2. Esquema general
En pintura, el segle XIX es va caracteritzar perquè, en cada
una de les seves dues meitats, es va donar la presència de
dos estils:
Primera meitat
Neoclassicisme
Romanticisme
Segona meitat
Realisme
Impressionisme, Neoimpressionisme o Puntillisme i
Postimpressionisme
3. Postimpressinisme. Definició
• Estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX i caracteritzat per
una major preocupació per la forma, enfront del predomini de la sensació
visual que havia caracteritzat a l’impressionisme precedent. En aquest
moviment s’inclouen Cézanne, Van Gogh, Toulouse-Lautrec i Gauguin.
Cubreix el període entre la darrera exposició impressionista de 1886 i el
naixement del cubisme, en la primera dècada del segle XX.
• El mot fou encunyat a posteriori, per Roger Fry, arran d’una exposició de
pintures (1910) de Cézanne, Gauguin i Van Gogh (“Manet i els
postimpressionistes”). Aquests pintors, vinculats al moviment impressionista,
desenvolupen una individualitat artística que els allunyà dels principis del primer
impressionisme.
Van Gogh
Cézanne
4. Postimpressionisme
Característiques I
• El nom Postimpressionisme engloban múltiples tendèncias i estils. És un
gresol (crisol) de diferents tècniques que responen a les inquietuts dels
diferents artistes. No n’hi ha un estil unificat, sinó que l’obra és el reflex de la
individualitat dels plantejaments de cada artista.
• Tenen influència del món oriental. En 1868 Japó s’obri a Occident, i les mostres
dels ukiyo-e-hanga ofereixen una alternativa, una nova forma de realitat.
Seran els pintors dels 80 els que descobriren amb aquestes obres la possibilitat
de renovar l’art.
• Revisió d’alguns postulats de l’impressionisme.
• Recuperació de la importància del dibuix i el traç a diferència de
l’Impressionisme. El dibuix li dóna qualitat a la matèria, a la forma i al volum.
• Miren de captar no només la llum, sinó també l’expressivitat de coses i
persones...
• El color s’aplica en grans superfícies planes, sense matització i sense perdre
intensitat en la llunyania. Igual que els impressionistes, els postimpressionistes
basen la seva obra en l’ús del color, però rebutgen la representació fidel de la
natura, per la qual cosa presenten una visió del món més subjectiva. També
reaccionen contra la representació de la fugacitat que pregonen els
impressionistes.
5. Postimpressionisme
Característiques II
• Es capta el gest detingut i fixat, que coincideix amb la idea d’instantània.
• Cobra importància el deixar sense cobrir.
• Nova organització d’espai: s’usa la diagonal i la línia de l’horitzó es col·loca
bastant alta, així, les figures es van escalonant.
• S’empren diferents punts de vista, així, les composicions poden resultar
asimètriques. Ús dels enquadraments originales.
• Preferència pels formats allargats.
• Gust pels detalls.
• Es transmet una visió edonista de la vida, la que reclamaven ja impressionistes.
•
• Els agraden les situacions insòlites.
• S’utilitzen els perfils o contorns (siluetes).
• En definitiva, prescindeixen de tot convencionalisme anterior. Són novetats que
influiren en artistes com Gauguin, Lautrec, Van Gogh i, fins i tot, en Matisse.
6. Mestres o màxims representants del
Postimpressionisme
• Toulouse-Lautrec
• Van Gogh
• Gauguin
• Cézanne
7. Mestres o màxims representants del
Postimpressionisme
• Toulouse-Lautrec
• Van Gogh
• Gauguin
• Cézanne
