1. Filippo de Brunelleschi.
Església de San Lorenzo
Autora: ARC

2. 1. Context històric
Es considera que el Renaixemnt s’inicia a Florència a principis del s.XV i que s’estén per
tota Itàlia i posteriorment per Europa. Al territori espanyol abasta part del s.XVI.
És una època de grans canvis en la manera de viure i d’entendre el món per part dels
europeus. Comença a les ciutats d’Itàlia, on hi ha un desenvolupament del capitalisme
mercantil i s’inicia l’auge de la burgesia com a grup dominant. Les comunicacions
milloren, la indústria creix i la moneda circula àmpliament.
És una època de descobriments geogràfics, el món s’amplia. Aquests descobriments
seran promoguts, sobretot, per Espanya i Portugal.
Hi ha un creixement demogràfic que deixa enrere l’època de la Pesta Negra i obre un
període de relativa prosperitat en molts territoris.
Políticament, comencen a desenvolupar-se les monarquies autoritàries.
La Reforma protestant, iniciada per Luter, va ser contestada per l'església catòlica. És el
que s’anomena Contrareforma, que tindrà la seva plasmació en el Concili de Trento
(mitjans segle XVI).
A nivell cultural, la invenció de la impremta per l’alemany Gutenberg, va contribuir en
gran manera en la difusió de les idees.
Es recupera la centralitat de l’esser humà. El teocentrisme medieval dóna pas a
l’antropocentrisme i els artistes s’inspiren en les fonts clàssiques grecollatines.

3. Brunelleschi va ser un dels arquitectes florentins més
cèlebres del segle XV. Es va iniciar com a orfebre i
escultor.
La derrota en el concurs per decorar les portes del
baptisteri de la ciutat de Florència, projecte que va ser
adjudicat a Ghiberti, va impulsar a Brunelleschi a
abandonar l’escultura per dedicar-se a l’arquitectura. En
aquest camp va aconseguir grans èxits i va aportar
innovacions tècniques.
És l’inventor de la perspectiva, tècnica que també va
utilitzar per projectar les seves construccions. L’autor és
reconegut per l’Església de San Lorenzo i per la famosa
cúpula de Santa Maria dei Fiori.

4. 2. Estil
L’autor de l'església de San Lorenzo va ser Filippo Brunelleschi,
artista renaixentista italià que va treballar durant el
Quatroccento, segle XV. L’església, d’estil renaixentista, es troba
a Florència (Itàlia) i va ser construïda entre els anys 1421 i 1470.
Característiques de l’estil renaixentista:
Inspiració en els models arquitectònics romans i
paleocristians. Trenca amb l’estil gòtic i agafa com a referència
l’art de l’antiga Roma.
Ús dels ordres arquitectònics clàssics: dòric, jònic, corinti,
toscà i compost.
Es torna a utilitzar l’arc de mig punt, la volta de canó i la
cúpula de mitja taronja.
La utilització de la perspectiva lineal permet a l’arquitecte
projectar amb exactitud la obra i fixar-ne les proporcions.
Inici de d'interès pels edificis de planta centralitzada, encara
que predominen les plantes de creu llatina.

5. 3. Anàlisi formal i estilístic
El sistema constructiu de l’església de San Lorenzo és arquitravat i voltat. El
material utilitzat per construir-la és, bàsicament, la pedra. L’ús de la pedra grisa (la
pietra serena característica de l’arquitectura toscana) per remarcar els elements
estructurals: arcs, pilastres... obeeix a la voluntat de Brunelleschi de convertir
l’arquitectura en la gran protagonista.

6. La planta de l'església de San Lorenzo
és de creu llatina.
La sagristia vella, la de l’esquerra des
del punt de vista dels fidels mirant cap
a l’altar (la del costat, per tant, de
l’evangeli) va ser feta per Brunelleschi.
La sagristia nova, la del costat de
l'epístola, va ser feta per Miguel Angel.
Sagristia vella

7. Com a elements de suport de la construcció s’hi troben els murs; les columnes amb
capitells d’ordre corinti; i, en el creuer, pilars, que conserven els capitells corintis. Per
reforçar els murs, s’hi van construir contraforts.
Com a elements sostinguts, les voltes bufades tenen una gran importància a les naus
laterals. Els arcs de mig punt, suportats per columnes corínties, separen la nau central de les
naus laterals. Els arcs de mig punt també van ser construïts a les naus laterals per tal d’obrir
les capelles. Encara que les naus laterals tinguin un sostre amb voltes bufades, a la nau
central trobem un sostre pla, amb cassetons que proporcionen més dinamisme a la coberta.
La cúpula semiesfèrica és la protagonista, lleugerament ogival, situada en el centre del
creuer sobre petxines. És una de les característiques més importants de l’obra.

8. Voltes bufades Cassetons
Finestres Cúpula sobre
petxines
Entaulament
Òculs
Arc de
Pilastres mig punt
corinties
Columnes
D’ordre
corinti
Interior de l’Església de San Lorenzo

9. La planta de San Lorenzo s’articula en tres naus: una
central i dues laterals (les laterals tenen un seguit de
capelles als costats); un transsepte; un creuer, que és
l’espai comú a la nau longitudinal i a la nau transversal;
l’absis central (la capçalera de l´església) i dues sagristies.
La nau central és el doble de gran que les laterals.
Al pis superior, s’obren grans finestrals que són la
principal font de llum de l’edifici. Les naus laterals
s’il·luminen gràcies als òculs situats damunt dels arcs de
mig punt de les capelles.
Al mig de la cúpula, s’hi troba un llanternó que també
deixa entrar una gran quantitat de llum. Aquesta església
no conté una gran càrrega decorativa: les pintures de la
cúpula, alguns frescos...
Llanternó

10. Les línies que predominen són les horitzontals
(el renaixement recupera la mida humana i
subratlla l’horitzontalitat) i tot el conjunt està
regit per un sistema de proporcions
matemàtiques basades en el cercle i en el
quadrat, cercant la simetria i l’harmonia.
Totes les línies, seguint una tipologia espacial
unidireccional, convergeixen en l’altar, el punt
religiós més important. Les seves proporcions
a escala humana reflecteixen una nova
mentalitat, on l’home és el centre de totes les
coses.
Bernelleschi aconsegueix crear un espai
interior ampli, amb una estructura clara,
proporcionada i harmònica.

11. L’element més important de l’espai exterior és la façana inacabada, molt tosca, que
finalment no es va cobrir amb el marbre que li pertocava segons els plans de
Brunelleschi. A la mort de Brunelleschi, Antonio Manetti se n’encarregarà de les
obres, però la façana no es conclourà. Miguel Ángel va fer una maqueta que es
conserva en la Casa Buonarroti.
En aquesta façana hi ha tres portes de fusta per on es pot accedir a l’interior de
l’edifici. Des de l’exterior, és pot apreciar molt clarament l’estructura de planta de
creu llatina de l’església. Igual que a l’interior, a l'exterior s’aprecia la simetria de
l’estructura, les diverses alçades de les naus i el cimbori que cobreix la cúpula.

12. 4. Funció i significat
L’església de San Lorenzo, es troba en el centre històric de Florència, molt a prop del
Palau dels Medici. La seva funció era, i és actualment, litúrgica. L’edifici amb la seva
harmonia, aportava serenitat i inspiració, això el convertia en un lloc ideal per celebrar
cerimònies religioses segons el pensament dels humanistes del renaixement
Interior de l’església San Lorenzo

13. La família Medici, especialment Joan di Bicci, va encarregar personalment a Brunelleschi la
construcció de l’església de San Lorenzo el 1419. Aquesta família, que governarà Florència
durant tot aquest període, va aportar una gran quantitat de diners perquès es realitzés la
construcció. Les tombes de la familia s’hi troben a l’interior de l’església.
Michelangelo. Tomba de Giuliano de Medicis

14. Aquesta església és un exemple d’equilibri i de sobrietat constructiva. L’arquitecte
va tenir en compte la mesura de l’home i va recuperar a consciència el llenguatge
clàssic.
Els elements constructius i l’ús de la geometria serveixen per ordenar l’espai, estan
pensants per provocar una sensació de pau i d’equilibri al visitant. Les seves
proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d’una nova societat
humanística que ha deixat enrere l’Edat Mitjana.

15. Brunelleschi, per dissenyar l’església va prendre com a referent les basíliques
paleocristianes (principalment) però també models de l’arquitectura romànica toscana i
bizantina. La cúpula, per exemple, té com a referent l’antiguitat clàssica i l’art bizantí.
També es va inspirar en una obra pròpia, l’Hospital dels Innocents. L’església de san
Lorenzo va ser la primera església plenament renaixentista.
L’hospital dels Innocents, Brunelleschi

16. Bibliografia
http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8dici
http://artgentona.blogspot.com.es/search?q=brunelleschi
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/01/25/l%E2%80%99esglesia-de-
san-lorenzo-de-florencia/
Llibre d’història de l’art de 2n de batxillerat, Vicens Vives.