1. E. Manet: Dejeneur sur l’herbe

2. Le déjeuner sur l’herbe, 1863. Édouard Manet
Museu d’Orsay. París
Realisme
Origen impressionisme
Éduard Manet
(1832-1883)
Oli sobre llenç 208x 264 cm
Identificació de l’obra

3. Anàlisi formal

4. Pícnic a l’aire lliure = pastoral
Ferdinand
Leenhoff
(escultor
holandès)
dona nua
(Victorine
Meurent
model
preferida de
Manet)
Suzanne (germana de
Leenhoff i esposa de
Manet)
Eugène Manet,
germà Manet
natura morta que introdueix en la
composició (restes del dinar)

5. la mirada directa i
insolent del nu femení
adreçada a
l’espectador l’implica i
el fa còmplice i
protagonista de
l’escena
d’aspecte distret,
no mira a
l’espectador
retratat amb el
braç dret atansat
i el seu gest de la
mà en indica que
ha pres la paraula
noia rentant-
se en el rierol

6. Tècnica pictòrica revolucionaria
pinzellades breus i
soltes, juxtaposades
unes amb les altres -
base de
l’impressionisme -
zones planes de color
Sense ombres
- influència del món japonès -

7. Trancament amb la perspectiva tradicional
crea un espai en alçada
per mitjà d’efectes
atmosfèrics i cromàtics
diverses tonalitats de
verd en el paisatge
clariana de tonalitats blavoses
violents contrastos
cromàtics

8. Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada per Manet
en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria . El
jurat la rebutjà, junt amb 2.000 obres de diferents artistes. Aquest
rebuig va significar un gran escàndol en els medis artístics de
París, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que
tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació.
“La deessa ofegada en un riu
de llet, té l’aire d’una delicada
dama galant, no de carn i
ossos sinó d’una espècie de
massapà blanc i rosa”
Emile Zola
“Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863
El jurat considerar guanyadora El “Naixement de Venus” d’Alexandre Cabanel.
En un acte propagandístic, Napoleó
III, creà amb els quadres desestimats
el “Salon des Refusés”, precisament
per a que el públic pogués donar fe de
la “seva poca qualitat pictòrica.

9. “El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i no podem imaginar un senyor tan
lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel·ligent i distingit a fer una composició tan
absurda”

10. El concert campestre. Ticià / Giorgione. 1508

11. Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520.
Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda

13. El guitarrista espanyol
“Guitarrista”. 1860
Manet guanya una menció d’honor en
el Saló de 1861
El bevedor d’absenta, 1858
Desestimat en el Saló de 1859

14. Pablillos de Valladolid 1634
Velázquez
El pifrè, 1866

15. L’Olympia. 1863; presentada en el Saló de 1865
Maja nua, Goya

16. El balcó, 1869Majas en el balcó 1810 -1812
Goya

17. Retrat de Emile Zola, 1868

18. El bar del Folies Bergere, 1882

19. Picasso i “El déjeuner sur l’herbe”