1. Els jugadors de cartes, 1890-1892. Paul Cézanne Museu d’Orsay. París Postimpressionisme Oli sobre llenç 47,5 x57 cm Paul Cézanne (1839-1906)

2. Pintor provençal, descendent d'un comerciant piemontès, visqué sempre folgadament del seu patrimoni. Estudi de Cézanne en Aix-en-Provence Vista de Auvers, 1874 Pissarro el va introduir en la tècnica impressionista i en la pintura de “plein air”. Inicialment exposa amb els impressionistes el 1874 i 1877. A partir de 1877 es va retirar, per tal de poder treballar sense interferències, a la seva ciutat natal d'Aix . Paul Cézanne

3. Anàlisi formal

4. La postura i el gest són simètrics, però l'eix del quadre, el reflex blanc de l‘ampolla, no coincideix en la meitat exacta de la tela: la composició és lleugerament asimètrica Eix del quadre Tot el cos del jugador és representat dins del llenç Part del cos del jugador és fora de la composició Punt on convergeixen totes les mirades

5. Qualsevol forma en l’espai és un cos sòlid que té un esquelet, una estructura interna i aquesta sempre són: Cilindres Cons Esferes Posteriorment omple el dibuix, esquemàtic, amb pinzellades paral·leles de color progressant dels tons freds (ombres) als càlids Concep la pintura com una pura investigació científica

6. “ Dibuix i color no són dues coses diferents. Es pinta al mateix temps que es dibuixa, com més harmoniós és el color, més complexa és la forma” pinzellades breus quasi quadrades i sobreposades la forma s'ha construït a base d'un mosaic de pinzellades

7. jaqueta de tonalitats verdes pantalon de tonalitats grogues jaqueta de tonalitats grogues pantalon de tonalitats verdoses disposició del color per mostrar confrontació entre els dos jugadors El color de les cartes és diferent: unes són blanques les altres són grises. Blanc = clarividència, seguretat Grises = lluita difícil, poca seguretat

8. Metropolitan Museum NY Barnes Foundation, Merion, Pennsylvania Paul Cézanne va pintar cinc versions del tema dels jugadors de cartes.

9. barret rodo i sense cap arruga Barret bonyegut i doblegat per la visera dos personatges antagònics Sembla més veterà, més experimentat Aparentment més jove i menys segur Home de la pipa, 1890-92 Fumador de pipa, 1891-92 Els camperols d’Aix-en- Provence són els seus models. El jugador de l’esquerra és el jardiner del pare de l’artista, anomenat Père Alexandre.

10. Natures mortes Degut a la seva meticulosa manera de pintar Cézanne s'especialitza en “natures mortes”. En aquestes assaja el seu nou concepte de pintura tot pretenent recuperar el volum perdut pels impressionistes. “ El pintor ha de buscar l’esfera, el con i el cilindre en la naturalesa” “ La forma només aconsegueix la plenitud quan el color té la màxima riquesa”

11. Noi amb armilla vermella. 1890-95 Dona amb cafetera . 1890-95 Els personatges de Cézanne experimenten una estilització geomètrica

12. Muntanya de Sainte-Victorie Als voltants d’Aix s’aixeca majestuosament la muntanya de Sainte-Victoire. Els seus mil metres d’alçada es varen convertir en el protagonista principal dels últims treballs de Cézanne.

13. Banyistes En el últims anys realitza la sèrie Els banyistes . En aquests quadres mostra una progressiva abstracció mitjançant la simplificació geomètrica i la utilització de plans geomètrics de color.

15. L'any 1907, una gran exposició retrospectiva de l'obra de Paul Cézanne al "Salon d'Automne"de París causà un gran impacte en els ambients artístics. Braque i Picasso queden impressionat per la qualitat estructural de la pintura de Cézanne i s’aventuren en la creació d’una nova línia pictòrica: el CUBISME. Antecessor directe del CUBISME Cases a l’Estaque. 1907 . Braque Les demoiselles d'Avinyó. 1907 . Picasso