3. * S'inspirà en els models clàssics (especialment els romans) i reflectí temes mitològics, tot i alguna incursió en el retrat de personatges contemporanis. * Les restes de l’antiguitat, més abundants eren escultòriques * Tant edificis públics com places i cases privades s’omplen d’escultures * El marbre i bronze són els materials més freqüents. * S’abandona la policromia amb la falsa creença que les escultures clàssiques no eren acolorides. * Es tracta d’un estil internacional, és a dir, els temes són comuns arreu d’Europa i Amèrica i els estils varien poc entre els escultors. El retorn AL MODEL CLÀSSIC va comportar: * una claredat compositiva, * el predomini de la línia com a element definitori dels contorns, * el protagonisme de la figura humana, * la temàtica mitològica i * una certa fredor formal reforçada per la utilització del marbre en escultura, (i de colors freds en pintura) * Roma fou la capital de l'escultura neoclàssica i Antonio Canova l'escultor preeminent.
4. Textures extremadament polides Se’n coneixen més de 6 versions diferents Escorç forçat; influència de Bernini, tant en la compo-sició com en les textures Nucli central, transmissió de passió i erotisme Sensació de serenitat i equilibri, propi de l’escultura neoclàssica http://www.xtec.es/~fmolina6/4erosipsique.htm
5.
6. Aquest obra és a Viena, a l’església dels agustins. Va ser el darrer con-junt funerari esculpit per Canova. Dominat per una piràmide i farcit de símbols, s’hi mostren la fredor i el racionalisme neoclàssics, sobretot si la comparem amb Eros i Psique . Cal fixar-se en el contrast entre la negra obertura de l’interior del sepulcre i la lluminositat de les figures al·legòriques de l’exterior: a) Detall del medalló: el retrat funerari és substituït per un medalló sostingut per un àngel. b) Detall de l’àngel: la mort esquelètica del Barroc es converteix ara en un àngel molt bell que s’arrepenja en un lleó símbol de la fortalesa. c) Conjunt processional que es dirigeix cap a l’interior: la processó funerària l’encapçala la Beneficència, que porta una urna cinerària, seguida de les al·legories de les diferents edats de l’home.
7. ‘ En la figura jacent, semiincorporada, es percep la influència d’una obra del pintor també neoclàssic David anomenada Madame Recamier . Convé fixar-se en la postura reclinada, el vestit -a «la moda antiga»- i en la poma que porta a la mà. És una mostra del sincretisme entre el món real, el retrat, i l’ideal, la personificació de la deessa de la bellesa. Procés de creació , aplicable a la majoria de les seves obres: Primer modelava en cera i en perfeccionava els detalls al màxim. Segonament ho passava a fang en la grandària definitiva i la donava als seus molts ajudants per passar-la a marbre. Finalment, quan el marbre estava avançat ell l’acabava polint-la fins a suavitzar les formes. Com a toc final l’empastifava de sutge per treure-li la blancor.
9. Model en fang on Canova aplica la màquina de treure punts. Aquest procediment permet a l’escultor de desbastar el bloc de pedra amb seguretat guiant-se per la frontera dels punts. Aplicat ja pels grecs en l’antiguitat, garanteix la correspondència entre el model i l’obra definitiva de marbre.
12. Escultura impressionista (1880-1900). Bronze. 71’7 x 40 x 58 cm. Museu Rodin, París. Palais Biron http://www.musee-rodin.fr/ 6 m 4 m http://www.xtec.es/~fchorda/prima6/imma/rodin /
13. EL PENSADOR-RODIN 1.-Presentació i context. Identificació i catalogació de l’obra i Context històric * Títol: El pensador * Autor: François·Auguste Rodin Paris 1840 - Meudon, França 1917 * Cronologia: 1880. * Material i Tècnica: Bronze a la cera perduda * Forma exempta o en relleu: Exempta adossada, perquè fou concebuda per anar incorpo-rada a la porta de l'infern * Mides: 71,5 m x 40 m x 58 m * Ubicació: Ubicació original: La porta de l'infern, del Musèe des Arts Décoratifs Paris, malgrat que mai no fou construïda . * Ubicació actual: Musèe Rodin, París. Si bé el fet de ser una escultura de bronze ha permès fer-ne Còpies que es poden admirar en altres museus * Estil: Impressionista * Context històric: Malgrat que va tenir uns inicis professionals difícils va saber situar el seu nom com a gran renovador de l'escultura monumental pel que fa a concepció, tècnica i sensibilitat. A partir del 1880, va començar a tenir encàrrecs tant oficials com particulars. L’exposició Universal de 1900 a Paris, on va exposar 168 escultures, va significar el seu reconeixement i consagració internacionals. A partir d’aquest moment tots els museus van disputar-se les seves escultures. Quan va morir va llegar la seva obra a l'Estat francès
14. 2.-Anàlisi elements formals i compositius./ Anàlisi estructural. * Iconografia-tema: Rodin, que volia representar Dant va definir-lo com «un home nu, ajupit sobre un roc on els seus peus es crispen. Amb el puny contra les dents, està pensant: el pensament fecund s'elabora lentament en el seu cervell No és cap somniador, és un creador. He fet la meva estàtua!. Quant a la plàstica, es va inspirar en la imatge de Llorenç el Magnífic , dels sepulcres de la família Medici, de Miquel Àngel * Funció. Estètica. * Composició : Tancada, es busca donar la sensació d'introspecció. Línies compositives diagonals entrecreuades i en ziga-zaga. * Recursos tècnics: Rodin recorre al contrast entre les zones rugoses i les zones brillants, que no estan polides a la manera clàssica sinó deixant que es vegi el modelat fet per l'artista Això, a més, potencia un cert clarobscur molt expressiu. * Relació amb l’entorn: L’escultura havia d'integrar-se a la part central superior de la porta de l‘Infern, encàrrec que Rodin va rebre el 1880 per al Musée des Arts Dècorati!s de Paris. Es pensava en un retaule decorat amb baixos relleus i en escenes compartimentades, basades en la Divina Comèdia de Dant, a la manera de lo porta a del Paradís de Ghiberti . Però, a mesura que la feina avançava, Rodin va concebre una porta de 6 metres d'alçada, amb alts relleus que havia de seguir un esquema semblant al Judici Final de Miquel Àngel. Malauradament l'obra no es va acabar mai, però l’escultor va estar treballant de manera continua en els diversos personatges que l'havien d‘integrar, com El pensador, Paolo i Francesca, Ugolino i els seus fills, Les ombres i El fill pròdig, entre d'altres . * Elements propis de l’estil : Rodin va donar un tractament irregular al modelat de la figura amb la finalitat de poder expressar la força interna i els sentiments del personatge .Això, i el fet que l'obra no estigui polida, sinó que es tracti d'una superfície insinuada, ha fet que l'obra de Rodin es consideri impressionista malgrat que no utilitza el color i la seva obra és tridimensional i no bidimensional.
15. 3.-Comentari de l’obra./Interpretació:significat de l’obra. * Relació entre la forma i la funció: Per bé que l'escultura havia d'integrar-se dintre d’un conjunt escultòric més ampli, la seva concepció va ser més individualitzada que no pas programàtica perquè, en darrer terme, anava destinada a les portes d'un museu. * Iconologia: Rodin es considerà ell mateix un renovador de l’escultura, així com Dant ho fou de la poesia. Rodin s'equipara a Dant quan concep aquesta obra única que els identificava tots dos com a creadors. * Relació de l’obra amb l’època: Els organismes oficials solien donar encàrrecs a artistes molt més acadèmics que Rodin. Per tant, oferir la realització d'aquesta obra a Rodin significà la prova del reconeixement públic envers l'escultor. Iconogràficament, la tria era encertada perquè en aquell moment es revisava la història cultural passada i la Divina Comèdia de Dant esdevenia un dels pilars fonamentals de la cultura occidental en què s'havien inspirat molts artistes com Botticelli, Miquel Àngel o Blake. * Transcendència de l’obra: L’obra va comportar una ruptura amb les concepcions clàssiques de l'escultura. De fet, obrí les portes a una escultura centrada en nous valors plàstics tant en les textures com en els modelats; alhora, potenciava els valors emocionals. Rodin va influir en molts escultors de la seva època, com Meunier, Claudel, Rosso, Blay o Llimona. I malgrat que les avantguardes van seguir camins diferents del seu, van restar molt vinculades a la recerca i al trencament estètic. En constitueix un bon exemple Constantin Brancusi ,que havia treballat d'aprenent al seu taller.
16. Estàtua en bronze de 1,98 m x 1,29 m x 1,34 m, n’hi ha, com a mínim, 20 còpies autoritzades per l’autor. Localització actual: Museu Rodin, a París. El Pensador s’ha convertit en un símbol de la modernitat que expressa la condició humana i encarna la complexitat i intensitat de sentiments i emocions de la persona.
17. Profeta Jeremies, Capella Sixtina Tomba de Llorenç de Mèdici, a l’església de San Lorenzo Figura al·legòrica de La nit, a la tomba de Julià de Mèdici
18. Aquest grup, que també forma part de La porta de l’infern , fa referència a la tràgica història de la Paola i la Francesca, narrada en la Divina Comèdia , de Dant. Rodin hi desenvolupa plenament el tema de les superfícies ondulants i de la sensualitat. És l’exemple més reeixit en l’obra de Rodin de la multiplicitat de plans i punts de vista de l’espectador. Aquest vessant de la seva producció fa pensar en Bernini i té una clara relació amb l’obra de Canova.
21. Aquest grup és un monument patriòtic i commemoratiu d’un fet històric. La ciutat de Calais, assetjada per les tropes angleses, els va haver d’oferir sis ciutadans en canvi de la clemència per a la resta de la població. Per reflectir el dramatisme i l’aclaparadora tragèdia del moment, Rodin recorre a formes esparracades i a les anatomies deformades de gran impacte expressionista
25. * En la part superior, les tres Ombres són tres figures d'Adam. Creador de la visió múltiple, Rodin ofereix a l'espectador tres punts de vista d'una mateixa escultura exempta. Les mans unides assenyalen al pensador. Aquest, assegut sobre el dintell, amb el seu crani de pitecantrop, és Dant, el poeta, -i també Rodin. La resta de les figures s'han relacionat amb "Les flors del mal" de Baudelaire. * Els temes principals són l'alienació, la desesperació i la mort. Les tres ombres que s'eleven en el dintell personifiquen la victòria de la Mort (simbolitzada per les tombes situades al fons de les portes, cap a les quals estenen els seus braços), i la inutilitat de les accions de l’ésser humà es posa de relleu en les figures inferiors que mostren els diferents estats d'aïllament als quals està condemnada la persona. * L'escultura de Rodin expressa les possibilitats gairebé il·limitades de la figura humana, transmetent a través d'elles les subtileses i nivells del turment humà. La profunditat del relleu abasta des de les baixes ondulacions flamejants, com si fossin simples irregularitats en el sòl de bronze, fins a figures totalment tridimensionals els braços de les quals s'alcen i tracten d'agafar alguna cosa, amenaçant amb envair el món de l'espectador. * Les diferències d'escala de les figures signifiquen que la composició no té un únic punt panoràmic. Això reforça la sensació de desorientació i separació que domina tot el grup. * Rodin pensava que l'art era sinònim de religió i d'amor per la naturalesa; per a ell, els tres conceptes eren una mateixa cosa. Les seves figures unien per primer cop el real de la naturalesa i l'ideal de la religió en termes de naturalesa humana. L'estàtua ja no era un substitut de l'expressió humana, sinó una imatge que encarnava les complexitats i intensitats dels sentiments i emocions del ser humà.
29. L'interès pel classicisme que es va despertar a Catalunya al final del segle XVIII i va perdu- rar en les primeres dècades del segle XIX com s’evidencia en les obres de l'escultor Damià Campeny, un dels artistes més remarcables del neoclassicisme català i el protagonista indiscutible d'un dels episodis de renovació plàstica més fructífers. Lucrècia i Cleopatra , les escultures més representatives d'aquest moviment, sintetitzen modèlicament el coneixement que tenia Campeny del llenguatge clàssic -assimilat durant els seus divuit anys d'estada a Roma pensionat per la Junta de Comerç-, en bona part fruit de la influència d’A. Canova, el més destacat d'aquell període. Lucrècia Esbós de la mort de Cleòpatra Aquil·les arrancant-se la sageta
30. L’escultura va tenir en el període romàntic un desenvolupament molt menor que la pintura. Els escultors mai van renunciar a la inspiració grecorromana, tant en iconografia com en formes, i les obres resultaven fredes i acadèmiques, mancades d’originalitat. Però a partir de 1810 de manera progressiva es van anar substituint per elements contemporanis. L’escultor més important va ser François Rude (1784-1855) l’autor de l’obra mestra d’aquesta tendència, el grup “ La partida dels voluntaris el 1792 ”, relleu conegut popularment com “ La Marsellesa ”, que va fer per l’Arc de triomf de L’Estrella de París. Al servir d’ornament a una obra neoclàssica, mostrava certs condicionants: en el vestuari i en la disposició triangular dels personatges. No obstant a través de les diagonals va con seguir moviment i tensió dramàtica; també hi ha un efecte pictòric dels clarobscurs. Hi ha un clar sentiment romàntic d'exaltació de los valores nacionals en aquesta al·legoria del poble francès revolucionari, dirigit pel Geni de la Pàtria, dirigint-se a defensar la República. També es van fer escultures d'animals -panteres, tigres, etc.- que manifestaven el gust pel moviment i la tensió muscular. Eren escultores decoratives per als interiors burgesos, quasi sempre fets en bronze. Va destacar Barye (1786-1875)
31. Escultura romàntica francesa (1833-1836). Alt relleu sobre pedra calcària, 1.270 x 800 cm. Arc de triomf de l’Étoile, París .
33. Hi ha la figura que popularment denominen la Marsellesa , la qual amb la mà esquerra amunt fa la crida a agafar les armes en defensa de la pàtria i empeny tot el conjunt endavant. El moviment d’avanç d’aquest relleu esculpit amb una traça de mestre el reforça la beina de l’espasa de la deessa, que vola cap enrere. La cama esquerra tirada enrere i el braç dret, allargat per l’espasa desembeinada, creen una diagonal ben potent que va de cap a cap de l’ample relleu. Hi abunden les referències a l’antiguitat clàssica, com ara les ales de la Victòria grega, que fan recordar els relleus hel·lenístics de l’altar de Pèrgam, les armes i els estendards de les legions romanes i l’àguila imperial. L’esperit arravatat del Romanticisme el simbolitza aquesta cara, desesperada de trets i amb una expressió patètica molt exagerada.
34. Aquí hi ha els voluntaris, que, serrats i atapeïts, insten les masses a l’acció política moguts pels ideals representats al nivell superior. És un grapat de soldats que recorden les gestes heroiques dels exèrcits de l’antiguitat. Hi abunden les superposicions, els escorços i els diversos plans de profunditat, com també el joc de llums que dóna a l’obra una sensació de relleu ben colpidora. S’hi repeteix el recurs de la poderosa diagonal, que s’inicia en l’espasa del soldat de la punta inferior esquerra, que allarga el braç doblegat del jove despullat que hi ha al costat i que acaba a la poderosa espatlla i braç dret aixecats de la figura el tors i el cap de la qual tenen uns trets força semblants als de la deessa que els guia. L’agitat cap del personatge central, més gros que el dels altres, fa pensar també en els models hel·lenístics com ara el Laocoont.
38. Realisme (1892). Marbre. MNAC, Barcelona 138 cm x 100 cm x 70 cm
39. ELS PRIMERS FREDS- Miquel BLAY 1.-Presentació i context: * Títol. Els primers freds. * Autor . Miquel Blay (Olot, Garrotxa 1866 - Madrid 1936). * Cronologia 1892. * Material i Tècnica . Talla de marbre. * Forma : Grup exempt. * Mides . 138 cm x 100 cm x 70 cm. * Ubicació original : Presentada a l'Exposició Nacional de Madrid (1892), hi guanyà la primera medalla. En la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona (1894), fou adquirida per l'Ajuntament de Barcelona. * Ubicació actual : Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona. * Estil : Primer Modernisme * Contex històric : Miquel Blay es va formar dintre dels cercles culturals de la ciutat d'Olot i a Barcelona. Becat per l'Estat, va fer estades a Paris i a Roma. A Barcelona s'integrà dintre del grup dels artistes modernistes, del qual va ser un dels màxims representants. L’any 1906 fixà la residència a Madrid, on va dur a terme les darreres obres.
40. 2.-Anàlisi dels elements formals i compositius * Iconografía ( tema ): Grup d'un vell assegut amb una nena arraulida al seu pit, despullats, que passen fred. L’escultor tenia previst fer l'escultura amb els dos personatges vestits, com es posa de manifest en els primers esbossos i assajos; tanmateix, davant l'èxit que va tenir l'obra amb els personatges nus, Blay va triar aquesta segona opció com a definitiva. * Funció : Estètica. * Composició : Tancada, asimètrica i triangular. Línies compositives: Pel que fa a la nena, diagonals i en forma de S, el que dóna un moviment molt mesurat; quant al vell, verticals i hieràtiques. * Recursos tècnics : escultura molt realista amb superfícies molt polides en la noia i apergaminades en el vell. L’artista va deixar els cabells esfumats, poc definits, així com la cara de la nena. * Elements propis de l’estil: Blay va realitzar aquesta escultura a Roma, on vivia gràcies a una beca; per això, precisament, encara hi descobrim reminiscències de la tradició realista academicista. Malgrat aquest aspecte -que queda palès en el gran detallisme de les textures de la superfície de la carn, tant de la nena com del vell-, la manera com hi introdueix la temàtica simbolista i les formes més esfumades la distancien del pur anecdotisme realista. Aquests canvis tan subtils van ser considerats a l'època com l'inici d'una nova via dintre de l'escultura catalana i espanyola, que desembocaria finalment en el modernisme.
41. 3.- Comentari de l’obra ./ Interpretació i significat de l’obra. * Relació entre la forma i la funció : El grup intenta incidir en una temàtica més intimista i decorativa per a una burgesia àvida de novetats artístiques. * Iconologia : L’obra il·lustra el pas del temps i la fragilitat tant de l'època infantil com de la senil. * Relació de l’obra amb l’època : L’obra fou concebuda com a element decoratiu d'una casa senyorial burgesa de l'època. La introducció de la fotografia i de les revistes il·lustrades d'art, a més dels viatges que es feien a altres països, van anar produint canvis en els gustos de les classes benestants, que fins aleshores havien preferit bàsicament temes religiosos per decorar les cases. A partir d'aquest moment, doncs, els temes s'aniran secularitzant paral·lelament a com succeirà en la política i en tots els àmbits de la societat en més o menys grau. * Transcendència de l’obra en altres autors i altres èpoques(Originalitat, innovacions i aportacions /lligam amb obres anteriors i influències posteriors): En aquesta obra primerenca de Miquel Blay encara és ben constatable la influència del seu mestre, Henri Chapu, o de l’escultor Dominique-Jean Hugues, que treballà un tema semblant en la seva obra Èdip a Colonna (1882). Sigui com sigui, però, en aquest primer moment de formació, la influència de Rodin no és total, com va succeir en altres artistes, malgrat que finalment Blay la rebrà en les seves obres més modernistes (74/4). L’arribada de Miquel Blay i del grup del qual formava part a l'Espanya on encara predominaven models molt realistes va ser un fet del tot revulsiu. S'iniciaven, doncs, canvis dintre de l'escultura que es consolidarien definitivament amb el moviment modernista.
42. Els personatges es mostren nus, el que dona una aire dramàtic, contrastant la figura del ancià, ruda, encorba- da, resignada i patètica, amb la de la nena, suau, buscant la protecció de l’avi. El grup de bronze, és una síntesi entre el realisme, l'idealisme, els sentiments que inspiren els personatges i elements de l’art de Rodin, a qui Blay va conèixer a París. Aquí la figura del vell sembla més desafiadora i el material transmet una major sensació d'orgull, que la resignació de la de guix. Blay va aconseguir amb aquesta obra, trencar el llenguatge tradicional realista de l’escultura catalana fins aleshores. Apareixen, amb força, el simbolisme i els principis que defineixen al modernisme, tot i que en aquestes obres hi ha una fort contingut anecdòtic. A París havia conegut les noves tendències de l’escultura francesa, el naturalisme social de Meunier, i l’idealisme simbolista, per això la seva obra bascula entre el naturalisme i l’idealisme, com es veu en el tractament de l’avi i de la nena. De l’obra, Els primers freds , n’hi ha dues versions, la del MNAC (esquerre) ara en marbre i la definitiva, de bronze, (68x50x34) al Museu Comarcal a Olot. La versió de marbre, correspon a l’època de l’idealisme, un corrent potenciat des de l’influent Cercle Artístic de Sant Lluc, (Llimona).
43. LES TEXTURES Es veu un gran detallisme en el tractament que l’escultor dóna a les textures de la carn de la figura del vell, de tècnica perfecta. També el cos tendre de la nena assoleix realisme, però l’expressió suavitzada i esfumada de les faccions li confereix un idealisme que contrasta amb el del vell. EL BANC No hi falta el tema floral, anecdòtic i convencional, de les fulles que s’enfilen per darrere del banc, amb la intenció d’incloure un detall natural, un ornament en un banc massa senzill i auster. Aquests detalls (llaços, floretes als cabells, etc.) són freqüents en l’obra de Blay, com si prescindir-ne fos deixar l’obra mig acabada.
44.
45.
46. Aquesta obra pertany al gènere de l’escultura decorativa, que Blay conreà amb gran qualitat. El conjunt, treballat en alt, mig i baix relleu, és situat en un angle de l’edifici del Palau de la Música Catalana i és presidit per un cavaller amb espasa i enarborant una bandera que oneja i emmarca l’escena. A sota seu hi són representats diferents grups socials, menestrals i pagesos, dones i criatures. Clou l’escena una figura de dona de cabells llargs, amb els braços oberts i el cos cobert amb un vel lleuger. L’escena és ben representativa del simbolisme i l’idealisme modernistes.
47. Una característica bàsica en tota l’obra de Llimona és l’elegant contenció que equilibra tant l’erotisme potencial del nu femení com l’agressivitat de la figura masculina, de manera que evita que les escultures caiguin en una retòrica academicista. Llimona adoptà per a les figures sepulcrals un tipus de dona passiva i trista, encorbada pel pes d’un dolor desconegut i misteriós, amb gran plasticitat i amb un sentiment profund. Aquesta dona s’assembla a certes figures dels prerafaelites anglesos, sobretot a les donzelles representades per Edward Burne-Jones. La contenció que caracteritza l’obra de Llimona i la seva actitud distant del grup més pròpiament modernista, vinculat als Quatre Gats (Casas, Rusiñol, Utrillo , Gargallo ), afavoriren un cert entroncament de la seva obra amb l’òptica noucentista, que es palesa a Catalunya i les ciències , a la porta de la Biblioteca de Catalunya (1912). Escultura modernista (1907). Marbre, 1’22 x 1’45 x 1’,05 m. MNAC, Barcelona.
48. EL DESCONSOL – Josep Llimona 1.-Presentació i context: * Títol:El desconsol. * Autor: Josep Llimona. * Cronologia: 1903-1907. * Material i Tècnica . Talla de marbre. * Forma: Exempta i sedent. * Mides: 67x76x67 cm . * Ubicació: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona. * Estil: Modernisme * Contex històric: Va néixer el 1864 i estudià a la Llotja de Barcelona. En 1880 guanya la Pensió Fortuny amb l’obra El fill pròdig que li permet acaba la seva formació a Roma on va rebre les influències renaixentistes. En 1893 es funda el Cercle de Sant Lluc, Llimona se centrarà en la construcció de panteons amb àngels i figures rígides. Les figures dels panteons, com aquesta pel mausoleu de la família Vilanova, evolucionaran cap a donzelles adolescents i malenconioses i a partir de 1909 la seva obra es caracteritzarà per les imatges religioses. Entre 1913 i 1925 predominen els herois i les dones nues, que dominaran en la producció dels últims anys.
49. El Centre Artístic de Sant Lluc es fundà 1893. És una associació artística de caràcter religiós en oposició a la frivolitat i esnobisme del Grup dels Quatre Gats. El seu objectiu es transmetre valors cristians mitjançant la visió del Modernisme. Els germans Llimona són dos dels artistes més rellevants dels cercle juntament amb Gaudi. En un primer moment es prohibeix el modelat de dones nues, però poc a poc se suavitzen els seus postulats. Hi havia un sacerdot consiliari que revisava les obres que entraven a la Biblioteca i en donava o no el vist-i-plau. Un d’aquests consiliaris va ser el futur bisbe Torres i Bages. Es creà com a reacció a l'humor anticlerical del modernisme i al Cercle Artístic de Barcelona, que consideraven frívol. Es caracteritzaven per la seva moral rígidament catòlica (que fins i tot prohibia el nu artístic), pel culte a les virtuts familiars i pel desig d'entroncar amb la humilitat dels gremis medievals (natzarens). Després de la guerra civil espanyola es reorganitzà i protegí les activitats de l‘Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i va emparar les primeres actuacions dels Setze Jutges i d‘Els Joglars. Els germans Vayreda en van formar part, així com Antoni Gaudí.
50.
51.
52. Cal fixar-se amb l’extraordinària semblança entre Desconsol i aquesta obra del 1904, la qual mostra el mateix prototip de figura de dona, paradigma del modernisme. Dànae. Rodin Llimona
53. Ramon Berenguer III el Gran, a Barcelona Fris de l‘Arc de triomf de Barcelona Sant Jordi (Montjuïc )
54.
55. És l’únic exemple d’escultura monumental realitzat a Barcelona que segueixi totalment l’estètica modernista. En són els autors Llimona i Gaudí. Per les característiques que mostra, resumeix tot l’art escultòric del període. La van desmuntar el 1940 i la seva restitució va desencadenar moviments ciutadans. Després del franquisme la col·locaren a la plaça de Tetu a n
56. Llimona va regalar aquesta escultura a la ciutat de Barcelona en homenatge als obrers que havien treballat a l’Exposició Internacional de Barcelona. S’hi deixa notar la influència de l’escultor belga Meunier. L’original és fosa de bronze i està situat a l’avinguda de Maria Cristina de Montjuïc, a Barcelona, però n’hi ha una rèplica, de pedra, a la plaça de Catalunya i a l’Escola del Treball El Forjador, del belga C. Meunier El forjador, a la plaça de Catalunya de Barcelona
![[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()