... S’arrapà a mi quan li punxaren el sedant, i es quedà dormida als meus braços. Mentre l’acaronava, es moria poc a poc. Els grans ulls negres i el somriure etern feren que tot plegat semblara un autèntic comiat, tot un regal. I vaig recordar la mirada d’aquella orangutana. Clavada al terra, derrotada. Lligada de peus i mans dins d’una gàbia, plena de greus ferides, encara es mantenia forta per a donar caliu el seu fill, que mirava el seu voltant aterrit. Morí a Borneo per haver furtat fruites a un mercat...

1. Vida, Llibertat, Integritat.
Endurir-se sense perdre mai la tendresa. Ernesto Guevara, el Che.
Recorda, fill meu. No oblides mai, Dante, sempre que sigues feliç a la vida, que no has de ser
egoista. Comparteix sempre la teua felicitat amb qui és més infeliç, més pobre i més feble que tu, i
no et mantingues mai sord davant qui demana socors.
Ferdinando Nicola Sacco.
Big Iaia morí el dia mundial dels animals. Era una gosseta
preciosa, una pequinesa mestissa de poc més de 5 kg. Dues
dents que dibuixaven un somriure etern. Ulls grans i negres
al davant de la meua mirada, com si sempre m’estigueren
cercant. Pel de rabosa, llarg i suau. I per cua un plomall
que, malgrat tot, sempre trobava la força per a moure’s a
banda i banda. Era molt vella, estava completament sorda i
quasi cega per les cataractes. Les seues dents, febles i
brutes, no li deixaven menjar res que no estiguera tou. I la
metàstasi d’un càncer de mama, del que havia estat operada
abans que la trobaren abandonada, ha acabat amb el seu
esperit de lluitadora. Ha estat 7 mesos amb nosaltres.
S’arrapà a mi quan li punxaren el sedant, i es quedà
dormida als meus braços. Mentre l’acaronava, es moria poc
a poc. Els grans ulls negres i el somriure etern feren que tot
plegat semblara un autèntic comiat, tot un regal. I vaig
Big Iaia.
recordar la mirada d’aquella orangutana. Clavada al terra,
derrotada. Lligada de peus i mans dins d’una gàbia, plena
de greus ferides, encara es mantenia forta per a donar caliu el seu fill, que mirava el seu voltant
aterrit. Morí a Borneo per haver furtat fruites a un mercat.
Vaig pensar en totes les mirades a dins de les
reixes, mirades oprimides per qui té les
claus.
A les presons, als camps de
concentració, a les granges, als circs, als zoos.
A les fàbriques, els camps i els carrers amb
persones esclaves, als laboratoris, als circs.
Als escamots d’execució, a les guerres, als
escorxadors, a les places de bous. A les
guerres, a les matances, a les caceres…
http://savetheorangutan.co.uk/. La nostra imatge
captura els últims minuts tràgics de la vida d’una
orangutana adulta, després que una turba frenètica la
colpejara, li llançara pedres i, a continuació, tractara
d’ofegar-la a una piscina. El seu delicte? Fou capturada
agafant fruites per a alimentar la seua filla desnodrida, a les
afores d’un poble atrotinat de Borneo, 2010.
1
Vida, Llibertat, Integritat. És un nou crit de
justícia pels altres animals, els no-humans,
els sense drets. Els tenen usurpats pel
sistema opressor dels humans, que els
exclouen de tota consideració moral i el
neguen la seua raó i consciència1, que els
converteixen en objectes pel seu ús. Però,
com a éssers amb capacitat de sentir i patir,
com a subjectes d’una vida2 que volen
preservar fins al seu últim alè, són dipositaris
dels drets a la vida, a la llibertat i a la
integritat, a no patir cap agressió3.
Demanen el nostre socors i, com deia Sacco
Declaració Universal dels Drets Humans. Article 1.
Dipositaris dels drets esmentats. Tom Regan defineix els subjectes d’una vida com a aquells conscients d’allò que els
envolta i interessats, independentment que altres també ho estiguen o no, en allò que els succeeix, perquè afecta a la
qualitat i la duració de les seues vides.
3
Declaració Universal dels Drets Humans, arts. 3 a 6.
2

2. abans de ser executat, no podem mirar cap a altra banda. I, encara menys, no ens podem
beneficiar de la seua opressió. El veganisme és una ma estesa als individus més pobres, més febles,
més infeliços del planeta, siguen humans o no. I el moviment pels drets dels animals reuneix totes
les mans esteses amb moltes altres que encara s’estan obrint.
La lluita és llarga i ens esperen molts comiats. Tenim un testimoni i l’hem de portar endavant, com
més lluny i més ràpid ens permeten les nostres forces. L’ha portat abans gent com Henry Spira4,
Vicky Moore5, Barry Horne6, Jill Phipps7 o Carles Pinazo8. Un dia, com elles i ells, s’acomiadarem
de la gent que seguirà endavant, perquè nosaltres ens quedarem a aquell punt del camí. Com elles i
ells, com tots els animals no-humans que no arribarem a salvar i com tots els que, durant el nostre
tram del camí, han trobat aixopluc a la nostra vora.
El dia mundial dels animals, amb Big Iaia als braços, he pensat en el passat, el present i el futur.
Especialment, en el futur que guanyarem amb treball. Endurides i endurits, però sense haver
perdut mai la tendresa. Mai.
4
http://en.wikipedia.org/wiki/Henry_Spira
http://www.animanaturalis.org/p/907/en_recuerdo_a_vicki_moore
6
http://en.wikipedia.org/wiki/Barry_Horne
7
http://www.youtube.com/watch?v=FKyvnAynya4
8
http://www.iniciativaanimalista.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=210%3Anota-de-premsaunitaria-de-la-plataforma-pels-drets-dels-animals-carles-pinazo
5