1. LA NIT DE LA PURÍSSIMA
de Joan Maragall

2. INTRODUCCIÓ
-1897
-Visions & Cants
-Intermezzo

3. POEMA I ANÀLISI

4. LA NIT DE LA PURÍSSIMA
Quin cel més blau aquesta nit! 8
Sembla que es vegi l’infinit! 8
L’infinit sense vels 6
més enllà de la lluna i els estels.. 10
La lluna i els estels brillen tan clar 10
en el blau infinit de la nit santa 10
que l’ànima s’encanta 6
enllà… 2
Aquesta nit és bé una nit divina 10
La Puríssima, del cel 7
va baixant per ‘queix blau que ella il·lumina 10
deixant més resplandors en cada estel. 10
Per la nit de desembre ella davalla 10
i l’aire s’atempera, i el món calla: 10
davalla silenciosa… 6
ai! quina nit més clara i més formosa. 10

5. VOCABULARI
Vel: Peça de roba que s’utilitza per tapar-se els cabells part del cap.
Davallar: Baixar d’algun lloc.
Temperar: Moderar alguna cosa.
Formosa: De forma bella, atractiva.

6. FIGURES RETÒRIQUES
Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l’infinit!
L’infinit sense vels
més enllà de la lluna i els estels..
La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa
que l’ànima s’encanta
enllà…
Epítet: Pretén exaltar el color del cel, ho farà durant tot el poema.
Personificació
Encavalcament: Utilitzat per emfatitzar el lloc de l’ànima.

7. FIGURES RETÒRIQUES
Aquesta nit és bé una nit divina
La Puríssima, del cel
va baixant per ‘queix blau que ella il·lumina
deixant més resplandors en cada estel.
Per la nit de desembre ella davalla
i l’aire s’atempera, i el món calla:
davalla silenciosa…
ai! quina nit més clara i més formosa.
Personificació
Encavalcament
Polisíndeton

8. INTERPRETACIÓ
El tema és la majestuositat de l’univers i de la Mare de Déu en la nit de la Puríssima, el
dia 8 de desembre. D’altra banda, com a tema també podem establir la connexió cel i
terra típica de Maragall.
Primera estrofa: Descriu el cel i la seva puresa en aquella nit.
Segona estrofa: En la segona hi apareixen els astres summament brillants per donar-li
més perfecció al cel.
Tercera estrofa: Aquí la Mare de Déu baixa des del cel i il·lumina la nit amb la seva llum.
Quarta estrofa: El món calla per la baixada de la divinitat, tot és bell i diví gràcies a ella.

9. RELACIÓ AMB L’AUTOR
-Connexió cel-terra, ànima-cos, humà-
divinitat.
-Divinitat que se sent a través dels
sentits.
Joan Maragall ( 39959.jpg)

10. WEBGRAFIA
https://elblogdeperecodina.wordpress.com/2018/12/08/la-nit-de-la-purissima-joan-maragall/
https://www.slideshare.net/joanmolar/purissima-anima-flors
https://www.softcatala.org/corrector/

11. GRÀCIES !