1. Tema 3
Del sistema als subsistemes, II
Morfologia i sintaxi del català

2. I
Morfologia

3. 1.

5. I
Sintaxi

6. Índex
1. Quadre Les categories gramaticals i els seus accidents
2. Exercicis d’anàlisi morfosintàctica i clau
3. Nocions sintàctiques
4. El verb com a nucli oracional. Tipus de Predicat
5. Predicat Nominal vs Predicat Verbal. Teoria de les òrbites
5. Estructures de predicat
6. La impersonalitat
6.1. Impersonalitat sintàctica. Classes
6.2. Impersonalitat Semàntica. Classes
7. Algunes variants oracionals: el CPO

7. 2. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat
* Separar en seqüències oracionals
* Descripció estructural i funcional
• Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates amb les
puntes doblegades. S’amunteguen sense ordre. Hi ha fotos de quan era
petita barrejades amb fotos ja de gran. En seixanta anys no ha tengut
mai ni un minut per agafar un àlbum i ordenar-les. I ara que per fi té
temps li fa mandra i tampoc no veu quin sentit tendria ordenar-les en
aquestes altures (…) Les fotos les mira, sempre, a la taula del menjador.
Col·loca la capsa a l'esquerra i en treu la tapa de cartró. Amb totes dues
mans agafa un grapat de fotos i les deixa davant seu. Moltes, ni les
contempla. D'una llambregada en recorda fins a l'últim detall; les ha
vistes tantes vegades! Ara en busca concretament una, on ella i el marit,
de bracet, miren a la càmera amb un somriure glaçat. No ha de buscar
gaire, perquè, tot i que l'amuntegament podria semblar caòtic als ulls
d'un estrany, el pas dels anys i l'anar mirant les fotos una vegada i una
altra han fet que sàpiga sempre en quin nucli dels diversos nuclis de
l'amuntegament és cada una.

8. 2. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 1
• Totes (det. indef. fem. pl.) les (det. art. def. fem. pl.)
fotos (subst. fem. pl.) de (prep .simple) la (det. art.
def. fem. sing.) seva (det. pos. 3a fem. sing) vida
(subst. fem. sing.) caben (3a pl. pres. ind.) en (prep.
simple) una (det. art. indef. fem. sing.) capsa (subst.
fem. sing.) de (prep .simple) sabates (subst. fem.
pl.) amb (prep. simple) les (det. art. def. fem. pl.)
puntes (subst. fem. pl.) doblegades (part. perf. fem.
pl.).

9. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 2
• S’ (pron. 3a refl.) amunteguen (verb: 3a pl. pres.
ind.) sense (prep. simple) ordre (subst. fem. sing.) .
Hi ha (verb: 3a sing. pres. ind.) fotos (subst. fem. pl.)
de (prep. simple) quan (conj. sub. temp.) era (verb:
3a sing. pret imperf. ind.) petita (adj. fem. sing.)
barrejades (part. perf. fem. pl.) amb (prep. simple)
fotos (*) ja (adv. temp.) [de (*) gran (adj. sing.)= loc.
adv. temp.)

10. 2. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 3
• En (prep. simple) seixanta (det. num. card.) anys (subst.
masc. pl.) no (adv. neg.) ha tengut (verb: 3a sing. pret. indef.
ind.) mai (adv. temps) ni (con. coord. cop. neg. |conj. sub.
valor concessiu: encara que fos) un (det. art. indef. masc.
sing.) minut (subst. masc. sing.) per (prep. simple) agafar
(verb: inf. simple) un (*) àlbum (subst. masc. sing.) i (con.
coord. cop.) ordenar (verb: inf. simple) –les (pron. pers. feble
3a pl. fem. acus.). I (*) [ara (adv. temp.) que (conj.)= loc.
conj. adv. temp.) per (*) fi (subst. fem. sing.) té (verb: 3a
sing. pres. ind.) temps (subst. masc. sing.) li (pron. 3a sing.
dat.) fa (verb: 3a sing. pres. ind.) mandra (subst. fem. sing.) i
(*) tampoc (adv. neg.) no (adv. neg.) veu (verb: 3a sing. pres.
ind.) quin (det. interr. masc. sing.) sentit (subst. masc. sing.)
tendria (verb: 3a sing. condic. simple) ordenar-les (*) en (*)
aquestes (det. dem. fem. pl.) altures (subst. fem. pl.) (…)

11. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 4
• Les (*) fotos (*) les (pron. 3a pl. fem. acus.) mira (verb: 3a sing.
pres. ind.), sempre (adv. temp.), a (prep. simple) la (det. art. def.
fem. sing.) taula (subst. fem. sing.) del (contr. masc. sing.)
menjador (subst. masc. sing.).
• Col·loca (verb: 3a sing. pres. ind.) la (*) capsa (subst. fem. sing.) a
(*) l‘ (det. art. fem. sing.) esquerra (subst. fem. sing.) i (*) en
(pron. feble adverbial) treu (verb: 3a sing. pres. ind.) la (*) tapa
(subst. fem. sing.) de (prep. simple) cartró (subst. masc. sing.).
Amb (prep. simple) totes (*) dues (det. num. card. fem. pl.) mans
(subst. fem. pl.) agafa (verb: 3a sing. pres. ind.) un (*) grapat
(subst. masc. sing.) de (*) fotos (*) i (*) les (*) deixa (verb: 3a sing.
pres. ind.) davant (prep. simple) seu (pron. pos. 3a masc. sing=
d’ell). Moltes (pron. indef. fem. pl.), ni (conj. coor. cop. neg.) les (*)
contempla (verb: 3a sing. pres. ind.).

12. 2. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 5
• D‘(prep. simple) una (*) llambregada (subst. fem. sing.) en
(pron. feble adv.) recorda (verb: 3a sing. pres. ind.) fins a
(prep. composta) l' (det. art. masc. sing.) últim (adj. masc.
sing) detall (subst. masc. sing.); les (*) ha vistes (3a sing.
pret. Indef. ind. fem. pl = CD) tantes (det. quant. fem. pl.)
vegades (subst. fem. pl.) ! Ara (adv. temps) en (pron. feble
adv.) busca (verb: 3a sing. pres. ind.) concretament (adv.
manera) una (pron. indef. fem. pl.), on (relat. adv. lloc) ella
(pron. pers. fort 3a fem. sing) i (*) el (*) marit (subst. masc.
sing.), de (*) bracet (subst. masc. sing. dimin.), miren (verb:
3a pl. pres. ind.) a (prep. simple) la (*) càmera (subst. fem.
sing.) amb (*) un (*) somriure (subst. masc. sing.) glaçat (adj.
masc. sing).

13. 2. Anàlisi morfosintàctica
* Identificació categoria i accidentalitat, clau 6
• No (adv. neg.) ha de buscar (3a pers. sing. present ind. perífrasi d’obl.)
gaire (adv.), perquè (conj. causal), tot i que (loc. conj. conces.)
l' (*) amuntegament (subst. masc. sing.) podria (verb: 3a sing
potencial simple) semblar (verb: infinitiu) caòtic (adj. masc. sing.) als
(contr. masc pl.) ulls (subst. masc. sing.) d‘ (prep. simple) un (*)
estrany(adj. subst. masc, sing.), el (det. art. masc. sing.) pas (subst. masc.
sing.) dels (contr. masc pl.) anys (subst. masc. pl.) i (*) l' (*) anar (verb:
inf.) mirant (verb: gerundi simple) les (*) fotos (*) una (*) vegada (subst.
fem. sing.) i (*) una (*) altra (pron. indef. fem. sing.) han fet (3a pl. pret
indef. ind.) que (conj. subord. subst. completiva) sàpiga (3a sing. pres.
subj.) sempre (adv. temps) en (prep. simple) quin (adj. interr. masc. sing.)
nucli (subst. masc. sing.) dels (contr. masc. pl.) diversos (adj. masc. pl.)
nuclis (subst. masc. pl.) de (*) l' (*) amuntegament (*) és (verb: 3a sing.
pres. ind.) cada (det. indef.) una (pron. num. fem. sing.).

14. Anàlisi morfosintàctica
* Separar en seqüències oracionals i identificar-les
• |1| Os → Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates
amb les puntes doblegades. |2| Os → S’amunteguen sense ordre. |3|
Ocx → Hi ha fotos de quan era petita barrejades amb fotos ja de gran.
|4| Oc → En seixanta anys no ha tengut mai ni un minut per agafar un
àlbum /i/ ordenar-les. |5| Ocx → I ara que per fi té temps | li fa mandra
/i/ tampoc no veu quin sentit tendria ordenar-les en aquestes altures (…)
|6| Os → Les fotos les mira, sempre, a la taula del menjador. |7| Oc →
Col·loca la capsa a l'esquerra /i/ en treu la tapa de cartró. |8| Oc → Amb
totes dues mans agafa un grapat de fotos /i/ les deixa davant seu. |9| Os
→ Moltes, ni les contempla. |10| Os → D'una llambregada en recorda
fins a l'últim detall; |11| Os → | les ha vistes tantes vegades! |12| Ocx →
Ara en busca concretament una, (on ella i el marit, de bracet, miren a la
càmera amb un somriure glaçat). |13| Ocx → No ha de buscar gaire,
[perquè, (tot i que l'amuntegament podria semblar caòtic als ulls d'un
estrany,) |el pas dels anys /i/ l'anar mirant les fotos una vegada /i/ una
altra|→ han fet (que sàpiga sempre (en quin nucli dels diversos nuclis de
l'amuntegament és cada una. ))]

15. 3. Nocions sintàctiques
Generativisme o gramàtica transformacional (N. Chomsky)
El generativisme és un corrent de la lingüística també anomenat gramàtica
transformacional. Parteix de la idea que totes les frases d'una llengua són en
realitat l'estructura superficial, fruit de diverses transformacions, que reflecteix
l'estructura real, la profunda, la que està al pensament.
― Estructura profunda, l’estructura mental de la seqüència lingüística.
Obeeix a l’ordre que estableixen unes regles, sense elisions ni alteracions
d’ordre, regles que anomenam de reescriptura.
― Estructura superficial, la seqüència tal com emergeix expressada
(l’expressió), amb les transformacions que marca la norma quant a les
formes d'economia expressiva.

16. 3. Nocions sintàctiques
 Categoria gramatical: substantiu, adjectiu, determinant...
 Categoria estructural: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep...
 Categoria funcional: subjecte, predicat, complement...
O  SN (S) + SV (P)
Subjecte Predicat
SN  Det + N + Adj
(determinant, nucli nominal o nominalitzat, adjacent o complement)
SAdj  Mod. + N
(modificador, nucli)
Sprep  Prep + SN SAdv  Mod. + N

17. 4. El verb com a nucli oracional
1. Verb copulatiu o paracopulatiu  nucli morfològic
(també anomenat atributiu: ser, estar, semblar, parèixer...)
• En Joan és estudiant
subjecte  atribut Contingut lèxic Ø
2. Verb de Predicació Completa  nucli lèxic i morfològic
• En Joan menja pomes (= L’acció vertebra l’oració)
3. Verb de Predicació Incompleta  Impersonalitat sintàctica
• Hi ha pomes en aquest cistell (destaca la no concordança)

18. 5. Predicat Nominal vs. Predicat verbal

19. 5.1. Estructures de predicat
C.P.O
Predicat 1
Predicat 2
Transitiu

20. Estructures de predicat
• Predicat 1: Predicat Nominal, requereix còpula i una estructura atributiva
(atribut) en la primera expansió o òrbita. El verb només exerceix de nucli
morfològic, no pas lèxic (si el suprimim a l’estructura profunda no es
produeixen variacions de sentit).
→ En Joan és estudiant
(Cerca i fes-te al quadern la llista dels verbs copulatius i paracopulatius més usuals)

21. Estructures de predicat
• Predicat 2: Predicat verbal, requereix un verb de predicació completa,
nucli lèxic i morfològic del predicat (és imprescindible si hi volem mantenir
el sentit)
→ En Ricard escriu una carta a na Maria.
– Segons el verb poden ser predicats:
• 2.1. Transitius: solen necessitar un complement immediat (en primera
òrbita) per arrodonir el seu significat. Sobre aquest complement recau
l’acció del subjecte i el verb expressa aquest trànsit cap al seu objecte.
D’aquí el nom d’OD o CD. (**)
→ En Joan du una corbata nova.
• 2.2. Intransitius: No necessiten la complementació del cas anterior. Per
això, se'n diuen més pròpiament verbs de predicació completa.
→ He arribat massa aviat a l'institut.
• 2.3. Híbrids o d’estructura mixta: Solen constituir-se amb verbs d'estat,
que poden afegir a la primera expansió un complement molt semblant a
un atribut, anomenat complement predicatiu.
→ Na Marta viu tranquil·la / Hem trobat na Núria cansada
(**) Les oracions transitiveses poden classificaren actives i en passives, només pròpies de la llengua escrita.a veu passiva és un bon procediment per a descobrir el CD.

22. Estructures de predicat
• Predicat 3: Impersonals (o de predicació incompleta). Com ja hem dit
abans, presenten el fenomen de la impersonalitat sintàctica.
→ Trona.
→ Hi ha irregularitats./
→ Diuen que s’apuja el petroli.
(Revisa i fes-te al quadern un esquema amb el concepte i tipus diversos de casos
d’impersonalitat sintàctica i semàntica)

23. 6. Impersonalitat sintàctica
• En sentit estricte, una oració impersonal és una oració que no
té subjecte gramatical i consta només d'un sintagma verbal.
Per exemple: plou; fa calor; és de nit; hi ha pomes en aquest
cistell; s'hi està bé, aquí.
Les oracions impersonals obliguen a replantejar el concepte
d'oració des del punt de vista estructural, ja que no
corresponen a l'esquema SN + SV sinó que consten només
d'un SV. També entren en contradicció amb la definició
tradicional, ja que aparentment no hi ha predicació perquè no
hi ha un subjecte del qual predicar. En realitat, però, perquè
existeixi una oració en el pla de la llengua, l'únic requisit és
que hi figuri un verb en forma personal.

24. 6.1. Impersonalitat sintàctica
Classes
• Unipersonals: Impersonals que designen fenòmens naturals; són
els anomenats "verbs meteorològics" que es conjuguen en 3a
persona del singular, com ara plou, neva, plovisqueja, trona,
pedrega, etc.
• Gramaticalitzades: Impersonals amb les formes verbals hi ha, fa o
és: hi ha pomes a la cistella, fa fred, és aviat. L'element que segueix
al verb no és el subjecte sinó un complement directe en el cas de hi
ha i fa; i un atribut en el del verb és, ja que accepta la substitució
pronominal (ho).
• Reflexives: Impersonals amb es/s’/se; en determinades
construccions, el morfema gramatical es/s’/se es converteix en una
marca d'impersonalitat. En aquest cas existeix un agent o un
subjecte semàntic, però, o és desconegut, o no interessa precisar-
lo: se saluda els ambaixadors; s'hi està bé, aquí.

25. 6.2. Impersonalitat semàntica
• La impersonalitat semàntica consisteix en no explicitar
l'agent de l'acció o el subjecte semàntic d'una oració. A
vegades, el motiu és perquè no n'hi ha, però d'altres és
perquè no interessa explicitar-lo, o no se sap o perquè el
predicat podria ser considerat universalment vàlid.
En aquest sentit, són oracions impersonals semàntiques oracions com
les següents: un no sap què fer; en aquella cova passes un fred
terrible.
• Una oració pot ser a la vegada impersonal sintàctica i impersonal
semàntica. Totes les impersonals sintàctiques són impersonals
semàntiques, però no a la inversa.

26. Impersonalitat semàntica
Classes
• Impersonals eventuals: en certs contextos, la 3a
persona del plural és una marca d'impersonalitat. El
subjecte gramatical de l'oració s'ha omès per tal
d'indicar que l'agent de l'acció o el subjecte semàntic
és desconegut: truquen a la porta.
• Construccions amb el pronom indefinit un o hom:
hom creu que la vida és un pur tràmit cap a la mort.
• Usos col·loquials de la 2a persona del singular tu: a
la meva època, havies d'anar a peu a col·legi.

27. 7. Algunes variants oracionals
- Oracions amb Règim Verbal o Complement Preposicional d’Objecte: El lingüista Emilio Alarcos
Llorach va distingir quatre tipus de CRV o suplement ―en la seva terminologia―:
– Suplement propi: és un complement imprescindible del verb, incompatible amb el
complement directe, atès que realitza la mateixa funció sintàctica i semàntica.
→ Fa dues hores que parlen «de futbol»
– Suplement impropi: és semblant a l'anterior però aquest és compatible amb el CD.
→ Amenaçà el seu subordinat «amb el comiat»
– Suplement atributiu: segons Alarcos, aquest complement es troba a mitjan camí entre
el suplement i l'atribut. Aquest sintagma preposicional modifica el subjecte a través del
verb. Altres lingüistes no consideren aquesta mena de complements com a CRV o
suplements sinó com a complements predicatius:
→ Gemma presumeix «d'intel·ligent»
– Suplement inherent: aquest comparteix trets del suplement i del complement
circumstancial o additament. Aquesta mena de complements s'havien considerat
tradicionalment com a circumstancials, però el fet que siguin imprescindibles els
diferencia clarament dels vertaders circumstancials. Complementen el verb indicant
circumstàncies de caràcter temporal, locatiu o modal. Altres lingüistes els anomenen
complements pseudocircumstancials:
→ Viu «a Xàtiva»
→ Aquests embotits vénen «de Salamanca»

28. Algunes variants oracionals
- Reflexives: l'acció del verb sol recaure sobre el mateix subjecte, expressat al
predicat pronominalment.
La Dolors es renta.
CD
- Recíproques: l'acció d'un subjecte recau damunt l'altre subjecte.
La Teresa i en Pere s’escriuen cartes.
CI CD

29. III
Sintaxi transformacional

30. 7. Sintaxi transformacional (N. Chomsky)
• ESTRUCTURA PROFUNDA O ESTRUCTURA RECTA
(ordo rectus) (competència)
• ESTRUCTURA SUPERFICIAL O FORMA (actuació)

31. 7. L’abast oracional
O  SN (S) + SV (P)
Subjecte Predicat
OC  [P1 + P2 + ... Pn]
Oració composta Coordinació de proposicions
Ocx [Pp1 (Ps2)]
Oració complexa Subordinació de proposicions dependents

32. 7.1. L’oració subordinada
COORDINACIÓ (nexes coordinants)
SUBORDINACIÓ (nexes subordinants)
JUXTAPOSICIÓ (Ø absència de nexes)
Ara ja sabem que tres són els modes formals de relació oracional
(proposicional, en algunes ocasions, seria més exacte): la coordinació, la
subordinació (ambdós casos, mitjançant nexes o també dits connectors) i
la juxtaposició que implica l’absència de nexes (substituïts per pauses, tot
sovint), tot i que, en l’estructura profunda, reapareixen casos bé de
coordinació, bé de subordinació.
Vgr:
Telefona en Pep : no tendràs cap sorpresa
(Telefona en Pep (que/ i) no tendràs cap sorpresa/ coordinació proposicional)
Tanca el llum : no hi ha ningú
(Tanca el llum, ja que no hi ha ningú / subordinació causal)

33. 7.1. L’oració subordinada
La subordinació significa sintàcticament una ampliació
informativa de l’expansió oracional (recordau la teoria de les
òrbites?), cosa que és com dir que substitueixen bé un SN, bé
un SAdj, bé un SAdv. en la seva posició oracional.
Per això, les classificam en aquest tres tipus:
SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA
SUBORDINACIÓ ADJECTIVA
SUBORDINACIÓ ADVERBIAL

34. 7.2. L’oració subordinada substantiva
a) SUBORDINACIÓ SUBSTANTIVA
(completiva) perquè substitueix funcional-
ment un SN, és a dir, desfà les mateixes
funcions sintàctiques que aquest pot fer dins
una oració. Vgr.: Estic contenta que hagis
guanyat. (= del teu guany; notau la funció de
complement d’adj, cas que converteix l’SN
en un SPrep.)

35. 7.3. L’ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA
b) SUBORDINACIÓ ADJECTIVA (o de relatiu), presentada
mitjançant un nexe pronominal relatiu (QUE, QUÈ, QUI, EL
QUAL...., ON) per substituir un SAdj. Vgr: “És l’únic empleat
que arriba a l’hora”  “És l’únic empleat puntual”
Distingim dos tipus, essencialment:
1. Especificatives: la informació precisa l’abast del
nom adjectivat: “Els turistes que es marejaren
varen baixar de l’autobús” (només aquells que es
marejaren)
2. Explicatives: afegeixen informació
complementària al contingut del nom
(s'escriuen sempre entre comes):
“Els turistes, que es marejaren, varen baixar de
l’autobús” (tots, sense excepció, passaren aquest tràngol).

36. 7.4. L’oració subordinada adverbial
c) SUBORDINACIÓ ADVERBIAL
Introduïda mitjançant nexe, funcionalment cobreixen el paper que, al
SV (P), fa l’Adv. o el CC.
Distingim dos tipus: les pròpies i les impròpies.
1. Pròpies: poden ser substituïdes per un Adv. o locució adverbial.
Entre aquestes s’hi troben les temporals les locatives i les modals.
2. Impròpies: no poden ser substituïdes per una peça adverbial, però
en fan la mateixa funció. Distingim les causals, finals, consecutives,
comparatives, concessives, condicionals.
CERCA-HI ELS NEXES I FES-NE UN ESQUEMA CLASSIFICANT-LOS

37. 7.5.1 models d‘anàlisi
Quatre ombres marxen visiblement cansades.
És un període oracional simple. Un sol verb en forma
personal (marxen: 3a pers. pl. del present d’indicatiu); el seu
SN (S) és, per tant, /Quatre ombres/; el verb /marxar/, que és
intransitiu en aquesta accepció, veu complementat el seu
predicat amb el SAdj. que simultàniament predica sobre el S.,
per la qual cosa ens trobam davant d’una estructura de
predicat mixt o híbrid, en funció, per tant de Complement
Predicatiu /visiblement cansades/, aquest darrer sintagma
inclou un altre modificador del sentit amb l’Adv.
/visiblement/.

38. 7.5.2 Models d‘anàlisi
Contaré tot això als teus cosins i ja em donaran el seu parer.
És un període oracional compost [Oc P1 + P2], ja que hi trobam dos
verbs en forma personal (contaré: 1a pers. sing del fut. simple i donaran:
3a pers. pl. també del fut. Simple), per tant, dos predicats, dues
proposicions.
Tots dos períodes es relacionen a través del nexe o conjunció copulatiu
/i/; són, aleshores, dos períodes independents i independent esdevé
també la seva anàlisi.
— Quant al primer (P1), el seu SN (S) és inscrit a la morfologia verbal ja
descrita, un /jo/ el·líptic; un predicat verbal el verb del qual /contar/, que
és transitiu, veu actualitzat el seu predicat amb el SN (CD) /tot això/;
d’altra banda, el predicat es completa amb un Sprep (CI) /als teus cosins/.
— P2 també manté el·líptic el S que marca la morfologia verbal (3ª pers.
pl.), igualment es constitueix amb un predicat verbal transitiu actualitzat
[SN (CD) /el seu parer/], i també un CI (SN /me /), i un adv. de temps /ja/.

39. 7.5.3 models d‘anàlisi
Inscrivia tots els esportistes que feien marca als Jocs Olímpics de l’escola.
És un període oracional complex [Ocx  P1 (P2) ]. Dues formes
personals de verb (inscrivia: 1a o 3a pers. sing —cosa que no és prou
aclarida al context— del pret. Imperf. d’Ind. i feien: 3a pers. pl.), per tant,
dos predicats, dues proposicions.
Tots dos períodes es relacionen a través del nexe o conjunció QUE, alhora
pronom relatiu (els quals=els treballs), introductor per tant d’una
Proposició Subordinada Adjectiva, que serà ADJ. dins l’esquema del SN el
nucli del qual és l’antecedent /esportistes/ (det. + det. + N + Adj./Prop.
Sub. Adjectiva o de Relatiu).
— P1 és un predicat verbal transitiu actualitzat mitjançant l’estructura
de SN (CD) que inclou l’antecedent que acabam d’analitzar.
— P2 , que presenta la particularitat d’expressar el SN (S) a través del
pronom relatiu /que/, també es constitueix en predicat verbal transitiu
actualitzat [SN (CD) /marca/], expansionat amb un SPrep (CC) /als Jocs
Olímpics/ alhora modificat amb un Sprep (CN) / de l’escola/.

40. 8. Modalitats oracionals
Des d'un punt de vista semàntic, les oracions es poden classificar
segons les modalitats oracionals:
• Enunciatives: Avui plou molt.
• De possibilitat: Pot ser que vingui demà.
• Dubitatives: Potser encara no ho saben.
• Exhortatives: Fes-ho ben fet.
• Optatives: Tant de bo que arribin aviat.
• Afirmatives: Sí que ho són.
• Negatives: No plou gens.
• Interrogatives: Qui vindrà avui? (Totals o parcials).
• Exclamatives: Quin dia més clar!

41. Bibliografia
BONET, S. & SOLÀ, J. Sintaxi generativa catalana. Enciclopèdia Catalana (“Biblioteca
Universitària”), Barcelona, 1988.
CUENCA, Maria Josep. Sintaxi catalana. Editorial UOC (“Filologia”; 75), Barcelona, 2003.
DESCLOT, Miquel. Una teoria sintàctica per a l’escola. Casals Edicions (“Estudis”), Barcelona,
1979.
FARRÀS, Neus & GARCIA, Carme. Morfosintaxi comparada del català i el castellà. Editorial
Empúries (“Línia de suport”; 5), Barcelona, 1997
RAMOS, Joan Rafael. Introducció a la sintaxi: Anàlisi categorial i funcional de l’oració simple.
Edicions Tàndem (“Base de dades”; 2), València, 1998.
Mediateca
• http://www.ub.edu/slc/autoaprenentatge/gramatik/
• http://www.slideshare.net/guest24e58c/les-categories-gramaticals
• http://intercentres.edu.gva.es/ieslesdunes/scripts/materiales/20/Les%20categor
ies%20gramaticals.pdf
• http://www2.iec.cat/institucio/seccions/filologica/gramatica/morfologia/04Cate
goriesLexiquesiGramaticals.pdf