Front els centenars de casos d’agressions físiques, sexuals i LGTBIfòbiques, els assetjaments masclistes i contra la identitat de gènere, afectiva i sexual, les persecucions i amenaces de tot tipus patides per persones activistes antitaurines, una suposada agressió a una persona taurina amb una pedra(5) es converteix en pretext per a vulnerar els nostres drets. Ens criminalitzen a totes i tots, ens assetgen i atempten contra la nostra llibertat. Ens posen sota l’espasa de Dàmocles de la seua llei mordassa o de la seua llei de senyes mentre protegeixen les places de tortura per a que servisquen de refugi a autèntics agressors que actuen impunement i es jacten del que fan. Allà dins s’han de trobar ben a gust mentre gaudeixen del que es fa als animals perquè si, a tocar de corruptes que pacten els seus tripijocs a les barreres preferents.

1. Provocació. El salt a la prohibició de manifestacions.
Mentre ens expliquen coses sobre
Cuba o Veneçuela, ens parlen de
“prohibir manifestacions” com si
fóra una cosa normal. Altra d’un
ministre amb cognom franquista i
ultracatòlic, ja siga de l’Opus o
Propagandista, que retalla
llibertats fonamentals. Segons
sembla, la Direcció General de
Policia ha enviat una “instrucció
d’obligat compliment” per a que
es prohibisquen sistemàticament
les que es facen en les proximitats
de les places de tortures i mentre
s’hi massacren animals a dins .1
Han pres la decisió a partir de la
informació facilitada per una
organització com la Unión de
Criadores de Toros de Lídia
(UCTL), segur que tan objectiva i
veraç com acostuma a ser. El món
tauricida fa temps que persegueix
aquest objectiu.
Prohibir manifestacions. La
Constitució espanyola reconeix el dret fonamental a la reunió pacífica i sense armes sense que
calga autorització prèvia , i la llei estableix que l’autoritat l’ha de protegir front als i les que tracten2
d’impedir, pertorbar o perjudicar el seu lliure exercici . Sóc testimoni i víctima de la pràctica3
d’impedir, pertorbar o perjudicar el dret de reunió que posa en marxa la màfia taurina de forma
permanent. Així ha estat Algemesí des de la primera manifestació (2005) i, com he dit moltes
vegades, amb ple suport d’Ajuntament i Delegació del Govern. Poca cosa s’ha de contar sobre
Tordesillas; les imatges d’aquella històrica manifestació, també el 2005, ho diuen tot. Els insults,
les amenaces i les agressions directes han estat i estan una constant a cada acció contra els
negocis de la tortura i el linxament de bous.
Les lleis també diuen que
l’autoritat pot arribar a
prohibir una manifestació,
el que seria un fet molt
greu. Només ho pot fer
per raons excepcionals, i
mai per a sumar-se a les
estratègies de qui intenta
pertorbar el lliure exercici
d’aquest dret fonamental.
El que succeeix no és altra
cosa que la tauromàfia ha
decidit que s’han de
prohibir manifestacions en
b a s e a l a s e u a
argumentació goebbeliana
que inclou amenaces
constants, velades o
El Ventano, 21/04/2015, Interior prohíbe las protestas antitaurinas cerca de las plazas, http://1
elventano.blogspot.com.es/2015/04/interior-prohibe-las-protestas.html
Article 21.1.2
Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió. Article 3.2.3
Tordesillas (Valladolid). Primera manifestació contra el Toro de la
Vega, 2005.
https://www.youtube.com/watch?v=3w3OOrtqy88
Una de les moltes agressions patides per persones antitaurines, moltes
amenaçades de mort. I sense haver d'anar a manifestar-se davant d'una plaça.

2. explícites, i moltes agressions. I, el que és pitjor, succeeix que el règim està portant a terme
aquest programa.
La plaça de tortures de
València és al centre de
la ciutat i un lloc de
massacre permanent de
bous durant les falles, la
festa major de la ciutat.
L a t a u r o m à fi a f a
ostentació de la seua
estratègia de comunicar
manifestacions-pretext
p e r a i m p e d i r l e s
antitaurines , que no4
estan fetes per a
provocar, simplement
combaten l’aberrant
injustícia de torturar,
linxar i matar bous per a
fer espectacle, per a
mantindre un negoci que
e s s o s t é a m b e l s
impostos de tothom i
ocupa l’espai públic de
tothom. La lluita
antitaurina és progrés
front a la barbàrie, feta
per gent disposada a fer
front a una tauromàfia
que es creu amb dret
d’obtindre un estat
d’excepció a la seua
mida, i que arriba a
reclamar que aquest
s’estenga a quilòmetres
a la redona d’una plaça de tortures o dels carrers on linxen bous.
Front els centenars de casos d’agressions físiques, sexuals i LGTBIfòbiques, els assetjaments
masclistes i contra la identitat de gènere, afectiva i sexual, les persecucions i amenaces de tot
tipus patides per persones activistes antitaurines, una suposada agressió a una taurina amb una
pedra es converteix en pretext per a vulnerar els nostres drets. Ens criminalitzen a totes i tots,5
ens assetgen i atempten contra la nostra llibertat. Ens posen sota l’espasa de Dàmocles de la
seua llei mordassa o de la seua llei de senyes mentre protegeixen les places de tortura per a que
servisquen de refugi a autèntics agressors que actuen impunement i es jacten del que fan. Allà
dins s’han de trobar ben a gust mentre gaudeixen del que es fa als animals perquè si, a tocar de
corruptes que pacten els seus tripijocs a les barreres preferents.
Entre l’espasa taurina i la paret legal, només puc recordar aquelles i aquells que estigueren en
eixa situació abans que nosaltres. Pense en la gran Elizabeth Eckford, que als 15 anys caminà a
soles aquell dia de 1957. Recorde els Quatre de Greensboro, aquells joves que desafiaren l’ordre
segregacionista, “del tot legal i molt honrat” com dirien els taurins, que permetia excloure,
marginar i negar la plena ciutadania. En les Freedom Riders i els seus autobusos amb destí a la
gola del llop, com les tres persones de la famosa fotografia de Jackson, Mississipi, altra vegada a
una cafeteria Woolworth. Recorde totes les víctimes de la famosa marxa de Selma amb Martin
Cultoro, 19/03/2015, Cómo alejar las manifestaciones antitaurinas de las plazas, http://www.cultoro.com/noticias/4
2015/3/19/como-alejar-manifestaciones-antitaurinas-plazas-9365.html
Las Provincias, 20/03/2015, Una mujer herida por una pedrada lanzada por manifestantes en la puerta de la plaza de5
toros, http://www.lasprovincias.es/sucesos/201503/20/mujer-herida-pedrada-lanzada-20150320012436-v.html
Imatges que s'han fet tristament famoses. Les agressions de persones taurines són
una constant tan real com la seua impunitat davant les autoritats.

3. Luther King, que acabà amb el Bloody Sunday del 1965 perquè la lluita per la Justícia i la Llibertat
“provocà” aquells racistes recolzats per la policia.
És la tauromàfia la que genera una situació d’abús permanent contra bous i humans amb el
suport de lleis injustes, i lluitar contra això és una obligació per a nosaltres. Ací, en la mateixa
terra on han arribat a justificar “una creuada” perquè els havíem provocat, es fan seu el carrer,
ens amenacen i vulneren els nostres drets. No volem excessos de dramatisme, només pensem
que el dret a la protesta es sagrat i més quan el règim sosté contra totes i tots una injustícia que
s’imposa a la majoria per a protegir els interessos d’una minoria.
Davant la seua concepció de les Llibertats i de la Democràcia, nosaltres no tenim més remei que
lluitar per aquests valors, pels de veritat.
A l'esquerra, Elisabeth Eckford el dia que desafià el racisme a Little Rock, Arkansas (1957). A la dreta, tres Freedom
Riders (d'esquerra a dreta: John Salter, Joan Trumpauer i Anne Moody) patint les vexacions dels racistes a Jackson,
Mississippi (1963).
A dalt, els Greensboro Four,
d'esquerra a dreta:
David Leinail Richmond
Franklin Eugene McCain,
Jibreel Khazan (Ezel Blair Jr).
Joseph Alfred McNeil.
A sota, persones manifestants al
pont Edmund Pettus de Selma,
abans de patir el Bloody Sunday.