Orientacions perquè pares i fills aprenguin a aprofitar les oportunitats tecnològiques, estiguin alerta dels seus riscos i sàpiguen desconnectar

1. c18
aracriatures DISSABTE, 16 D’ABRIL DEL 2016 ara
Família
Flors de Bach
Cal que li aixafi
la guitarra?
A
questa és una pregunta que a
vegades ens hem de fer i ense-
nyarafer-sealsnostresfills.És
una pregunta necessària perquè els
pronomsnos’acabeneneljoiperquè
compartirvivènciesambelsaltresno
significaquepuguemanarexplicant
les nostres penes i alegries a tort i a
dret, ni donar la nostra opinió sobre
tot en tot moment. Abans de dir de-
terminadescosesadeterminadesper-
sones,preguntem-nossiéspertinent
dir-hoiquinsefectespodemcausar.
I tinguem ben present que les expe-
riències personals són subjectives i
els altres no tenen per què tenir les
mateixesvivènciesipercepcionsque
nosaltres, ni ensopegar amb les ma-
teixespedresquenosaltres.
Unaconegudavacomunicarauna
amiga que se separava el dia abans
que l’amiga es casés. Ho va fer amb
cert desconsol i, ves per on, tot just
un mes després ja s’havia reconci-
liat amb l’exparella. ¿Calia comuni-
car-hoenaquellmoment?¿Caliaex-
plicar-lieldramaeldiaabansdelseu
casament? ¿Cal aixafar la guitarra
amblesnostrespenesaquiesprepa-
ra per viure una gran alegria? ¿Cal
que expliquem els nostres somnis
frustrats a qui es disposa a estrenar
un somni? ¿Els nostres desenganys
amorososaquiencetail·lusionatuna
novarelació?¿Lesnostresprevenci-
ons vers l’enamorament als enamo-
rats? ¿Els defectes d’una persona a
una altra que se l’estima o l’admira?
¿Comtrobemd’horrorósunllocaqui
jatéelsbitlletsperanar-hi?Lameva
respostaésno.Sócpartidàriad’estal-
viardisgustosinnecessarisalsaltres,
denoestroncar-losdeterminadesale-
gries amb les nostres penes, de no
frustrar les seves il·lusions amb els
nostresdesenganys,denopredispo-
sar-losnegativamentcapapersones
ocosesamblesnostresaversions.
No m’agraden els especialistes a
aixafarlaguitarraimirodenofer-ho
jo. Hi ha coses que s’han de dir, que
són d’una transcendència tan gran
quenolespodemcallaroamagar.Pe-
ròleshemdedirnomésaquicorres-
pongui saber-les, a qui pugui estar-
ne directament afectat i se n’hagi
d’assabentar necessàriament i ur-
gentment. Tret d’aquests casos, mi-
llorcompartirlesalegriesambquisa-
bemquese’npodràalegrari lespenes
quan sabem que no causarem una
tristorexcessivaoinútilqueenshau-
ríempogutestalviar.
Eva Bach
Eva Bach, escriptora
i pedagoga, aporta
reflexions sobre la
comunicació entre
pares i fills a
partir d’una
frase que ens
ajudi a educar
Dieta digital
en família
LÍDIA JUANMARTÍ
FOTO: D. BORRAT / P. TORDERA
“E
lJosepGarcia
acabad’actua-
litzarelseu
perfilprofessi-
onalalaxarxamentre
l’Ester,lasevadona,
interrompunmomentla
lecturaamblatauletaper
enviarunmissatgede
mòbilal’àviairecordar-li
queaquellvesprel’espe-
renasopar.Elsseusfills,
lapetitaLlunail’adoles-
centOriol,coincideixen,
cosaestranya!,adeixar
lesvideoconsolesper
veurelasèriequehan
descarregatal’ordina-
dor”.Aquestaestampa
delsGarcia,retratadaal
llibreLafamíliaendigi-
tal,s’assimilaalessituaci-
onsqueesrepeteixenen
lamajoriadellarsperma-
nentmentconnectades.
Lesnovestecnologies
formenpartdelavida
quotidianademoltes
famíliesi,totiqueobren
ungranventalld’oportu-
nitats,tambésuposen
neguits.Alspareselssor-
geixendubtessobrel’edat
enquèelsseusfillspoden
començaratenirmòbil,
sobreelsperillsdela
xarxa,sobreelscontin-
gutsqueconsumeixena
lespantallesisobreels
espaisitempsenquèhan
detenirpresènciales
einesdigitalsacasa.
“Elfetqueelsnens
siguindestresremenant
aparellsnoelsfacompe-
tentsenelmóndigital.
Lesmàquinesfuncionen
automàticament,peròles
personesnon’aprenem
l’úsresponsabledela
mateixamanera.Sovint
faltencriterisiestratègies
perferunúscríticdels
mitjansinosernomés
consumidorsdecontin-
guts”,assenyalaJordi
Jubany(@jordijubany),
autordeLafamíliaen
digital.
AlllibreJubanypro-
posaposarenpràcticael
queanomenales5P:parti-
cipar,parlar,pautar,pro-
varipactarentretots.
Convidalesfamíliesapen-
sarquèestanfenticomho
estanfent,comapunta
CarlesCapdevilaalpròleg:
“Ésútilperreflexionar
sobrecomlesdiverses
generacionspodemacos-
tar-nosplegatsalacultura
digital(creant,participant,
compartint)iensorienta,
pertaldesabergestionar
ladispersióiladesconne-
xió.Unaguiaqueensajuda
anoserpapa-nates–elque
espensaqueelseufillde
dosanyséstanintel·ligent
perquèsapferanar
l’iPad–nipare-
noics–elqueveu
internetcomunniu
depederastes”.
On/Off
JordiJubany,queés
mestre,antropòlegi
assessoreneducació
digital,posaelditala
nafra:“Quantes
horesaldiadediques
alespantalles?Pera
quintipusd’activitat?
Dormsambelmòbil?¿El
consultesmentrecondu-
eixes?”Peraprendrea
desconnectarproposa
unadietadigitalenfamí-
liaiunaposadaencomú
setmanaldelsdescobri-
mentsipreocupacions
relacionatsamblestec-
nologies.“Estractade
buscarunequilibrientre
connexióidesconnexió,
Orientacions perquè pares i fills aprenguin a aprofitar les oportunitats
tecnològiques, estiguin alerta dels seus riscos i sàpiguen desconnectar
comtambéelbusquemen
altresdietes.Ésinteres-
santestablirunespautes
quesiguinsaludablesi
quenosiguinincompati-
blesambunúsflexible
quanhihaunanecessitat
puntual”,assenyala
Jubany.
Perlasevabanda,el
psicopedagogidirector
delgraud’educacióinfan-
tilalaFPCEEBlan-
querna,MiquelÀngel
Prats(@maprats),
recordalaparadoxadeles
tecnologies:“Enspoden
fersentirmoltapropdels
quesónmoltlluny,però
tambémoltllunydelsque
sónbenaprop.Peraixò
calparlardelessituacions
quegenerenconfusió,
malentèsidesconnexió,i
aprofitarlatecnologiaper
potenciarprecisamentel
contactepersonal.Recor-
demqueeltelèfon,enel
fons,serveixperquedar”.
L’efecte mirall
Latelevisió,internet,els
videojocsielstelèfons
mòbilssónrecursosque
satisfannecessitatsinfor-
matives,culturals,de
relacionssocialsid’entre-
teniment.Enaquestsen-
tit,calaprofitaralmàxim
leseinesdigitals,peròevi-
tantalgunsriscosquees
podenderivardelseumal
ús.Peraixòelsexperts
alertenqueelspareshau-
riendeconèixerelsdispo-
sitiusquefanservirels
seusfillsperacompa-
nyar-losenelseuapre-
nentatge,hauriend’esta-
blirnormesdeprotecció
a
?
Decàleg
per a famílies digitals
e1
Establiu un clima de confiança
familiar.
e2
Creeu espais de diàleg i crítica
sobre l’ús de les tecnologies.
e3
Interesseu-vos pels consums
digitals dels altres.
e4
Jugueu, mireu i navegueu
conjuntament.
e5
Prediqueu amb l’exemple.
e6
Col·loqueu els aparells tecnològics
a la vista.
e7
Parleu dels riscos que suposa
la xarxa.
e8
Activeu mesures de seguretat.
e9
Pacteu horaris i usos coherents.
e10
Connecteu amb la tecnologia
sense desconnectar de la família.

2. 19
caracriaturesara DISSABTE, 16 D’ABRIL DEL 2016
davantl’úsinadequat,iels
hauriend’ajudaracrear
hàbitsresponsablesper
educar-losenelsentitcrí-
ticdavantd’aquestsmit-
janscomplexos.
“Unapersonacompe-
tentdigitalmentseràuna
personahàbiliambcri-
teriperalagestiódela
informació.Iaquestes
duescosesespoden
adquirirambl’experièn-
cia,però,sobretot,perles
bonespràctiquesiels
hàbitsqueesveuena
casa”,apuntal’especia-
listaenestratègiadigitali
socipresidentdeRoca-
Salvatella,GenísRoca
(@genisroca).
El psicopedagog
Miquel Àngel Prats cor-
robora la idea que els
pares actuen de mirall
per als fills: “En primer
lloc, els adults ens hem
Els adults s’han
de plantejar
ser exemplars
amb les seves
conductes i
comportaments
de plantejar ser exem-
plars amb les nostres
conductes i comporta-
ments. No podem exigir
res que nosaltres no fem.
No ens ha d’estranyar
que hi estiguin enganxats
si ens veuen a nosaltres
connectats a tota hora.
L’autoritat moral és la
clau”. En aquest sentit,
recomana educar amb
l’exemple: “Ser referents
i ensenyar-los a ser crí-
tics amb el que veuen,
llegeixen i consumeixen
audiovisualment”.
On cal posar els límits?
Precisament a la xarxa es
poden trobar diferents
recursos educatius de l’ús
de les TIC en infants i
adolescents. Uns recur-
sos que poden ajudar les
famílies a saber on posar
els límits. Respecte a
l’edat en què es pot tenir
el primer mòbil, “ja està
completament corrobo-
rat que l’edat ideal són els
12 anys, coincidint amb el
pas de la primària a la
secundària”, afirma
Miquel Àngel Prats. I pel
que fa a tenir els disposi-
tius tecnològics a casa,
“és sempre aconsellable
que els tinguem a la vista
per saber exactament què
estan veient o per on
estan navegant i comen-
çar a sospitar quan ens
adonem que ens volen
amagar alguna cosa”.
Enrelacióalllindar
entrelapermissivitatiel
controlparental,Jubany
alertaque“podriaserun
errorprohibir-losd’acos-
tar-sealesoportunitats
queproporcionenlestec-
nologieso,percontra,
deixar-losfersensecon-
trol”.Així,aconsella“no
esperaral’adolescència
pergestionar-ho,sinó
començarabansperesta-
blirunarelaciódeconfi-
ançaiprogressivament
dotar-losdemésautono-
mia”.Tambéproposafer-
losreflexionarsobreelfet
que“novallapenamos-
trarlanostraintimitat
nomésperquèestiguide
modafer-hoenuncanalo
altre”,ique“calaprendre
agestionarlanostra
empremtadigitalperquè
elquediulaxarxadenos-
altresafectalanostra
reputacióitéconseqüèn-
ciespersonals,socialsi
laborals”.Peral’autorde
Lafamíliaendigital,
“l’educació,inolasobre-
protecció,elsajudaràa
afrontarelsriscosqueté
internet”.
Una escletxa digital
Enaquestasocietathiper-
connectadatotvade
pressa,lestecnologieses
modernitzenaunaveloci-
tatdevertigeniconstant-
mentapareixenactualit-
zacionsinovetatsdigitals
quedeixenràpidament
obsoleteslesanteriors.
Enmigd’aquestavoràgine
decanvisaccelerats,es
produeixenalgunesfrac-
turessocials,quetradici-
onalments’associavena
lesdiferènciesd’edat,
peròquecadavegada
tenenmésaveureambles
possibilitatsd’ús.
“Abans,quanparlàvem
detecnologia,ensrefe-
ríemaordinadorsde
sobretaulaquedemana-
veninstal·lació,configu-
raciódelsparàmetresal
sistemaoperatiu,etc.En
aquestaspecte,elsfillsse
sentienméscòmodesque
nopaselspares.Peròara
latecnologiabaseésel
telèfonmòbil.Id’aixòsí
que,majoritàriament,en
tenentantparescomfills.
Pertant,ladistàncias’ha
reduït”,apuntaGenís
Roca.
Enaquestnoucontext
enquètantparescomfills
utilitzenelmateixtipus
dedispositiustecnolò-
gics,s’hareduïtladistàn-
ciaenl’accés,perònoen
l’úsquese’nfa,que
segueixprovocantfractu-
resgeneracionals.Amés,
elsexpertscoincideixen
queelnivellsociocultural
delafamíliacadavegada
témésinfluènciaenels
usosdigitalsdelsfills.
Defet,alMobileWorld
Congressd’aquestany
s’hapresentatl’informe
L’escletxadigitalalaciu-
tatdeBarcelona,ones
mostrenlesdiferències
d’ús,d’accésidequalitat
d’úsenfunciódelsbarris
delaciutat.L’estudi
dibuixaqueexisteixen
desigualtatsentrelazona
alta,onviuenfamílies
mésbenestants,ialtres
barrisdeclassemitjanao
baixa:“Ladigitalització
delsciutadansaugmenta
amesuraques’incre-
mentaelnivellderenda
delbarrionviuen”.
Ielnivelleducatiu
tambéésdeterminanta
l’horad’accedirainter-
net:“Tenirunbaixnivell
educatiusignificadispo-
sardemenysaccésa
internetdesdecasai
tambédesdeltelèfon
mòbilrespectealapobla-
cióambnivelleducatiu
mitjàoalt”.Peraixòés
tanimportantacompa-
nyarieducarenelsusos
delatecnologia.e