3. La crisi de la democràcia
Entre 1919 i 1939
Inestabilitat, fragilitat de la democràcia
A causa de Èxit del comunisme a Rússia
Influència en el moviment obrer europeu
Dificultats econòmiques de postguerra i
depressió dels anys 30
Base del triomf dels totalitarismes Conservadors
Nacionalistes Mussolini, 1922
Racistes Hitler, 1933
Amb el suport de les classes dominants, per por
al comunisme i als partits de masses
4. Règims democràtics
Règims autoritaris Aïllar
Entre 1919 i 1939 Règims feixistes l’URSS
Europa queda dividida i l’URSS
5. Les doctrines totalitàries
Es caracteritzen per:
1. La subordinació dels individus a l’Estat
Estat totalitari - Unitari, centralista
- Sense democràcia
- L’Estat controla la societat
tot subordinat
Institucions de masses
a l’Estat
2. La desigualtat dels individus
no hi ha igualitarisme
masclisme, racisme,
(els homes no són iguals)
anti-demòcrates
3. Existència i exaltació d’una elit i un líder carismàtic
5
Duce, Führer Culte a la personalitat
6. Les doctrines totalitàries
4. Exaltació nacionalista
Nació superior Justificació de polítiques expansionistes
imperialisme, bel·licisme teoria de l’Espai Vital
5. Rebuig a la raó i exaltació irracional dels sentiments
confiança absoluta
Intolerància i fanatisme
en el líder
6. Exaltació de la violència / Utilització de forces paramilitars
Darwinisme social
7. 7. Concepció antiparlamentària, antimarxista i anticapitalista
(en els seus orígens)
8. Règims de partit únic
9. Econòmicament, defensa de l’Estat corporatiu
model intermig
propietat privada, control estatal
capitalisme - comunisme
AUTARQUIA, nacionalisme econòmic
9. Itàlia després de la Gran Guerra
Insatisfacció pels acords de pau
Fort sentiment nacionalista reivindicatiu. “Victòria mutilada
Itàlia no obté tot allò que demana Terres irredemptes
Imperi
Gran inestabilitat política. Governs de coalició liberals
Els governs no actuen, burgesia perd poder
no solucionen els problemes burgesia molt descontenta
Crisi social i econòmica
situació econòmica dura (inflació, pèrdua poder adquisitiu)
Reivindicacions obreres 1919-20
Vagues, ocupacions... Marea Roja
burgesia té por a una revolució bolxevic
10. Situació complicada, molts volen un Govern Fort
Els governs no actuen, no solucionen els problemes
Per frenar les reivindicacions socialistes
i comunistes, B. Mussolini crea
Els fasci di combattimento (1919)
Violència contra partits i organitzacions
d’esquerra
ràpidament reben recolzament patrons
1921, Partit Nacional Feixista
com a grup paramilitar té les Esquadres d’Acció (Camises
Negres)
feixistes més forts, debiliten el moviment obrer
sectors poderosos, conservadors, classe mitjana... PRO-FEIXISTES
11. Programa del PNF senzill i demagògic
- Ideologia autoritària
- Subordinació a l’Estat
- Acció i força per solucionar els problemes
- Annexionisme i reivindicacionisme exterior
- Alguns elements revolucionaris:
- Repartiment de terres
- Acabar amb la lluita de classes
- Crear impostos sobre el capital elements revolucionaris
- S. Universal també per les dones després descartats
- Republicanisme
L’arribada al poder
agost 1922 sindicats convoquen vaga general
Estat dèbil
Feixistes demostren la serva força Feixistes fan fracassar la vaga
12. octubre 1922 feixistes demanen al govern duresa amb els sindicats
Mussolini anuncia una demostració de força
La Marxa sobre Roma Èxit relatiu
El 28 d’octubre de 1922 Víctor Manuel III
nomena Mussolini cap del govern (mesura
legal, gràcies a les pressions del rei i
l’exèrcit)
Octubre 1922, Mussolini cap de govern, continuant amb la legalitat liberal
- Presideix un govern de coalició, amb 4 ministres del PNF
- Rep del Parlament poders extraordinaris per un any
- Fasci, passen a ser una milícia voluntària de l’Estat
14. La creació d’un règim totalitari
1922, 1923 manteniment vida parlamentària,
manteniment pluralitat de partits i sindicats
Mussolini espera el moment oportú per conquerir l’Estat des de dins
1924 assassinat de Matteotti (opositor socialista)
final ficció liberal
convocatòria d’eleccions amb una nova llei electoral
guanyador obtindrà la majoria absoluta (2/3 escons) Feixistes
l’Estat tolerarà a més la coacció feixista més forts
Victòria aclaparadora del PNF
realment pot començar a crear-se un Estat Totalitar
15. cap de govern
Mussolini assumeix plens poders el 1925
secretari d’Estat
Comença la creació
de l’Estat totalitari serà nomenat Duce
controla totalment el poder
Duce Identificats
amb l’Estat
Partit Feixista
càrrecs polítics són membres del PNF
“Camises negres”
Símbols de la Roma Imperial
Prohibició dels partits i sindicats
(1926)
Sense llibertats individuals
Premsa controlada
Policia política perseguia els opositors
Administració depurada
16. Mussolini manté algunes institucions per exemple la monarquia
aconseguir més recolzament
també creà de noves
en aquest sentit
Pactes del Laterà amb Pius XI (1929)
Aquest Concordat reconeix:
Control Església d’educació i matrimonis
La Santa Seu obté la Ciutat del Vaticà
Gran Consell Feixista (1928)
Proposa candidats a diputats i càrrecs
importants
Cambra dels Fasci i les Corporacions
És una mena de parlament controlat pel PNF
Mussolini, “Tot a l’Estat, res fora de l’Estat”
17. Política exterior d’expansió: ocupació territoris.
Bel·licisme, relacionat amb un fort sentiment
nacionalista i imperialista
Propaganda de l’ocupació
d'Etiòpia el 1935
18. Política econòmica
Capitalisme d’Estat. L’Estat és àrbitre, controla, mana, intervé...
tot i acceptar la propietat privada.
Autarquia (autosuficiència) i Proteccionisme (control del comerç
exterior i protecció a la indústria pròpia).
Batalla de la lira (aconseguir una moneda forta)
Impuls a la producció industrial.
Institut per a la Reconstrucció Industrial: l’Estat controla
sectors com elèctric, siderúrgic, naval...
Grans obres públiques (autopistes, urbanisme, dessecació
aiguamolls...) fre a l’atur.
Orientació militarista de la indústria, estancament ind.
lleugera i de béns de consum.
Al camp (agricultura).
Impulsa l’augment de la producció (“batalla del gra”)
No realitzà la reforma agrària
A la llarga, el nivell de vida dels italians
baixarà
20. Corporativisme. Unir a obrers i patrons per superar la lluita de
classes.
Creació de 22 corporacions (sectors econòmics)
Cada corporació dirigida per un organisme amb presència de
patrons, obrers i representants de l’Estat.
Aquest organisme planifica.
1927, Carta del Lavoro
Regula les relacions laborals.
Prohibeix vagues i sindicats.
Només és legal el sindicalisme feixista
21. Política social
Volia controlar i dirigir tota la societat (afiliació al partit o sindicat)
Opera Nazionale Balilla (nens entre 4 i 14 anys), Joventuts Feixistes,
Opera Nazionale Dopolavoro (organitzava adults fora del treball).
Control de l’Educació, des de Primària fins la Universitat.
Catolicisme religió oficial, divorci prohibit, ensenyament religiós.
Forta censura en: llibres, ràdio, publicitat, cinema... Impregnats dels
“valors feixistes”
23. El feixisme rebutja el pacifisme
Per sobre de tot, en allò que fa referència al futur de la humanitat (...), el
feixisme no creu en la possibilitat ni en la utilitat de la pau perpètua. Rebutja,
doncs, el pacifisme, que amaga una renúncia a la lluita i una covardia davant els
sacrificis. Només la guerra pot elevar totes les energies humanes al màxim de tensió
i imprimeix un segell de noblesa als pobles que tenen la virtut d'afrontar-la (...).
Per tant, una doctrina que es basa en el postulat prèviament establert de la pau és
aliena al feixisme (...). El feixisme transporta aquest esperit antipacifista fins i tot
a la vida italià (...).
Mussolini, B.: La doctrina del fascismo, 1932
Negació de la teoria i la pràctica democràtiques
A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjunt de les ideologies
democràtiques, i les rebutja tant des del punt de vista de les seves premisses
teòriques com de les seves aplicacions i instrumentalitzacions pràctiques. El feixisme
nega que el nombre, pugui dirigir les societats humanes; nega que aquest nombre
pugui governar mitjançant una consulta periòdica; afirma la desigualtat irremeiable,
fecunda i beneficiosa dels homes, que no es pot anivellar mitjançant un fet mecànic i
extrínsec com és el sufragi universal. Es poden definir com a règims democràtics
aquells en què, de tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de ser sobirà, però la
veritable i efectiva sobirania resideix en altres forces (...).
Mussolini, B.: La doctrina del fascismo, 1932.
25. El nazisme alemany
Després de
abdicació del kàiser Guillem II
la Gran Guerra
Democràtica, Liberal
República de Weimar
Presidida per Ebert
(socialista)
Marcada inestabilitat
(crisi permanent)
Econòmicament Políticament
Fracàs Absolut
26. Econòmicament Endeutament Gran Guerra Crisi econòmica
Reparacions de Guerra (Hiper Inflació, Atur)
Millora
Pla Dawes
1924-1929
Efectes catastròfics Hiperinflació, atur
Crac del 29
Economia molt dèbil
27. Políticament
- Manca tradició Liberal
República de Weimar Atacada per
- Règim imposat
molt inestable dreta i esquerra
- Debilitat governs
atacada - Crisi econòmica
Esquerra - 1918, Intent de Revolució (Munich)
- 1919, Revolució Espartaquista
Dreta - Por a la Revolució
- Desig de Revenja
- Tradició Nacionalista Conservadora
1920, cop de força de Kapp
1923, putsch de Munich (Hitler)
Alemanya - Perill Guerra Civil Molts conservadors demanen
- Perill Revolució un Govern Fort
28. El naixement del partit Nazi
i l’arribada al poder
1919, Munich, Partit dels Obrers Alemanys
A. Drexler
1920, Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, NSDAP
1921, NSDAP dirigit per Hitler Austríac
Gran Orador
reorganitza el partit Agitador Social
crea les SA Veterà Gran Guerra
Sense Formació
SA, Camises Brunes
Grup Paramilitar
Salutació Romana
Creu Gammada
29. NSDAP lent creixement 1923, Primer Congrés a Munich
Jornada Nacional a Nuremberg
programa polític
Antisemita
Antimarxista
Denuncia Versalles
inconcret Nacionalisme expansiu
molt radical Abolició beneficis grans empreses
vol mobilitzar les masses
1923, Alemanya no paga reparacions de guerra i França ocupa el Rhur
Hitler creu que pot ocupar el poder Putsch de Munich
30. Putsch de Munich fracàs empresonament de Hitler
a la presó, escriu Mein Kampf
Hitler, heroi extrema dreta, obté més poder
1925, creació de les SS, guàrdia personal del Führer
1924-1929 millora NSDAP creixement lentíssim
situació econòmica
a partir augment brutal
desastre econòmic NSDAP
1929 de votants i afiliats
descontentament social radicalització política
violència al carrer
31. Milions de vots del NSDAP
Data eleccions
Nombre d’aturats
5-3-1933
17
15 31-7-1932
13
1
19
6-11-1932
14-9-1930
7
5
3
1
1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933
Milions de votants
32. Hitler aprofita la situació propaganda (ràdio)
violència SS, SA (control carrer)
més recolzament (a tots els nivells)
gran inestabilitat política,
molts reclamen un govern fort
succeint-se governs i eleccions
eleccions 1932 NSDAP, 230 escons (primer partit)
30 de gener de 1933, Hindemburg nomena Hitler canceller
Hilter arriba al poder legalment
Hilter presideix un govern de coalició
únicament 3 ministres nazis
34. Hitler convoca noves eleccions augment propaganda
març 1933 més violència SS, SA
més pressió a l’oposició
23 Febrer 1933 incendi del Reichtag excusa per augmentar la
repressió contra l’esquerra
28 Febrer 1933
Decret de Protecció de la Nació i l’Estat
Hitler inicia el camí de
la creació de l’Estat Totalitari
- Suspensió llibertats
- Suspensió control judicial detencions
- Augment penes de mort
35. nazis, 43% vots
eleccions març 1933
esquerres, 30% vots
les SA pressionen al mateix Parlament
23 març 1933
vota llei de plens poders per a Hitler durant 4 anys
Hitler
agost 1934 mort de Hindemburg serà canceller i president
es proclama Führer
37. L’Estat nazi
Líder: Hitler (Führer) IIIr Reich
Partit únic Prohibició partits i sindicats
Eliminació llibertats individuals Culte a la personalitat
Control dels mitjans de Propaganda
comunicació, cultura i
educació J. Goebbels
Estat policial
Gestapo
SS
Himmler
38.
39. Hitler i Goering. Goebbels
Goebbels fou el cap de
propaganda del règim. Se
suprimí la llibertat d’expressió
i s’imposà la doctrina nazi a
tots els medis.
40. Política econòmica
Intervencionisme i autarquia H. Göring
Obres públiques, indústria pesant, química i
armamentística
Política exterior Expansionisme “Espai vital”
41. Política racial Raça Ària
provoca antisemitisme
1938 Lleis de Nuremberg “Nit dels vidres trencats”
Persecució sistemàtica holocaust
42.
43.
44. Repressió contra les minories, grups socials, dissidents
Dissidents polítics
Racisme Jueus, homosexuals, ètnies minoritàries
Política de neteja ètnica (raça ària) Decrets antisemites
Camps de concentració
“Solució final” amb el decret “Nit i boira” (7 desembre 1941)
“Totes aquelles persones l’existència de les quals pot ser
perillosa per al Reich han de desaparèixer sense deixar
rastre en la nit i la boira del desconegut”
45. El règim nazi ens porta a...
La Segona Guerra Mundial
Els horrors del nazisme
