1. CARACTERÍSTIQUES
ies montsacopa. Olot
http://www.xtec.net/~fchorda/renaixe/index.htm

2. CONTEXT HISTÒRICO-ARTÍSTIC (segles XV-XVI):
Es produeixen un conjunt de descobriments revolucionaris:
•Domini de la perspectiva (un conjunt de regles matemàtiques i gràfiques que permet
reproduir sobre el paper, o qualsevol suport bidimensional, l'aspecte tridimensional de la
realitat), la pintura a l'oli, la preparació dels frescs mitjançant canons, l'ús de tirants
metàl·lics als arcs, etc.
•Paper difusor del coneixement per part de la impremta.
•Es realitzen obres arquitectòniques menys monumentals que les gòtiques anteriors. Es
pren l'home com a exemple de proporcionalitat i mesura de totes les coses.
Consideració de l’artista
Al Renaixement les obres es presenten com una unitat. L’artista deixa de ser considerat
un artesà membre d’un gremi i passa a tenir consideració d’intel·lectual, que entén la
seva activitat com a única: abunden els arquitectes que també són pintors, escultors i/o
enginyers.
Els artistes surten de l'anonimat en què es trobaven fins aleshores per a donar-se a
conèixer; l'art es converteix en signe d'ostentació i les diferents famílies poderoses
(mecenatge) encarreguen obres als artistes de l'època, la qual cosa afavoreix la seva
realització.

3. CONTEXT POLÍTIC,ECONÒMIC I SOCIAL:
A la segona meitat del segle XV, època en què s'inicia el Renaixement, la situació política
d'Europa occidental és d'un marcat predomini de les monarquies: tant a França amb
Lluís XI (1461-1483) i a Anglaterra amb Enric VII (1485-1509), com a Espanya, governada
pels Reis Catòlics (1474-1516)
La península italiana, país on s'inicia el moviment renaixentista, estava dividida en
diferents estats governats per famílies acabalades (com els Médici o els Gonzaga) i els
Estats Pontificis, regits pel Papa. Es troba en un moment de gran floriment artístic i
mercantil, encara que marcat per les guerres provocades per la política expansionista
d'alguns monarques europeus.
La crisi del món feudal, l'ampliació del món conegut -sobretot després que Colom
descobrís Amèrica el 1492-, l'increment de la cultura a partir de la invenció de la
impremta per Gutenberg, el 1445, i el desenvolupament del capitalisme mercantil
(comercial) emmarquen el món renaixentista.

4. • Itàlia (segles XV i XVI): fragmentada en ciutats-
estat rivals (fins i tot en el camp de l’art). Governs
autoritaris i aristocràtics (oligarquies)
• Aquestes rivalitats fan néixer la diplomàcia i la idea
d’estat modern: Maquiavel
• Ciutats riques i pròsperes gràcies al comerç
• Sorgiment d’una burgesia enriquida amb el comerç
a llarga distància: refinada i de gustos exquisits (art)
• En el món de la cultura: recuperació de l’antiguitat
clàssica: HUMANISME (bellesa i perfecció ideals)
• En el camp de la religió: ANTROPOCENTRISME (+
teòric que real)
• Progrés científic i tècnic: navegació, òptica,
divulgació del saber àrab. Generalització del mètode
científic: QUÈ, PER QUÈ, COM
• Mecenatge en art
• Periodització: Quattrocento (1r renaixement)
Cinquecento (Alt renaixement)
Manierisme (des de 1520 +/-)

5. Enfortiment de la burguesía
Inici de les comunitats nacionals, de la mà del desenvolupament de les monarquies
autoritàries.
Laïcització del saber, en un doble sentit: desenvolupament dels vernacles com a llengües
de cultura; conreu de la llengua i cultura clàssiques per erudits laics.
Grècia i Roma els proporcionen un model d’autoritat cultural no controlat per l’església.
La ciutat italiana de Florència i les famílies de banquers Médicis tenen un paper
important en l'aparició del Renaixement (segles XV-XVI) …
Així, sorgeix la figura del mecenes, (els Médicci o els Papes) que forma part de la naixent
burgesia mercantilista i que afavoreix i finança les diferents obres d'art.
Paper dels grans descobriments geogràfics
•Ampliació de l’horitzó vital
•Noves inquietuds
•Nous reptes científics: vinculació entre la matemàtica, la filosofia, l’art, la música...

6. ARQUITECTURA. Característiques:
ANTECEDENTS: més inspirada en Roma que en Grècia: (cúpules i arcs), per la proximitat i
monumentalitat.
•Utilització de maquetes i dibuixos per atreure clients.
•Volta de canó i arcs de mig punt, els més habituals.
•Introducció de tirants metàl·lics als arcs.
•Aplicació de la perspectiva
•Es creen obres simples i regulars, ordenades per línies perspectives que conflueixen en
un punt central. Es pot observar tot l’edifici simultàniament. Hi ha una gran simetria en
les construccions arquitectòniques i hi predomina l'horitzontalitat, enfront de la
verticalitat de les obres gòtiques. Exemple: Brunelleschi a Sant Llorenç, Florència.
•Inicis de l’urbanisme racionalista. Places i actuacions de Palladio.
•S'utilitza abundant decoració. Els murs es recobreixen amb carreus bocellats, ben
escairats, amb juntes a obra vista, no s'amaguen, sinó que sorgeixen de la pròpia façana
(palau dels Medici)
•La columna com a suport guanya importància, ja que està inspirada en el món clàssic. Es
fa servir amb gran profusió, encara que amb innovacions, com la columna encoixinada o
la columna balustrada.

7. •El pilar, tant exempt com adossat, també va ésser molt utilitzat i amb molta
ornamentació.
•Les cobertes emprades majoritàriament són: la cúpula -que constitueix la gran novetat-,
sobretot en els edificis amb planta central, i l'artesonat, que està normalment format per
cassetons i molt treballat.
Tipologies:
• Església: preferència per les plantes de creu grega i circular.
• Palaus: atenció al paradigma toscà. (ja no tenen el caràcter defensiu dels realitzats en
èpoques anteriors; són autèntics palaus per a delectança dels seus propietaris i gaudeixen
de grans obertures a l'exterior.)
• Vil·les, amb gran actuacions en els jardins. Vil·la d’Este; Bomarzo
• Fortaleses.

8. ESCULTURA. Característiques
•Naturalisme: màxima semblança amb la realitat.
•Interès per l’ésser humà: el seu cos (estudi anatòmic),el nu, proporcions (canons clàssics)
•Expressivitat i emocions en el rostre.
•Monumentalisme: se segueix el model de Grècia: Laocont.
•Emancipació de l’arquitectura (a diferència de l’E. Mitjana que era integradora)
•Esquemes geomètricament simples.
•Predomini de les línies corbes (tradició romana).
•Aplicació de la perspectiva: que va permetre donar a diferents figures una relació
aparentment semblant a la real
•Retorn dels monuments eqüestres, pràctica desapareguda des dels romans. Donatel·lo, Il
Gattamelata. Verrochio, Il Colleoni
•Desenvolupament dels retrats, en forma de bust o eqüestres per influència romana.
•El bronze i el marbre són els materials més utilitzats

9. PINTURA. TRETS CARACTERÍSTICS
ANTECEDENTS: Les arrels de la pintura renaixentista s'han de buscar en l'art de
GIOTTO, el gran mestre del segle XIV. La pintura del Quattrocento (segle XV) es
diferencia clarament de la pintura gòtica.
MATERIALS I SUPORT: Desapareix el retaule i per això el tema es subordina a un
conjunt: cada quadre és un món en ell mateix, sense cap connexió amb un àmbit
exterior.
TÈCNICA I PROCEDIMENTS: S’incorporen noves tècniques i mitjans pictòrics: la pintura
a l'oli, la tela com a suport, els esbossos preparatoris (possibles gràcies a la tècnica de la
perspectiva, i a la millor qualitat del paper i dels mitjans d'escriptura), etc.
* El dibuix predomina per sobre del color. Esquemes formals geomètricament simples.
A inicis deI segle XV el dibuix és un element cabdal que a vegades expressa el tarannà
del pintor, serè (Fra Angelico) o nerviós (Botticelli); com que hi impera la línia, els
contorns són nítids i la percepció no presenta cap dificultat. Aquesta preeminència del
dibuix deriva en una aparença plana de les formes; la pintura és un art de dues
dimensions i cada element -una silueta humana, un arbre- ho corrobora.
En contrast amb les formes planes, el pintor de finals del segle XV està obsessionat per
copsar la profunditat.

10. •Es pretén el màxim naturalisme en la representació
•La llum es treballa cada vegada amb més perfecció, però en general serveix per ressaltar
els plans. Comença a introduir-se el clarobscur. ( consistent a definir els contorns de les
figures a través dels contrastos entre les zones il·luminades i les ombrejades. Rafael, La
Madonna del Gran Duc.)
•* L'ús de la perspectiva permet donar corporeïtat a les figures
En contrast amb les formes planes, hi ha una autèntica obsessió per copsar la profunditat.
•Es vol aconseguir el màxim naturalisme en la representació
COMPOSICIÓ:
La composició del segle XV és complicada; és freqüent que hi hagi diverses escenes en un
mateix quadre o diverses figures principals.
Reelaboració de la tradició trecentista: cada quadre esdevé una escena completa.

11. TEMES (ICONOGRAFIA-ICONOLOGIA):
S’introdueixen temes profans i mitològics. Els temes religiosos són tractats sovint com a
temes profans, tot i que hi són constantment.
El nu esdevé el camp d’expressió de la idealització de la bellesa i de la recerca del volum
de les formes, fins que l’ésser humà esdevé un tema central.
El paisatge guanya en importància: deixa de ser un simple fons per convertir-se en el
tema principal d'alguns quadres.
El paisatge es conrea amb passió, sense el detallisme minuciós a què el sotmetien els
primitius de Flandes, però amb els seus prats primaverals serveix per obtenir efectes de
profunditat i enquadrar les figures.
La invenció del retrat com a reflex d'una individualitat personal i no com a constatació de
la condició social del personatge -com era entès a l'edat mitjana. Ticiano, Retrat eqüestre
de Carles V a Mühlberg.
En els retrats s’intenta aconseguir la major profunditat psicològica

12. ies montsacopa. olot

13. La ciutat italiana de Florència i les famílies de banquers Médicis tenen un paper
important en l'aparició del Renaixement (segles XV-XVI) que rep el seu nom per la
tendència a fer renàixer alguns ideals del món greco-romà.
Els humanistes, que són els filòsofs i investigadors de l'època, proposen una nova
mentalitat per a l'home basada en la llibertat i la raó.
L'home és el centre de tot, la mesura de totes les coses. Cada home, individualment,
és important. Cal que gaudeixi de la llibertat de decisió. Cal que destaqui gràcies a la
seva pròpia personalitat. Ha de ser un home liberal, en el sentit d'estar disposat a
acceptar la llibertat en el pensament dels altres homes. S'afirma el paper de l'home
com a protagonista de la Història.
Els artistes treballen per a l'alta burgesia i per a la noblesa, però ja no com a artesans
laboriosos de l'Edat Mitjana; es consideraven inventors i creadors, artistes personals,
intercanviaven idees, se sentien atrets per les obres literàries i plàstiques dels autors
clàssics... L'exaltació de l'individu reforça el conreu del retrat com a gènere pictòric.

14. Durant el Renaixement l’art es converteix en un element de prestigi. Es
considera que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual
-no merament manual com a l'edat mitjana- i són apreciats com artistes. L’art
del Renaixement es caracteritza pels següents trets:
-L’ésser humà es converteix en el tema central dels artistes.
-Es considera la natura i l’individu com un tot harmònic i perfecte i se’l
representa ressaltant-ne les qualitats estètiques.
-Els artistes del Renaixement pensen que el món està sotmès a regles i
combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció.
-Es recuperen els models de l’antiguitat clàssica i pagana. Els artistes
representen la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha un gran
interès en captar els sentiments de l’ésser humà.
-Es tracten els fets històrics i mitològics i es continuen treballant temes bíblics.

15. El Renaixement italià
El moviment artístic del Renaixement neix a Itàlia i es divideix en dos grans períodes:
• El quattrocento, que inclou les obres que van ser creades durant el segle XV. La seva
capital artística és Florència.
•El cinquecento que inclou les obres creades en el segle XVI. La capital artística durant
aquest període és Roma.
Durant aquest període es va aconseguir un nou ideal artístic basat en l’optimisme i la
confiança en la raó.

16. L’arquitectura
Els artistes del Renaixement es
preocupen pel domini de l’espai en el
que tendeixen a introduir elements
simples, ordenats i proporcionats per
crear així un espai organitzat i
racional. Es prefereixen aquells
elements arquitectònics i decoratius
propis de l’art de l’antiguitat i es
prenen com a model les runes
romanes per imitar l’arquitectura
clàssica.
Utilitzen a les seves obres les
columnes, els arcs de mig punt, els
frontons, les cúpules i les cornises.

17. Els màxims exponents del quattrocento són Filippo Brunelleschi (Cúpula de Santa
Maria del Fiore) Leon Battista Alberti (Palau dels Medici)

18. L’obra més important iniciada del cinquecento és l’església de Sant Pere del Vaticà. La
cúpula és obra de Miquel Àngel.

19. L’escultura s’inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les
proporcions responguin als models reals. Es dóna molta importància a
l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l’expressió dels rostres.
Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. El nu és el tema
principal en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció
de l’ésser humà.
Hi ha una recerca constant de l’ideal de bellesa, es considera que l’ésser
humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta.
En el quattrocento destaquen Ghiberti i Donatello mentre que l’escultor més
important del cinquecento és Miquel Àngel. Les seves escultures es
caracteritzen per l’expressivitat i la majestuositat.

20. Lorenzo Ghiberti: portes nord i est del baptisteri de Florència

22. David
Donatello
Il Verrochio

23. Els David, de Miquel Àngel

24. Miquel Àngel

25. La pintura representa la realitat en tres dimensions gràcies a l’estudi de la perspectiva.
D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la llunyania i de la profunditat espacial.
Els pintors estan molt preocupats per la composició, l’expressió de les figures i l’estudi de
la llum. Els temes més freqüents són el retrat, els temes religiosos i els mitològics.
Els pintors més destacats en el quattrocento són Fra Angelico (1387-1455) i Botticelli
(1444-1510).
En el cinquecento destaquen: Rafael (1483-1520), Leonardo da Vinci (1452-1519) i
Miquel Àngel (1475-1564).

26. Sandro Botticelli
Fra Angèlico

28. Leonardo da Vinci
Pintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià.
Leonardo era el compendi vivent de tota la ciència coneguda al seu temps.
Avui sembla demostrat que tenia un gran talent. Morí a Le Clos-Lucé, on fou
requerit per Francesc I de França per participar en activitats científiques.
-AFlorència, pintà La Gioconda (1503).
-A Milà, es consagrà especialment al monument a Trivulcio, condottiere de
Lluís XII de França.
-A Roma inicià el seu Trattato della pittura (publicat el 1561).
Com a matemàtic, s’interessà especialment pels problemes que podia resoldre
amb mètodes geomètrics, descoberts quasi sempre per camins empírics.
Coneixedor indirecte de l’obra d’Arquimedes, descobrí la manera de trobar el
centre de gravetat de la piràmide i les transformacions recíproques de cossos
sòlids.
Com a astrònom afeccionat, la seva concepció cosmològica anunciava la de
Copèrnic. Acceptà les nocions fonamentals de l’estàtica aristotèlica i basà la
seva dinàmica sobre el concepte medieval de l’impetus.

29. Escriví molt sobre mecànica. Estudià el moviment dels projectils, la caiguda dels
sòlids i el xoc o percussió entre ells, i enuncià el principi de l’acció i la reacció. Fou
un dels creadors de la hidrodinàmica. Féu una explicació dinàmica del relleu
terrestre, considerant l’erosió pluvial i eòlica i la sedimentació. S’interessà pels
fòssils com també per tota classe de restes d’animals, que utilitzà en estudis
d’anatomia comparada. El seu interès bàsic per l’anatomia humana l’induí a
practicar moltes disseccions, i amb els croquis obtinguts volia il·lustrar un
monumental tractat d’anatomia humana, que restà incomplet i inèdit. Reeixí,
però, en altres projectes científics d’utilitat més immediata: construcció de
màquines de guerra i d’aparells destinats a la investigació, com higròmetres,
anemòmetres, etc. Intentà de volar, però no ho aconseguí.

32. La Santa Cena

33. Rafael

34. Miquel Àngel

35. Il Parmigianino:
La Madonna del
collo longo