El fenomen urbà a Espanya i Catalunya.

1. UNITAT 12. EL FENOMEN URBÀ A
ESPANYA I CATALUNYA.
IPM / Geografia Batxillerat
Jordi Manero

2. Espanya, al llarg del segle XIX i sobretot del XX, incrementà la
importància de la indústria i dels serveis, descendint el valor del
món rural.
Per això es donà un
important èxode rural.
L’èxode rural,
juntament amb
l'increment poblacional,
comportà un i augment
de la població urbana
(1.900, 33,21%;
actualment al voltant
del 80%).

4. Creixement urbà
descontrolat del
desarrollisme franquista.
Boom immobiliari de
finals del segle XX i
principis del XXI.
Espanya ha incrementat la densitat del seu teixit urbà.
Increment
poblacional.
L’actual xarxa urbana espanyola és força desigual.
Les ciutats
més poblades
es situen a la
perifèria litoral
i Madrid.
Les CCAA amb més
taxa d’urbanització
són Andalusia,
Catalunya, Madrid i
el País Basc.
Madrid i Barcelona es
situen entre les principals
regions metropolitanes
d'Europa.
Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao i Màlaga, amb les
seves àrees metropolitanes, acumules una tercera part de la
població espanyola (representen l'1,9% del territori).

6. La jerarquia urbana espanyola distingeix entre:
Madrid i Barcelona. Concentren un volum
important de població, exerceixen influència
sobre la resta de territori estatal i estan
relacionades amb altres ciutats a escala mundial
Sevilla, València, Saragossa, Màlaga Bilbao...
Capitals de regió, relacionades amb les
metròpolis estats i que exerceixen la seva
influència sobre extenses àrees regionals. La
seva població es situa entre 500.000 i 1.500.000
habitants (amb excepció de Bilbao).
Vigo, Valladolid, Múrcia... Són àrees
metropolitanes petites (la seva població no
arriba a 500.000 habitants). Disposen de
serveis especialitzats, però la seva
influència és menor.
Metròpolis
estatals.
Metròpolis
regionals.
Metròpolis
subregionals o
de segon ordre.

7. Santander, Segòvia, Logronyo, Burgos...
Moltes capitals provincials atreuen serveis i
població (entre 50.000 i uns 200.000).
Ciutats
mitjanes.
Soria, Teruel... La majoria però no són capitals
de província. Últim esglaó subregional, nuclis de
població entre 10.000 i 50.000 habitants, amb
equipaments i infraestructures bàsiques.
Ciutats
petites.
Principals ciutats espanyoles per població (2017)
Madrid 3 273 049
Barcelona 1 608 746
València 787 808
Sevilla 689 434
Saragossa 664 938
Màlaga 569 002
Múrcia 443 243
Palma 406 492
Les Palmes G.Canària 377 650
Bilbao 345 110

8. Madrid 3 273 049
Barcelona 1 608 746
Metròpolis estatals.
Metròpolis regionals.
València 787 808
Sevilla 689 434
Saragossa 664 938
Màlaga 569 002
Bilbao 345 110
Múrcia 443 243
Palma 406 492
Les Palmes
G.Canària
377 650
Alacant 329 988
Còrdova 325 916
Valladolid 299 715
Metròpolis subregionals.

9. Ciutats Mitjanes.
Burgos 175 623
Albacete 172 816
Santander 171 951
Castelló de
la Plana
169 498
Logronyo 150 979
Badajoz 150 543
A Corunya
244 099
Granada
232 770
Elx
228 675
Oviedo
220 301
Cartagena
219 300
Terrassa
216 428

10. Les 30 ciutats més poblades d’Espanya (Gener 2017, INE).
1Madrid 3 182 981
2Barcelona 1 620 809
3València 787 808
4Sevilla 689 434
5Saragossa 664 938
6Màlaga 569 002
7Múrcia 443 243
8Palma 406 492
9Les Palmes de G.Canària 377 650
10Bilbao 345 110
11Alacant 329 988
12Còrdova 325 916
13Valladolid 299 715
14Vigo 292 986
15Gijón 272 365
16Hospitalet de Llobregat 257 349
17Vitòria 246 976
18A Corunya 244 099
19Granada 232 770
20Elx 228 675
21Oviedo 220 301
22Cartagena 219 300
23Terrassa 216 428
24Badalona 215 848
25Jerez de la Frontera 212 915
26Sabadell 209 931
27Mòstoles 206 589
28Santa Cruz de Tenerife 203 692
29Pamplona 197 138
30Almeria 195 389

12. Eixos del sistema urbà espanyol.
El sistema urbà espanyol es
basa en un nucli central i
diversos eixos perifèrics.
Aquesta distribució coincideix
amb la localització de les
principals xarxes de transport i
activitats econòmiques.

13. Constitueix el nucli central. Exerceix una
forta influència a Espanya i es troba ben
connectada amb la resta d'Europa.
És el principal eix
perifèric, incloent
grans ciutats com
Barcelona o
València.
Àrea de Madrid
Eix mediterrani

14. Entre Ferrol i Vigo, passant
per A Coruña i Pontevedra.
Destaquen Oviedo, Gijón, Bilbao
i Vitòria.
Uneix l'eix mediterrani i el
cantàbric. Destaquen Logronyo i
Saragossa.
Eix cantàbric
Eix de la vall de l’Ebre
Eix atlàntic gallec

15. Es divideix en dos:
Un segueix la vall del
Guadalquivir (Sevilla,
Còrdova).
L'altre la costa (Màlaga,
Granada)
Per últim, cal esmentar
els arxipèlags balear i
canari.
Eix andalús

17. Presenta una xarxa urbana dominada per BCN i la seva àrea
metropolitana.
Des de fa dècades experimentem un procés d’acceleració
d’extensió de la xarxa urbana i de rururbanització (ciutat
difusa).
Cal destacar sobretot les urbanitzacions dels 60 i també el
creixement urbà dels 80 (de baixa densitat).
Catalunya
Catalunya té 947 municipis, però poca població rural, perquè
la majoria de ciutadans (prop del 95%) es concentren a uns
300 municipis de més de 2.000 habitants i són considerats, per
tant, població urbana.

18. L’evolució de la població de les grans ciutats
(Barcelona) ha experimentat diverses fases:
Urbanització: Creixement
destacadíssim de la població.
Suburbanització:
Creixement urbà acompanyat
d’un increment de la població
dels nuclis inmediats.
Desurbanització: Barcelona
perd prop de 260.000
habitants. La població es
desplaça a la perifèria (com
la indústria).
Reurbanització: Des de fa
uns 15 anys es recupera
lentament població.
Any Població
1900 544137
1910 595732
1920 721869
1930 1005565
1940 1081175
1950 1280179
1960 1557863
1970 1745142
1980 1754900
1990 1797286
2000 1496266
2010 1619337
2016 1608746
Font: Elaboració pròpia a
partir de les dades de l’INE.

19. Urbanització
Suburbanització
Desurbanització
Reurbanització
Pèrdua poblacional
Recupera població
Creixement accelerat
Creix la ciutat i els
nuclis propers

20. Per què va perdre població Barcelona?
Alt preu del sòl:
Incrementa el preu
de l’habitatge i
provoca l'expulsió
de joves i rendes
baixes.
Nou model de
vida, basat en
urbanitzacions de
cases unifamiliars
(rururbanització).
Millora de les
comunicacions
i increment del
nivell de
motorització.
Per què es recupera la
població de Barcelona?
Nous valors “urbanites”.
Arribada massiva d’immigrants

21. A partir dels 80’s amb la sortida de la crisi econòmica s'intentà
controlar el creixement ràpid i caòtic.
Malgrat tot, el boom de la construcció dels últims anys presentà
importants deficiències.
Ara la tendència és a la remodelació interna de les ciutats, amb
els PGOU.
La Generalitat,, creà (2004) un
pla per a rehabilitar barris
degradats.
Les ciutats de
Catalunya tenen un
gran dinamisme.
Aquest però, també genera
problemes, que cal corregir.

22. Cal frenar el consum de sòl, protegir el patrimoni urbanístic,
millorar la cohesió social, el transport, la connexió amb altres
territoris...
Per evitar la
segregació
social en
alguns barris
cal millora la
política
d'habitatge
(moltes
ciutats
presenten
perifèries
degradades).

23. Es poden establir diversos nivells:
Agrupa més del 60% de
la població catalana.
Actual xarxa urbana de Catalunya
Regió metropolitana de Barcelona.
Clara centralitat administrativa, econòmica i de serveis a tot
Catalunya. Evidentment aquesta centralitat sobrepassa amb
escreix tant els límits de la ciutat com de la seva àrea
metropolitana arribant a exercir una clara influència sobre:
el Maresme (Mataró),
el Vallès Occidental (Terrassa i Sabadell),
el Vallès Oriental (Granollers),
el Baix Llobregat (Sant Feliu del Llobregat),
l’Alt Penedès (Vilafranca),
el Garraf (Vilanova)
i per descomptat sobre tot el Barcelonès.

24. Podem dividir aquesta gran regió urbana en dues corones:
Una primera formada per l’àrea metropolitana i els municipis més
propers com Badalona, Hospitalet, Sant Adrià, Sta.Coloma entre
d’altres.
Una segona corona formada
per una anella que envolta la
primera i que inclou tot un
seguit de capitals de comarca
i ciutats molt industrialitzades
(Mataró, Granollers, Terrassa,
Sabadell, Martorell, Vilanova i
la Geltrú).

25. Tercera Corona
Tercera Corona
Segona Corona
Segona Corona
Aglomeració central

26. Ciutats supracomarcals.
Formen el segon nivell urbà de Catalunya amb una forta
influència econòmica i social sobre els seus respectius territoris:
• Eix Reus-Tarragona (Camp de Tarragona)
• Tortosa (Terres de l’Ebre)
• Lleida: especialment important la seva capitalitat com a nucli
central de les Terres de Ponent, arribant la seva influència des
del Pirineu fins a la Depressió Central.
• Girona (comarques nord-orientals del país)
• Manresa: centralitat a la regió central de Catalunya.
• Vic: nodus central de l’eix de comunicacions de les valls del
riu Ter i del riu Congost.

27. Centres comarcals.
Capitalitat sobre les seves respectives comarques com a
facilitadores de serveis.
Mantenen una forta relació amb els seus centres
supracomarcals de referència.
• Figueres i Olot amb Girona.
• Balaguer i Mollerussa amb Lleida.
• Puigcerdà amb clara influència transfronterera.
Figueres, Olot, Igualada, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès...

28. Centres subcomarcals.
Malgrat que no tenen capitalitat reconeguda realitzen funcions
de centralitat sobre poblacions properes (Roses sobre la costa
de l’Alt Empordà).
La Seu d'Urgell, Berga, Roses, Palamós, Amposta, Cambrils...
Dins d’aquesta xarxa jerarquitzada de ciutats, cal destacar el
paper que exerceixen ciutats d’un mateix nivell entre elles:
Manresa – Vic // Figueres – Olot // Sabadell - Terrassa.
Ciutats connectades de forma complementària en una xarxa
informal de relacions.

29. Podem establir una segona classificació de la jerarquia urbana
de Catalunya, basant-nos en aspectes econòmics.
Formada per la capital, Barcelona, i algunes de les principals
ciutats de Catalunya com Terrassa, Sabadell, l’Hospitalet de
Llobregat, Badalona i altres.
Àrea metropolitana de Barcelona.
Concentra la major part de la població de Catalunya (uns dos
terços) i també la majoria de l’activitat econòmica tant de
serveis, concentrats a Barcelona, com d’indústria.
Inclou set comarques: Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat,
Vallès Oriental, Vallès Occidental, Alt Penedès i Garraf.

30. És la segona zona urbana de Catalunya per població i
activitat econòmica, amb una concentració important a la
costa. Inclou les ciutats de Tarragona i Reus com a principals
centres, a més d’altres com Valls, Cambrils, Vila-seca o
Salou.
Àrea urbana de Tarragona-Reus (o Camp de Tarragona).
La indústria química, el Port de Tarragona i el pol turístic de
la Costa Daurada són les principals activitats econòmiques.
Les comarques on s’integra són el Tarragonès, l’Alt Camp i el
Baix Camp.

31. Girona exerceix de centre de serveis d’una àrea amb ciutats
petites com Salt, Banyoles, Olot, Figueres, Sant Feliu de
Guíxols o Lloret.
L’àrea de Girona.
Nuclis industrials que al mateix temps fan de centres
comarcals, com Figueres i Olot i de tipus turístic a la costa.
Les comarques abastades són el
Gironès, la Selva, l’Alt Empordà, el
Baix Empordà, el Pla de l’Estany i la
Garrotxa.

32. Lleida és la capital i centre de serveis de les terres de
Ponent, amb algunes ciutats petites a la vora, com
Mollerussa, Balaguer o Tàrrega.
Àrea de Lleida.
Importància de la indústria agroalimentària com a activitat
econòmica central.
Les comarques abastades són: Segrià,
Pla d’Urgell i part de Noguera i Urgell,
especialment al llarg de l’A-2. .
Ciutats mitjanes o petites amb antic desenvolupament
industrial i centres de serveis comarcals, com ara Manresa,
Vic, Berga o Igualada.
La Catalunya central. Comarques d’Osona, Bages,
part del Berguedà i Anoia

33. Les 30 ciutats més poblades de Catalunya (Gener 2017, INE).
1Barcelona 1.620.809 hab.
2L'Hospitalet de Ll. 257.349 hab.
3Terrassa 216.428 hab.
4Badalona 215.848 hab.
5Sabadell 209.931 hab.
6Lleida 137.327 hab.
7Tarragona 131.507 hab.
8Mataró 126.127 hab.
9Santa Coloma de G.117.597 hab.
10Reus 103.123 hab.
11Girona 99.013 hab.
12Sant Cugat del V. 89.516 hab.
13Cornellà del Ll. 86.610 hab.
14Sant Boi del Ll. 82.142 hab.
15Rubí 75.568 hab.
16Manresa 75.152 hab.
17Vilanova i la Geltrú 66.077 hab.
18Viladecans 65.993 hab.
19Castelldefels 65.954 hab.
20El Prat del Ll. 63.897 hab.
21Granollers 60.695 hab.
22Cerdanyola del V. 57.723 hab.
23Mollet del V. 51.128 hab.
24Gavà 46.538 hab.
25Figueres 45.961 hab.
26Esplugues del Ll. 45.890 hab.
27Sant Feliu del Ll. 44.198 hab.
28Vic 43.964 hab.
29Vilafranca del P. 39.532 hab.
30Igualada 39.316 hab.