1. GUIA DIDÀCTICA DEL VÍDEO
1. FITXA TÈCNICA DEL MATERIAL
Títol del material: Construcció d'un hort escolar
Nom dels autors: Inmaculada Baidez Tomás
Tatiana Camacho Navas
Josep Ferrer Miguel-Gómara
Elionor Pons Mestre
Any de producció: 2013
Idioma del material: Català
Durada estimada: una sessió d'introducció a tenir en compte a l’hora de
construir un hort.
Especificacions tècniques:
Aquesta vídeo és un material didàctic creat a partir del recurs AVS Video
Editor. És presentarà a l'inici de l'activitat i es podrà tornar a veure per si
sorgeixen dubtes durant la construcció de l’hort.
Instal·lació i utilització del programa:
Com ja s’ha comentat no es tracta d’un programa sinó d’un material
creat a partir del programa AVS Video Editor que permet la creació,
relativament senzilla, de materials didàctics com el que presentem en aquesta
Guia didàctica.
La utilització d'aquest vídeo és relativament senzilla doncs tot el seu
contingut gira entorn a la documentació i informació per a l'inici de la
construcció d'un hort.

2. Breu descripció:
Saber crear un hort a partir d'un treball cooperatiu, coneixent les passes
a seguir per iniciar-lo i per el seu manteniment, així com saber quan és el
temps de sembra per cada aliment.
Destinataris:
Els destinataris són els nins i les nines de tercer cicle, cinquè i sisè de
primària, doncs els continguts que tracta i les dimensions de les competències
que treballa s’adeqüen a aquest nivell Seria interessant treballar-lo en el marc
d’un projecte trimestral conjuntament al desenvolupament d’altres activitats
relacionades i, en aquest sentit, seria interessant els motivéssim per què s’hi
engresquin des del primer dia i mostrin entusiasme i ganes de fer feina. Una
altra forma de treballar la motivació és a partir del de les tasques prèvies per
poder iniciar en el camp de treball d'una manera més ordenada. Finalment, els
convertirem en jardiners i els direm que a final de curs vendran el pares a
menjar un bon plat d’ensiam i una coca de verdures.
Endemés treballarem amb grups de 10-15 persones aproximadament, i
treballaran una veda
Context educatiu:
Ens trobem en un centre concertat del municipi d’Alcúdia, es tracta d’una
escola ben equipada des del punt de vista tecnològic i, per tant, amb les eines
tecnològiques suficients per a facilitar la implementació de materials didàctics
com aquest.

3. Àmbit d'intervenció:
Aquesta vídeo s’insereix en el marc d’una temàtica curricular específica,
coneixement del medi.
L'àrea de coneixement del medi natural, social i cultural permet
comprendre la realitat del món que ens envolta i les transformacions a les quals
està sotmès; permet comprendre també que tant els fenòmens com els
esdeveniments que es produeixen en un espai i en un temps no són fruit de la
casualitat, sinó la conseqüència de la resposta d'una societat a una situació
concreta, en un moment determinat. El currículum de l’àrea té un caràcter
eminentment interdisciplinari, que permet establir relacions orientades a
aconseguir aprenentatges significatius i que tinguin una interconnexió.
No obstant, la construcció d’un hort esdevé una activitat transversal per
ella mateixa doncs es tracta d’un treball col·laboratiu i manipulatiu que
desenvolupa aprenentatges en el marc competencial en el seu sentit més
ampli.
2. PRESENTACIÓ DEL MATERIAL:
Descripció del material:
Aquest material està dissenyat més que res per informar i facilitar la
construcció d'un hort escolar a partir del mètode Gaspar Caballero de
Segovia, que són les “Parades en crestall”. El que realment volem aconseguir
és conscienciar els alumnes que fer un hort no és simplement sembrar, sinó
que s’han de seguir unes pautes a l’hora de crear-ne un. Per això, s’ha realitzat
aquest enregistrament visual, per poder seguir les passes adequadament, en
aquest cas un vídeo, per traslladar un hort de fora vila a dintre de l'escola.
La seva visualització permetrà als infants descobrir que ells també tenen
l'espai necessari per poder realitzar-ho i que ho poden fer realment, no és un
vídeo per mostrar i no poder fer. Per tant, ho han de posar en pràctica, hem de
veure el seu procés i saber quan podem i que podem sembrar. Pretenem doncs
crear una motivació per construir l'hort a partir del vídeo en tant que en acabar

4. de veure-ho l'objectiu és que s’hi engresquin i poder fer el desenvolupament de
l'hort, per això fomentam l'exploració i la investigació per a la fabricació de l'hort
escolar. Amb aquest mitjà volem aconseguir un apropament als nins
transmetent el sentit de l'autogestió amb els aliments, és a dir, sembrar per
menjar i menjar saludablement.
Aquest mitjà no és per a realitzar una avaluació, sinó que és divulgatiu a
l'hora d’iniciar la construcció d'un hort escolar. A partir d'aquí, és realitzaran una
sèrie d'activitats que aniran destinades a avaluar el seu procés d'aprenentatge
al llarg del curs.
Estructura:
Us presentem l’estructura del vídeo amb onze plànols i la corresponent
explicació.
A la primera seqüència realitzam una
entrada a la finca amb tractor i
incentivam al jovent per fer feina a un
hort i agafar amb ganes la feina.
A la segona seqüència indiquem
la localització i explicació del material,
els diferents instruments o eines que
utilitzarem i per a què ho farem servir,
sempre amb molta precaució. Les
diferents precaucions que s'han de tenir
en compte quan es treballa la terra, ja
que has d’utilitzar guants i unes bones
botes, perquè sempre treballarem amb
eines delicades o objectes feixucs. A
continuació s'haurà de mirar el terreny
que ocupam.

5. A la tercera seqüència es mesura
el terreny i claven les estaques,
agafarem les mesures del que volem
que sigui el terreny de l'hort, nosaltres
realitzarem una distància d'uns tres
metres de llargària per un metre i mig
d'amplada. Mesurarem amb el metre i
sempre intentarem que sigui el que
tenim més llarg a l'escola, ja que poden
arribar a ser distàncies llargues.
Realitzam les mesures per posar estaques en vèrtex del tancat.
A la quarta seqüència clavarem
quatre estaques per delimitar l'exterior
de l'hort, amb la mesura exacte
realitzada anteriorment i per fer el
tancat. Anirem en compte a l’hora de
clavar les estaques amb les posicions
de les mans, ja que la mà que aguanta
el pal no ha d'estar arran d'allà on
piques, sinó una mica més avall. Així
posteriorment podrem tancar-ho, per
saber que allà no és pot trepitjar.
A la cinquena seqüència ho
delimitam realitzant un tancat a partir
d'una corda, passant pel darrera de
les quatre estaques, comprovant que
la corda queda totalment estirada. El
que volem aconseguir amb aquesta
corda és que nosaltres hem de
percebre que allà dintre no és pot
trepitjar i posteriorment iniciar la neteja
del tancat.
A la sisena seqüència realitzem
una l'explicació de com és fa el primer
pas per poder treballar la terra i així ja
començar a treballar-la correctament.

6. A la setena seqüència movem terra per
llevar les males herbes, però sense
posar cap herbicida ni res, simplement
arrabassant-les per què no tornin a
sortir. I la segona cosa és llevar totes les
pedres grans que hi ha dins la zona
delimitada, així anirà millor per les arrels
de les plantes o tipus de plantes. Aquí
podem contemplar que hem d'utilitzar la
força i la destresa per utilitzar el rebrot.
En aquesta seqüència podeu
veure un altre pla on es veu com
recollim i retiram les pedres i restes
de planta que ens han quedat a una
part més subterrània. El que hem
d'intentar és no trepitjar mai la terra
que ja està llaurada.
A la vuitena seqüència s'explica
la utilitat del rampins, ja que
l'utilitzarem per llevar aquelles pedres
superficials i restes de plantes que
se’ns han quedat per sobre. També
l'utilitzarem per aplanar, com podríem
fer amb el càvec, i així queda enllestit
per poder posar els revoltons.
A la novena seqüència
tractarem de realitzar un pas per
poder passar per enmig de l'hort
sense trepitjar la terra. Però el que
farem primer serà mesurar els trenta
centímetres que farà el nostre
passadís. Ho realitzarem mesurant
seixanta centímetres de l'estaca al
centre, clavarem una piqueta i
mesurarem trenta centímetres que
són els que ens interessen, i clavam
una altre piqueta, així queda un passadís en el centre de trenta centímetres.

7. A continuació, a la desena
seqüència, explicam que és el
tauler mallorquí, quina és la
seva utilitat i el perquè de les
plantes aromàtiques enmig d'un
hort ja que aquestes plantes
s'encarreguen d'atreure els
insectes que no han d'anar a les
verdures. Per tant, introduint-les
adequadament podem tenir un
hort amb molt bon aspecte, a
més de saludable i sense perill
de plagues a les verdures.
A l’onzena seqüència
ensenyem els esqueixos, aquí el que
volem donar a conèixer és que amb
el mètode Gaspar Caballero, per
cada verdura hi ha una manera de
sembrar, ja que unes creixen per
davall de la terra i altres per damunt.
També hem de mirar les dimensions
en que aquesta verdura creixerà, ja
que necessita un espai determinat
per tenir un bon creixement.
El que farem nosaltres serà posar uns esqueixos comprats sempre
intentant que siguin ecològics, ja que és una de les principals coses que hem
de fomentar alhora de sembrar aliments, no introduir substàncies corrosives ni
que puguin contaminar la terra. A part, hi ha l'acomiadament per finalitzar amb
les grans esperances de que el missatge hagi estat entès i poder crear l'hort
amb moltes ganes i energia positiva per poder quedar enllestit com aquest, o
millor.
3. GUIA D’ÚS DIDÀCTIC: PLANIFICACIÓ.
Destinataris:
Aquesta vídeo va adreçat al tercer cicle de primària, amb l'objectiu de
donar a conèixer la construcció d'un hort. La construcció en sí no pot anar
adreçada a un infant menor de 10 anys ja que hi ha tasques que requereixen
un mínim de força i resistència per a treballar la terra. Abans d'iniciar aquesta

8. construcció hi ha d'haver un coneixements previs i per això utilitzam el vídeo,
per poder fer la feina millor.
Aprofitant que hi ha un espai desaprofitat, l'hort escolar és pot realitzar
sense cap problema a darrera l'escola, un espai ampli i amb molta zona de
llum, molt important per fer un hort. Quan els menuts descobreixin que podran
realitzar el que visualitzen, es motivaran i adquiriran aquests coneixements
amb molta il·lusió i ganes de treballar la terra.
Competències:
El caràcter global de l'àrea de coneixement del medi natural, social i
cultural fa que contribueixi, en major o menor mesura, al desenvolupament de
la majoria de les competències bàsiques. En concret, mitjançant la visuallització
d’aquest vídeo i de les activitats relacionades, s’aprofundirà en les següents
competències:
• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic:
l’abordament d’aquesta competència és indiscutible donada la
naturalesa dels continguts específics sobre la construcció d'un hort.
Aquesta competència es construeix a través de l’apropiació de
conceptes que permeten interpretar el món físic, així com l’apropament a
determinats trets del mètode amb què es construeix el coneixement
científic: saber, definir problemes, considerar solucions possibles,
elaborar estratègies, dissenyar petites investigacions, analitzar resultats i
comunicar-los.
• Competència en comunicació lingüística: la contribució de la construcció
d'un hort a aquesta competència és clara donat l’augment significatiu de
la riquesa de vocabulari específic, en la mesura en què en els
intercanvis comunicatius es valorarà el coneixement dels termes
adequats. Per altra banda, es dóna necessàriament un apropament a
textos informatius, explicatius i argumentatius que requeriran atenció
específica.

9. • Competència per aprendre a aprendre: aquest material afavoreix el
desenvolupament de tècniques per aprendre, per treballar en equip, per
organitzar, seleccionar, classificar i processar la informació que afavoreix
el desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. Per
una altra part, la reflexió sobre allò que s’ha après, com s’ha après i
l’esforç per contar-ho, oralment i per escrit, contribuirà al
desenvolupament d’aquesta competència.
Objectius específics:
 Objectius curriculars:
• Participar activament en activitats de grup, desenvolupant habilitats
socials que condueixin a l’adopció d’un comportament responsable,
constructiu, solidari i dialogant, respectant els principis bàsics del
funcionament democràtic.
• Interpretar, expressar i representar fets, conceptes i processos del medi
natural, social i cultural mitjançant codis numèrics, gràfics, cartogràfics i
d'altres.
• Utilitzar la lectura i les tecnologies de la informació i la comunicació per
obtenir informació i com instrument per aprendre i compartir
coneixements, valorant-ne la contribució a la millora de les condicions
de vida de les persones.
• Participar en l’elaboració, realització i avaluació de treballs d’investigació
relacionats amb aspectes rellevants de l’entorn natural, social i cultural,
amb la conservació del medi i del patrimoni i amb les accions solidàries.
• Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i qüestions relacionades
amb elements significatius de l'entorn, utilitzant estratègies de recerca i
tractament de la informació, formulació i comprovació de conjectures,
exploració de solucions alternatives i reflexió sobre el propi procés
d'aprenentatge, utilitzant també les competències comunicatives pròpies
de l’àrea (descripció, explicació, justificació, interpretació i
argumentació).

10.  Objectius específics:
• Saber crear un hort a partir d'una superfície sense treballar.
• Participar en el muntatge de l’hort, aprendre com es prepara un hort de
parades en Crestall.
• Treball en equip: distribució de les feines i rotació de les mateixes.
• Conèixer les passes a seguir a l’hora de sembrar : distància entre les
llavors, profunditat, aigua...
• Reconèixer i saber utilitzar correctament les eines necessàries per a
mantenir un hort: la regadora, l'aixada...
• Integrar en el procés d’ensenyament - aprenentatge diverses activitats
d’observació, manipulació i experimentació relacionades amb
Coneixement del Medi.
Continguts específics:
• Lectura i interpretació del temps atmosfèric en diferents representacions.
• Reconeixement de les característiques del clima del lloc on es viu, dels
principals climes i de la seva influència en el paisatge i en l'activitat
humana
• Observació i reconeixement de l'estructura i fisiologia de les plantes, del
procés de fotosíntesi i la seva importància per a la vida al planeta.
• Ús de claus i guies d’identificació d’animals i plantes, des dels animals
de l’entorn fins als d’entorns llunyans.
• Observació i registre d’algun procés associat a la vida dels éssers vius,
comunicant els resultats oralment i per escrit.
• Sensibilitat per la precisió i el rigor en l’observació i l’estudi d’animals i
plantes i en l’elaboració de treballs per comunicar els resultats,
desenvolupant hàbits de respecte i cura cap els éssers vius.
• Respecte per les normes d'ús, de seguretat i de manteniment dels
instruments d'observació i dels materials de treball.

11. Utilització del material: Activitats educatives per treballar amb el material:
Les activitats van lligades als clars objectius de la construcció d'un hort a
partir d'una petita parcel·la però suficient per obtenir beneficis. Clar està que no
és un procés ràpid i menys que vegis els resultats a primera vista.
Abans:
Abans de treballar amb el material durem a terme algunes sessions per
posar en situació als infants, realitzant preguntes com:
Per què fem servir un hort?
Què ens dóna de profit d’un hort?
Podem sembrar una verdura en voler?
Com penses tu que es construeix un hort?
El que ens interessa és crear situacions amb coneixements previs ja que
encara que ells no hagin estat mai a un hort o fabricar un hort poden saber
moltes coses que després van relacionant amb els seus coneixements interns
desconeguts.
Durant:
Quan hem fet la tasca prèvia durant la construcció de l'hort es poden
anar recordant els conceptes repassats o anar introduint conceptes nous sobre
els vegetals, famílies, maneres de sembrar i de regar, entre d'altres. Durant
aquest procés es realitzarà un anàlisi de tot el que es fa i el que s'ha de fer,
agafant nota, fent un treball d'observació i realitzant un treball de camp.
Després:
Un cop tinguem construït l’hort escolar el que hem de fer és anar
estudiant el que realment es sembra en l'estació de l'any que estem, perquè si
sembram tomatigueres al mes de gener, serà que no hem aprés bé la teoria,
per això una vegada que ja està construït ens centrarem en la teoria de les
plantes aromàtiques, medicinals i vegetals per alimentar el nostre cos.

12. Agrupament i organització de l’espai i del temps:
El projecte d’hort escolar, amb el qual compartim aquest material
dissenyat en el marc del projecte TIC, es du a terme en el marc d’un dels
quatre tallers setmanals. Per això, els alumnes dels dos grups de tercer cicle,
cinquè i sisè, es divideixen en quatre grups i roten a través dels diferents
tallers, de forma que tots passen pels quatre tallers un cop al mes.
Per tant, a cada taller tenim 12 alumnes, un nombre que facilita molt la
feina a l’hort.
Hi haurà activitats que són de realitzar amb grup i també individualment,
com serà regar, mesurar plantes, llevar males herbes o tasques de
manteniment general de l'hort. Extrauran conclusions en grup, de forma que
sorgeixin idees que pot ser un altre company no ha tingut en compte.
A més, a l'hora del pati si a un/a alumne/a li interessa més anar a
treballar a l'hort sempre hi haurà un monitor guia per ajudar-los en qualsevol
dubte o problema.
Rol del docent:
Abans: el mestre haurà d’assegurar-se que tots els recursos necessaris
per dur a terme aquestes sessions estiguin preparats. Planificarà el temps de
les sessions. Farà les adaptacions metodològiques i de material si cal. També
haurà de preveure qualsevol tipus d’entrebanc (improvisar ens fa perdre
oportunitats d’aprenentatge)...
Durant: tindrà un paper de guia-mediador, facilitant una retroalimentació
adequada. Ha de propiciar un ambient motivador i col·laboratiu. A més a més
s'ha d’assegurar un aprenentatge significatiu. Ha de mantenir una actitud
d’escolta activa, ser flexible, comprensiu...
Després: avaluarà tot el procés d’ensenyament-aprenentatge així com la
seva pròpia acció docent. Reflexionarà sobre els resultats obtinguts i si cal farà
les modificacions oportunes per a la millora.

13. Utilització:
Formes d’avaluació de l’ús del material, el vídeo no és un material per
avaluar si no més un tutorial per oferir els recursos necessaris per a la
construcció d’un hort escolar.
Altres activitats:
Recomanació d’altres recursos per a treballar el tema:
Gaspar Caballero de Segovia Sánchez, 2003. Versió català – japonès.
És un mètode senzill i eficaç. Resulta fàcil i agradable obtenir hortalisses
ecològiques en un espai de terra mínim, amb un reduït consum d'aigua. El
treball de sembra i manteniment també és mínim. Els capítols descriuen les
eines i estris, minihivernacles, famílies botàniques, la distribució per famílies, el
calendari de sembra, la rotació amb el seu mètode, els fems i el compost
autòcton de Mallorca. Presenta alguns exemples d'horts ecològics amb el seu
mètode.

14. Es corralet:
És un treball esplèndid on l´experiència s´agermana amb el saber i les
ganes de fer feina: els seus autors són mestres amb tot el significat de la
paraula, bons mestres. L´experiència es va dur a terme al CP Can Bril
(Sencelles) i va des de l´explicació teòrica, la preparació del terreny, les
parades, la sembra, el trasplantament i la recol·lecció, la classificació de les
hortalisses -amb una excel·lent guia didàctica-, etc. i la venda dels productes
per part de l´alumnat per tal de tancar tot el cicle.
4. REFERÈNCIES I RECURSOS
Referències i recomanació d’altres recursos per a treballar el tema:
Bibliografia treballada
- CABALLERO DE SEGOVIA, G. (2002) – Parades en crestall. L’hort
ecològic fàcil. Per a famílies, escoles, espais públics i finques agrícoles.
Ed. Revistas.
- VVAA (2002) - Es Corralet: una aplicació didàctica d'horticultura
ecològica. Gràfiques Miramar, Palma de Mallorca.
Fonts electròniques
- Govern de les Iller Balears, Conselleria d'Educació, Cultura i
Universitats. Web Educatiu de les Illes Balears. Normativa, curriculum
de les Illes Balears, Annex del Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual
s'estableix el currículum de l'educació primària a les Illes Balears.
Darrera actualització: 10-9-09. Àrea del coneixement del medi natural,
social i cultural.
Recuperat 20-1-13 de
http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/primaria/coneixement_del_medi.pd
f

15. - Versió electrònica: Gaspar Caballero de Segovia, Disseny en parades en
crestall S.L, Mètode Gaspar Caballero de Segovia, Mallorca, lles
Balears.
Recuperat 30-1-13 de http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/
- AJUNTAMENT DE BARCELONA: L’hort escolar. Guia pràctica
d’horticultura ecològica. Quaderns de l’escola sostenible.
Recuperat 30-1-13 de http://www.slideshare.net/livreinatural/guia-hort-escolar
A més:
Per aprendre el coneixement de les eines és millor tenir una bona
preparació del que realitza aquesta i tenir el màxim de precaució quan s'utilitza.
https://sites.google.com/site/iessqvungranhuerto/eines-de-l-hort-i-el-seu-
manteniment
https://sites.google.com/site/anemalhort/eines-de-l-hort-i-el-seu-manteniment
Per altra banda, en aquesta segona pàgina web es pot estudiar molt
detalladament el maneig del mètode del disseny en parades en crestall, una
manera molt bona d'iniciar-se en l'hort des de qualsevol lloc del centre.
http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/