1. HISTÒRIA
DE LA
LITERATURA
CATALANA

4. El naixement del català
• La fragmentació de l’imperi romà va donar
lloc a les diferents llengües romàniques.
• Aquest pas fou lent i gradual.
• Se sap que a partir del segle IX aquestes
llengües ja eren considerades pels seus
parlants com a diferents del llatí vulgar.
• A principi del segle IX (Concili de Tours -
813) es decreta que la predicació es fes en
llengües vulgars.
• Comencem a trobar textos sense voluntat
literària on es veu aquesta realitat lingüística
diferenciada.
• Les primeres obres literàries en llengües
romàniques o neollatines sorgeixen al segle
XII.

5. 1. Orígens de la llengua catalana
Llatí vulgar
degradat
Llengües
romàniques
català

6. SEGLES XIII-XIV
Primers textos
Poesia: els trobadors
Ramon Llull, creador del català literari
Prosa historiogràfica: les Quatre Cròniques
Prosa moralitzant

7. Primers textos conservats en català
Fragment del Forum Iudicum
(llibre de lleis visigot).
són dels segles XII i XIII
Les Homilies d'Organyà.
Inclou vuit sermons que contenen part de
l'Evangeli.

8. 3. La prosa
medieval
S. XIII-XIV-XV
Temes
Prosa religiosa
i moral
Ramon Llull
Francesc Eiximenis
Sant Vicenç Ferrer
Van promoure la
doctrina i la moral
cristianes
La narrativa
històrica
Les cròniques de
Jaume I, Bernat
Desclot , Ramon
Muntaner i Pere III el
Cerimoniós
Defensar la política
dels reis catalans
La prosa moral
i filosòfica
Bernat Metge
Va reflexionar sobre
debats clàssics de la
cultura medieval
La immortalitat de
l’ànima, el bé i el
mal, l‘amor, la
dona…
La novel·la
cavalleresca
Curial e Güelfa i
Tirant lo Blanch
Superen la tradició
fantàstica i van
aportar
versemblança

9. 4. La poesia
medieval
Segles XII-
XIII
Trobadors
catalans que
escriuen en
occità
.Guillem de
Berguedà
.Guillem de
Cabestany
Segles XIV-
princ. XV
Poetes catalans:
barreja d’occità i
català
.Gilabert de
Pròixita
.Andreu Febrer
.Jordi de Sant
Jordi
Segle XV
Poeta que escriu
en català
.Ausiàs March

10. La literatura trobadoresca
• Sorgeix a les corts occitanes al segleXII.
• Gaudí de gran prestigi i s'estengué per tota la
Romània.
• Els primers poetes catalans adoptaren la
llengua i tradició trobadoresques.
• Tenien gran prestigi : classe social
independent.
• Els poemes eren composats per ser cantats
• Es seguien les normes de l’amor cortès.
Trobadors: compositors Joglars: intèrprets.

11. L’amor cortès
• Educació refinament i espiritualitat.
• Sempre presentaven la mateixa situació: una
dama poderosa i casada i un enamorat lleial
i sotmès a ella seguint els costums de la cort:
lleialtat, generositat, educació i refinament.
• La dama (midons) era objecte del vassallatge
del trobador (hom) i que al ser casada, havia
de mantenir en secret la relació i per això els
trobadors es referien a elles amb el senhal i
no amb el seu nom real.
• Els espies (lauzengiers) podien alertar el
marit (gilós) dels afers entre dama i trobador.

12. Els gèneres poètics
• La cançó: gènere per excel·lència i vehicle de la poesia
amorosa. Tenia melodia pròpia i de cinc a set cobles
amb una tornada on apareixia el senyal amorós.
• El sirventès: vehicle de l'atac, de la ira amb discurs
moralitzador. Aprofitaven una melodia existent.
• L'alba: poema amorós que expressava l'enuig dels
amants quan s'havien de separar (intervenien la guaita,
el gilós i els lauzengiers).
• La pastorel·la: trobada dels enamorats i diàleg entre
una pastora i un cavaller.
• Tençó i tornejament: debats entre trobadors sobre
temes literaris.

13. Els trobadors
• Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des
d'alguns dels personatges més importants de la seva època.
• Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) fou un trobador i joglar que es recorda sobretot per la seva obra
Razos de trobar, el primer tractat de poètica que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla
que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos.
• Guillem de Cabestany (?-1212...) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es
coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser
al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc.,
• Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (...1259-1290?) és un trobador vinculat a la casa reial
(Jaume I, Pere el Gran).
• Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. El seu enemic
predilecte era Ponç de Mataplana que també era trobador. El primer poema de Guillem de Berguedà ofèn al
seu veí. Va escriure un plany per la mort de Ponç de Mataplana. Tenia una gran capacitat creativa.

14. Ramon LLULL
Biografia: vida cortesana
etapa de formació
Difusió de la seva obra

15. Ramon LLULL: vida cortesana
• 1229: ocupació i conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I.
• 1232: Ramon Llull neix a la ciutat de Mallorca, fills d'una
família benestant barcelonina. Formaven part de l'elit del
moment.
• 1257: té 25 anys i es casa amb Blanca Picany. Té dos
fills i comença la seva etapa cortesana. Rep un càrrec
palatí: senescal (majordom) de l'infant Jaume (futur
Jaume II). Conrea la poesia trobadoresca. Això ho
sabem a través de Vida Coetània.
• Entre els 25 i els 32 anys manté nombrosos amors
il·lícits.

16. Ramon LLULL: etapa de formació
• 1263: Conversió de Llull a la vida religiosa. Ven totes les seves
possessions i trenca els vincles familiars (les cinc aparicions de Crist
crucificat). Aparegué la llegenda de Santa Eulàlia.
• Es proposa tres objectius:
• 1. Tasca missional (convertir els infidels).
• 2. Escriure llibres per lluitar contra els errors dels infidels.
• 3. Sol·licitar al papa i als reis cristians crear escoles per formar missioners .
• Aprèn àrab amb un esclau cultivat i estudia llatí. Fa vida contemplativa
al puig de Randa. Comença a concebre la seva Art. L’Infant Jaume li
proporciona els mitjans necessaris per fundar una escola monacal per
formar missioners. 1276 es funda el monestir de Miramar, on s'estudia
àrab i l'Art lul·liana.
• Es dedica a fer vida contemplativa: Llibre de Amic e Amat i Llibre de
l'orde de cavalleria.

17. Ramon LLULL: difusió de la seva obra
• 1283 : Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill.
• 1288 : Primer viatge a París (centre intel·lectual d'Europa) per defensar
la seva Art a la universitat. Fracassa estrepitosament davant
l'aristotelisme i l'escolàstica. Fèlix o llibre de les meravelles.
• 1293 : Primer viatge al nord d'Àfrica per predicar als infidels.
• 1294−1306: Diversos viatges per tot Europa. Escriu més llibres: Arbre
de Ciència, Arbre de filosofia d'amor,
• 1306: Segon viatge al nord d'Àfrica, on és empresonat sis mesos,
condemnat a mort i, finalment, expulsat del país.
• 1309: La seva Art és acceptada en cercles universitaris a la facultat
d'arts liberals, però no tant a la de Teologia. Dicta Vida coetània.
• 1316: Té 84 anys. Arriba moribund a Mallorca, o potser mor al vaixell
de tornada. La llegenda diu que els musulmans el lapidaren a Bugia
(no és gaire creïble). Les seves despulles són dipositades a Sant
Francesc.

18. Ramon LLULL: obra d’interès literari
• Llibre d’Evast e Blanquerna: Primera novel·la escrita en
llengua neollatina. Protagonista: Blanquerma viu en els
diferents estats de la vida religiosa: ermità, abat, cardenal i
papa.
• Llibre de les bèsties: narració amb finalitat didàctica i moral
sobre els comportaments humans representats pels animals.
És la setena part del Llibre de meravelles o Fèlix.
Protagonista: Fèlix recorre el món i observa la vida que duen
els ermitans i els filòsofs.
• Llibre d'amic e amat: obra breu que conté una metàfora per
a ser lligada cada dia de l’any. Personatges: l’amic (home)
l’amat (Déu) i l’amor. És la màxima expressió de la mística
lul·liana.
• Vida coetània: biografia de Llull.

19. La prosa historiogràfica: les 4 grans cròniques
• Escrites entre el S. XIII i el XIV.
Entre la primera i la darrera hi van
200 anys.
• Finalitats generals de les
cròniques:
 Justificar determinats fets o actituds del
rei.
 Explicar al poble accions polítiques del
rei. Per això s'escriuen en llengua vulgar.
 Deixar constància per escrit d'uns fets
que per la mentalitat medieval tenen un
valor didàctic. El rei era tot un model a
seguir pels seus súbdits.
 Escrites amb un to heroic. Intenció
d'exaltar el rei. Intenció patriòtica, de
cohesionar el país.

20. La prosa historiogràfica: Jaume I
• La més llarga. Escrita en dues
etapes pel monarca.
• Narra de manera autobiogràfica la
vida i gestes més importants del rei
(conquestes de Mallorca i
València, fets militars detalls de la
seva vida quotidiana).
• Aconsegueix un to verídic gràcies
a un llenguatge popular (refranys,
dites…) i de la llengua pròpia dels
personatges i forasters (castellà,
aragonès, francès, àrab.)

21. La prosa historiogràfica: Bernat Desclot
• Redacta pel tresorer Bernat
Escrivà
• Protagonista Pere II el Gran
• Narra el regant del protagonista.
Tracta 2 temes: Conquesta de
Sicília i invasió de Catalunya pels
francesos.

22. La prosa historiogràfica: Ramon Muntaner
• La millor i més emocionant de les
4 cròniques
• Abasta des de l’engendrament de
Jaume I fins la coronació d`Alfons
el Benigne.
• El protagonista és Muntaner.
• Posa èmfasi en les empreses
militats dels reis catalans.
(patriotisme)
• Estil caracteritzat per l’ús de
procediment joglarescos i un
llenguatge viu i col·loquial.

23. La prosa historiogràfica: Pere III
• Escrita com a justificació del seu
regnat.
• Narra la reincorporació del regne
de Mallorca a la corona i la guerra
contra els nobles rebels a valència
i Aragó.

24. La prosa religiosa i moralitzant
• El Cisma d’Occident (1378-1417) marcà la fi de l’Edat Mitjana. Crisi
espiritual. hi va haver l’existència de dos o tres papes simultanis (Roma,
Avinyó i Pisa). Divisió entre nacions, ordres religiosos i fidels.
• Compromís de Casp: 1412. mort de Martí l’Humà sense successió. El
successor seria Ferran d’Antequera, primer rei de la Corona d’Aragó que
pertanyia a una dinastia estrangera: els Trastàmara.
Francesc EIXIMENIS
Autor d’una enciclopèdia del
cristianisme Lo Crestià, que havia
de comprendre 13 llibres
Vicent FERRER
autor de nombrosos sermons.
Voluntat reformadora de costums
Anselm TURMEDA
exemple de la crisi ideològica per la
seva conversió a l’islamisme.
Obra:La disputa de l’ase.

25. AUSIÀS MARCH ( 1397 -
1 4 5 9 )
“Així com cell que es veu prop de la mort”

26. Es desmarcà de la cultura de tradició feudal i
s’allunyà de l’herència trobadoresca com
expliciten aquests versos:
Tomba d’Ausiàs March a la catedral de València
Ausiàs March , pare de la poesia en català.
Nascut, segurament, a Gandia.
“Lleixant a part l’estil dels trobadors
qui, per escalf, traspassen veritat”

27. OBRA:
128 poemes, d'extensió variable, més de 10.000 versos.
Se sol classificar per cicles temàtics.
CANTS D’AMOR:
Subdividits en cinc senyals
(l’únic que conserva dels trobadors)
corresponents a cinc etapes
en la vida de l'autor:
• Plena de seny
• Llir entre cards
• Amor, amor
• Mon darrer bé
• Oh foll amor!

28. Modernitat de l’obra de March:
• Utilitza per primera vegada el català en els seus poemes.
• Se separa de la poètica trobadoresca (temàticament, no tant la forma.
Fa servir cinc senyals, cosa insòlita en la poesia dels trobadors, que
sols n'empraven un.
• Nou tractament de la dona, ni idealitzada com els trobadors ni amb
sublimació espiritual com poetes italians de l’stil novo.
La dona és un ésser humà amb qualitats i defectes o vicis. Les
descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
• La seva obra és una constant reflexió sobre la condició humana:
l’amor, la mort, la preocupació filosòfica i religiosa.
• La seva poesia és sincera, escrita des d'un jo concret, i des de les
experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.

29. NOVEL·LA CAVALLERESCA
CURIAL E GÜELFA, Anònim
TIRANT LO BLANC, Joanot Martorell

30. Curial e Güelfa
Es localitza geogràficament a Itàlia, França, nord
d’Àfrica… i i cronològicament al s. XIII.
Narra la història de l’ascens social d’un jove de baixa
condició a través de la cavalleria i l’amor.
Curial, prototipus de la novel·la cavalleresca; protegit
per Güelfa, demostrarà ser el millor cavaller en
combats i torneigs.
Esdevé “model” de cavalleria: instruït en l’exercici de
les armes, educat en el domini de la poesia i en el
comportament refinat a la cort. Rep una instrucció
pròxima a la del cavaller renaixentista. És un heroi
“modern”.
Escrita entre 1435 i 1462, dividida en tres llibres. El manuscrit, trobat el
s.XIX, no tenia ni títol ni autor.

31. Literatura Medieval :
Literatura Medieval www.lluisrius.cat
Index del tema :
Index del tema www.lluisrius.cat
El naixement del català :
El naixement del català La fragmentació de l’imperi romà va donar
llengües romàniques. Aquest pas fou lent i gradual. Se sap que a
aquestes llengües ja eren considerades pels seus parlants com a
vulgar. A principi del segle IX (Concili de Tours -813) es decreta qu
fes en llengües vulgars. Comencem a trobar textos sense voluntat
aquesta realitat lingüística diferenciada. Les primeres obres literà
romàniques o neollatines sorgeixen al segle XII. www.llui
Primers textos conservats en català :
Primers textos conservats en català www.lluisrius.cat Fragment d
(llibre de lleis visigot). són dels segles XII i XIII Les Homilies d'Org
sermons que contenen part de l'Evangeli.