Volia veure és un moment molt concret d’allò que distingeix els Moros i Cristians de Biar (Vall de Biar, Alcoià) de tots els altres. Cada 11 de maig, els espies s’encarreguen d’obtindre la informació que permetrà l’entrada mora fins al castell. És una representació carregada de simbolismes i dividida en diversos actes que comencen amb la “medició”. El personatge central és la mare de la Mahoma, un home disfressat de dona que porta un càntir a l’esquena. Els espies, altres homes disfressats representen que prenen mesures fins que arriben a la plaça i són descoberts des del castell. Aleshores, disparen un tro d’arcabús que espanta la mare de la Mahoma i el càntir li cau a terra. Quan es trenca, apareixen uns hàmsters que hi eren a dins, i els xiquets i xiquetes corren a agafar-los...

1. Moderna tradició i bones intencions. La “medició” de Biar.
Els moros i cristians són una
festa del sud del meu país.
Pels que no som dels pobles i
ciutats on la viuen des del
bressol, se’ns presenta com
una espècie d’auca amb tot un
poble com escenari i farcida
d e q u a d r e s , e s c e n e s i
passatges que a mi, com sóc
urbanita i ja comence a tindre
una edat, em sona molt a la
Fura dels Baus (1) d’ara, amb la1
transgressió controlada i
encabida dins d’un vestuari i
un guió.
Aquesta auca sempre és sobre un atac musulmà històricament descontextualitzat que triomfa
momentàniament i acaba sent derrotat pel bàndol cristià. Conten que a Alcoi, una vegada, els
moros es negaren a perdre i retre el castell com mana el guió, i que la Guàrdia Civil els hagué de
reduir a punta de rifle. La història d’aquest calfament tan típicament valencià m’ha agrada molt.
La càrrega religiosa de tot plegat sempre m’ha posat els pels tan de punta com les “meues”
ofrenes florals de Falles i processons del Corpus sota pal·li. Té, a més, està aquesta barreja de
tufs a integrisme de “reconquesta”, segle XIX i franquisme, tots eixits de l’església, que es
barregen involuntàriament amb la pudor de la xenofòbia i la islamofòbia. Tot plegat té un to
políticament incorrecte que queda immediatament neutralitzat per l’actitud de festa gran d’una
gent que t’ofereix una mentireta (2) amb un somriure d’orella a orella. La intenció és bona.
2
Sentir aquell capità cristià declinant uns versos en castellà des del balcó del castell, dient no sé
quina cosa sobre la pàtria, ha estat tota una experiència. El seu accent recordava el mític anunci
d’un pesticida on un llaurador
cridava, al costat dels seus
tarongers: “Xé, las malas
hierbas me traen de cabesa!!!”.
R e s u l t a q u e d u r a n t e l
franquisme s’imposaren
aquests textos en l’idioma
mundialment conegut com “En
español, coño!”. I també
resulta que no els han tornat a
posar en valencià per a no
generar problemes i perquè ja
és tradició. Es confirma la
meua teoria que les idees
conservadores, i més encara
les reaccionàries, són tradició
des del mateix moment que es
esclaten al cervell genial de qui
les inventa.
Volia veure és un moment molt
concret d’allò que distingeix
els Moros i Cristians de Biar (3)3
(Vall de Biar, Alcoià) de tots els
http://www.lafura.com/ca/1
És una d’aquestes begudes amb cafè licor. La mentira es fa amb un terç de cafè licor i dos terços de granissat de2
llima (aiguallimó).
http://www.biar.es/index.php?noticia=21793
El càntir de la mare de la Mahoma té els hàmsters a dins.

2. altres. Cada 11 de maig, els espies s’encarreguen d’obtindre la informació que permetrà
l’entrada mora fins al castell. És una representació carregada de simbolismes i dividida en
diversos actes que comencen amb la “medició”. El personatge central és la mare de la Mahoma,
un home disfressat de dona que porta un càntir a l’esquena. Els espies, altres homes disfressats
representen que prenen mesures fins que arriben a la plaça i són descoberts des del castell.
Aleshores, disparen un tro d’arcabús que espanta la mare de la Mahoma i el càntir li cau a terra.
Quan es trenca, apareixen uns hàmsters que hi eren a dins, i els xiquets i xiquetes corren a
agafar-los.
Quan em contaren del que es tractava, ho
associí a la barbaritat perpetrada al Puig
de Santa Maria (4) (L’Horta), però el que fan4
a Biar és molt diferent. La escena final,
una vegada agafats els ratolins, és la d’un
grup de gent menuda que els mira i els
acarona amb cura: l’afortunat o afortunada
que els ha pogut agafar se’ls emportarà a
sa casa i els cuidarà fins que moren, i
conservarà el record d’haver tingut un dels
ratolins dels espies de Biar. Probablement
siguen els animals més “afortunats” de
tots els que han la tingut mala sort de ser
utilitzats en una festa de la península
Ibèrica, molt pocs dels quals tenen un
destí diferent al de ser assetjat, espantat,
colpejat, ferit, torturat i matat.
La gent no té la percepció d’estar fent mal
als animals i jo ho entenc. Al nostre món
especista, és “normal” comprar un hàmster
per a tancar-lo a dins d’una gàbia, i els de
Biar només es diferencien de la resta pel
temps que han passat a dins del càntir de la mare de la Mahoma i per trobar-se de sobte al terra i
envoltat de xiquets i xiquetes que criden i els agafen. Segurament, la cosa haurà donat per a
accidents que hauran costat la vida a més d’un, xafats sense voler o agafats amb massa força,
però no haurà estat un fet habitual. Hi ha una enorme distància conceptual entre això i la plaça
de tortures de Villena, la capital de l’Alt Vinalopó, que és a poc més de 9km. De nou, la intenció
és bona.
La festa, però, ho té tot per a evitar aquest tràngol als xicotets animals. La seua presència és un
instant, una anècdota fugaç dins d’una representació carregada de detalls i que té com a
protagonista la Mahoma, un gegant amb cap de cartró i que és l’element distintiu dels moros i
cristians de Biar. Seria fàcil substituir els rosegadors per altre element simbòlic, com unes
joguines amb la forma d’aquesta figura, però sembla que hi ha defensors d’aquesta tradició
“irrenunciable”. En aquest fet, Biar si que s’assembla a tota la resta.
Em quede amb la magnífica explicació de Joan-Antoni Cerdà i Mataix (5) sobre l’origen del ball5
dels espies. Es tracta de l’adaptació d’una “celebració de carrer, teatral, còmica i festiva
anomenada el Ball de Torrent (….) hereu de les antigues moixerangues i mascarades
valencianes”, datat entre els segles XVII i XIX i realitzada per companyies teatrals
semiprofessionals que actuaven a festes molt especials. També em quede amb les disfresses
que porten els espies, com les de clown de vius colors o les que rematen amb un gran barret
mexicà, poc creïbles com a tradicionals.
En un moment donat, la gent de Biar copià el Ball de Torrent i el transformà en dels espies, i en un
moment donat que no pot anar més enllà de la segona meitat del segle XX introduí aquestes
disfresses i les normativitzà dins de la seua festa. De la mateixa manera, no existeix cap
Animalisme CAT, 02/02/2012, Tradició. La batalla de rates de la lleva del Puig, http://animalismecat.blogspot.com.es/4
2012/02/tradicio-la-batalla-de-rates-de-la.html
Cerdà i Mataix, Joan Antoni, El Ball dels Espies: Origen i evolució. A Festes.org, 06/05/2010, http://www.festes.org/5
arxius/balldelsespies.pdf
Vídeo a YouTube: https://youtu.be/cw8JqxKhS_Q

3. justificació per a que, en un moment donat, s’incorpore a la festa una nova sensibilitat i es
modifique la tradició suposadament ancestral d’utilitzar ratolins a la medició dels espies.
Mentre observava els xiquets i xiquetes que capturaven els ratolins, pensava en l’ús dels animals
com a eines interactives i “efectes especials” de festes sorgides d’una època amb una tecnologia
que no és la d’ara (6). Pensí en la proposta eZOO (7) i en la posterior ZooXXI (8) per a reinventar pel6 7 8
camí de les noves tecnologies aquesta institució vuitcentista que empresona i massacra animals
amb la ciència i la divulgació com a pretextos. Crec que és hora d’explorar aquesta proposta per
a que vaja més enllà i renove també les velles tradicions festives pel camí de la consideració cap
als altres animals.
Aquest si que seria un salt carregat de bona intenció.
Animalisme CAT, 19/05/2015, Santa Fiesta (http://santafiesta.es), http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/05/santa-6
fiesta-httpsantafiestaes.html
http://ezoo.ws7
https://www.facebook.com/zooXXI?fref=ts8
Espies disfressats.