Treball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX

Grup 1. ACTIVITAT: ITINERARI LITERARI PER PALMA.
El treball consisteix a fer una Presentació amb Prezi o Drive (Google), preferiblement (encara que
també es pot fer amb Impress (LibreOffice) o PowerPoint) sobre un autor rellevant de la literatura catalana
dels segles XIX i XX que inclogui els apartats i activitats següents:
1. Localització al GoogleMaps del carrer,escola o monument de Palma que duu el nom de l’escriptor i
mostrar-ne el mapa a la presentació (amb la tecla Imp Pant
i Enganxar
2. Cercar la biografia de l’autor i completar-ne el Curriculum Vitae, segons el model adjunt. Convé
posar-hi un poc d’imaginació; és a dir, que s’han d’inventar les dades com el telèfon o el correu
electrònic i s’hi han d’incloure les seves obres més importants (poesia, novel·la, teatre...), els
viatges, etc. Extensió aproximada: 3-5 diapositives.
3. Cercar el poema, la novel·la o l’obra de teatre del fragment citat i fer-ne un comentari detallat que
inclogui l’explicació del vocabulari, del significat i, si fa al cas, un resum de l’argument (novel·la i
teatre). Extensió aproximada: 3-5 diapositives.
4. Explicar breument les característiques del MOVIMENT LITERARI (Renaixença, Modernisme,
etc.) al qual pertany l’autor. Extensió aproximada: 5 diapositives.
-El treball s’ha de fer en grups de TRES persones i s’haurà d’exposar a classe.
AUTOR 1: JosepLluís Pons i Gallarza
OBRA: L’olivera mallorquina. (Trobareu el poema a Internet)
MOVIMENT: Renaixença

EL CURRÍCULUM
El currículum és un document que conté totes les dades personals, acadèmiques i professionals de la persona
que sol·licita un lloc de treball. Al currículum s'hi adjunta una carta de presentació on cal esmentar el lloc del
treball al qual s'opta o l'anunci publicitari. És convenient de posar-hi la fotocòpia dels certificats i les titulacions
que s'hi esmenten. L'estructura del currículum és:
• Identificació completa de la persona que opta per la feina
• Dades acadèmiques i formació
• Experiència professional: anys treballats, empreses, categoria o càrrec.
• Altres dades d'interès per a la feina a la qual s'opta, amb un to neutre i objectiu
CURRICULUM VITAE
NOM i LLINATGES
[Adreça]
[CP i Població]
Telèfon:
 Telèfon mòbil:
 Correu electrònic:
FORMACIÓ ACADÈMICA
 [Títol] [Indicar: Centre i any finalització]
 ... ...
FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
 ... ...
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
[Indicar ocupació] Funcions


IDIOMES
[Idioma] nivell
... ...
INFORMÀTICA
[Programa] nivell de domini
RESUM CRONOLÒGIC
[NOM EMPRESA ] [Indicar activitat del'empresa]
[Indicar període] [Indicar càrrec]
... ...
OBRA LITERÀRIA
Obres més importants de l’autor
ALTRES DADES D’INTERÈS
 Carnets de conduir
 Carnet de manipulador d’aliments
 Vehicle propi
 Possibilitat de contractació incentivada
FOTOGRAFIA

Grup 2. ACTIVITAT: ITINERARI LITERARI PER PALMA..
1. Localització al GoogleMaps del carrer,escola o monument de Palma que duu el nom de l’escriptor i mostrar-
ne el mapa a la presentació (amb la tecla Imp Pant
i Enganxar
posar-hi un poc d’imaginació; és a dir, que s’hi han d’incloure les seves obres més importants
(poesia, novel·la, teatre...), els viatges, etc. Extensió aproximada: 3-5 diapositives.
4. Explicar breument les característiques del MOVIMENT LITERARI (Renaixença, Modernisme, etc.)
al qual pertany l’autor. Extensió aproximada: 5 diapositives.
AUTOR: Miquel Costa i Llobera
OBRA: “La deixa del geni grec” (fragment) (Trobareu un resum del poema a Internet)
MOVIMENT: Escola Mallorquina
(Nuredduna)
Gentil i consirosa s'asseia davant d'ell,
a un feix d'herbes sagrades collides a la lluna,
la gran vident del poble, la verge Nuredduna.
Sos ulls irradiaven entorn somni diví...
Cenyia-li la testa un tany romaní,
i en rulls ne desbordava la negra cabellera
flotant per ombrejar-li la faç dolça i austera.
Al cos li subjectava la vesta un cinturó
de bàrbara riquesa, i el misteriós falçó
d'argent, damunt sa roba lluint, feia a la vista
llambreigs de mitja lluna serena,però trista.
Néta del vell jerarca,ja havia tingut bres
dins el sagrat recinte, i nina ja hagué après
de les antigues sagues tot l'art dels sacrificis,
i d'herbes remeieres,dels somnis i els auspicis.
Ella guardava els himnes, les veus i tradicions
del poble, i en nous càntics li deia ses visions
a on una alba nova pels cors apareixia...
Flor de sa raça,n'era la Verge poesia! (...)
SUGGERIMENTS:
1. PRINCIPI DEL PASSEIG MARÍTIM, DESVIACIÓ CAP AL PORTITXOL. Fotografia de
l’estàtua d’una figura femenina que mira cap a la badia de Palma.
Text:
a. Transcripció del text que acompanya l’escultura.
b. Quin personatge representa aquesta escultura?
c. Cercau el poema “La deixa del geni grec”, de Miquel Costa i Llobera. Resumiu amb
claredat la història de la protagonista
d. Citau els versos del poema que descriuen la dona.
(Melisigeni)
Entre ells hi havia un jove gallard, com a semblança
del déu fill de Latona, l'Arquer amb lira d'or:
Melesigeni es deia, i estant ell a la flor
dels anys, duia amb les armes, tot just allà rompudes,
la lira dels rapsodes. Sobre ses cordes mudes
crispava ell per estones la mà forta i gentil.
Veient-ho un d'aquells presos, més vell i més tranquil,
llavors li va fer signe, dient: "Melisigeni,
si tu de l'alta musa retens encara elgeni,
Per què no cantes ara nostre mortal adéu?"
S'incorporà el rapsoda, i prest a l'entorn seu
vibraren d'un preludi les notes delicades...
En va tronaren contra les veus avalotades
de tota aquella tribu, puix des del talaiot
la verge profetessa,manant-ho el sacerdot,
féu senya de silenci. Callà tothom, i pura
la veu de l'alt rapsoda sonà per l'espessura. (...)

i Enganxar
AUTOR: Llorenç Villalonga
OBRA: Bearn o la sala de les nines. (Cercau-ne el resumde l’argument a Internet.Aquí en teniu dosfragments).
MOVIMENT: Novel·la psicològica
“Suposat que mai no arribares a venir a Bearn, et diré que es tracta d’una possessió de muntanya situada prop d’un llogaret d’unes
quatre-centes ànimes que s’anomena, també, Bearn. S’ignora si la possessió prengué el nomdel poble o si fou el poble que rebé el
nom de la finca. Cada any, el dia de Sant Miquel, que és la festa patronal, el predicador al·ludeixque aquestes terres pertanyien als
senyors des de la Conquista. Potser és veritat, encara que manquen els documents que ho acreditin. “ La nostra estirp -solia dir don
Toni- és tan antiga que no té data. Es perd dins la fosca.” La tradició oral, emperò, que els ha fet respectable i indiscutibles, no ha
arribat a esser reconeguda oficialment. S’ha de comprendre: manquen els documents. Els senyors, excepte don Toni, que va sort ir
afrancesat, foren sempre bastant indiferents en matèria d’erudició. Encara no fa cent cinquanta anys, un dels rebesavis, don Toni
també de nom, fou un esperit primitiu del qual conten moltes malifetes, encara que segurament n’hi posen més que no en feia. Els
vells recorden una glosa que diu així:
Jesús es troba en el cel
i a Moreria l’infidel.
A l’Infern hi ha el Dimoni
i a Bearn hi viu don Toni.
El senyor se’n reia, d’aquestes coses. “ Almanco -deia- aquest no perdia el temps.” Els altres avantpassats foren més
assenyats.Vivien al camp. Ignoraven o desdenyaven els refinaments de Ciutat. Ciutat, en correspondència, els ignorava a ells. Des
del poble a Bearn, a peu, hi ha prop d’una horeta de camí, emperò les cases no es veuen fins que hi som damunt, degut als
accidents del paratge. Bearn està, doncs, imaginativament, enfora de remeis. Les terres són pobres, plenes de roquissars i boscos
salvatges. Aquí, farà ja trenta-vuit anys vaig venir al món, fill d’un jornaler i d’una collidora. No conserv memòria dels meus
pares. De ma mare he sentit a dir que fou molt bella, amb els meus ulls negres. Als set anys emdestinaren a guardar porcs, però el
senyor disposà quasi tot d’una que m’enviassin a un col·legi de Ciutat. Record comsi fos ara la feta. Era una horabaixa d’es tiu i jo
havia duit la guarda devora S’Ull de Sa Font quan passaren els senyors. Vivien llargues temporades a Ciutat i quan venien, el
respecte, la por o l’empegueïment, em feia fugir sempre que els veia. Quasi no m’atrevia a mirar-los més que a l’església del
poble, el dia de Sant Miquel, en què es posaven dues cadires de vellut vermell devora l’altar.
Donya Maria Antònia era molt bella , i don Toni, magre i esvelt, una mica menut, se li assemblava, tot i essent lleig. Eren
cosins germans. Malgrat que somreien quasi sempre, imposaven perquè pareixien d’una substància diferent de la pagesos, coma
més nova i lluminosa; avui encara no ho sabria explicar. El vestit hi podria influir sens dubte; però crec que es tractava d’una
qualitat més immaterial, quasi màgica, que es desprenia del nom feudal i pastoril de Bearn, reverenciant cada any des de damunt la
trona el dia de la festa. Regularment per devers Sant Miquel sol ploure a muntanya i així la història de la vella família va
enllaçada, tant com als fets d’armes dels conquistadors, a les primeres fresques i a la verdor alegre de les primeres pastures.
-Mira, Tonet, quin infant- digué donya Maria-Antònia.-¿T’ha fixat en els ulls?
El senyor em mirà i no digué res. Donya Maria-Antònia sembla pensativa.
-No sé qui me recorda- digué.
Ell callava. L’endemà m’enviaren a col·legi dels Ligorins. Vaig tornar pel les vacances de Pasqua. El meus protectors no eren a
la possessió.Madò Francina em digué que “el senyors’havia embarcat” i que donya Maria-Antònia es trobava a la “posada” de
Bearn, que és una casa de pedra devora l’església. Em semblà veure qualque misteri darrera les seves paraules.Hi era, en efecte.
Tothom en xerrava a sotaentesos,en veu baixa, i jo, per més que parava esment, no comprenia res. Per altra part, el que hagu és
pogut arribar a aclarir, hauria estat sols l’aspecte extern de la qüestió. Anys més tard, el senyor, que tenia en mi i en quasitothom
una confiança grossa,me n’anà descobrint el mecanisme psicològic en unes converses llargues, que s’assemblaven a la confessió.
No sé tanmateix fins a quin punt es podien considerar com a tal, malgrat la seva sinceritat, i comprenc que t’espantarà, com a mi
m’espanta, que a l’hora d’ara, després de tants anys comja duc de capellà a la casa, jo no pugui afirmar que en tota la seva vida
s’hagi confessat una sola vegada.

i Enganxar
AUTOR: Joan Alcover
OBRA 1: La Balanguera (Trobareu el poema a Internet)
OBRA 2: Desolació (Trobareu el poema a Internet)
MOVIMENT:Escola Mallorquina
SUGGERIMENTS:
1. PLAÇA DE LA REINA (al principi del Born). Hi trobareu un jardí, amb una font i una
escultura al centre. Fotografia de l’escultura (amb els membres del grup, si pot ser).
Text:
a. El monument és dedicat a Joan Alcover, autor de l’himne de Mallorca, “La
Balanguera”.
b. Sis versos del seu poema “La serra” (del llibre Cap al tard) es poden identificar amb la
petita escultura que trobam aquí. Citau-los.
2. ESCALINATA QUE DAVALLA DE LA SEU. Fotografia de l’escultura anomenada
Maternitat. (Es troba al final de l’escalinata, a la dreta, en un redós tranquil de la Murada).
Text:
a. Cercau el poema de Joan Alcover titulat de la mateixa manera que aquesta escultura i
transcriviu-lo.
3. GRAN HOTEL (Davant la plaça del Mercat). Fotografia de la inscripció al·lusiva a un poema
molt important.
Text:
a. A quin altre conegut poeta el va dedicar?
b. Qui va compondre la música amb què es canta aquest poema?

i Enganxar
AUTORA: Mercè Rodoreda
OBRA: La plaça del Diamant. (Cercau-ne el resumde l’argument a Internet. Aquí en teniu dos fragments).
MOVIMENT: Novel·la psicològica
“Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el suro
era un tap. Si no entrava a l'ampolla, després d'haver-la destapada, l'aprimava amb un ganivet com si fes
punta a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar perquè no era ni dur ni tou. I a l'últim vaig
entendre què volien dir quan deien aquesta persona és de suro... perquè, de suro, ho era jo. No perquè fos
de suro sinó perquè em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu. Em vaig haver de fer de suro per poder
tirar endavant, perquè si ,en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn
que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg. (...)”
“En Quimet havia mort a la guerra. Allò s'havia d'acabar. Vaig buscar l'embut. Ja feia dos dies que no
havíem tastat res. Ja feia temps que m'havia venut les dues monedes de mossèn Joan, que me les vaig
vendre com si m'arrenquessin de viu en viu tots els queixals de la boca. Tot s'havia acabat. ¿On era
l'embut? ¿On l'havia posat? Amb totes les coses que m'havia anat venent estava segura que l'embut no hi
era. ¿On era, on? Després de molt buscar i de molt regirar el vaig trobar bocaterrosa damunt de l'armari
de la cuina. Enfilada a dalt d'una cadira e1 vaig trobar allí, esperant-me. Bocaterrosa i cobert de pols. El
vaig agafar i no sé per què el vaig rentar i el vaig desar a dintre de l'armari. Només em calia comprar el
salfumant. Quan dormirien, primer l'un i després l'altre, els ficaria l'embut a la boca i els tiraria el
salfumant a dins i després me'n tiraria jo i així hauríem acabat i tothom estaria content, que no fèiem cap
mal a ningú i ningú no ens estimava.”

i Enganxar
AUTOR: JosepCarner
OBRA: Bèlgica (Trobareu el poema a Internet)
MOVIMENT: Noucentisme.

i Enganxar
AUTOR: Àngel Guimerà
OBRA: Mari cel. (Trobareu un resum de l’obra de teatre a Internet)
Saïd: […]
I ara escolteu, companys, per sa vergonya.
Mon pare era moresc, amor sentia
a una noia cristiana, i s’uní amb ella
fingint sa conversió; dels dos vaig nàixer.
Apar un Jesuset, la mare em deia.
Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare.
I amb sos petons creixia, en tant confosos
Versículs del Coran i de la Bíblia,
Despertant i dormint barbotejava.
Ma casa era un jardí de prop de València:
flors a l’entorn; pertot; fins dintre l’ànima
de mos pares amants, quanta ventura!
Ella veía a Jesús; ell al Profeta;
i tan feliços eren, que semblava
com si haguessen fet pau en l’altra vida,
per tant amor atrets, Crist i Mahoma.
Mes la pau era sols dins de casa!
Lo record aquí el tinc! Mon pare un vespre
a la mare abraçà, i alçant amb ira
una eina del treball, eixí al defora.
Al fer-se jorn, trucaren. Ai! Poruga
la mare obrí. Qui hi ha? Crist se sentien,
pertot: un cos a nostres peus llençaren,
i s’oí: Dona: és ton marit; enterra’l!

també es pot fer amb Impress (LibreOffice) o PowerPoint) sobre un autor rellevant de la literatura
catalana dels segles XIX i XX que inclogui els apartats i activitats següents:
i Enganxar
AUTOR: Joan Maragall
OBRA: Oda a Espanya (Trobareu el poema i comentaris a Internet)
MOVIMENT: Modernisme

i Enganxar
AUTOR: Bartomeu Rosselló-Pòrcel
OBRA: A Mallorca, durant la guerra civil. (Trobareu el poema i comentaris a Internet)
MOVIMENT: Poesia postsimbolista
SUGGERIMENTS:
CARRER DE SANT LLORENÇ, núm. 20. Fotografia de la làpida que commemora el naixement en
aquesta casa del poeta mallorquí.
Text:
a. Transcriviu la inscripció de la làpida.
b. Cercau i transcriviu el Sonet d’aquest poeta en què apareixen les imatges següents:
La dona dormamb placidesa. L’autor, primer, s’identifica amb el vent que passa per la finestra i
du les flaires de les flors; després, ho fa amb una abella que fica l’agulló al pit de la dona i la
desperta,la qual cosa provoca la unió física dels amants. L’amor personificat fa de testimoni de
l’escena mentre s’adorm amb els ulls clucs i somrient embadalidament.
c. Quina dada biogràfica d’aquest autor ressalta si ens fixam en les dades que marquen el
principi i la fi de la seva vida?

AUCA
Retorno a les festes llunyanes,
quan la muralla de ponent
plena d’estàtues blanques sobre el mar
incendia la Catedral amb palmeres polsoses
i pedres dins el xarol, diumenge de la Portella,
la primera vegada,cosins,amb marineres blaves.
Mira com es tanquen els vidres i dins la cambra la tarda,
la tarda es clou, la tarda damunt d’un llit d’agost,pots mirar-ho
des de qualsevol magraner;
sorprèn els racons del jardí i sabràs el secret de les vànoves,
dels sillons amb roba de llengos antiga, de les columnes entorcillades!
vés al jardí, al costat de la marededeueta,
del safareig cansat de bressarles mateixes fulles,
hi ha les finestres que tenen el record del suïcida
i del boig que el va veure penjat i perdia la boca rient-se’n
amb els ulls tacats amb ombres com botons,
com els botons grocs de les margarides de la feixina,
a la Riera, més avall del Pont de Sant Pere,
on la Muralla no té canons sobre la Plana.
Jo n’hi he posats i enfonsaré els vaixells del Port.
Els peixos es mengen el Jaume I davant la Farola.
El Pare Vidal, endolat,s’ho mira des de la Riba.
El Pare Vidal Taüt crida els cuirassats anglesos.
Jaume I, t’ho dic, torna a sortir vestit de blanc,
i jo et faré portar sobre una tauleta d’eben
a la sala de rebre de can Robert Massanet,
i passaràs perl’entrada amb capitells jònics i pluja
-una casa de senyors,una casa bona,amb criades;
estaràs dins una botella verda de vi de Binissalem,
Rei Jaume amb un matalàs d’arena!
El rei En Jaume I amb un llençol de pols grisa
entra per la Llotja! Boters, atureu els martells,
canteu la cançó de Carmen Flores al Líric.
Ara passa el Jaume I pel carrer de la Mar.
Quadreu-vos,
carrabiners, saludeu el Capità amb la pistola!
Capità, a la glorieta dispara sobre la multitud,
com si fossis el Polvorí que va esclatar amb el tro més gran de la terra
(no n’han sentit mai de més fort ni aquí ni fora Mallorca;
totes les vinyes s’aturaren i el vent es cenyia a les soques,
els pits de les noies fremien llur defensa blana,
i el Seminari masturba si Virgili les solituds
torna la lira renglera de canyes,xiulets i bellveures,
cossiols de clavells al terrat i l’estampa més grassa).
Darrera la persiana sé el moment del cos al mirall
i espio el munt de la roba vora la flassada blanca.
Vaixell, trenca els arcs, els quioscs,les lleones.
El passeig està fart de mirades
i encara no ha après el peu ni la cuixa sota la falda.
Si vas a la Rambla, vaixell, trenca el verd de les Caputxines.
Llança el teu fum sobre la mòmia de sortomasa.
-Sor Tomasa, que balla amb el cardenal Despuig vestit de diable-.
Sor Tomaseta, el vaixell vol tirar-vos dins un pou;
arri, cavallet, camina, vola per la carretera,
menja la coca de mel dins la maneta de l’àngel.
Portes la santa que sap com repiquen les campanes.
La nit es posa a vetllar dins els ullets de ma mare.
Ma mare, fadrina, canta al carrer de l’Om i broda.
Tambor, tamboret, tambor, broda, broda per la noça,
la noça demà passat,només amb una galera,
i tots a peu i després els tarongerars de Sóller.
Aquí pots nedar, vaixell: el brollador t’acarona.
És un braç inacabable a la teva quilla negra.
Rellotge, calla i no diguis que l’infant s’acosta.
Serà espasa i trencarà totes les cadenes;
les grises rengleres d’arbres li ensenyaran arts de bruixes;
el seu cap serà penjat a la Porta Pintada
i el guardaran a la nit, perquè no parli.
Petita cançó de la teva mort
La teva mare broda
en el carrer de l'Om.
La teva mare broda,
broda claror.
La teva mare canta
una cançó,
la vella història trista
d'un gran amor.
La pluja li contava
la teva mort,
la pluja li contava
com has mort sol.
Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l'Om
(Salvador Espriu 1966)
Sonet
Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hiesment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella so que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.
La que era estampa,encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor
en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

i Enganxar
AUTOR: Narcís Comadira
OBRES:
1. Oda a Guardiola
2. Jo
MOVIMENT:La poesia realista o realisme històric
LA POESIA REALISTA O REALISME HISTÒRIC
Al voltant del 1960 es produiran tres fets que marcaran l’evolució de la poesia catalana cap a una poesia civil i
d’intenció col·lectiva:
a) La mort de Carles Riba el 1959
b) La relaxació de la censura el 1962, de resultes de la nova llei de premsa.
c) L’aparició de tres llibres el 1960:
– La pell de brau de Salvador Espriu.
– Vacances pagades de Pere Quart.
– Da nuces pueris de Gabriel Ferrater
Aquestes tres obres palesen l’aparició d’un nou concepte de poesia: la poesia d’intenció realista i històrica que
s’oposa a l’estètica simbolista precedent. Les característiques d’aquesta poesia són:
1. Actitud del poeta. El poeta és un home entre els homes, no un il·luminat.
2. Experiència poètica. La poesia passa a ser l’expressió de l’experiència personal del poeta, compartida amb
d’altres persones.
3. Mètode d’abstracció de l’experiència real. Els poemes segueixen el mètode històrico-narratiu i no pas el
mitològico-simbòlic.
4. Llenguatge col·loquial i directe. La poesia reivindica la funció comunicativa d’un significat immediat,
funció primera i principal de la paraula.
5. Protagonista. El poeta coma persona forma part d’una xarxa de relacions humanes, d’un grup social, de la
col·lectivitat.
6. Destinatari. La poesia s’adreça a tots els que tenguin un nivell de cultura suficient per trobar en el poema
l’objecte d’interès, d’enriquiment o d’alliberament que aquest ha d’arribar a assolir, i no a un petit nombre
d’escollits, l’elit intel·lectual.
Aquestes característiques presideixen la poesia catalana durant tota la dècada dels 60. El realisme ha representat
la poesia d’expressió directa i col·loquial, el discurs mític de protesta cívica o política. En acabar-se la resistència
antifeixista la funció de la poesia canvià.
Autors: Salvador Epriu, Gabriel Ferrater, Miquel Martí i Pol.

i Enganxar
AUTOR: Joan Salvat-Papasseit
OBRA: Res no és mesquí
MOVIMENT: Avantguardisme

i Enganxar
3. Cercar el poema, la novel·la o l’obra de teatre del fragment citat i fer-ne un comentari detallat
que inclogui l’explicació del vocabulari, del significat i, si fa al cas, un resum de l’argument
(novel·la i teatre). Extensió aproximada: 3-5 diapositives.
AUTOR: Jacint Verdaguer
OBRA: Balada de Mallorca
També hi podeu incloure aquestes cançons que varen posar música al poema de Verdaguer:
https://www.youtube.com/watch?v=LsVrbEhYVy4
https://www.youtube.com/watch?v=FwZbtsklKjs
https://www.youtube.com/watch?v=_cItRu-o4bs

també es pot fer amb Impress (LibreOffice) o PowerPoint) sobre un autor rellevant de la literatura
catalana dels segles XIX i XX que inclogui els apartats i activitats següents:
i Enganxar
AUTOR: Joan Margarit
OBRA: Professor Bonaventura Bassegoda
MOVIMENT: Poesia Realista o Realisme Històric
Al voltant del 1960 es produiran tres fets que marcaran l’evolució de la poesia catalana cap a una poesia
civil i d’intenció col·lectiva:
Aquestes tres obres palesen l’aparició d’un nou concepte de poesia: la poesia d’intenció realista i
històrica que s’oposa a l’estètica simbolista precedent. Les característiques d’aquesta poesia són:
2. Experiència poètica. La poesia passa a ser l’expressió de l’experiència personal del poeta,
compartida amb d’altres persones.
3. Mètode d’abstracció de l’experiència real. Els poemes segueixen el mètode històrico-narratiu i no
pas el mitològico-simbòlic.
4. Llenguatge col·loquial i directe. La poesia reivindica la funció comunicativa d’un significat
immediat, funció primera i principal de la paraula.
5. Protagonista. El poeta coma persona forma part d’una xarxa de relacions humanes, d’un grup social,
de la col·lectivitat.
6. Destinatari. La poesia s’adreça a tots els que tenguin un nivell de cultura suficient per trobar en el
poema l’objecte d’interès, d’enriquiment o d’alliberament que aquest ha d’arribar a assolir, i no a un
petit nombre d’escollits, l’elit intel·lectual.
Aquestes característiques presideixen la poesia catalana durant tota la dècada dels 60. El realisme ha
representat la poesia d’expressió directa i col·loquial, el discurs mític de protesta cívica o política. En acabar-se
la resistència antifeixista la funció de la poesia canvià.

i Enganxar
2. Cercar la biografia de l’autor i completar-ne el Curriculum Vitae, segons el model adjunt.
Convé posar-hi un poc d’imaginació; és a dir, que s’hi han d’incloure les seves obres més
importants (poesia, novel·la, teatre...), els viatges, etc. Extensió aproximada: 3-5 diapositives.
4. Explicar breument les característiques del MOVIMENT LITERARI (Renaixença,
Modernisme, etc.) al qual pertany l’autor. Extensió aproximada: 5 diapositives.
AUTOR: Joan Brossa
OBRA: Poemes visuals

EL CURRÍCULUM
El currículum és un document que conté totes les dades personals, acadèmiques i professionals de la persona
que sol·licita un lloc de treball. Al currículum s'hi adjunta una carta de presentació on cal esmentar el lloc del
treball al qual s'opta o l'anunci publicitari. És convenient de posar-hi la fotocòpia dels certificats i les titulacions
que s'hi esmenten. L'estructura del currículum és:
• Identificació completa de la persona que opta per la feina
• Dades acadèmiques i formació
• Experiència professional: anys treballats, empreses, categoria o càrrec.
• Altres dades d'interès per a la feina a la qual s'opta, amb un to neutre i objectiu
CURRICULUM VITAE
NOM i LLINATGES
[Adreça]
[CP i Població]
Telèfon:
 Telèfon mòbil:
 Correu electrònic:
FORMACIÓ ACADÈMICA
 ... ...
FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
 ... ...
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
[Indicar ocupació] Funcions


IDIOMES
[Idioma] nivell
... ...
INFORMÀTICA
[Programa] nivell de domini
RESUM CRONOLÒGIC
[NOM EMPRESA ] [Indicar activitat del'empresa]
[Indicar període] [Indicar càrrec]
... ...
OBRA LITERÀRIA
Obres més importants de l’autor
ALTRES DADES D’INTERÈS
 Carnets de conduir
 Carnet de manipulador d’aliments
 Vehicle propi
 Possibilitat de contractació incentivada
OBRA: El Comte Mal
FOTOGRAFIA

1. Localització al GoogleMaps del carrer,escola o monument de Palma que duu el nom de
l’escriptor i mostrar-ne el mapa a la presentació
(amb la tecla Imp Pant
i Enganxar
2. Cercar la biografia de l’autor i completar-ne el Curriculum Vitae, segons el model adjunt.
Convé posar-hi un poc d’imaginació; és a dir, que s’hi han d’incloure les seves obres més
importants (poesia, novel·la, teatre...), els viatges, etc. Extensió aproximada: 3-5
diapositives.
3. Cercar el poema, la novel·la o l’obra de teatre del fragment citat i fer-ne un comentari
detallat que inclogui l’explicació del vocabulari, del significat i, si fa al cas, un resum de
l’argument (novel·la i teatre). Extensió aproximada: 3-5 diapositives.
AUTOR: J.V.Foix
OBRA: És quan dormo que hi veig clar

1. Localització al GoogleMaps del carrer,escola o monument de Palma que duu el nom de
l’escriptor i mostrar-ne el mapa a la
presentació (amb la tecla Imp Pant
i Enganxar
2. Cercar la biografia de l’autor i completar-ne el Curriculum Vitae, segons el model
adjunt. Convé posar-hi un poc d’imaginació; és a dir, que s’hi han d’incloure les seves
obres més importants (poesia, novel·la, teatre...), els viatges, etc. Extensió
aproximada: 3-5 diapositives.
3. Cercar el poema, la novel·la o l’obra de teatre del fragment citat i fer-ne un comentari
detallat que inclogui l’explicació del vocabulari, del significat i, si fa al cas, un resum
de l’argument (novel·la i teatre). Extensió aproximada: 3-5 diapositives.
AUTOR: Salvador Espriu
OBRA: Indesinenter
MOVIMENT: Poesia Realista o Realisme Històric
Al voltant del 1960 es produiran tres fets que marcaran l’evolució de la poesia catalana cap a una poesia
civil i d’intenció col·lectiva:
Aquestes tres obres palesen l’aparició d’un nou concepte de poesia: la poesia d’intenció realista i
històrica que s’oposa a l’estètica simbolista precedent. Les característiques d’aquesta poesia són:
2. Experiència poètica. La poesia passa a ser l’expressió de l’experiència personal del poeta,
compartida amb d’altres persones.
3. Mètode d’abstracció de l’experiència real. Els poemes segueixen el mètode històrico-narratiu i no
pas el mitològico-simbòlic.
4. Llenguatge col·loquial i directe. La poesia reivindica la funció comunicativa d’un significat
immediat, funció primera i principal de la paraula.
5. Protagonista. El poeta coma persona forma part d’una xarxa de relacions humanes, d’un grup social,
de la col·lectivitat.
6. Destinatari. La poesia s’adreça a tots els que tenguin un nivell de cultura suficient per trobar en el
poema l’objecte d’interès, d’enriquiment o d’alliberament que aquest ha d’arribar a assolir, i no a un
petit nombre d’escollits, l’elit intel·lectual.
Aquestes característiques presideixen la poesia catalana durant tota la dècada dels 60. El realisme ha
representat la poesia d’expressió directa i col·loquial, el discurs mític de protesta cívica o política. En acabar-se
la resistència antifeixista la funció de la poesia canvià.

ACTIVITAT: ITINERARI LITERARI PER PALMA..
El treball consisteix a visitar els indrets de l’itinerari indicats a cada apartat i a fotografiar-s’hi. Cada
fotografia ha d’anar acompanyada d’un text explicatiu i d’unes cites literàries que s’indiquen en cada cas.
Heu de citar el nom de l’autor/a dels textos reproduïts, i situar-lo geogràficament i cronològicament.
GRUP 1
1. PLAÇA D’ESPANYA: Fotografia dels components del grup amb l’estàtua del rei Jaume I.
Text:
a. Resum biogràfic d’aquest personatge emblemàtic de la nostra història.
b. Relació de Jaume I amb la identitat cultural i lingüística de les Illes Balears.
c. Títol de l’obra històrica i literària de la qual fou autor.
d. Citau textualment el fragment d’aquesta obra on es descriu la primera impressió que va
causar la ciutat en el rei conqueridor. (Entre el cap.60-70)
e. A un altre fragment, enumera els municipis que ja existien aleshores a Mallorca. Quins i com
els anomena Jaume I? (Entre els cap.70-80)
f. Transcripció del poema A Jaume I el Conqueridor de la poetessa Maria Antònia Salvà.
g. Transcripció de les estrofes del poema de Joan Alcover titulat El foraster a Mallorca, que
trobareu a la seva obra Cap al tard, que resumeixen la història de la conquesta
cristianocatalana de la nostra illa.
ACTIVITAT: ITINERARI LITERARI PER CIUTAT DE MALLORCA.
GRUP 2
1. CARRER DE SANT MIQUEL / CARRER DE MARIE CURIE.
-Làpida commemorativa de l’entrada de les tropes de la corona catalanoaragonesa:
a. Fotografia i transcripció del text de la làpida.
b. Explicau per què el text no està escrit en català.
2. PLAÇA DEL BANC DE L’OLI Fotografia del grup amb el conjunt escultòric.
Text:
a. Què representa aquesta escultura?
b. A quin escriptor està dedicada? Cercau el lloc i la data del seu naixement. Explicau per
què es tracta d’un autor polifacètic
c. Transcriviu la inscripció que hi ha al conjunt escultòric.
d. Relacionau la imatge representada amb el poema de Pere d’Alcàntara Penya titulat La
Colcada.
e. Què és la Festa de l’Estendard? Quan i on es celebra? Quina relació té aquesta festa amb
el poema La Colcada?

GRUP 3
1. PLAÇA MAJOR. Cercau-hi la làpida que evoca la casa natal de Ramon Llull i fotografiau-la.
Text:
a. Resum biogràfic, breu però complet, de Ramon Llull.
b. Per què i en quines matèries és Ramon Llull un autor de relleu internacional?
c. Importància d’aquest autor pel que fa a la història de la llengua catalana i de les
llengües romàniques en general.
2. CARRER DE LES MONGES. Làpida dedicada a Marian Aguiló.
Text:
a. Fotografia i transcripció del text de la làpida.
b. Resum biogràfic i obres més rellevants d’aquest escriptor i lingüista.
c. Explicau breument les bases del moviment de recobrament de la cultura catalana (la
Renaixença) en què s’emmarca l’autor.
d. Citau els dos famosos versos de l’autor que sintetitzen l’esperit de recuperació cultural
de la Renaixença, que parlen de “poble” i “llengua”
GRUP 4
1. PLAÇA DE SANT FRANCESC. Portal major de l’església, part superior: fotografia de la
figura de Sant Jordi.
Text:
a. Resumiu la llegenda de Sant Jordi.
b. Explicau el lligam que relaciona aquest sant amb el món dels llibres.
2. PLAÇA DE SANT FRANCESC. Fotografia del grup a l’interior del temple.
Text:
- A finals del segle XV s’esdevingué dins l’església de Sant Francesc una brega molt violenta
entre dues famílies nobles mallorquines: els del Born (Canavall) i els de s’Almudaina
(Canamunt). Resumiu en prosa el poema de Ramon Picó i Campamar titulat “Canamunts i
Canavalls”
3. Ramon Llull és enterrat dins l’església de Sant Francesc. Fotografia del grup davant del seu
sepulcre.
Text:
a. Descriviu el lloc i transcriviu el text de la inscripció que hi ha.
b. Llegiu el poema de Ramon Picó i Campamar titulat “Martiri de Ramon Llull” i citau
textualment els versos que donen resposta a les qüestions següents:
i. On anà ja vell Ramon Llull?
ii. Amb quin objectiu féu aquest viatge?
iii. Paraules de Ramon Llull declarant les seves intencions.
iv. Reacció dels qui escoltaven aquestes paraules.

GRUP 5
4. ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA. Fotografia del grup davant el temple.
Text:
a. Amb aquest indret es relaciona una llegenda que té com a protagonistes Ramon Llull i
una dama. Resumiu-la.
5. Trona on predicà Sant Vicent Ferrer dins l’església de Santa Eulàlia.
Text:
- Breu resum de les característiques del personatge. Parau atenció a la seva manera de
predicar.
6. PLAÇA DE CORT. Fotografia del grup davant la façana i el banc de l’Ajuntament.
Text:
a. Cercau la descripció que fa l’Arxiduc Lluís Salvador de la façana de l’Ajuntament.
Transcriviu-la.
b. Cada dia 31 de desembre es recita en aquest lloc “La Colcada”, el poema de Pere
d’Alcàntara Penya. Explicau per què es fa això. Què s’hi commemora? Com es fa el
recitat?
c. Explicau en què consisteix aquest poema.
d. Transcriviu alguns dels versos de “La Colcada” que fan referència a com era aquesta
commemoració.
7. Per acabar, citau els versos de “La Colcada” que transmeten un missatge d’esperança
col·lectiva. L’OLIVERA DE CORT. Fotografia del grup.
Text:
- Triau una estrofa del poema “L’olivera mallorquina”, de Josep Lluís Pons i Gallarza, i
transcriviu-la.
GRUP 6
8. AL CARRER DE MOREI. Fotografia del grup davant algun pati d’un casal senyorial.
Text:
a. Transcripció del poema “Ciutat de Mallorca, vells carrers de l’Almudaina”, de Miquel
Ferrà (A mig camí).
b. Transcripció dels quinze primers versos de “Les cases senyorials”, de Miquel dels
Sants Oliver.
c. Fragment d’alguna de les novel·les de Llorenç Villalonga (Bearn, Mort de dama, etc.)
en què es faci la descripció del barri antic de Ciutat.
9. CAN FORMIGUERA (C/ de la Portella, 11 – C/ de Can Formiguera). Fotografia davant
aquest casal, que va pertànyer al famós Comte Mal, Ramon Burgues de Safortesa i Fuster.
Text:
a. Resumiu la llegenda del Comte Mal (o Comte Arnau)
b. Citau alguns versos del “Romanç del Comte Mal” (anònim) que considereu
significatius. El trobareu al Cançoner popular de Mallorca de Rafel Ginard.
c. Explicau en què consisteix el tipus de composició anomenat “romanç”.
d. Cercau el poema “De pressa!”, de Ramon Picó i Campamar, i citau els versos on
apareix la imatge típica del Comte Mal galopant.

GRUP 7
10.ESGLÉSIA I CONVENT DE SANTA CLARA. Fotografia del grup.
Text:
- Transcriviu una estrofa del poema “El Comte Mal. Poema en dotze cants”, de Guillem
Colom i Ferrà, que descrigui qualque part del convent o qualque detall de la seva història.
11. CARRER DE SANT ALONSO. Fotografia del grup davant la casa del poeta Joan Alcover.
Text:
a. Què diu la inscripció de la làpida commemorativa?
b. Per què està escrita en castellà?
c. Transcriviu un fragment del poema “Elegia a Joan Alcover” de Jaume Vidal i Alcover.
d. De què tracta el tipus de composició anomenat elegia.
e. Explicau per què el poema de Vidal i Alcover és una elegia dedicada a Joan Alcover.
Quina relació de parentiu hi hagué entre els dos poetes?
GRUP 8
12.PRINCIPI DEL PASSEIG MARÍTIM, DESVIACIÓ CAP AL PORTITXOL. Fotografia
davant l’estàtua d’una figura femenina que mira cap a la badia de Palma.
Text:
a. Transcripció del text que acompanya l’escultura.
b. Quin personatge representa aquesta escultura?
c. Cercau el poema “La deixa del geni grec”, de Miquel Costa i Llobera. Resumiu amb
claredat la història de la protagonista
d. Citau els versos del poema que descriuen la dona.
13. SES VOLTES (davant La Seu). Fotografia del grup.
Text:
a. Explicau quina obra de teatre representen, tradicionalment, personatges populars de la
nostra societat cada any el dia de Reis en aquest indret.
b. Qui és l’autor del text que es representa aquí cada any?
c. Quin personatge triaríeu cadascun de vosaltres si qualque dia fos convidat a fer
aquesta representació? Per què?

GRUP 9
14.ESCALINATA QUE BAIXA DE LA SEU A LA MURADA. Fotografia del grup.
Text:
- Cada any es representa per Setmana Santa en aquest indret un Via Crucis. Qui n’és l’autor?
Resumiu-ne breument el contingut i les característiques. Esmentau-ne “les estacions”.
15. Fotografiau-vos en un lloc que il·lustri la següent glosa popular:
“No hi ha vila com Ciutat
ni barca com es Correu
ni capellà com el Bisbe
ni parròquia com la Seu”
16. LA SEU. Fotografia del grup a l’interior del temple.
Text:
- Cercau, en el poema de Joan Pons i Marquès titulat “Rimes ciutadanes”, el fragment dedicat a les
campanes de la Seu i transcriviu-lo.
17. LA SEU I EL CANT DE LA SIBIL·LA. Fotografia del grup a l’interior del temple.
Text:
a. Què és la Sibil·la? A quin lloc concret de la Seu es canta? Quan?
b. Quan fou introduïda la Sibil·la a Mallorca?
En quins altres indrets dels Països Catalans es conserva el costum de cantar-la?
GRUP 10
18.AL VOLTANT DE LA SEU. Làpida dedicada a mossèn Antoni Maria Alcover. Fotografia
del grup davant la làpida.
Text:
a. Transcriviu el text inscrit a la làpida.
b. Explicau la relació d’aquest personatge amb les rondalles mallorquines.
c. Resumiu la tasca lingüística que dugué a terme.
19. CASA DE DAVANT EL PALAU EPISCOPAL (C/ del Mirador). Fotografia del grup davant
la petita escultura del Drac de na Còca.
Text:
a. Cercau informació sobre la llegenda d’aquest drac i resumiu-la
b. Transcriviu l’estrofa del poema “La Colcada” de Pere d’Alcàntara Penya que parla del
Drac de na Còca.
20. ESCALINATA QUE DAVALLA DE LA SEU. Fotografia del grup davant l’escultura
anomenada Maternitat. (Es troba al final de l’escalinata, a la dreta, en un redós tranquil de la
Murada).
Text:
a. Cercau el poema de Joan Alcover titulat de la mateixa manera que aquesta escultura i
transcriviu-lo.
b. Feis una altra fotografia inspirada en el contingut d’aquest poema.

GRUP 11
21.HORT DEL REI, DAVALL L’ALMUDAINA. Fotografia del grup davant el Monument al
foner.
Text:
a. Cercau i transcriviu els dos tercets del poema de Miquel dels Sants Oliver que
descriuen els foners, aquestes figures emblemàtiques de la nostra història.
b. Cercau dins l’Hort del Rei l’escultura dedicada al poeta grec Kavafis. Fotografiau-vos-
hi.
c. Transcriviu un poema de Kavafis.
d. A la sortida de l’Hort del Rei hi trobam el popular “Ou d’en Miró”. Fotografia del
grup davant aquesta escultura i transcripció del poema “És clar”, que el poeta Miquel
Àngel Riera dedicà a Joan Miró a l’obra El vol de l’alosa.
22. INICI DE L’AVINGUDA D’ANTONI MAURA. Fotografia del grup davant l’estàtua
dedicada a Ramon Llull.
Text:
a. Qui és l’autor d’aquesta escultura?
b. En quantes i en quines llengües estan escrites les inscripcions? Relacionau aquest fet
amb l’obra de Ramon Llull i amb els objectius d’aquest autor a l’hora de fer servir
cadascuna de les llengües en què va escriure.
c. Transcriviu la inscripció en català de l’escultura.
d. Traslladau aquest text al català modern. Què significa?

GRUP 12
23.Fotografia del CASTELL DE BELLVER.
Text:
a. Transcripció de les dues primeres estrofes del poema “Lo fogó dels jueus”, de J.L. Pons i Gallarza.
b. A què es refereixen aquestes dues estrofes?
c. Explicau la relació existent entre el castell i aquests versos. Quina institució tenia com a objectiu dur
a terme aquestes persecucions? Quina plaça de la nostra ciutat va néixer com a conseqüència de
l’enderrocament de la seu d’aquest tribunal repressor? Quan?
24. CARRER DE SANT LLORENÇ, núm. 20. Fotografia del grup davant la làpida que
commemora el naixement en aquesta casa d’un poeta mallorquí.
Text:
a. Transcriviu la inscripció de la làpida.
b. Cercau i transcriviu el sonet d’aquest poeta en què apareixen les imatges següents: La dona dorm amb
placidesa. L’autor, primer, s’identifica amb el vent que passa per la finestra i du les flaires de les flors;
després,ho fa amb una abella que fica l’agulló al pit de la dona i la desperta, la qual cosa provoca la unió
física dels amants. L’amor personificat fa de testimoni de l’escena mentre s’adorm amb els ulls clucs i
somrient embadalidament.
c. Quina dada biogràfica d’aquest autor ressalta si ens fixam en les dades que marquen el principi i la fi
de la seva vida?
d. Situau en un plànol de Ciutat els topònims i els elements arquitectònics que s’esmenten al poema
Auca de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
e. Citau el vers del poema Auca de Rosselló-Pòrcel que fa referència a sa mare i relacionau-lo amb
l’apartat següent.
f. Cercau un retrat, fotogràfic o pictòric, d’aquest poeta, i transcriviu el poema “Petita cançó de la teva
mort”, que li dedicà el seu amic, el poeta Salvador Espriu, al llibre Antologia poètica.
g. En relació a aquest poema, contestau les preguntes següents:
i. A qui va adreçat?
ii. Com evoluciona la cançó des del principi fins al final?
iii. Quin element personificat es converteix en portador de la notícia?

GRUP 13
25.PLAÇA DE LA REINA (al principi del Born). Hi trobareu un jardí, amb una font i un
monument al centre. Fotografia del grup davant el monument.
Text:
a. El monument és dedicat a l’autor de l’himne de Mallorca, “La Balanguera”. De quin
poeta es tracta? Situa’l geogràficament i cronològicament.
b. Quins sis versos del seu poema “La serra” (del llibre Cap al tard) podríem identificar
amb la petita escultura que trobam aquí? Citau-los.
c. Utilitzau el poema “La relíquia”, d’aquest autor, inclòs a l’obra Cap al tard, per
redactar un comentari sobre les qüestions següents:
i. Com és el jardí evocat al poema?
ii. Quins canvis experimenta aquest jardí amb el pas del temps? (Citau imatges
del poema que facin referència a cada època)
iii. Què diuen exactament els versos que parlen del pas del temps en el poema?
(Citau els versos que expressen el sofriment patit pel poeta al llarg del pas del
temps)
iv. Quina és la metàfora utilitzada per representar aquest patiment? Relacionau
aquesta imatge amb circumstàncies biogràfiques del poeta.
26.FOTOGRAFIA DEL MOLL O DE L’AEROPORT.
Text:
a. Cercau i resumiu el contingut del poema de Joan Alcover “El foraster a Mallorca” (a
l’obra
Cap al tard)
GRUP 14
27.GRAN HOTEL (Davant la plaça del Mercat). Fotografia del grup davant la inscripció
al·lusiva a un poema molt important.
Text:
a. Qui és l’autor d’aquest poema? A quin altre conegut poeta el va dedicar?
b. Qui va compondre la música amb què es canta aquest poema?
c. Contingut del poema al qual es fa referència a la làpida.
28.PLÀNOL DE CIUTAT. Localitzau-hi aquells carrers que duen noms d’escriptors o lingüistes
rellevants de la cultura catalana i escriviu-ne una breu biografia.

El treball consisteix a fer una Presentació amb Impress (LibreOffice) , PowerPoint (Microsoft) o Prezi
sobre un autor rellevant de la literatura catalana dels segles XIX i XX que inclogui els apartats i activitats
següents:
i Enganxar
5. PLAÇA D’ESPANYA: Fotografia dels components del grup amb l’estàtua del rei Jaume I.
Text:
a. Resum biogràfic d’aquest personatge emblemàtic de la nostra història.
b. Relació de Jaume I amb la identitat cultural i lingüística de les Illes Balears.
c. Títol i resum del contingut de l’obra històrica i literària de la qual fou autor.
d. Citau textualment el fragment d’aquesta obra on es descriu la primera impressió que va
causar la ciutat en el rei conqueridor. (Entre el cap.60-70)
e. A un altre fragment, enumera els municipis que ja existien aleshores a Mallorca. Quins i com
els anomena Jaume I? (Entre els cap.70-80)
f. Transcripció de les estrofes del poema de Joan Alcover titulat El foraster a Mallorca, que
trobareu a la seva obra Cap al tard, que resumeixen la història de la conquesta
cristianocatalana de la nostra illa.
BIBLIOGRAFIA:
Google Maps o Guia de carrers de Palma.
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Gran Enciclopèdia Catalana.
Els poetes romànticsde Mallorca. Biblioteca Bàsica de Mallorca. Editorial Moll.
Els poetes de l’Escola Mallorquina (I i II). Biblioteca Bàsica de Mallorca. Ed. Moll.
Miquel dels Sants Oliver: Poesies. Biblioteca Bàsica de Mallorca. Editorial Moll
Les Millors Obres de la Literatura Catalana (MOLC). Edicions 62.

La història de Mallorca cantada pels poetes. Pròleg de J.M.Llompart. Ed. Moll.
Gaspar Valero i Martí: Palma, ciutat de poesia. Col·lecció “Palma, ciutat educativa”, núm. 41.
Ajuntament de Palma
Gaspar Valero i Martí: Palma, ciutat de llegenda.Editorial Olañeta.
Salvador Espriu: Antologia poètica. MOLC. Edicions 62.
Miquel Àngel Riera: Tots els poemes. Sa Nostra.
J.L. Pons i Gallarza: Poesies. Editorial Moll.
M.A. Salvà: Lluneta de pagès. Editorial Moll.
Ll. Moyà Gilabert: Via crucis. Edicions Capaltard. 2000
BIBLIOTEQUES
BIBLIOTECA PÚBLICA DE MALLORCA. Plaça Porta Santa Catalina, 24. Horari: De dilluns a divendres
de les 9 a les 20,00.Dissabte de les 10 a les 14 h.
BIBLIOTECA MUNICIPAL. Ajuntament de Palma. Plaça de Cort, 1 . Tel. 971225962
Horari: De dilluns a divendres de les 8,30 a les 20,30.Dissabte de les 9 a les 13 h.
Biblioteca de LA MISERICÒRDIA. La Rambla dels ducs de Palma.
Biblioteca de l’IES JUNÍPER SERRA SA INDIOTERIA. Gremi Tintorers, 2 Horari: Dilluns i divendres de les 9
a les 15 h. Dimarts, dimecres i dijous de les 15 a les 21 h. Tel. 971 20 75 05
SON CLADERA. Cala Mitjana, 41. 07009 Tel. 971470839 Horari: Dilluns i divendres de les 9 a les 15 h.
Dimarts, dimecres i dijous de les 15 a les 21 h. Dissabte de les 9.45 a les 13 h.

BIBLIOGRAFIA:
a. Guia de carrers de Palma.
b. Gran Enciclopèdia de Mallorca
c. Gran Enciclopèdia Catalana.
d. Els poetes romànticsde Mallorca. Biblioteca Bàsica de Mallorca. Editorial Moll.
e. Els poetes de l’Escola Mallorquina (I i II). Biblioteca Bàsica de Mallorca. Ed. Moll.
f. Miquel dels Sants Oliver: Poesies. Biblioteca Bàsica de Mallorca. Editorial Moll
g. Les Millors Obres de la Literatura Catalana. Edicions 62.
h. La història de Mallorca cantada pels poetes. Pròleg de J.M.Llompart. Ed. Moll.
i. Gaspar Valero i Martí: Palma, ciutat de poesia. Col·lecció “Palma, ciutat educativa”, núm. 41.
Ajuntament de Palma
j. Gaspar Valero i Martí: Palma, ciutat de llegenda.Editorial Olañeta.
k. Salvador Espriu: Antologia poètica. MOLC. Edicions 62.
l. Miquel Àngel Riera: Tots els poemes. Sa Nostra.
m. J.L. Pons i Gallarza: Poesies. Editorial Moll.
n. M.A. Salvà: Lluneta de pagès. Editorial Moll.
o. Ll. Moyà Gilabert: Via crucis. Edicions Capaltard. 2000
BIBLIOTEQUES
p. BIBLIOTECA PÚBLICA DE MALLORCA. Plaça Porta Santa Catalina, 24. Horari: De dilluns a
divendres de les 9 a les 20,00.Dissabte de les 10 a les 14 h.
q. BIBLIOTECA MUNICIPAL. Ajuntament de Palma. Plaça de Cort, 1 . Tel. 971225962
Horari: De dilluns a divendres de les 8,30 a les 20,30.Dissabte de les 9 a les 13 h.
r. Biblioteca de LA MISERICÒRDIA. La Rambla dels ducs de Palma.
s. Biblioteca de l’IES JUNÍPER SERRA SA INDIOTERIA. Gremi Tintorers, 2 Horari: Dilluns i divendres
de les 9 a les 15 h. Dimarts, dimecres i dijous de les 15 a les 21 h. Tel. 971 20 75 05
t. SON CLADERA. Cala Mitjana, 41. 07009 Tel. 971470839 Horari: Dilluns i divendres de les 9 a les 15
h. Dimarts, dimecres i dijous de les 15 a les 21 h. Dissabte de les 9.45 a les 13 h.
FALTA:
Rosselló-Pòrcel: Castell de Bellver
Casa Llorenç Villalonga-Pça. Ll.Vill.
Pça. Mercat- Antoni Maura-Gabriel Maura- Mort del marquès de Collera
Arxiduc Lluís Salvador-Escena al Parlament mort de dama
Pça Sant Francesc-Costa i Llobera: La calúmnia venjada
M.A.Salvà: Als vitralls de la Seu, obra genial de Gaudí
Gabriel Alomar: A la ciutat futura

Treball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX

Treball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Mehr von joanpol

Mehr von joanpol (20)

Treball LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX