1. Gabriel Ferrater
Cambra
de la tardor
Joan Carles González
1 Batx.
2. Índex
• Biografia de l’autor:
– Vida
• Obres més importants
• Anàlisi del poema:
– Contingut
– Recursos expressius
• Conclusió
• Webgrafia
3. L’Autor
• Gabriel Ferrater (1922).
• Família de bona economia.
• Als 14 anys marxa cap a França.
• Mor el seu pare.
• 1963
• 1972
• Poeta modern de la literatura catalana de
postguerra.
4. Obres
• Da nueces pueris (1960)
• Menja’t una cama (1962)
• Teoria dels cossos (1966)
• Les dones i els dies (1968)
5. Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada, com
Que lentes
un esglai que es reté de caure a terra,
les fulles roges de les veus, que incertes
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren quan vénen a colgar-nos. Adormides,
trenta-set horitzons rectes i prims, les fulles dels meus besos van colgant
però el cor els oblida. Sense enyor els recers del teu cos, i mentre oblides
se'ns va morint la llum, que era color les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
de mel, i ara és color d'olor de poma.
el cos recorda: encara
Que lent el món, que lent el món, que lenta tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?
"Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany.“
6. Anàlisi del poema
• El tema principal del poema es el pas del
temps (Tempus Fugui).
• Ell narra una història d’amor, fugaç i
intensa d’una parella en una cambra on
van mantenir una relació, que mai es
tornarà a repetir.
7. Estructura Externa
• Ruptura topogràfica
• Versos decasíl·labs, amb algunes
excepcions.
• La composició és de versos blancs i no
formen cap estrofa
• No hi ha rima
8. 1ª Part La persiana, no del tot tancada,com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
•Descripció de la cambra en la trenta-set horitzons rectes i prims,
qual es troben per últim cop. però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
•Això li fa recordar la seva història de mel, i ara és color d'olor de poma.
d’amor. Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena de les hores que se'n van
•Es centra amb la persiana mig de pressa. Digues, te'n recordaràs
tancada. d'aquesta cambra?
•Comparació •Sinestèsia
•Metonímia •Metàfora
9. 2ª Part "Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?
•Diàleg entre els amants,
"Paletes:
això crea una diferencia
entre el passat i el present. manca una casa a la mançana.
"Canten,
•Respon a Te’n recordaràs
d’aquesta cambra? i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany.“
•Recorda la cambra com a
un lloc especial.
Anàfora Paral·lelisme
10. 3ª Part Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
Relació que fa amb les veus i quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles de la tardor. les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
Fa que el temps exterior de les fulles altes de l'estiu, els dies
la cambra tingui a veure amb
els amants encara que avui oberts i sense besos, ben al fons
ja no hi son. el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Paral·lelisme entre els besos i la tardor
•Anàfora •Metàfora
11. Conclusió
Poema d’estil senzill, tot i que no ens diu directament
el que s’insinua:
La trobada d’aquests dos amants en la cambra.
D’aquí ve la tristesa que transmeten els versos
amb elements de la tardor.
