1. ADRI SERRANO I JOAN CRISÓSTOMO TREBALL DE L’AVANTGUARDISME

2. AVANTGUARDISME L'avantguardisme és la tendència, en una obra d’art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té en general un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produït a Europa durant les primeres dècades del segle XX , i que són agrupats sota els noms genèrics de avantguarda o avantguardes.

3. AVANTGUARDISME I ELS SEUS ISMES Dins del corrent avantguardista els ismes van sorgir contra una corrent envellida i van proposar innovacions radicals de contingut, llenguatge i actitud vital. Els ismes són els següents: · Cubisme : Va néixer a França. Les seves principals característiques consisteixen en: l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució de lo sentimental amb l' humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments. · Expressionisme : Va néixer a Alemanya,. Entre els seus principis s'assenyalen: la reconstrucció de la realitat, la relació de l'expressió literària amb les arts plàstiques i la música, i l'expressió de l'angoixa del món i de la vida a través de novel·les i drames on es parla de les limitacions socials imposades a la llibertat de l'home.

4. · Futurisme : Sorgeix a Itàlia. Considerava com elements principals de la poesia, el valor, la audàcia i la revolució, ja que pregonava el moviment agressiu, l' insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la bufetada. Tenia com a postulats: l'exaltació de lo sensual, lo nacional i guerrer, l'adoració de la màquina, el retrat de la realitat en moviment, lo objectiu de lo literari i la disposició especial de lo escrit, amb el fi de donar-li una expressió plàstica. ·Dadaisme : Va aparèixer a Suïssa. Va ser una oposició al passat violent de la guerra mundial. El poema dadaista acostuma a ser una successió de paraules i sons, lo que fa difícil trobar-li la lògica. Es distingeix per: la inclinació cap a lo dubtós, terrorisme, mort i nihilisme, lo fantasiós, busca renovar la expressió mitjançant l'ús de materials inusuals o manejant plans de pensament abans no barrejables, i té una tònica general de rebel·lia o destrucció. · Ultraisme : Va aparèixer a Espanya com a reacció al modernisme. Va ser un dels moviments que més es va projectar a Hispanoamèrica, contribuint a l'ús del vers lliure, la prescripció de la anècdota i el desenvolupament de la metàfora, que es converteix en el principal centre expressiu.

5. · Creacionisme : Va sorgir al 1917 i va ser patrocinat pel poeta xilè Vicente Huidobro, qui concebeix al poeta com un petit Déu per crear amb la paraula. Segons ell, el poeta no ha de ser un home. ·Surrealisme : Va sorgir a França. Es caracteritza per: pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l' humor negre amb el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perquè a pesar de ser constructiu els aspectes de la conducta moral humana i les manifestacions no són del seu interès. ·Estridentisme : Va sorgir a Mèxic, i neix de la barreja de diversos "ismes" nascuts a l'avantguarda europea. Es va caracteritzar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, així com per d'inconformisme, l' humor negre, l'esnobisme, l'irreverent i el rebuig a tot el passat. ·Impressionisme : Reacciona contra els excessos del realisme, concentrant el seu interès en el procés mental desenvolupat al interior d'un personatge quan s'enfrenta a alguna situació. Es caracteritza per: traslladar a l'obra la veritable existència radicada en els processos mentals, la intuïció i la desvinculació d'un personatge, així com el maneig de personatges a través de les associacions psicològiques.

6. ·Cosmopolitisme : Sorgeix al 1940 amb la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. Es variant, ja que el paisatge canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És filosòfic, moral i psicològic, ja que treballa amb la incertesa i tensió dels habitants de les grans metròpolis. · Neorrealisme : Es relaciona amb l'existencialisme, exagera el problema de l'angoixa, ja que transforma l'escriptor de mals irreversibles, que semblen no tenir solució. ·Superrealisme : Moviment que es va recolzar en els treballs de Sigmund Freud. Consisteix en la captació de la coincidència-realitat sorgida en un personatge, quan viu un fet que li provoca records recòndits. ·Experimentalisme : Es va recolzar el mètode científic per explicar el comportament dels personatges dins d'un relat.

7. ARTS PLÀSTIQUES DE L’AVANTGUARDISME

8. L’ART A L’AVANTGUARDISME

9. Preguntes del llibre · Cerca la biografia i obra de Joan Salvat-Papasseit: Obra: Poesia Poemes en ondes hertzianes , 1919 L'irradiador del port i les gavines , 1921 Les conspiracions , 1922 La gesta dels estels , 1922 El poema de la rosa als llavis , 1923 Óssa Menor , 1925 Joan Salvat-Papasseit ( Barcelona , 16 de maig de 1894 - Barcelona, 7 de agost de 1924 ) va ser un poeta català , màxim representant del futurisme en la literatura en llengua catalana . En 1911, amb altres amics, va formar el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura , de caràcter anarquista . A partir de 1914 es va introduir en els cercles independentistes mes radicals. Va ser condemnat a dos mesos i un dia de presó a causa d’un article seu. En 1917 va iniciar la publicació dels seus aforismes a la revista Un enemic del Poble El seu primer poema, Columna vertebral:Sageta de foc , va ser publicat a finals de 1917, En 1918 va editar la revista Arc-Voltaic , d’un únic número, amb evidents influencies del futurisme . Aquest mateix any contragui matrimoni con Carme Eleuterio i Ferrer. En 1919 va néixer la seva primera filla, En 1921 inicià una nova revista.

10. · Indica quin és el tema principal d’aquest poema i argumenta la tria: La superstició apareix enmig d’un món artificial en què l’home se sent desvalgut. Ja que no apareix la cap dóna ni ho dona a entendre dintre del poema. ·Digues quines són les tècniques avantguardistes que han estat usades al llarg de tot el poema: - Versos en salt de falla - Absència de signes de puntuació - Espais en blanc · Aquesta enumeració d imatges suggereix... La juxtaposició d’impressions o de sensacions. ·Cerca en el poema un exemple de personificació: “ Els vidres de la sala tremolen”.

11. · Comentari de poemes : Mocador d'olor Mocador d'olor que la teva sina acostava al cor: com que et sap l'enyor i et sap la pell fina tremola d'amor. Mocador d'olor fragant tarongina, com li bat el cor! El aquest poema es veu els efectes de l’amor el que se sent al enamorar-se d’una persona, descriu el que li passa, com se sent, aquests sentiments es veuen en aquest poema.

12. Amo l'aroma Amo l'aroma d'aquest brot de menta que duus lligada dintre el teu somrís fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa com vela nova que troba el garbí. Les xicres blanques dels pals del telègraf si ets a la ruta guarden ton camí; pel brot de menta cap d'elles pledeja- pledejarien si em veieu sofrir. Perquè vindria de la boca teva la posaria al mossec de les dents, fes-me'n penyora, del teu brot de menta: jo, per pagar-la, ja em donaria teu. En aquest poema es parla de l’amor que se sent cap a una dóna, de com li agrada tots els seus detalls, diu o explica tot el que faria si la tingues, si fos seva. I amb això demostrar l’amor que sent cap a ella.

13. Mestre de l’amor Si en saps el pler no estalviïs el bes Que el goig d’amar no comporta mesura. Deixat’ besar, i tu besa després Que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, Mes com vianant a la font regalada; Deixa’t desa –sacrifici fervent- com més roent més fidel la besada. En aquest poema s’explica com l’amor ha de ser una cosa mes fugaç, que la dóna o amant digui mes oberta en quant a relacionar-se amb un home que li agradi, per començar besant.

15. FI