Geografia 2n Batxillerat

1. 1. Agricultura
1.1. Importància del sector agrícola en el món

2. 1. Agricultura
1.2. Característiques del paisatge agrari
Anomenem paisatge agrari el paisatge modificat per l’ésser
humà amb la finalitat d’obtenir productes de la natura i que ha
anat evolucionant per augmentar l’aprofitament. És molt
desigual arreu del món i depèn de diversos factors.
Les parcel·les
Segons la mida
Segons la forma
Segons els límits Openfield i bocage
Regulars i irregulars
Grans o petits
El poblament
Concentrat
Dispers

3. Regadiu i secà
Policonreu i monoconreu
Sistemes de
conreu
Intensiva i extensivaSegons aprofitament
del sòl
Segons necessitat
d’aigua
Segons la varietat

5. 1. Agricultura
1.3. Grans espais agraris del món

6. 1. Agricultura
1.3. Grans espais agraris del món

7. 1. Agricultura
1.4. Agricultura de subsistència
• Localització geogràfica

8. Localización
geográfica
Relación con
el mercado
Morfología
agraria
Sistemas
de cultivo
Impacto
ambiental
Países
subdesarrollados
- Autoconsumo
-Poca producción y
productividad
- Irregular
- Adapatación al terreno
- Escasa o nula mecanización
- Uso abundante de mano de obra
poco cualificada
-Explotaciones familiares (sistemas
comunitarios)
-Variedad de cultivos (policultivo)
- Impacto inapreciable sobre el medio
- Bajo consumo energético
- Uso fertilizantes naturales
- No usa insecticidas ni pesticidas
- Uso de semillas autóctonas
- Respeta ciclos de la naturaleza
- Respeto a la biodiversidad
-Itinerante por cremación
-Sedentaria de secano
-Intensiva por irrigación
-Deforestación
-Laterización del suelo
1. Agricultura
1.4. Agricultura de subsistència
• Característiques generals
Agricultura de
subsistencia

9. 1. Agricultura
1.4. Agricultura de subsistència
• Itinerant per cremació

10. 1. Agricultura
1.4. Agricultura de subsistència
• Extensiva de secà i rotació de cultius

11. 1. Agricultura
1.4. Agricultura de subsistència
• irrigació de l’arròs

12. •Fi de la producció per l’autoconsum
• Producció per vendre
•Dependència dels mercats
• Subjecció a la llei de l’oferta i la demanda
•Pròpia del món pre-industrial
•Producció per l’autoconsum
• Poc excedent comercialitzable
• Utilització de poca ma d’obra (familiar)
• Rendiments molt pobres
• Poca mecanització
• Depenen de la meteorologia
• Pràctica del policultiu
1. Agricultura
1.5. De l’agricultura tradicional a l’agricultura de mercat
Agricultura
tradicional
Crisi davant les necessitats
de la nova societat
industrial: Incrementar la
producció
Inversions de capital:
Adobs, fertilitzants, pesticides, etc.
Innovacions tècniques:
• Mecanització
• Reconversions de cultius
Vendes al mercat urbà per obtenir diners i
comprar productes manufacturats

13. REVOLUCIÓN
VERDE
Se fundamenta en…
Incremento de
producción en
países desarrollados
y subdesarrollados
Inconvenientes
Décadas 50-60
Aumento productividad de la tierra
por medio de métodos científicos
Química
(fertilizantes y
pesticidas)
Aplicación
tecnología
Modificación de
semillas (VAR)
Mecánica
(tractores y otras
máquinas)
Mayor producción
que demanda
Centrado
exclusivamente en
cereales
Uso generalizado
de fertilizantes
artificiales
Variedades más
vulnerables a las plagas
En países subdesarrollados, su
introducción dejó de lado
variedades autóctonas, base
alimentaria de estas
poblaciones. Faltó alimento
en algunas zonas, cambió la
dieta y se produjo éxodo rural
(proletarización y bolsas de
pobreza urbana)
Graves consecuencias
para el medio
ambiente
Uso masivo de
pesticidas
1. Agricultura
1.5. La Revolució Verda
Orígenes y
objetivos

14. 1. Agricultura
1.6. Agricultura de mercat
• Localització geogràfica

15. Localización
geográfica
Relación con
el mercado
Morfología
agraria
Sistemas
de cultivo
Impacto
ambiental
- Países desarrollados
- Países subdesarrollados
(plantaciones)
-Mercado interior y exterior
- Producción para la venta
- Parcelas regulares
- Grandes superficies
- Elevada mecanización, tecnificación y
especialización
- Uso abundante de fertilizantes y pesticidas
químicos
- Selección de especies (OMG)
- Uso de poca mano de obra
- Empresa capitalista
- Monocultivos
- Erosión del suelo
- Contaminación del suelo y de las aguas
- Contaminación y agotamiento de acuíferos
- Cultivos transgénicos
- Pérdida de diversidad genética
- Deforestación
- Gran consumo energético (CO2)
1. Agricultura
1.6. Agricultura de mercat
• Característiques generals
Agricultura de mercado

16. 1. Agricultura
1.6. Agricultura de mercat
•Explotacions amb formes geomètriques
(Township)
• Gigantisme de les explotacions
• Gran capitalització
• Alt grau de mecanització
• Introducció tècniques científiques
• Productivitat i rendibilitat elevades
• Monocultius i gran especialització regional
(belts)
• Camperol és un empresari (estudis, ordinadors,
viu la ciutat, etc.)
• L’agricultura països nous capitalistes

17. 1. Agricultura
1.6. Agricultura de mercat
• L’agricultura europea
PAC
Objetivos
Garantizar un
nivel de vida
adecuado a la
población agrícola
Favorecer la
explotación
mediana
familiar
Asegurar al consumidor
suministro de alimentos a
precios razonables
Estabilizar
los
mercados
Incremento
de la
productividad
Fomentar la
agricultura
intensiva
Garantizar la
seguridad en el
suministro de
alimentos
Medidas
Subvenciones a
los agricultores
Medidas
proteccionistas
frente a las
importaciones
Facilitar créditos a
bajo interés
Imponer precios fijos
Para que
reduzcan su
producción
Evitar así
la caída
de precios
Evitar la caída de
precios mediante
compras de
excedentes y stoks
Mantener
las rentas
de las
familias
campesinas
Ocupa al 8% de la població activa
Agricultura a temps parcial
Explotacions de caràcter familiar (molt capitalitzades)
Tres paisatges: nòrdic, centro-europeu i mediterrani

18. Conseqüències:
• Abandonament policultius de subsistència
• Creació d’un proletariat rural sense recursos que
desestructura les relacions socials tradicionals
• Els països rics comercialitzen el producte
1. Agricultura
1.6. Agricultura de mercat
• L’agricultura de plantació
•Localitzada en zones tropicals(països subdesenvolupats)
• Utilitza mà d’obra assalariada autòctona
• Es produeix per a la exportació (fixa preus les bosses occidentals)
• Productes tropicals: cafè, cacau, té, sucre, cotó, hevea, pinya...
• Esgoten la terra molt ràpidament (els capitals abandonen el país)

19. • Des de finals del S. XIX i part del XX Espanya ha passat d’una agricultura tradicional a una de
mercat
• El procés es va accelerar durant el anys 60 del S.XX (mecanització)
• La població agrària es va anant reduint progressivament
• Avui representa el 4,5% de la població activa total (semblant a Europa) (Catalunya 2%)
• La població agrària actual no és tan envellida com fa 50 anys. Una part del jovent tendeix a
quedar-se al camp
• Una part dels treballador agrícoles són immigrants (treballadors eventuals/de temporada)
• No és el mateix població agrària (treballa sector primari) que població rural (viu en zona rural però
treballa al sector secundari o terciari)
1. Agricultura
1.7.1. La població agrària a Espanya
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana

21. 1. Agricultura
1.7.2. El treball agrari i la
superfície agrària a Espanya
• Predomini explotació familiar (de vegades amb algú assalariat)
• Desvaloració del treball de les dones
• Desenvolupament del treball a temps parcial (agrari i industrial o serveis)
• Desaparició gradual d’arrendaments i parceries (gestió directa)
• Mecanització provoca l’augment de contractació de treballadors eventuals
(majoria immigrants) i la reducció dels assalariats fixos.
71.40%
28.20%
Terres de
conreu
(71,4%)
Prats i
pastures
(28,2%)
48.50%51.40%
Superfície
agrària útil
(48,5%)
Zones
forestals i
d'altres
(51,4%)
1.7. L’ agricultura
espanyola i catalana

22. 1. Agricultura
Petita explotació o minifundi (menys de 10 Has.) :
• Localitzats al nord peninsular
• Difícil mecanització de les petites parcel·les. Poca productivitat i competitivitat
• Canvis profunds: obligats a incrementar la productivitat i la rendibilitat
• Són rendibles si es practica agricultura intensiva o molt científica (plantes
ornamentals en hivernacles, horta de regadiu, etc.
Gran explotació o latifundi (més de 100 Has.):
• Històricament: baix rendiment, gran número
d’assalariats, absentisme propietari
• Localitzats al sud d’Espanya
• Actualment situació d’avantatge:
-grans extensions on la terra es pot mecanitzar
-grans produccions per la comercialització
• Nou tipus de treballador que sap utilitzar les
màquines (tractors, recol·lectors...)
1.7.3. La terra i l’estructura de les
explotacions agràries a Espanya 51.80%
4.74%4.63%
55.50%
0.00%
10.00%
20.00%
30.00%
40.00%
50.00%
60.00%
Explotacions Superfície
menys de 5 Has.
més de 100 Has.
Explotacions mitjanes (30 Has.):
• Afavorides per la Unió Europea: foment de les explotacions familiars i l’agricultura intensiva
• Obtenir productes de qualitat per al mercat
• Incentivació del reagrupament de parcel·les d’una mateixa explotació i augment de les seves dimensions
• Concessió de crèdits, primes a la producció, desgravació d’impostos...
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana

23. 1. Agricultura
1.7.4. L’adaptació de l’agricultura
espanyola a la U.E.: la PAC
La Política Agrària Comunitària (PAC):
• Objectiu: Proveir d’aliments als països comunitaris i elevar les rendes agràries (subvencions
i compra d’excedents)
• Conseqüències: sobreproducció i preus per sobra del mercat internacional (pèrdua de
competitivitat)
• Modificacions el 2003: restringir les ajudes, fomentar la competitivitat i adaptació a la
demanda
• Espanya va haver de fer modificacions: limitar inversions i eliminar conreus subvencionats
(tabac, cotó...)
• L’entrada de nous països a la U.E. va obligar a replantejar l’agricultura europea
• 2007-2013, la U.E. ajuda a Espanya en 7.000 milions d’euros i crea Pla Estratègic Nacional
de Desenvolupament Rural: augmentar la productivitat , desenvolupar la indústria
alimentària i millorar el medi ambient
• Ajudes a comunitat autònomes que han reduït la producció: cotó (Andalusia i Múrcia) i
tabac (Extremadura, Navarra, Castella-Lleó, Castella La Manxa País Basc)
L’agricultura i ramaderia espanyola depenen en gran mesura de les
directives que s’apliquen a la Unió Europea (des de l’entrada d’Espanya el
1986)
Les claus d’aquesta política agrària: seguretat alimentària, relació
qualitat preu i preservació del medi ambient rural.
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana

24. 1. Agricultura
1.7.5. La producció agrícola
espanyola
La producció agrícola depèn de
La intensitat dels conreus
La qualitat del sòl
La superfície dedicada a cada tipus de conreu Les superfícies de regadiu van
augmentant gràcies a la construcció
de sèquies i canals. L’aportació
d’aigua és factor bàsic per
augmentar la productivitat.
Conreus de regadiu:
• Fruita: cítrics per l’exportació,
• Horta: zones mediterrànies, regadiu, ús molt
fertilitzants i alt rendiment
Conreus de secà:
• Cereals: mecanitzat, extensiva (blat) zones de la Meseta.
• Vinya i oliveres no permeten alt grau de mecanització
• Vinya: especialització en vins de qualitat (Rioja, Duero,
Penedès)
• Oliveres: producció d’oli (Andalusia)
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana

25. 1. Agricultura
1.7.6. La producció agrícola a Catalunya
Importància econòmica de l’agricultura:
La població activa dedicada a l’agricultura és del 2,2% (Espanya
és el 4,5%)
La participació al PIB és del 1,3%
La superfície dedicada a conreus és del 30 % del territori
aproximadament
Característiques:
• Domini de la petita i mitjana propietat (explotació
familiar)
• Alt nivell de capitalització (grans inversions de capital)
• Estructura productiva moderna i orientada al mercat
• Agricultura intensiva i d’elevada productivitat
• Gran pressió sobre els aqüífers
Zones agrícoles:
• Maresme: petites explotacions molt intensives, hivernacles i especialització en flors d’alt preu
• Llobregat: hortes en retrocés (creixement de l’aeroport de Barcelona)
• Delta i Baix Ebre: arròs
• Segre i Urgell: fruita en explotacions petites i organitzades en cooperatives
• Prepirineus: farratge per la ramaderia
• Interior: cereals (Sagarra), vinya (Penedès) i oliveres (Garrigues)
• Camp de Tarragona: avellaners i garrofers.
Tendències:
• Descens de la superfície conreada
• Augment dels regadius
• Menys explotacions, però més
grans
• Millora de la renda camperola
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana