1. UNITAT 5: L’IMPERIALISME
(1870-1914).
IPM / HMC Batxillerat
Jordi Manero

2. L’Imperialisme podria definir-se com el sistema en què la
cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons
el domini d’uns països sobre els altres.
Bàsicament, els països europeus, els EEUU i Japó,
industrialitzats, aconseguiran controlar gran part del
planeta.
El procés s’inicià al segle XV.
Al segle XIX es generalitzarà,
amb un caràcter ràpid i global.
Destacà el període
entre 1870 i 1914.
En són protagonistes les potències europees, els EEUU i el
Japó. Aquests països volen dominar i conquerir el món.
El 1914, controlaven el 85%.
Té molt a veure amb la Segona Revolució Industrial.

3. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
La població europeu es duplicarà al llarg del segle XIX.
Creixement demogràfic i
migracions.
El 1914, una quarta part de la població mundial es
concentrava a Europa.
El creixement demogràfic
provocà fortes onades
migratòries.
Entre el 1800 i el 1914
seixanta milions d’europeus
abandonaren Europa.
Sobretot la
destinació era
Amèrica.
Es cercaven
millorars
condicions de
vida.

4. A finals del XIX i inicis del XX dues fonts
d’energia superaren el carbó: el petroli i
l’electricitat.
Noves fonts d’energia i mitjans de
transport.
Energies eren més netes,
eficients i flexibles.
Canviaren la ubicació de les empreses, les formes del
transport i comunicació, així com la vida quotidiana:
Telèfon, radio, tramvia, metro, bombeta,
cinematògraf, automòbils, avions...
Noves fonts d’energia
impulsaren una nova
revolució dels transports.
Els vaixells de vapor, les
bicicletes, els automòbils,
l’aviació....
Nova mobilitat, desplaçaments massius a llargues distàncies.

6. La millora dels transports i
l’augment de la producció disparà
el comerç, intern i internacional.
L’increment del
comerç.
A nivell intern:
Augmentà també el comerç.
Aparició dels grans magatzems.
A nivell
internacional:
Es multiplica
per set entre
el 1850 i el
1914.
Aparegueren noves
potències industrials i
comercials, com Alemanya,
França, Bèlgica, Rússia,
encara que la principal eren
els EUA.

7. Les noves indústries.
Les innovacions tecnològiques propiciaren un
gran impuls industrial.
Múltiples especialistes investigaven
per millorar la producció industrial.
Es descobriren nous productes i noves
aplicacions, creant-se nous tipus d’indústries.
La indústria siderúrgica, la metal·lúrgica,
l’elèctrica, la química... van viure un
creixement espectacular.
La millora tècnica comportà un augment de la
competència, tant a nivell intern com a nivell
internacional.

8. La nova organització del capital i del treball.
Les innovacions tècniques, la competència, la renovació
constant, demanaven grans inversions:
Es generaren grans
gegants empresarials.
Es creà el capitalisme
financer.
Es donaren diversos sistemes de concentració empresarial:
Horitzontal: Agrupa empreses del
mateix sector productiu.
Vertical: Agrupa empreses que
treballen activitats complementàries.
Tendència al gegantisme, car calen molts recursos
(investigació, producció, publicitat….).

9. Les grans empreses aspiren a monopolitzar el mercat, a
controlar en exclusiva un producte, imposant els preus
sense control.
Càrtel:
Apareixen:
Trust:
Hòlding:
Acord entre empreses del mateix
sector, per reduir o eliminar la
competència.
Fusió de diverses empreses.
Societat financera que posseeix
participacions en el capital de
diverses i variades empreses i que
en controla l'activitat.

10. La competència demanava més
producció i millor productivitat.
Taylorisme:
Basat en l’organització científica
del treball.
Cal eliminar moviments inútils, així s’optimitza l’esforç de
l’obrer i es redueixen costos.
Així sorgiren el
Taylorisme i el
Fordisme.
Les tasques dels processos
productius es divideixen.
El salari ha de ser variable, proporcional a la importància de
la tasca de l’obrer i la seva productivitat.
El treballador ha de ser més ràpid
i productiu.

11. Fordisme:
Aplica la cadena de muntatge per a la
producció d’automòbils. Cerca el
consum massiu.Maquinària moderna i especialistes
creen una producció enorme i barata.
Política de sous alts per als treballadors.

12. L’estandarització permet la
producció en sèrie, reduint el
temps de fabricació.
La producció massiva
permet reduir el preu de
cost.
El consum
s’estimula:
Augmentant el salaris
s’augmenta el poder adquisitiu.
Amb crèdits.
Amb la publicitat.
Consum
massiu
Pagaments a terminis.

13. Econòmiques.
Causes de l’Imperialisme.
Polítiques.
Demogràfiques.
Ideològiques.
L’IMPERIALISME.

14. Econòmiques.
A partir del 1873 Europa patí una greu crisi econòmica.
El camp, en crisi, redueix
el consum, mentre que la
indústria mantenia la
producció.
Crisi de sobreproducció.
Les indústries tancaven i
augmentava l’atur.
Cal cercar nous mercats.
Context de la Segona Revolució Industrial.

15. Tradicionalment es destacava la necessitat de nous mercats,
noves primeres matèries i nous llocs d’inversió.
Les darreres investigacions però, matitzen aquesta
importància.
Es posa en dubte inclús la rendibilitat econòmica
dels imperis.

16. Polítiques. Època d’exaltació nacionalista:
Xovinisme, Jingoisme.
Es relaciona directament amb el poder colonial.
Les colònies donaven prestigi intern i
internacional, augmentant el poder militar.
Els països industrials volen augmentar el seu
poder polític, topant amb altres potències: Tensió.
L’expansió es
vincula a
l’economia.
Imperialisme capitalista,
Dominació monopolista armada.
Es volen controlar els principals
territoris i les rutes comercials.
Jules Ferry
Cecil Rhodes

17. La revolució dels
transports també feia
possible importants
onades migratòries
internacionals.
Demogràfiques.
Europa:
Important èxode rural.
Boom demogràfic
(Explosió Blanca).

18. Les colònies podien ser una bona vàlvula d’escapament a la
tensió social provocada per l’atur.

19. Ideològiques.
Al segle XIX es posen de moda
les exploracions científiques i
geogràfiques.
Es funden societats
geogràfiques.
Els exploradors investiguen i obren noves rutes.
Hi ha una clara consiència a Europa de
missió civilitzadora.
Darwinisme
i racisme.
Els homes blancs,
superiors, han de
difondre la seva
cultura.
S’ha d’evangelitzar a aquelles cultures inferiors.

20. L’imperialisme es centra en
Àfrica, Àsia i el Pacífic.
Ràpidament es dominen gran part d’aquests
territoris, que passen a ser controlats per una
minoria europea.
L’imperialisme ocasionarà importants conflictes bèl·lics amb
els pobles dominats i ente les potències dominants.
Incident de Fashoda (1898)
entre GB i França.
Guerra de Cuba (1898)
entre EUA i Espanya.
L’expansió imperialista.

21. Per prevenir aquestes
friccions Bismarck impulsà la
Conferència de Berlín (1885).
Cada potència havia de comunicar quins
territoris considerava com a propis.
Normes per regular
l’expansió colonial a
Àfrica.
Qui ocupava una zona costanera tindria dret a
un territori interior (hinterland).
L’ocupació del territori havia de ser efectiva (no
només drets històrics).
Lliure navegació pels grans rius africans:
Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal.
Les tensions colonials
continuaren.
Contribuïren a l’esclat de
la Gran Guerra.

23. En la creació de les colònies hi ha bàsicament dues fases:
La primera és d’exploració i conquesta (fàcil degut
a la gran superioritat tècnica i militar).
La segona consisteix en organitzat la colònia per,
com a darrera etapa, iniciar la seva explotació.

24. Existeixen diverses modalitats de colonització.
Colònies. Modalitat
més extesa.
La metròpoli exerceix un
control absolut sobre el
seu territori.
Existeixen dos tipus de colònies:
De poblament:
D’explotació:
Assimilació duanera, monopoli metropolità, intercanvi
desigual -primeres matèries per manufactures-...
Important establiment
permanent de població europea.
Dominis britànics, que gaudiran d’autogovern.
Sotmetiment absolut de les estructures
econòmiques i administratives per part de
les empreses i governs occidentals.

25. Protectorats. Són territoris als quals se’ls respecta el
govern autòcton, però controlat per la
metròpoli.
Es donen en cas de territoris
de difícil conquesta o amb un
fort govern indígena.
Concessions.
El govern local cedeix temporalment
un territori a la metròpoli (sobretot
ports).
Hong Kong.

26. Sorgeixen després de la Gran Guerra.Mandats.
Una potència colonial exercia la tutela d’un territori en
representació de la SdN.
Es tractava de territoris de les potències
derrotades en la guerra.

27. Durant el segle XVIII i fins a la primera meitat del segle XIX la
prioritat era el control de les rutes comercials, i per això
s’establien factories a les costes.
Els grans imperis colonials.
A partir del 1870
es donà una gran
expansió i
conquesta
territorial:
Centrada bàsicament en
Àfrica, Àsia i el Pacífic.

29. L’Imperi britànic.

30. Gran Bretanya constituïa l’imperi més gran, amb
presència a tots els continents (33M Km2, 450M
persones).
Des del 1850 regnava la reina Victòria, per això també és
coneguda com a època victoriana.
Colònies de posició o escales:
Malta, Corfú, Illes Jòniques,
Gibraltar, Santa Helena, El
Cap, Maurici, Aden, Ceilan,
Singapur i Hong-Kong.
Territoris americans:
Canadà, Antilles, Guaiana i Belice.

31. Territoris asiàtics:
L’Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka)
Birmània, Singapur, Malàisia, nord de Borneo i
Hong-Kong.
Territoris del Pacífic: Austràlia i Nova Zelanda.
Territoris africans:
A Àfrica volia extendre el seu domini des del Caire
(Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels
Boers).
Es dominà Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda,
Somàlia Britànica, Egipte, Costa d’Or, Sierra Leona,
Gàmbia i Nigèria.

32. L’expansió britànica motivà importants
conflictes, tres dels més destacats van
ser:
Els britànic introduïen opi en la Xina i
a canvi obtenien seda, te...
Guerres de l’opi
(1839-42 i 1856-60).
El govern xinès ho prohibí, esclatant el
conflicte.
La victòria britànica obrí la Xina al comerç occidental.
Gran Bretanya obtingué la concessió de Hong-kong.
La feblesa xinesa, que mai va ser una colònia, era evident
davant occident i el Japó.

33. En aquell moment la
colònia era controlada per
una companyia privada.
Els sipais eren soldats
indígenes que servien en
l’exèrcit britànic a l’Índia.
La revolta però va fer que
el govern britànic assumís
directament el control.
L’Índia passà a ser
governada per un virrei.
La reina Victòria era
l’Emperadriu (1877).
Revolta dels sipais (1857).

34. Els bòers eren els colons
holandesos de Sud-àfrica,
establerts el segle XVII.
Guerra anglo-bòer
1880-81 i 1899-1902.
Els britànics del Cap volien
estendre els seus dominis a
tot el sud del continent, ja que
hi havia importants jaciments.
Les repúbliques bòers
d’Orange i Transvaal s’hi
enfrontaren.
Finalment, els territoris van ser
annexats a l’Imperi Britànic.
La Unió Sud-Africana era un domini
britànic.

35. L’Imperi francès. França era el segon imperi en
extensió, destacant la seva presència
a Àsia i Àfrica.

36. Territoris americans:
Guadalupe,
Guaiana i Martinica.
Territoris asiàtics:
Indoxina Francesa:
Vietnam, Laos i Cambotja.
Territoris d’Oceania:
Polinèsia Francesa i Nova
Caledònia.

37. Territoris africans:
Àfrica del nord: Algèria, Marroc i Tunísia.
Àfrica
equatorial:
Gabón, Congo, Ubangui-Txari
(ara R. Centreafricana) i Txad.
Àfrica
occidental:
Mauritània, Senegal, Sudan
Francès (ara Malí), Guinea, Costa
d’Ivori, Níger, Alto Volta (ara
Burkina Faso) i Dahomey (ara
Benín).
Altres
territoris:
Somàlia Francesa (ara Djibouti),
Madagascar i Reunió.

38. La resta d’imperis colonials.
Arribà tard a la cursa colonial.Alemanya.
Les seves importants pretensions provocaren
conflictes.
A Àfrica: Tanganika, Camerún, Togo i
Namíbia.
A Oceania: Nova Guinea, les Bismarck,
Carolines i Mariannes.
Bèlgica.
Àfrica central: Congo Belga.
Portugal. Àfrica: Angola, Moçambic i
Guinea-Bissau
Àsia: Timor Oriental i Macao.

39. Itàlia.
Holanda. Àfrica: Angola, Moçambic i Guinea-Bissau
Àsia-Pacífic: Índies Occ. Holandeses (Sumatra,
Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques), part de
Timor, part de Nova Guinea.
Arribà tard a la cursa colonial.
Àfrica: Eritrea, Somàlia i Líbia.
Espanya. Desastre del 1898: pèrdua de Cuba,
Puerto Rico, Filipines i Guam.
Àfrica Guinea equatorial, Sidi Ifni, Sàhara
Occidental, i el nord del Marroc.

40. Rússia. Continuà expansionant-se cap a Sibèria i cap
al sud
Pressionà els britànics a Pèrsia, Afganistan i
el Tíbet.
Lluità contra el Japó pel control de part de la
Xina (guerra russo-japonesa, 1904-05).
Japó.
Amb la Revolució Meijí
es converti en una
potència industrial i
colonial.
Dominà Corea, Formosa
i Manxúria
Lluità contra la Xina i
Rússia.

41. EEUU. Doctrina Monroe, 1823, “Amèrica per als
americans”:
El seu espai de domini natural era tot el
continent americà
Compraren Alaska a Rússia.
Guerra amb Espanya (1898): Cuba, Puerto Rico,
Filipines i Guam.
Preferien el neocolonialisme
(ingerència en els afers
interns dels països i la
submissió econòmica) no el
control directe.

42. Les conseqüències de l’Imperialisme.
Sempre es cercava el benefici de la
metròpoli, que explota la colònia.
Metròpolis. Clara consciència de superioritat racial.
Increment de l’acumulació de riquesa.
Colònies.
Impacte brutal, a
múltiples nivells.
Econòmicament.
Es vol un augment de la
productivitat (treball forçat).
S’imposa una economia monetària
(capitalisme).

43. S’imposen canvis en l’agricultura:
Especialització (monoconreu, plantacions).
Eliminació de les terres col·lectives.
Imposició de la propietat privada (elits nadives,
colonitzadors).
Únicament els grups que col·laboraren amb els
colonitzadors resultaren beneficiats.

44. Es creaven algunes infraestructures (per exportar), però es
limitava la seva indústria (per evitar competència).
Les colònies patien
l’intercanvi desigual.

45. Demogràficament.
Gran creixement:
Explosió demogràfica.
Reducció mortalitat: millora de la
higiene i introducció d’avenços en
la medicina (vacunes, hospitals).
Natalitat molt elevada.
A la llarga: Desequilibri entre la població i els recursos (fam,
misèria).
Només excepcionalment, els treballs forçats van fer
disminuir la població (Congo Belga).

46. Socialment.
Es va alterar totalment la societat
tradicional, basada en la tribu, el
paper dels ancians....
Es produí una important aculturació
(nous valors, llengües, religions...)
sobretot a Àfrica.
S’introduí una nova estructura social, de classes:
Alta: Aliats colonitzadors, acaparava terres i recursos.
Mitjana: Funcionaris, occidentalitzada, formada a Europa.
La baixa: Camperols, jornalers, és la majoria indígena i viu
en la misèria].

47. Políticament.
La introducció del concepte Estat-
Nació i la instauració de fronteres
artificials generarà greus conflictes,
que encara perduren.