1. PRIMERA LECTURA DE LLENGUA
CATALANA
ELS TRES MODERNETS
Els tres germans de cal Sabater, en Cristian, l’Amine i l’Adrià, havien estat de sempre uns
galifardeus de mena. Durant l’estiu, anaven i venien de les festes majors dels pobles propers a
Soses sempre corrents perquè sempre eren perseguits pels veïns enfurits de la vila en qüestió.
Si us pregunteu per què els empaitava tothom i per què ells fugien, la raó era evident: es
dedicaven a sabotejar tots els actes que podien per tal que tot se n’anés en orris i la celebració
no es pogués dur a terme. Així, per exemple, avançaven en comitiva pel mig del correfocs i
mullaven amb aigua la pólvora, o tallaven els cables de subministrament elèctric dels autos de
xoc, o fins i tot sucaven la pista de ball amb una bona capa de cera per tal que les balladores i
els balladors rellisquessin durant el primer pas doble. Ells reien i escapaven cames ajudeu-me,
però certament s’havien endut més d’una bufetada a Aitona, a Seròs o a La Granja d’Escarp, i
havien acabat amb la roba esparracada i bruta.
Ara, però, els havia donat per la música. Eren, per dir-ho d’alguna manera, més modernets.
Estaven neguitosos, perquè duien a terme una mena de competició per tal de veure qui
muntava la discoteca més exitosa al poble. I ja feia setmanes que l’operació estava en marxa i ja
feia setmanes, també, que a Soses no podia dormir pas ningú...
A l’esplanada de les penyes, l’Amine, el germà més despreocupat, va alçar la seva minidisco
amb tres o quatre bales de palla, penjà uns bafles de qualsevol manera, i convocà la menudalla
del poble perquè hi fes cap. L’escàndol musical era absolutament esfereïdor, a la seva
discoteca. Tothom ballava desenfrenadament, sense aturador!
Una mica més amunt, a Plaça de l’Església, en Cristian, un xic més previsor, havia aixecat el
seu local amb palets de fusta cedits pels magatzem Espax i els havia unit tot utilitzant fems de
vaca. La pudor era insuportable, però una enorme patuleia d’adolescents s’aplegava cada cap
de setmana i hi iniciava una sèrie de balls desenfrenats. Estaven tots tocats del bolet, en aquella
discoteca!
2. Finalment l’Adrian, el germà més previngut, havia optat per muntar la seva discoteca de
luxe a l’interior de la sala del ball. Allà, protegits del vent i de la pluja, la jovenalla de Soses
gaudia d’allò més. Amb tot, l’escàndol era de pronòstic!
Les tres discoteques creaven una mena de triangle de disbauxa i rebombori, sorollada que
trencava el cap i rebentava les oïdes de la pobra senyora Duna, una velleta pansida de cent deu
anys que ja n’estava farta, de tanta gresca. Ella recordava sempre amb recança els temps en
què el ball era un punt de trobada i es podia parlar tranquil·lament amb els amics. Ara, això
s’havia convertit en una casa de bojos... Bé, en tres, perquè al poble hi havia tres discoteques!
Un bon dissabte, a les dues de la matinada, la vella Duna, farta de la situació, sortí de casa
amb el bastó i comença a repartir bastonades a tort i a dret a tothom qui trobava a la discoteca.
Començà per la de l’Amine. Les bales de palla no van durar ni un minut, sota el bastó de la
velleta, i tothom corregué a refugiar-se a la disco d’en Cristian. La vella, implacable, destrossà
també a cops de gaiato els palets de fusta del noi. Morts de por, els joves de la disco
corregueren cap a la sala del ball. Allà la vella Duna ho tingué més difícil. De fet, som a
divendres i la dona fa gairebé una setmana que pica i pica. Tot el jovent és a dintre, tancat amb
pany i clau. Tothom té por de rebre la primera garrotada...
------------------------------------------------------
