1. LES EXPERIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA ADAPTADA
A NIVELL ESCOLAR I LA SEVA INTEGRACIÓ.
Gemma León Díaz (Directora del CREC Joan Amades)
1.- INTRODUCCIÓ.
El gran objectiu de l’ONCE és aconseguir l’autonomia personal i la plena integració social de les persones amb discapacitat visual, a través de diferents
actuacions entre les que destaca l’atenció educativa. Precisament aquesta activitat és la que desenvolupem al Centre de Recursos Educatius Joan
Amades.
El CREC Joan Amades forma part de l’estructura de l’ONCE i és un dels cinc Centres de Recursos Educatius que té aquesta organització; aquesta
estructura es manté gràcies als diners que l’ONCE reb per la comercialització dels jocs. A Catalunya desenvolupa les seves actuacions d’acord amb el
conveni de col•laboració signat amb el Departament d’Educació de la Generalitat. En consonància amb els objectius de l’ONCE i les responsabilitats
d’aquesta Administració, el Conveni és un instrument que ens permet treballar per posar a l’abast dels alumnes cecs i deficients visuals, de llurs famílies
i dels professionals que els atenen tots els recursos –humans i materials- disponibles actualment per facilitar, afavorir i potenciar el desenvolupament
personal, acadèmic i social per tal de superar les dificultats derivades de la seva deficiència visual.
Al parlar de discapacitat visual hem de tenir present que afecta a cada persona de forma diferent per que si bé existeixen una sèrie de patologies
concretes, normalment no es presenten de forma separada i a més tenen diferents graus. La primera distinció és la diferenciació entre persones cegues
o persones amb una resta visual aprofitable, en diferents graus. A partir d’aquí, la visió pot ser central, perifèrica, borrosa, amb taques ...
Totes aquestes dificultats exigeixen unes intervencions específiques per facilitar l’educació d’aquests alumnes: accés a la informació escrita (braille,
materials en relleu), desenvolupament de la motricitat, aprenentatge de les activitats de la vida diària, orientació i mobilitat en interiors i exteriors,
requereixen de la pràctica d’unes estratègies concretes que permeten a la persona cega o amb deficiència visual arribar als objectius marcats a cada
curs. També altres aspectes, com l’organització de sortides, del programa educatiu o de caràcter lúdic, fomentar les relacions socials o la participació en
activitats de lleure, exigeixen intervencions específiques per aconseguir que realment siguin profitoses per l’alumne i pel grup en el que participa.
Fa uns anys, al nostre Centre teníem matriculats alumnes d’ensenyament reglat en un Centre Específic per a Cecs. Però, poc a poc, la matrícula va anar
reduint-se al ritme de la integració dels alumnes a l’escola ordinària o, en alguns casos, especial. Aquest procés va anar evolucionant fins el punt que ja
fa alguns anys que no tenim alumnes matriculats ja que els estudiants amb discapacitat visual segueixen l’ensenyament a les escoles que trien els seus
pares per raons de proximitat al domicili, preferències en funció del projecte educatiu de cada centre, etc. i, si en algun cas es recomana l’escolaritat
temporal en una escola específica de cecs, l’ONCE te tres escoles a les quals pot matricular-se fins que l’alumne adquireixi els aprenentatges específics
que li permetin continuar els estudis al seu centre educatiu. Arribats a aquest punt, avui ja no parlem només d’integració, sinó d’inclusió, col•laborant
des del CREC Joan Amades en tot allò que faciliti que aquesta inclusió sigui real i eficaç.
Aquesta tasca la desenvolupem en tots els aspectes de l’educació dels alumnes amb discapacitat visual, col•laborant amb el centre educatiu al qual
pertanyen per tal d’aconseguir els millors resultats, tant en els aprenentatges curriculars com en l’àmbit de les relacions socials. I, en aquest sentit, les
activitats físiques són, a més d’una assignatura, un marc privilegiat per afavorir l’autonomia personal, la confiança en un mateix, els valors i el treball en
equip i la socialització.
La pràctica de l’esport pels discapacitats visuals requereix d’una sèrie d’adaptacions per superar la falta de visió; però els seus beneficis són molt
importants, no només a nivell físic, també com un instrument integrador. Per això, des de l’ONCE i el CREC Joan Amades treballem per fomentar la
pràctica esportiva dels més joves, tant des de l’àmbit de la matèria curricular d’Educació Física com des de l’esport de base i de competició.
2.- L’EDUCACIÓ FÍSICA
Com ja hem comentat abans, els professionals del CREC Joan Amades col•laboren amb els dels centres educatius en els quals estudia algun alumne
amb discapacitat visual per aconseguir els millors aprenentatges i la màxima participació a les activitats organitzades a cada centre.
En relació a l’Educació Física, l’objectiu és aconseguir que l’alumne cec o deficient visual participi en aquestes classes amb el seu màxim potencial. Per
això, caldrà aplicar una sèrie d’estratègies i tècniques que permetin que el grup l’integri i que el motivin a participar com un més, de manera que pugui
assolir els objectius del curs, amb les adaptacions que en cada moment calguin.
En aquesta matèria, igual que en tots els àmbits de l’educació de persones amb discapacitat visual, les actuacions dels professionals del CREC Joan
Amades estan adreçades a facilitar que l’alumne participi realment en les activitats del seu centre educatiu. Per això, oferim les següents eines:
- Seguiment de l’alumne amb discapacitat visual per part d’un professional del CREC Joan Amades: el Mestre Itinerant. És el professional de referència
de cada alumne, un mestre que intervé directament en el centre educatiu, col•labora amb els mestres i la resta de professionals i assumeix la
coordinació dels recursos humans i materials que proporciona el CREC Joan Amades.
- Formació als Mestres especialistes que tenen un alumne cec o deficient visual, mitjançant l’organització de Seminaris, que estan reconeguts com a
formació per part de la Generalitat de Catalunya.
- Assessorament al Mestre especialista. A petició del mestre itinerant es pot demanar la intervenció dels especialistes en Educació Física del CREC.
Aquestes intervencions se centren en els següents aspectes:
- Oferir orientacions metodològiques.
- Adaptacions curriculars en funció de les característiques motrius de l’alumne.
- Cessió o adaptació de material (fonamentalment, tàndems, pilotes sonores i bastons de muntanya).
- Col•laboració amb les sortides d’esquí organitzades als centres educatius a través d’un guia que acompanya a les pistes a l’alumne amb discapacitat
visual, format no només com a monitor d’esquí si no també com a guia per esquiadors cecs o deficients visuals.
- Amb diferent periodicitat s’organitzen grups d’Activitats Complementàries al CREC per alumnes, en funció de l’etapa educativa que estudien i, en
ocasions, de la resta visual que tenen. L’objectiu d’aquestes jornades és proporcionar-los uns aprenentatges específics i que comparteixin les activitats
amb companys de la mateixa edat i amb dificultats semblants. L’Educació Física és una de les matèries que es treballen en aquestes jornades.
- Si les necessitats d’aprenentatges específics són més grans que les que es poden satisfer amb les Activitats Complementàries, també es poden
organitzar programacions més individualitzades i més intenses: els Serveis Específics Transitoris. Amb aquests alumnes també es treballa l’Educació
Física.
- Al CREC organitzem sortides esportives amb l’objectiu de millorar l’estat físic dels alumnes amb discapacitat visual (muntanyisme, esquí, ciclisme,
vela, etc.) i també jornades esportives, com la Festa de l’Esport.
Tots aquests processos permeten als alumnes adquirir unes tècniques que després podran aplicar a les classes d’Educació Física dels centres als quals
estudien. A més, els permet comprovar que hi ha altres alumnes amb les mateixes dificultats que ells, perspectiva que no tenen als seus centres perquè
habitualment no hi ha més d’un o dos alumnes amb discapacitat visual.
Amb un caràcter més general, el CREC Joan Amades també assumeix activitats de sensibilització social i difusió entre els membres de la comunitat
educativa: seminaris de reciclatge als mestres interessats, encara que no tinguin cap alumne amb discapacitat visual en aquest moment, impartició de

2. classes a les universitats per a futurs professionals, elaboració de material escrit o audiovisual, participació en fires específiques (Saló de
l’Ensenyament) o més festives (stands a les festes populars, com la Mercè), etc.
Amb tot això es tracta de facilitar que l’alumne participi activament en les classes d’Educació Física, aplicant criteris educatius, que el permetin treballar
els objectius d’aquesta assignatura, igual que la resta de matèries del curs i que facilitin que els seus companys d’aula i d’escola comparteixin les
activitats amb ell amb normalitat.
3.- ESPORT DE BASE I ESPORT DE COMPETICIÓ.
Traslladem ara el nostre centre d’interès a la pràctica esportiva voluntària, a l’afició per aprendre i practicar un esport d’una forma continuada, assumint
el compromís de practicar-lo de forma habitual.
En aquest cas, és necessari transmetre als més joves l’afició per l’esport. Ja fa anys que, per aconseguir-lo, al CREC s’organitza una Escola Esportiva,
que permet apropar els alumnes amb discapacitat visual a la pràctica de diferents modalitats esportives, practicant-les amb altres nens i joves amb les
mateixes dificultats visuals, gaudint de l’activitat física i aprenent les regles de cada esport, de manera que més endavant puguin triar, si volen, un
esport de competició. Es desenvolupa de dilluns a divendres, a les tardes, fora de l’horari escolar i divideix els alumnes en dos grups: de 7 a 13 anys,
per conèixer els diferents esports, i de 14 a 18, per practicar l’esport que més els agrada. Concretament, s’organitzen activitats de futbol-sala, goalball,
atletisme, natació i ciclisme en tàndem.
Però, si és cert que l’Escola Esportiva ha arribat a ser un mecanisme molt útil per fomentar la pràctica de l’esport, te la limitació de que els alumnes
només practiquen esport amb companys amb la mateixa discapacitat. Per això, si l’objectiu final és facilitar la integració a la societat i també a la
pràctica esportiva, calia anar més enllà, buscar experiències realment integradores, que facilitessin a les persones amb discapacitat visual practicar
esport juntament amb persones sense discapacitat.
Actualment, això s’està aconseguint a través de dos vies diferents: en uns casos, la integració de la persona amb discapacitat visual en clubs esportius i
en altres l’organització de campionats en els que participin conjuntament persones amb i sense discapacitat visual. Més endavant tornarem a aquest
tema, aportant exemples concrets.
També és important remarcar que hi ha alguns esports que són adients per practicar per persones amb discapacitat visual però que no és fàcil
compartir-los amb persones sense discapacitat, com és el futbol-sala.
D’altre banda, l’objectiu de la integració no ens pot fer oblidar que és important destinar els esforços a aquelles finalitats que són viables, per que hi ha
alguns esports pels que la discapacitat visual no permet la pràctica, com és el cas del bàsquet o del voleibol.
Al CREC Joan Amades ens encarreguem de la pràctica de l’esport fins que els esportistes arriben als 18 anys; en aquest moment, l’esport que
practiquen les persones amb discapacitat visual és competència d’un altre centre de l’ONCE (la Delegació Territorial de Catalunya), amb la qual ens
coordinem. Per tant, les intervencions amb els alumnes es fan a l’àmbit de l’esport de base i als campionats de menors.
Actualment, els campionats de menors en els quals participen els alumnes són els organitzats per la Federació Esportiva Catalana dels Cecs i Deficients
Visuals (campionats de Catalunya de cada esport) i per la Federación Española de Deportes para Ciegos (campionats de menors i campionats
interautonòmics de cada esport i, a més, alguns dels alumnes més grans també participen als campionats d’Espanya). També, en algunes ocasions,
participen en campionats internacionals de menors. I, més endavant, quan ja són adults i tenen les marques requerides, a les diferents competicions
internacionals i les Paralimpiades.
4.- ALGUNES EXPERIÈNCIES.
4.1)- PARTICIPAR AMB ELS COMPANYS.
Al CREC Joan Amades els alumnes amb discapacitat visual aprenen a practicar un esport, les normes i les tècniques, i comencen un entrenament,
sempre amb companys amb discapacitat visual.
Alguns esports, com la natació i l’atletisme, permeten fàcilment la integració de l’esportista en un club escollit per ell (o la seva família). Concretament
en aquests dos esports, la integració està donant molt bons resultats, ja que són fàcilment adaptables i, per tant, és possible compartir l’activitat amb
altres joves sense discapacitat. I si els professionals del club esportiu necessiten assessorament o formació específica, els especialistes d’Educació Física
del CREC els hi proporcionen.
4.2)- EL GOALBALL.
L’origen del goalball va ser facilitar la rehabilitació de persones que van quedar cegues a la Segona Guerra Mundial, però ben aviat va passar a ser un
esport educatiu per discapacitats visuals i finalment als anys 80 va convertir-se en un esport de competició, sent un esport paralímpic.
Les regles del joc exigeixen que els jugadors siguin cecs totals. Per això, és molt fàcil igualar les condicions visuals dels participants, només cal posar-se
un antifaç. Per aquesta raó, hem triat aquest esport per endegar una iniciativa integradora: extendre la seva pràctica al joves sense discapacitat visual.
Al Joan Amades tenim un equip de quatre alumnes amb discapacitat visual que practiquen goalball, cada un dels quals estudia en un centre educatiu
diferent. A partir d’aquesta situació, es va proposar als centres crear un equip de goalball a cadascun, format per l’alumne amb discapacitat visual i
altres companys sense discapacitat. Actualment, estan funcionant els quatre equips, com activitat extraescolar i son entrenats per un professional del
centre educatiu format pels especialistes del CREC Joan Amades.
Una vegada formats els equips, es va dissenyar una competició, amb la col•laboració de la Federació Esportiva Catalana dels Cecs i Deficients Visuals: el
Campionat Catalunya de Goalball integrat, al qual participaven les escoles que tenien el goalball com a activitat extraescolar per que s’exigia que a cada
equip hi hagués un alumne amb discapacitat visual.
Continuant amb l’evolució d’aquesta activitat, el curs 2005/06 serà el segon any que el Consell Escolar Esportiu de Barcelona organitza un Campionat de
Goalball Integrat, en el que pot participar qualsevol equip constituit a un centre educatiu, encara que no tingui cap integrant amb discapacitat visual. El
curs passat van participar sis equips i pel curs actual es preveu celebrar una competició trimestral.
Amb aquests campionats estem aconseguint difondre un esport que fins ara era exclusiu de persones amb discapacitat visual entre els centres educatius
i oferir als seus alumnes sense discapacitat la possibilitat de practicar-lo. D’aquesta manera, estem aconseguint convertir-lo en un esport integrador, al
qual tots poden participar junts i en igualtat de condicions.

3. És important destacar que aquesta iniciativa està aconseguint uns resultats molt positius, tant si considerem els comentaris dels jugadors amb
discapacitat visual (que valoren la igualtat de condicions amb els seus companys) com la resta de jugadors (que amb la seva participació constant
demostren un gran interès per aquest esport).
4.3)- EL FUTBOL-SALA.
El futbol-sala de discapacitats visuals es divideix en tres categories: B1 (cecs totals), B2 (baixa visió) i B3 (amb una resta visual més alta, però sense
arribar a la visió estandar). Actualment, al CREC Joan Amades entrena un equip infantil de futbol-sala d’alumnes amb baixa visió (B2).
Però aquest equip te moltes dificultats per jugar partits, perquè no hi ha suficients jugadors per fer dos equips i ni a través de la Federació Esportiva
Catalana de Cecs i Deficients Visuals ni de la Federación Española de Deportes para Ciegos no s’organitzen competicions.
D’altra banda, resulta molt complicat fer integració en aquest esport per la gran importància que te la visió. Existeixen balons sonors per jugar al futbol-
sala, però la deficiència visual provoca moltes dificultats i no es pot seguir el joc amb la mateixa agilitat. Per tant, no és viable integrar un alumne amb
deficiència visual en un equip (molt menys si és cec) i si s’enfrontés un equip de categoria B2 a un equip de persones sense discapacitat visual sempre
es trobaria en inferioritat de condicions.
5.- CONCLUSIONS I REPTES DE FUTUR.
La primera premissa que hem de tenir present és que totes les persones formem la societat i, per tant, una societat coherent i responsable ha de
formar-se amb tots, per que tots contribuïm a enriquir-la amb les nostres aportacions. En aquest marc, una persona amb discapacitat visual ha de ser
un membre més de la societat, a tots els àmbits i, també, a l’escola i a la pràctica de l’esport.
Per això, hem de procurar que aquesta premissa es compleixi, prenent l’iniciativa, col•laborant cada un des de la nostra responsabilitat, aportant la
nostra experiència i els nostres coneixements, facilitant que la inclusió social sigui una realitat a tots els nivells, oferint i rebent en un intercanvi
permanent.
Per això, hem d’emprendre accions positives, que permetin al grup (la classe, el club esportiu, etc.) incorporar a la persona amb discapacitat visual com
un membre més, aprofitant tot allò que cada un pot oferir al grup. Per que si volem aconseguir una inclusió real, tots hem de caminar en la mateixa
direcció, ningú pot limitar-se a esperar que sigui el discapacitat el que faci tots els esforços per integrar-se, ni que sigui una institució concreta la que
faci tots els esforços per facilitar la integració. Si tots col•laborem activament, els resultats seran més ràpids i més eficaços.
Un altre aspecte important és la imaginació. Cal proposar projectes innovadors i engrescadors, que facilitin la participació de tothom en activitats
realment útils per facilitar l’inclusió real, com són els Campionats de Goalball Integrats.
El treball quotidià ens ajudarà a mantenir els resultats que estem aconseguint, millorant-los de forma permanent. D’aquesta manera, el dia a dia
garantirà que aquesta realitat arreli a la societat.
Conèixer les possibilitats reals i treballar d’acord amb elles ens permet dedicar els esforços als objectius importants, a aquells que es poden aconseguir.
I amb això, donarem coherència a tota la feina i podrem verificar uns resultats reals.
L’esport és important per un bon estat físic i en aquest sentit és molt útil pel creixement i el correcte desenvolupament dels més joves. Però també
transmet altres aspectes importants: valors compartits, millora la confiança en un mateix, facilita les relacions socials, ... Cal treballar tot això amb els
joves esportistes i a través d’ells millorar la nostra societat, fer-la més integradora, més plural i més rica. Fer-la, en una paraula, inclusiva.
Gemma León Díaz (Directora del CREC Joan Amades)
Barcelona, novembre 2005