2. Ja sabeu on és es Castell de Santueri? Anant de
Felanitx a Cas Concos se’l pot contemplar bé, enfilat
dalt una muntanya que al capdamunt està envoltada
d’unes penyes enormes que li fan de murada...
3. Idò heu de creure i pensar i pensar i creure que fa 800
anys, els catalans comandats per Jaume I varen venir a
conquistar Mallorca, i varen moure guerra amb la gent
que vivia aquí.
4. I quan varen arribar al Castell, no hi havia cap
manera de poder fer sortir els habitants que hi
vivien, de tan fort i ben guardat que estava.
5. I com que passaven els
dies i les setmanes i no hi
havia cap manera de fer
que poguessin sortir
d’allà, el rei en Jaume i
els seus cavallers varen
pensar de fer qualque cosa
per enganar-los i poder-
los prendre el ditxós
castell.
6. Així és que un vespre varen fer un gran ball
damunt de s’era de sa possessió de Sa
Badalona, que està just davall del Castell,
pel costat de Felanitx.
7. I va passar que amb tanta música i tant de ball,
aviat els habitants del castell varen voler saber què
passava, i varen començar a guaitar de part darrera
de les gruixades parets del castell. Quan varen
veure tantes al·lotes garrides balla que balla, amb
aquelles girades i amb aquells bots i moviments
graciosos, no podien deixar de mirar-les.
8. I quan més
embadalits i
distrets estaven
contemplant-les, de
la part de darrera
els varen atacar els
cavallers catalans i
els seus soldats, i
no varen esser a
temps de poder-se
defensar.
9. Els pobres habitants
del castell, quan se
varen veure venir tots
aquells soldats que els
encalçaven, varen
partir a córrer cametes
me valguen, però aviat
varen veure que no els
quedava més remei,
per fugir, que tirar-se
dalt a baix del castell.
Però com que els feia
molta i molta por,
perquè veien que
s’esclatarien, no
gosaven fer-ho.
10. Amb això un d’ells no va tenir altra ocurrència que
posar el cap dins una alfàbia, com si fos un casc, i
se va tirar per avall.
11. Els altres que quedaven dalt, cridant li
demanaren:
- Que no t’has fet mal?
- No gens, va contestar un pastoret que
justament era abaix i va veure l’esclat que
12. Els que eren dalt, pensant que el seu company
s’havia salvat, varen fer lo mateix: tots amb el cap
dins una alfàbia varen anar botant del Castell de
Santueri per avall... i dels pobres no se’n va salvar
cap ni un, com podeu suposar!
13. I diuen que encara ara, si se passegen per
davall del Castell de Santueri, troben els
trossos d’alfàbia que varen quedar!