... Després, manipulen les paraules per a fer-nos un embolic amb els conceptes de adequada, recomanable, indicada, necessària o imprescindible. Juguen amb ells, els descontextualitzen, per a que tots acaben significant el mateix que l’últim: imprescindible. El començament és prou indicador: els xiquetes i les xiquetes “els costa explicar per què, però han sentit mil vegades a casa i també a l’escola, i han entès” que beure llet cada dia és molt important pel que siga, dóna igual si són les vitamines o el creixement o la força. Les persones adultes tampoc saben ben bé perquè és bona la llet, ho repeteixen com aquests infants ho repetiran quan siguen grans. “Els nutricionistes” posen la seua qualitat de persones professionals, expertes i científiques al servei d’eixa forma de jugar amb les paraules. Al reportatge, apareix Carme Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, amb la façana de la Facultat de Farmàcia (i Ciències de l’Alimentació) al darrere. També està vinculada a la Càtedra UB - Carn i Salut, finançada per la indústria càrnia, o amb la Càtedra UB Danone. Forma part del grup d’experts contractats per la indústria càrnia per a contrarestar els efectes de l’informe de l’OMS que confirmava la carn processada com a producte cancerigen...

1. de1 3
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles.
Jesús Frare.
En què gasten les persones occidentals els seus diners diverses vegades al dia? En menjar.
Després de menjar durant tota la vida, què és el que fa tothom? Morir, un procés que normalment
implica invertir grans sumes de diners amb la intenció de posposar la mort el màxim possible.
Tothom és client de la fam i la mort, de manera que hem de guanyar molts diners perquè tenim
moltes despeses. Per aquest motiu, les indústries nord-americanes de l’alimentació i de productes
per a la salut estan entre les organitzacions més influents del món…
(…) Estats Units està confiant a la indústria làctia la important tasca d’educar els nostres xiquets i
xiquetes en el camp de la nutrició i de la salut.
L’Estudi de Xina .1
Al TeleNotícies d’aquest dilluns, he vist una notícia sobre el repartiment de llet a les escoles
catalanes , dins d’un programa europeu pel foment del consum de llet. Cercant més informació, he2
vist que el DARP començà amb una convocatòria dirigida a les escoles qualificades d’alta3
Campbell, T. Colin; Campbell, Thomas M. II, El Estudio de China, BenBella Books, Dallas (Texas, EUA), 2012.1
Traducció de l’anglès al castellà: Editorial Sirio. P. 331, inici del capítol 15: la “ciència de la indústria.
TV3, Telenotícies Migdia 15/05/2017, Jacma Morterde, Oriol Esteve, Un got de llet al dia per a cada alumne, http://2
www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/un-got-de-llet-al-dia-per-a-cada-alumne/video/5667413/
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern de la Generalitat de Catalunya.3

2. de2 3
complexitat, “on hi ha una major necessitat de garantir una alimentació saludable dels [i les]
alumnes”, tant del segon cicle d’educació infantil com de tots els cicles de primària .4
Pel que sembla, s’han acabat gastant uns 160.000€ dels 277.000 de dotació inicial. No sé si
haurà tingut a veure el fet que les escoles s’havien de buscar elles mateixes qui els proveïra la llet,
i que la subvenció era, en realitat, de 18’15€ per cada 100kg de llet o equivalent. La cosa havia
d’eixir al mòdic preu de 0’18€/kg, el que vol dir que la cosa havia d’anar regalada o algú havia de
pagar la diferència.
Pocs mesos després, això es presenta com un programa pilot al que han participat 22.400
alumnes de 88 centres escolars (1.818€ per centre, 7’14 per alumne, no sabem els dies en els
que ha estat repartit). A partir d’aquesta experiència, s’anuncia un gran programa per a l’any
vinent dotat amb 2.500.000€ pels mateixos cicles i cursos. El DARP subministrarà directament la
llet, mitjançant un contracte amb una única empresa proveïdora .5
El reportatge no en té, de rebuig. Com podeu veure, es desenvolupa majoritàriament a l’aula
d’una escola infantil, amb els xiquets i les xiquetes a les seues cadires i el professorat omplint els
seus gots de llet, al davant d’un grup de periodistes i càmeres que envolten la consellera Meritxell
Serret i el seu equip. Un professor explica que n’hi ha d’infants que no pren llet a casa, altra que
no li agrada el sabor, altra que vol que porte sucre o xocolata en pols…
Ens expliquen que es tracta que agafen l’hàbit de consumir llet, ja a la seua edat. Ens diuen que
és necessària, que garanteix el creixement i que forma part dels bons hàbits alimentaris, però
insisteixen més d’una vegada amb això d’incentivar-ne el consum, i fins i tot s’acaba veient
clarament la marca Llet Nostra a un bric. Segons sembla, els preocupa que hi haja gent que
l’estiga substituint per “llets vegetals”.
Generalitat de Catalunya, notes de premsa, 01/03/2017, El departament d'Agricultura repartirà gratuïtament llet a4
escoles catalanes d'alta complexitat, http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/299164/ca/
departament-dagricultura-repartira-gratuitament-llet-escoles-catalanes-dalta-complexitat.do
Govern de Catalunya, nota de premsa, 15/05/2017, El curs vinent Agricultura repartirà gratuïtament llet a les escoles5
catalanes, http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/notespremsa/300824/curs-vinent-agricultura-repartira-
gratuitament-llet-escoles-catalanes.html
Més d’adoctrinament i de naturalització. És un box de joguina, un box dels que es fan servir per a separar els vedells
de les vaques lleteres (i que no es beguen la llet), per a immobilitzar-los i engreixar-los uns mesos, abans d’enviar-los
a l’escorxador.

3. de3 3
Després, manipulen les paraules per a fer-nos un embolic amb els conceptes de adequada,
recomanable, indicada, necessària o imprescindible. Juguen amb ells, els descontextualitzen, per
a que tots acaben significant el mateix que l’últim: imprescindible. El començament és prou
indicador: els xiquetes i les xiquetes “els costa explicar per què, però han sentit mil vegades a
casa i també a l’escola, i han entès” que beure llet cada dia és molt important pel que siga, dóna
igual si són les vitamines o el creixement o la força. Les persones adultes tampoc saben ben bé
perquè és bona la llet, ho repeteixen com aquests infants ho repetiran quan siguen grans.
“Els nutricionistes” posen la seua qualitat de persones professionals, expertes i científiques al
servei d’eixa forma de jugar amb les paraules. Al reportatge, apareix Carme Vidal, catedràtica de
Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, amb la façana de la Facultat de Farmàcia (i
Ciències de l’Alimentació) al darrere. També està vinculada a la Càtedra UB - Carn i Salut,
finançada per la indústria càrnia , o amb la Càtedra UB Danone . Forma part del grup d’experts6 7
contractats per la indústria càrnia per a contrarestar els efectes de l’informe de l’OMS que
confirmava la carn processada com a producte cancerigen .8
Vidal diu que les informacions que “qüestionen el valor nutritiu de la llet i la conveniència de
prendre llet per part de l’espècie humana”, emfatitzant això de l’espècie humana, no tenen
fonament científic. Em venen al cap les 46 pàgines de notes, 757 en total, bibliogràfiques a
excepció d’unes poques d’explicatives, de l’Estudi de Xina.
L’únic que ens ofereixen són eixes frases genèriques per a que acceptem que el negoci de la
indústria càrnia és necessari per a la nostra alimentació, sense saber ben bé per què. Així, ens
diuen que n’hi ha un conjunt d’aliments essencials, especialment pels xiquets i xiquetes en
creixement, per a les dones o per a la gent gran, i que la llet és un d’ells. Analitzat amb
deteniment, no diuen que és un aliment necessari, però fan que ho semble. No diuen que el
veganisme no siga nutricionalment complet, però fan que ho semble.
La informació hauria de ser alguna cosa més que un espot publicitari, i el sistema educatiu no
hauria de ser un lloc d’adoctrinament en favor dels interessos de la indústria (publicitat i
adoctrinament finançats amb els diners de tothom, per cert). En tot cas, les persones veganes
han de poder optar per un sistema educatiu d’acord amb els seus compromisos, i no queda clar
que no s’estiguen protegint els interessos de la indústria per esclafar eixos compromisos.
Universitat de Barcelona, Càtedra UB Carn i Salut. Presentació http://www.ub.edu/campusalimentacio/carnisalut/ca/6
index.html
“… La creació de la Càtedra es va materialitzar en el conveni signat entre la Universitat de Barcelona i l’Associació
Nacional de Magatzems Frigorífics de Carns i Sales d’Especejament (ANAFRIC-GREMSA), l’Associació Nacional
d’Indústries Càrniques d’Oví i Caprí (ANICOC) i l’Associació Nacional de Ramaders-Recriadors de Bestiar Oví de Carn
(OVICEBO).”
Universitat de Barcelona, nota de premsa, 29/05/2015, La Universitat de Barcelona i Danone acorden la creació d’una7
càtedra per promoure el coneixement en nutrició, http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/05/069.html?
eldiario.es, Ruth Toledano, 06/03/2016, Los lobbies económicos y los ciegos porque no quieren ver, http://8
www.eldiario.es/zonacritica/lobbies-economicos-ciegos-quieren-ver_6_491760830.html