Text animalista. Sobre la "canonització" de Fraga amb motiu de la seua mort i sobre la seua "lluita" contra la tortura taurina.

1. Compromís.
No fa molt, vaig veure un vídeo a YouTube1 sobre la prohibició dels bous al carrer per Manuel
Fraga, presentada com la primera de la història. Es titula “Any 1963: primera prohibició de les
festes taurines”2 i és obra d’apologistes del franquisme que escolten parlar dels seus anys d’or, que
diuen que no es perseguí el català perquè Salomé guanyà el Festival del Mediterrani o que
rebategen l’himne de Riego com la cançó dels barrufets3.
Es diu que, només ser nomenat ministre d’informació i turisme, el pare de la llibertat dictà la
Circular 32/1963, que prohibia espectacles que
implicaven maltractament animal, malgrat que foren
tradicionals4. Abans, el ministre de Governació i amic
íntim de Franco, Camilo Alonso Vega, ja havia signat el
nou reglament taurí5 que substituí el de 1930 i que ja
establia la prohibició de córrer bous o vaques, lliures o
capllaçats, pels carrers o places de les poblacions, amb
l’excepció dels Sanfermines de Pamplona i altres
pràctiques amb anàlogues característiques de tradició6.
En cap moment, malgrat el que afirmen aquestes “fonts”,
es prohibiren reglamentàriament els correbous a una
plaça o recinte, permanent o portàtil.
La gent que promogué les normatives proteccionistes
comptava amb l’avantatge que Franco menyspreava el
linxaments de bous als carrers (preferia la massacre de
les places). La circular fou aplicada i arribà a Tordesillas
el 1964, on un munt d’agents de la Guàrdia Civil prengué
el carrers. No tenien la intenció d’impedir el torneig,
com estaria establert per la circular; només volien
impedir que mataren el bou i no ho aconseguiren. Dos
individus, herois de la tradició i rebels per la llibertat
segons el món taurí, l’arraconaren i li clavaren les seues
llances7 . La història del Fraga paladí dels bous quasi els
converteix en agents de Moscou.
Fins i tot diuen que volgué prohibir la mort del bou a la plaça el 1964, fet que hauria exigit la
reforma del reglament de Don Camulo, que regula la matança dels bous torejats a la plaça i davant
del públic (art. 113-118). Diuen que l’oposició franquista, cabuda com era i amb l’única faena
d’atacar el règim amb qualsevol pretext, amenaçà amb onades d’inestabilitat i protestes a tots els
pobles i ciutats amb plaça de bous. L’oposició franquista estava sent torturada, llançada per
finestres i matada per l’aparell repressor franquista, amb la Brigada Político-Social al capdavant i
amb Fraga com a justificador. Quan posà en marxa la seua capacitat per a generar onades
d’inestabilitat i de protestes, que tenien el pretext de la justícia i la llibertat, mai fou per a defensar
la tortura taurina, i ni tan sols fou utilitzada com a instrument desestabilitzador.
1 http://www.youtube.com/
2 Y ouTube, 1963: prohibición franquista de los festejos taurinos. Penjat per Vivafraga el 22.09.2011.
http://www.youtube.com/watch?v=MrPUFGnqRu0&context=C399c706ADOEgsToPDskJu-
95HL7 psSfzVAnSR4itV
3 Y ouTube, canal de Vivafraga. http://www.youtube.com/user/Vivafraga?feature=watch
4 Cita del text de referència del vídeo. No he tingut accés a la circular.
5 Ordre de 15 de març de 1962 que aprova el text refós del nou Reglament d’espectacles taurins (BOE
62/1962, de 20 de març). http://www.boe.es/boe/dias/1962/03/20/pdfs/A03807-03822.pdf
El ministre d’Informació i Turisme encara era Gabriel Arias-Salgado (18.07 .1951 – 10.07 .1962).
6 Ib., capítol III, De l’organització de l’espectacle, art. 46. Pàgina 3.812.
7 Martín Arias, Luís, El Toro de la Vega: fiesta e ideología. A Trama&Fondo, revista de cultura, nº 27 (2on
semestre 2009), p. 10-42. http://www.tramayfondo.com/numeros_revista/Trama_y_Fondo_27.pdf.
Referència a la p. 12.
Fraga amb uniforme i les dos
estrelles que el distingeixen com a
Jefe directo de Milicia de Falange.

2. Era cert que Fraga simpatitzà amb el bestiar que pateix, també a les places, fins a la mort8. També
passarà a la història pel seu gust per matar animals a tirs a caceres com aquella en la què, vestit de
tirolès, farcí de perdigons el cul de Carmencita Franco9, o aquella que no volgué abandonar malgrat
que el Prestige ja vessava els famosos hilillos de plastilina. La seua era una compassió estètica
semblant a la de gent com Arturo Pérez-Reverte, que considera que la mort d’un gos fa del món un
lloc més ombrívol i que la matança d’un bou a una plaça és art.
I, sobre tot, passarà a la història per haver fet allò que després
s’anomenà servir a España i que consistí en vendre l’ànima al
diable per formar part de la cúpula de la dictadura i, amb Franco
soterrat, dir que sempre s’havia treballat a favor del gir democràtic
(tot aprofitant que el rei tindria un d’aquests currículums).
Passarà a la història per la tortura i mort de gent com Julián
Grimau o Enrique Ruano, pel Consell de Ministres del 26 de
setembre de 1975 i les cinc últimes execucions del franquisme10,
pels cinc assassinats de Gasteitz11… Passarà a la història per ser la
veu mentidera, manipuladora i justificadora del franquisme abans i
després de la mort del dictador. Amb el seu típic to de
perdonavides i amb un somriure a la cara.
La gent que ha de passar a la història per haver construït la
llibertat i la democràcia s’enfrontà a gent com Fraga i patí les
conseqüències. La gent que vol la fi de la tortura taurina no és com
els que prohibiren els bous al carrer perquè menyspreaven l’avalot
de descamisats. El seu compromís guia el que feren o el que fan.
Gent com Tomasa Cuevas12 o com Carles Pinazo13 han mogut el
món mentre la gent com Fraga han fet mèrits a qualsevol preu, i
han fet les coses que després s’apunten als currículums de la gent com Fraga.
El meu reconeixement és per a aquesta gent. L’altra no s’ho mereix.
8 El Punt-Avui.com, 06.03.2010,Fraga diu que estarà sempre"amb els que simpatitzen amb el bestiar que
pateix". http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/272747--fraga-diu-que-estara-
sempre-qamb-els-que-simpatitzen-amb-el-bestiar-que-pateixq-.html
9 Preston, Paul. Franco,Caudillo de España, Barcelona, DeBolsillo, 2004. Nota a la p. 777.
10 http://ca.wikipedia.org/wiki/Últimes_execucions_del_franquisme
11 http://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_de_Vitòria_de_1976
12 http://ca.wikipedia.org/wiki/Tomasa_Cuevas_Gutiérrez
13 Pioner de l’animalisme valencià que es manifestà contra la tortura taurina davant la plaça de bous de
València, sovinten solitari, cada dia que hi havia correguda. Morí el 2010.
Tomasa Cuevas i
Carles Pinazo.