en l’annex II.

39
ACTIVITAT 3:
JOCS DE TAULA
Els jocs de taula una gran oportunitat per a treballar aspectes emocionals i normes de
convivència i participació, ja que participen alumnes que han de conèixer, acceptar i
respectar les normes de cada joc. Els alumnes han d’enfrontar-se al fet de perdre o
guanyar, i han d’aprendre a acceptar les derrotes i no excedir-se en les victòries.
PERSONAL NECESARI Educadors segons la ràtio establerta en el present
projecte.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
Material
Cartes, escacs, dòmino plastificat gegant, el joc de la oca, el parxís, el tres en ratlla...
ESPAI/S Aules ordinàries
- Dominós de formes, animals i clàssic.
- Joc de la oca i semblants.
- Tres en ratlla.
- Jocs de cartes de parelles
- Memory
Activitats per a l’Etapa d’Educació Primària:
- Dòmino.
- Parxís.
- Oca.
- Tres en ratlla.
- Escacs.
- Jocs de cartes.

40
ACTIVITAT 4:
JOCS POPULARS
Els jocs tradicionals i populars són un recurs molt important a l’hora de promoure
activitats que fomenten la participació dels alumnes així com aspectes cooperatius i
que promouen el respecte cap als companys i la convivència. A més es poden fer
servir per treballar les habilitats motrius bàsiques i la participació activa.
projecte.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
Material
Contes, radio cd, música variada, boletes, trompes, xapes, material fungible...
ESPAI/S Aules ordinàries i pati del centre.
Parlem de realitzar activitats adaptades per a l’etapa d’educació infantil i
primària tals com:
a. Jocs tradicionals com “Pollets amagar” o “El mocador”, el sambori i jocs
de taula com els escacs o el parxís.
b. Activitats a l’aire lliure, que necessiten de grans espais per jugar i
permeten una interacció amb l’entorn proper, tals com el joc grupal “Tingo-
Tango” o d’altres més coneguts.
c. Jocs D’interior, on els xiquets i xiquetes, poden aprendre a desenvolupar-
se per l’espai (percepció espai-temporal), així com treballar els sentits.
Parlem d’activitats com: el director d’orquestra, el rei de les claus, carrera
de fulles, la cadireta, el guardià del tresor...

41
ACTIVITAT 5:
MANUALITATS
El currículum d’educació infantil, a l’àrea 2 de coneixement de l’entorn natural, i de
manera transversal a l’educació primària, parlen de la necessitat d’apropar als xiquets
i xiquetes al medi físic, social i natural. Una bona forma de fer-ho és realitzant tallers
en els quals els xiquets puguen aprendre que tot el que tenen al seu voltant poden ser
recursos per a utilitzar a l’hora d’elaborar material vàlid per a jugar i aprendre.
A partir de material reciclat, provinent dels sobrants de l’escola com cartró o revistes, i
d’altres que provenen del medi natural com fulles, terra o aigua, realitzarem tallers
com pals de pluja, de pintura, de depuració d’aigües o murals.
projecte.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
Material
cartró, botelles, creïlles, pinyes, material fungible...
- Serps amb pals i pinces per a la roba.
- Cares amb fulles de la tardor.
- Pot de la calma.
- Estampació de monstres amb creïlles, etc.
Activitats per a l’Etapa d’Educació Primària:
- Serp de paper i/o de corda.
- Màscares fetes amb plats de cartró.
- Recipients amb globus.
- Animals fets amb pinyes.
- Coet espacial.
- Guitarra de cartró, etc.

42
ACTIVITAT 6:
INICIACIÓ ESPORTIVA I PSICOMOTRICITAT
El principal objectiu es desenvolupar les habilitats motrius, perceptives i condicionals
amb l’objectiu de promoure un bon desenvolupament integral dels xiquets. L’esport i
l’activitat física en general, és una eina molt potent per tal de treballar molts dels
aspectes que integren la persona, i és per això que en el nostre projecte d’activitat li
donem tanta importància.
Amb aquesta activitat el que volem és oferir als nostres alumnes un espai d’activitat
física i esportiva de manera controlada.
El principal mitjà de relació dels alumnes del Cicle infantil és el joc. Així busquem fer
un treball de cohesió de grup mitjançant la iniciació a l’esport i la psicomotricitat.
ETAPA O NIVELL Infantil.
RÀTIO Grups mínim de 7 i grups màxim de 20.
PERSONAL NECESSARI Monitors segons la ràtio establerta en el present
projecte.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
Associació Sociocultural Bàsquet Piles.
FINANÇAMENT Cap.
Material
Disposem d’una gran quantitat de material propi de cada activitat i esport, pel que
l’associació proporcionarà el material necessari.
-3 espais.
-control i domini d’objectes.
-jocs esportius i circuïts.
- baby-bàsquet.
-jocs de carrer i tradicionals.
-descobrim material alternatiu.
-jocs d’aigua.
-expressió corporal i mim.

43
ACTIVITAT 7:
TALLER SOLIDARI: MANUALITATS FUNDACIÓ ASPANION.
Aquesta activitat tindrà com a llengua vehicular el valencià. Els objectius que
busquem amb ella són:
- Incrementar els valors de treball en equip, cooperació, solidaritat i
productivitat.
- Conscienciar als alumnes de les diferències existents a la nostra societat.
- Valorar les possibilitats personals i acceptar les diferències com a reptes
de superació personal.
RÀTIO Grup màxim 25.
PERSONAL NECESSARI Monitors/es segons la ràtio establerta en el present
projecte.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
AMPA i fundació ASPANION (associació a benefici
del càncer infantil).
FINANÇAMENT Cap.
Material
Diferents abaloris.
- Realització de manualitats com: clauers, polseres, collars, ..., amb la
finalitat de col·laborar amb l’associació.

44
ACTIVITAT 8:
ENGLISH TALKING GROUPS
Aquesta activitat tindrà com a llengua vehicular l'anglès.
Els principals objectius són:
–Millorar la competència lingüística dels alumnes en la llengua anglesa.
–Afavorir la interacció intergeneracional, fomentant valors com el respecte als
majors.
–Conèixer millor la cultura anglesa: llengua, festes, tradicions, ...
ETAPA O NIVELL 5é i 6é de Primària.
RÀTIO Grup mínim de 5 alumnes; màxim 25.
PERSONAL NECESSARI Voluntariat de conversa segons la ràtio establerta en
el present projecte.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
AMPA i voluntaris residents anglesos.
FINANÇAMENT Cap.
Material
Àudios, flash-cards, altres elements de la vida quotidiana per treballar role- playing...
ESPAI/S Aules ordinàries.
Mantindre converses al voltant de diferents situacions de la vida quotidiana.

45
ACTIVITAT 9: (per comfirmar)
BIBLIOTECA TUTORITZADA
DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT.
Activitat pensada per poder atendre a alumnat que presente necessitats de
compensació educativa, recolzament a casa, possible desavantatge social, alumnat
nouvingut (desconeixement del idioma),etc.
Mitjançant aquestes activitats es pretén aconseguir que, alumnes que necessiten un
reforç educatiu, s'integren amb major facilitat. Així mateix, donar resposta a possibles
desigualtats que puguen detectar-se en l’alumnat del nostre centre per ajudar-los a
que la seua inclusió siga més efectiva.
El fet de tractar-se de grups heterogenis es buscarà la solidaritat entre els participants
i l’augment de la tolerància i respecte.
ETAPA O NIVELL Alumnat proposat de 3r a 6è d’educació primària. (alumnat que
reuneixca el perfil exposat en la descripció de l’activitat.
RÀTIO Màxim de 15 alumnes.
PERSONAL NECESSARI Personal amb formació docent segons la ràtio
establerta en el present projecte.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
Personal del centre mitjançant el PAM i/o Ajuntament
per mitjà de les ajudes “salari jove” de la diputació.
FINANÇAMENT Ajuntament.
Material
Llibres, quaderns i material fungible.
ESPAI/S Aula ordinària.
Aquesta activitat pretén:
 Promoure l’ajuda mútua entre companys de diferents edats.
 Promoure la lectura: lectures individuals i lectures dialògiques.
 Alfabetització, adquisició de vocabulari i familiarització amb l’idioma de
l’alumnat nouvingut.
 Repàs de tasques escolars.
*Aquell alumnat que es considere que no aprofita aquest recurs i /o dificulta el normal
desenvolupament de les activitats podrá ser expulsat de la mateixa.

46
ACTIVITAT 10 P: *(pendent d’aprovació per part del consell)
ESCACS
Els escacs és un esport lúdic i intel·lectual que ajuda als xiquets a desenvolupar les
seues habilitats mentals i amb això els seus processos d'aprenentatge. Practicar
escacs:
–Millora les facultats numèriques, espacials i organitzatives.
-Influeix en la capacitat de memòria, concentració, pensament analític i afany de
superació.
–Potencia la intel·ligència emocional
–Fomenta els valors positius, la sociabilitat i l'autocontrol.
–Incrementa la creativitat, l’empatia i autoestima.
ETAPA O NIVELL A partir de 2n de Primària.
RÀTIO Grups màxim de 10 persones.
PERSONAL NECESSARI Monitor contractat per l’AMPA.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
Club d'escacs Oliva i AMPA
FINANÇAMENT Quotes satisfetes per l’alumnat.
Material
Taulers d’escacs.
ESPAI/S 1 aula ordinària.
Jugar els escacs aprenent les tècniques i estratègies del joc.

47
ACTIVITAT 11 P:
PILOTA A l’ESCOLA: * (pendent d’aprovació per part del consell)
L’objectiu principal és la promoció i coneixement de l’esport de la pilota valenciana. A
més, que els alumnes tinguen un coneixement del joc valencià d’una manera lúdica i
divertida.
RÀTIO Grup mínim 8 alumnes i un màxim de 12 per grup.
PERSONAL NECESSARI Monitor de pilota segons la ràtio establerta en aquesta
activitat.
ENTITAT RESPONSABLE
DE L’ACTIVITAT
“A mà pilota”, una empresa de serveis esportius que
ofereix activitats relacionades amb la pilota
valenciana.
FINANÇAMENT Quotes satisfetes per l’alumnat.
Material
Equipament necessari per al joc de pilota.
ESPAI/S Pati de l’escola.
Pràctica d’esports dels mòduls específics de pilota valenciana: mini-trinquet, galotxa i
frontó.

48
9. PREVISIÓ DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA ESPECÍFIC
D’ORGANITZACIÓ DE LA JORNADA ESCOLAR AMB LA PARTICIPACIÓN
DE TOTA LA COMUNITAT ESCOLAR.
El consell escolar farà el seguiment del projecte de forma trimestral i realitzarà
l’avaluació final del mateix al finalitzar el curs.
El seguiment trimestral permet introduir mecanismes correctors per a
solucionar problemes puntuals que pogueren presentar-se.
L’avaluació final del curs permet conèixer la validesa del projecte a través d’un
anàlisi dels seus resultat i del grau de satisfacció de tots els sectors implicats
en el mateix.
En el cas de ser aprovat aquest projecte, seria aplicat en el curs 2018 - 2019.
Per al seu control es realitzaran diferents avaluacions i seguiments en diferents
moments del curs, comptant amb els següents mecanismes:
- Claustre de professors, que farà un seguiment trimestral atenent els següents
criteris:
 Nivell d'assistència de l'alumnat.
 Qualitat de les activitats complementàries impartides.
 Grau d'implicació de la comunitat educativa.
 Rendiment de l'alumnat.
 Avaluació dels resultats acadèmics.
 Grau de satisfacció de l’alumnat.
 Grau de satisfacció del professorat.
- Consell escolar, realitzarà un informe trimestral dels resultats aportats per
pares i professors, aquests informes seran inclosos en la memòria final de curs.
- Tant als alumnes com a les famílies, se'ls farà una enquesta del grau de
satisfacció de la jornada escolar.

49
Juntament amb tots aquests sistemes de control i avaluació, el centre ha creat
la comissió de jornada contínua, que s'encarregarà de recollir les dades
anteriorment esmentats per a un anàlisi profund dels mateixos. ( a l’annex II
existeixen models de fulls de recollida de dades)
Una vegada realitzat tots aquests estudis i seguiments, se sotmetrà a avaluació
per part del consell escolar, per valorar la seva continuïtat.
10. CONCLUSIONS
Amb la sol·licitud d’aquest Projecte de Jornada Escolar, volem donar un
salt qualitatiu en la forma de treball de l’escola, adequant el temps, els
descansos i les activitats a un projecte més ambiciós.
Considerem que l’èxit de l’educació depèn de molts factors que cal
cuidar amb detall, un d’ells és les necessitats de les famílies del centre, i un
altre molt important les necessitats del nostre alumnat quant a l’horari o al
descans escolar.
Aquest projecte és una aposta de futur flexible, avaluable i revisable.

50
ANNEXES
ANNEX I……….. Detalls dels tallers de l’activitat número 2.
Annex II …………... Eines per al seguiment i avaluació del Pla específic.
Annex III ................. Proposta de Planificació setmanal d’activitats.
ALTRA DOCUMENTACIÓ APORTADA :
Segons Ordre 25/2016, de juny de 2013, Ordre 2/2018, de 16 de gener i Resolució de 25 de
gener de 2018.
Annex I: Sol·licitud autorització modificació de la jornada escolar.
Annex IIA: Certificació de l’acord del Consell Escolar de centre en que s’acorda
sol·licitar l’inici del procediment de modificació de jornada escolar.
Annex IV: Informe raonat de l’ajuntament de la localitat previs consulta al consell
escolar.
Annex III: Sol·licitud d’informe a l’ajuntamentr de Piles
Annex V: Pla específic d’organització de la jornada.
Annex VI: Acta del claustre en què conste els resultats de la votació de la proposta
del pla específic d’organització de la jornada escolar.
Annex VII: Acta del consell escolar en què conste els resultats de la votació de la
proposta del pla específic d’organització de la jornada escolar.
Annex XIV: Distribució setmanal de les activitats extraescolars.
Annex XV: Certificació de l’entitat i compromís com a responsable de les activitats
extraescolars.

51
ANNEX I
Detalls dels tallers de l’activitat número 2.
Taller d’Expressió lingüística: Serà el primer pas per tal de poder endinsar-se al
món de les arts. A través de la lectura els alumnes desenvolupen la seua capacitat
cognitiva. Cal que els xiquets i xiquetes descobreixen el món de la lectura i la diversió
de fer ús de les paraules per a crear, ja que els ajudarà a desenvolupar la imaginació i
la creativitat. Per a aconseguir-ho realitzarem les següents activitats:
a. Activitats per a l’Etapa d’Educació Infantil:
- Racó de la lectura: motivació a la lectura a través d’un conte
escollit pels alumnes o conegut pels mateixos.
- Racó dels pensaments: Parlarem sobre el conte contat, sobre
allò que més ens ha agradat, sobre què pensem del conte,
sobre allò que canviaríem.
- Racó de la imaginació: A partir del treballat al racó de la lectura
i al racó dels pensaments, els i les educadores prendran
anotacions per tal de crear una versió pròpia del conte a partir
de les aportacions dels participants.
b. Activitats per a l’Etapa d’Educació Primària:
- Activitat en Gran Grup: Lectura en gran grup d’un conte escollit
per tot el grup.
- Activitat en Grups Heterogenis I: Segona lectura del conte i
posterior pluja d’idees i conclusions estretes.
- Tertúlia dialògica sobre el conte: cada vegada serà un membre
del grup qui parle a la resta de companys sobre les conclusions
estretes del conte.
- Activitat en Grups Heterogenis II: Creació d’una versió pròpia
del conte a partir de les aportacions del xicotet grup.
- Lectura del conte adaptat.

52
- Taller d’Expressió Corporal: Es tracta de treballar la psicomotricitat a
través del cos i el moviment. L’ésser humà té la necessitat d’interaccionar i
comunicar-se amb els demés i establir relacions. L’expressió corporal,
mitjançant jocs motrius, constitueix un dels principals mètodes per treballar
la psicomotricitat: a l’hora que fomenta el desenvolupament de conductes
expressives, afectives, socials, comunicatives i d’execució, també treballa
aspectes com l’adquisició d’ actituds i destreses que permeten millorar les
condicions de vida i salut. Els alumnes de l’etapa d’educació infantil i l’etapa
d’educació primària, tindran la possibilitat de realitzar activitats grupals que
afavoriran l’aprenentatge cooperatiu, ja que els més menuts aprendran dels
més majors i al mateix temps els més majors aprendran entre ells i també a
conviure amb xiquets d’altres edats.
 Tant a l’etapa d’educació infantil com a l’etapa d’educació primària,
els contes adaptats per cada micro-grup en el Taller d’Expressió
Lingüística seran representats una vegada estiguen finalitzats.
b. Activitats per a l’Etapa d’Educació Infantil:
- Jocs d’imitació de moviments com l’espill.
- Jocs populars com “Conillets a amagar” i “cadireta en l’aire”.
- Jocs d’atenció i reacció com “peus quiets” o “1, 2, 3 pollet
anglès”
- Balls de danses motrius i músiques variades on cal imitar els
moviments de la monitora.
c. Activitats per a l’Etapa d’Educació Primària:
- Dinàmiques grupals on es treballe de forma cooperativa tals
com “l’escultor” o rolle playings.
- Jocs de distensió que fomenten la reacció, la improvisació i
col·laboració com els “mach d’improvisació”
- Balls de danses motrius i músiques variades on cal imitar els
moviments de la monitora.
- Taller d’Expressió rítmic-musical: La vida en sí mateix és música i és
ritme, cadascun dels sons que ens envolta crea melodies al nostre voltant,
algunes de les quals es tornen tan familiars que en quan les deixes
d’escoltar podem aplegar a sentir un buit que no es pot explicar, el buit que
ens deixa eixe so que ens és familiar i quotidià. Amb el ritme passa el
mateix, el tic-tac dels rellotges, les passes que donem quan ens movem, la
nostra respiració... tot té un ritme i tot està coordinat. Els nostres gestos i
els nostres moviments també, i hem d’aconseguir que els i les alumnes se
n’adonen de la importància del ritme i la música, ja que a més de ser part

53
de la vida quotidiana també ajuda a desenvolupar la imaginació i la
creativitat. Les activitats seran les mateixes per a infantil i per a primària
però adaptades al desenvolupament motriu dels xiquets i xiquetes.
- Danses motrius: Es tracta de balls i seqüències d'accions
acompanyades per una lletra, que de vegades és cantada i
altres recitada. Hi ha molts tipus d'elles, com ara la dansa de la
família gripau, la dansa de la tetera, el ball de les fruites o "Ohh
pata pata".
- Representacions musicals: Es tracta d'activitats on la música
pren protagonisme i es realitzen seqüències d'accions o es
representen diferents situacions depenent del tipus de música
que estigui sonant. Per exemple: amb una música alegre es pot
demanar als nens i nenes que expressin lliurement les seves
emocions, deixant fluir la seva imaginació o per contra, amb una
música més lúgubre o lenta, es pot demanar que representin
situacions carregades de tensió.
- Tallers coreogràfics: Es tracta d'activitats més elaborades i de
major durada, on es dedicarà temps a la preparació de
coreografies i se li donarà especial rellevància a la capacitat de
sincronització grupal a l'hora de realitzar-les. En un primer
moment, fent ús de la música, es pot demanar que creuen
coreografies de curta durada (2- 3 minuts) i que culmini amb la
formació de figures humanes. Aquest tipus d'accions serveix per
assentar les bases de futures coreografies més elaborades i de
major durada.
- Danses motrius: Es tracta de balls i seqüències d'accions
acompanyades per una lletra, que de vegades és cantada i
altres recitada. Hi ha molts tipus d'elles, com ara la dansa de la
família gripau, la dansa de la tetera, el ball de les fruites o "Ohh
pata pata".
- Representacions musicals: Es tracta d'activitats on la música
pren protagonisme i es realitzen seqüències d'accions o es
representen diferents situacions depenent del tipus de música
que estigui sonant. Per exemple: amb una música alegre es pot
demanar als nens i nenes que expressin lliurement les seves
emocions, deixant fluir la seva imaginació o per contra, amb una
música més lúgubre o lenta, es pot demanar que representin
situacions carregades de tensió.
- Tallers coreogràfics: Es tracta d'activitats més elaborades i de
major durada, on es dedicarà temps a la preparació de
coreografies i se li donarà especial rellevància a la capacitat de
sincronització grupal a l'hora de realitzar-les. En un primer

54
moment, fent ús de la música, es pot demanar que creen
coreografies de curta durada (2- 3 minuts) i que culmini amb la
formació de figures humanes. Aquest tipus d'accions serveix per
assentar les bases de futures coreografies més elaborades i de
major durada.
- Taller d’ expressió plàstica: Orientades a desenvolupar les destreses i
habilitats perceptiu- motores, creatives i de sensibilització cap a les arts
manuals, realitzarem activitats orientades a adquirir habilitats plàstiques,
reballar tècniques de pintura, dibuix... així com conèixer distints autors que
empren aquestes, tals com Giuseppe Arcimboldo.
- Foto Collage
- Creació d’escultures
- Creació de pintures i quadres
- Confecció de murals
- Confecció de decorat i disfresses amb material reciclat.
- Foto Collage
- Creació d’escultures
- Creació de pintures i quadres
- Confecció de murals
- Confecció de decorat i disfresses amb material reciclat.

ANNEX II
Eines per al seguiment i avaluació del Pla Específic d’Organització de la Jornada escolar amb
la participació de tota la comunitat educative.
QÜESTIONARI DE RECOLLIDA D'INFORMACIÓ DE LES FAMÍLIES 1R-TRIMESTRE.
1.-El fet que l'escola del teu fill/a tinga jornada continuada, ha
creat problemes o ha trastornat a pitjor les costums de la familia?
SI =* NO
2.- La jornada continua ha ocasionat problemes en la alimentació
del seu fill/a?
SI = NO
3.- Com penses que és la separació del treball en blocs: pel mati
treball de classe i les vesprades activitats extraescolars.
positiu = negatiu
4.- Amb la jornada Continua, penses que s'ha perdut l'hàbit d'anar
al parc?
SI = NO
5.- Creus que s'han vist afectades les ajudes de menjador? SI = NO
6.- La jornada continua està suposant major despesa econòmica
per a la teua família?
SI = NO
7.- Creus que el centre està millor organitzat amb la jornada
contínua?
SI = NO
8.- Creus que la flexibilitat horaria d'eixida (14:00-15:30-17:00)
facilita l'organització familiar?
SI = NO
9.- Creus que el menjador escolar s'ha vist afectat negativament? SI = NO
Propostes de millora:
(=* vol dir: no he notat el canvi)

QÜESTIONARI DE RECOLLIDA D'INFORMACIÓ DE LES FAMÍLIES 2N-TRIMESTRE.
1.-Amb la jornada continuada, creus que hi ha més temps per a la
convivència familiar?
SI =* NO
2.- La jornada continuada crea més, menys o els mateixos
problemes en relació amb la jornada laboral dels pares?
Més = Menys
3.- Penses que el teu fill/a ve més content a l'escola amb la
jornada continuada?
SI = NO
4.- Penses que el teu fill prefereix la jornada continuada? SI = NO
5.- Penses que el teu fill rendeix millor amb la jornada continua? SI = NO
6.- Consideres que amb la jornada contínua es distribueix millor el
temps el teu fill?
SI = NO
7.- Amb la jornada contínua el teu fill se cansa més , menys o
igual que amb la jornada partida?
Més = Menys
8.- En cas de que es canse més, ho valores com a positiu? SI = NO
9.- Penses que aprofita millor les activitats extraescolars? SI = NO

QÜESTIONARI DE RECOLLIDA D'INFORMACIÓ DE LES FAMÍLIES 3R-TRIMESTRE.
1.- Amb la jornada continua, el teu fill té el temps més organitzat
per jugar, fer deures, extraescolars i estar amb la família?
SI = NO
2.- Amb quin tipus de jornada creus que aprofita millor les
extraescolars?
J.Cont. = J.Part.
3.- Realitza les activitats dins de l'escola, fóra o a ambdós llocs? dins ambdós fóra
4.- Creus que la jornada continua ha estat una bona decisió? SI = NO
5.- La jornada continuada facilita la comunicació família-escuela?
(atenció a pares)
SI = NO
6.- El rendiment acadèmic del teu fill, ha millorat, empitjorat o és el
mateix que amb la jornada partida?
millor = pitjor
7.- Si el teu fill/a va a infantil, creus que és una jornada molt llarga
per a ell/a?
SI = NO
8.- Creus que s'han vist afectades negativament les activitats de
l'AMPA?
SI = NO
9.- Tornaries a la jornada partida? SI = NO
(=* vol dir: no he notat el canvi

RECOLLIDA D'INFORMACIÓ DE LES ENQUESTES ALS PARES
PARES/MARES CENSATS:
NUMERO D'ALUMNES:
ENQUESTES ENTREGADES:
ENQUESTES TORNADES:
CURS 2016-2017
TRIMESTRE: 1R 2N 3R
PERCENTATGE:
Num. pregunta Favorable Igual Desfavorables En blanc
Primer
trimestre
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Segon
trimestre
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Tercer
trimestre
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Percentatges

VALORACIÓ PER ÀMBITS.
(es realitzarà trimestralment i una conjunta a final de curs amb les dades dels tres trimestres)
ÀMBIT FAVORABLE IGUAL DESFAVORABLE EN BLANC
CONCILIACIÓ
FAMILIAR-LABO
RAL
ECONOMIA
FAMILIAR
MENJADOR
ESCOLAR
ALIMNETACIÓ
ALUMNE
ORGANITZACIÓ
DEL CENTRE
TEMPS DE
L'ALUMNE
RENDIMENT DE
L'ALUMNE
EXTRAESCOLAR S
AMPA
PREFERÈNCIES
DELS XIQUETS
HA ESTAT BONA
DECISIÓ LA J.C.
TORNARIES A LA
JORNADA
PARTIDA?

QÜESTIONARI DE RECOLLIDA D'INFORMACIÓ TRIMESTRAL DELS MESTRES.
1.- Sóc partidari de la jornada continuada? SI =* NO
2.- Amb aquesta jornada organitze millor el meu treball? SI = NO
3.- Amb aqueta jornada aprofite millor el temps per preparar les
classes?
SI = NO
4.- Aquesta jornada suposa més esforç per la meua part? SI = NO
5.- Concilia la meua vida familiar i laboral? SI = NO
6.- Suposa una major despesa econòmica per a la meua família? SI = NO
7.- Creus que el centre està millor organitzat amb la jornada contínua? SI = NO
8.- Etic més motivat a nivell laboral? SI = NO
9.- Observe que els meus alumnes es cansen més amb aquesta
jornada?
SI = NO
10.- Els meus alumnes ham millorat el comportament? SI = NO
11.- Els meus alumnes vénen més motivats a l'escola? SI = NO
Per a contestar només el tercer trimestre.
12.- Els meus alumnes han obtingut millors resultats respecte al curs
anterior?
SI = NO
13.- Han millorat el seu rendiment? SI = NO
14.- Han millorat en les tasques de casa? SI = NO
15.- Ha sigut bona decisió la jornada contínua? SI = NO
16.- Tornaries a la jornada partitda? SI = NO

MESTRES CENSATS: CURS 2016-2017
ENQUESTES ENTREGADES: TRIMESTRE: 1R 2N 3R
ENQUESTES TORNADES: PERCENTATGE:
RECOLLIDA D'INFORMACIÓ DE LES ENQUESTES ALS MESTRES.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
percentatges

VALORACIÓ PER ÀMBITS.
(es realitzarà trimestralment i una conjunta a final de curs amb les dades dels tres trimestres)
ÀMBIT FAVORABLE IGUAL DESFAVORABLE EN BLANC
CONCILIACIÓ
FAMILIAR-LABO
RAL
ECONOMIA
FAMILIAR
ORGANITZACIÓ
DEL TREBALL
CÀRREGA
LABORAL
ORGANITZACIÓ
DEL CENTRE
MOTIVACIÓ
PERSONAL
RENDIMENT DE
L'ALUMNE
MILLORA DE
L'ALUMNE
HA ESTAT BONA
DECISIÓ LA J.C.
TORNARIES A LA
JORNADA
PARTIDA?

QÜESTIONARI DE RECOLLIDA D'INFORMACIÓ TRIMESTRAL DELS ALUMNES
1.- El teu temps s'organitza millor amb la jornada continua? SI =* NO
2.- Creus que és positiu per a tu triar les activitats que realitzes per la
vesprada?
SI = NO
3.- Tens més temps per a estudiar? SI = NO
4.- Tens més temps per jugar i dedicar-te a les teues aficions? SI = NO
5.- Véns més content al cole amb la jornada continua? SI = NO
6.- Estudies millor amb la jornada continua? SI = NO
7.- Te passen més ràpides les classes? SI = NO
8.- Prefereixes la jornada continua? SI = NO

CURS 2016-2017
2N TRIMESTRE
PERCENTATGE:
ALUMNES CENSATS:
ENQUESTES ENTREGADES:
ENQUESTES TORNADES:
RECOLLIDA D'INFORMACIÓ DE LES ENQUESTES ALS ALUMNES.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
percentatges

Pla específic organització de la jornada escolar

Pla específic organització de la jornada escolar

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Ähnlich wie Pla específic organització de la jornada escolar

Ähnlich wie Pla específic organització de la jornada escolar (20)

Mehr von josepedros

Mehr von josepedros (20)

Pla específic organització de la jornada escolar