(...) Sembla que les coses no existisquen fins al dia que emeten aquest programa, com va passar amb l’anterior sobre l’accident de metro del 3 de juliol de 2006 a València (...). Les xarxes socials començaren a bullir sobre els grans descobriments i aportacions respecte a l’alimentació i, al dia següent, la gent que sap que sóc vegà em preguntava si l’havia vist. (...) El programa fou un seguit d’entrevistes amb aparença de pluralitat que va servir per a que unes persones i altres repetiren que la industrialització de la producció és un progrés que ens ha garantit disponibilitat de menjar, i que hem d’assumir riscos per a continuar gaudint d’aquesta disponibilitat. De nou, estem davant del típic discurs conservador que vol deixar clar que el model ni tan sols es reforma, que es retoca i maquilla, i que, per suposat, mai es canvia. I, pel que fa als drets dels animals, el model d’explotació es defensa amb actitud reaccionària. Quan acabà la projecció, jo em vaig preguntar: Què ens empassem? Les cadenes virals que han fet de Salvados una gran troballa, bandera d’integritat i de compromís amb la informació, si que són un autèntic hoax.

1. Què ens empassem? El programa de Salvados sobre alimentació.
No tenia cap interés de veure el programa de Salvados sobre alimentació del diumenge passat1. És
que no tinc cap confiança en el Garzón de la tele. Em consta que Jordi
Évole s’ha negat a fer un d’aquests Salvados sobre tortura taurina
al·legant, i cite textualment, que no veu el maltractament animal com a
un tema pel seu programa2. Si no veu això, com pretenia veure
patògens microscòpics al menjar o a l’aigua?
Va passar el de sempre amb aquest home. Sembla que les coses no
existisquen fins al dia que emeten aquest programa, com va passar amb
l’anterior sobre l’accident de metro del 3 de juliol de 2006 a València i
sobre el patiment de les víctimes per la negligència, la desatenció, la
negació d’ajuda i el silenci imposat pel Govern valencià del PP. Si voleu
saber més, la millor font és la web 0 responsables3.
Jordi Évole a la plaça de bous.
Les xarxes socials començaren a bullir
sobre
els
grans
descobriments
i
aportacions respecte a l’alimentació i, al
dia següent, la gent que sap que sóc vegà
em preguntava si l’havia vist. Era la gent
que pensa que sóc una cosa així com un
hipocondríac abonat a la teoria de la
conspiració, i que es diferencien de l’altre
gran grup que pensa que sóc una cosa així
com un hindobudistaque creu en la
reencarnació. I jo, que senzillament sóc un
defensor dels drets dels animals que veu en
el veganisme un instrument de militància i
acció política, acabí veient Salvados. Altra
vegada.
Seria imperdonable començar per altre
moment que els deles primeres imatges a la granja d’explotació porcina, amb aquella passarel·la
central de fusta on es podia menjar sopa. No sabia si era la zona d’exposició de l’Ikea o eixe anunci
de CillitBang on exageren tant el blanc amb després de passar un drap. Així és impossible que
enganyen cap persona. Acabaven de posar aquella cosa allí per a que l’estrella mediàtica no es
quedara enganxada al pam de merda que hi hauria abans.
Em va donar un fàstic especial el quadre del Benestar clarament escenificat, amb porcs dormint
plàcidament en amples zones comunes, posant a càmera des dels encebadors individuals o
caminant tranquil·lament entre les cames de Ricard Parés i Casanova, director de PORCAT4. Més
encara, la falsa sorpresa d’Évole quan li diuen que s’ha de dutxar per a no introduir patògens
exteriors a la granja, com si estiguera aïllada de l’exterior per una bombolla antibacteriana. I la
seua sobreactuació quan es mostra estranyat per com era de modèlic aquell lloc i posa en safata la
resposta més que previsible del portaveu de la indústria: “aquesta és la regla general”.
Miquel Porta i Serra, catedràtic de medicina preventiva i salut pública de l’UAB, havia afirmat
abans que els tòxics també arriben als animals en forma de medicaments, on destaquen les
hormones i els antibiòtics. Que la indústria els manté amuntegats, vivint entre els seus orins i
La Sexta, Salvados, programa 05/05/2013, ¿Qué comemos? Dir: Jordi Évole i Ramon Lara.
http://www.lasexta.com/videos/salvados/2013-mayo-5-2013050300035.html
2 FAADA (Fundació per a l’adopció, apadrinament i defensa dels animals) al Faceebook. Fotografia del 30/10/2012,
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10152216264895508&set=pb.10150120876820508.2207520000.1368043683.&type=3&theater
Amics i amigues, la setmana passada tinguérem una gran decepció que volíem compartir amb vosaltres. El periodista
de Salvados, Jordi Évole, ens digué que, malgrat que està en contra del maltractament animal, és taurí i considera les
corregudes de braus una tradició i una festa. Havíem sentit rumors que ens costaven de creure, per la imatge que
tenim d’ell de persona preocupada pels sectors marginats i contrari a les injustícies. Sembla, però, que li preocupen
més les audiències: també ens digué que no veia el maltractament animal com un tema pel seu programa.
3 http://www.0responsables.com/?l=ca
4 Associació de productors i productores de carn de porc a Catalunya.
1

2. excrements i, en general, en condicions de salubritat molt discutibles, pel que necessiten grans
dosis d’antibiòtics. Si els processos industrials són correctes, s’eliminen de la carn a comercialitzar.
Però, molt sovint, els patògens, que han generat durant aquest procés resistències als antibiòtics, es
mantenen a la carn. Després, aquests patògens es detecten els les unitats de cures intensives dels
hospitals, en persones en estat molt greu i que no responen als tractaments, precisament, amb
antibiòtics.
Aquestes afirmacions contrasten amb les imatges posteriors d’una granja idíl·lica, delatant la
tendenciositat del reportatge.
La gent defensora dels drets dels animals ha mostrat la realitat d’aquests inferns de la indústria.
Quan les persones activistes s’infiltren, comprometen la seua integritat i la seua llibertat pels
animals esclaus, no per beneficis, ni nòmines a final de mes. Sempre, SEMPRE, es troben amb una
dantesca realitat que han gravat5 i fotografiat6 en centenars d’ocasions, guardant les llàgrimes a la
seua ànima per a sempre per a que la informació ens arribe a totes i tots. Després, reviuen les
seues terribles experiències7 per les víctimes que han quedat enrere, com ens mostra la web
granjasdecerdos.org8.
El gran periodista no hauria d’haver cercat molt per topar-se amb la investigació a la granja
murciana d’ElEscobar9, que treballava per a El Pozo, o el de la granja de Norfolk10 (Anglaterra).
Amb una simple recerca per internet, hauria pogut trobar milers de pàgines amb informació.
Hauria pogut, com a mínim, donar veu a qui no té veu. Però no és capaç de sentir ni de veure:
quan va a la plaça, ni tan sols veu la tortura en un animal de 500kg que es dessagna per la boca,
perquè diu que veu art i tradició. Amb algú que quan convé no veu, la indústria d’explotació
animal ho tingué molt fàcil per a colar els discursos manipuladors i les seues afirmacions
desconnectades sobre el benestar dels individus esclaus i condemnats a la mort, aun programa que
“no pot parlar de maltractament perquè no interessa”.
Aquesta és la realitat: amuntegament, brutícia malalties, por, maltractament, patiment...I mort.A una granja de Toledo.
Una qualsevol a la que entres sense que tot estiga preparar per a la càmera.Fins i tot, les que es declaren ecològiques i
han rebut premis: http://www.granjasdecerdos.org/informe/explotacion/ecologica
http://www.granjasdecerdos.org/videos
http://www.granjasdecerdos.org/fotografias
7 http://www.granjasdecerdos.org/testimonios
8 http://www.granjasdecerdos.org/
9 Igualtat Animal, 21/02/2012, Igualdad Animal revela la brutalidad i el sadismo ocultos en la granja de cerdos de El
Escobar, en Murcia, http://www.igualdadanimal.org/noticias/6348/igualdad-animal-revela-sadismo-y-brutalidadocultos-en-la-granja-de-cerdos-de-el-escobar
10 Igualtat Animal, 12/02/2012, Nueva investigación encubierta de Igualdad Animal en una granja de cerdos británica.
http://www.igualdadanimal.org/noticias/6331/nueva-investigacion-encubierta-de-igualdad-animal-en-una-granjade-cerdos-britanica
5
6

3. També fou molt sorprenent la intervenció inicial de l’investigador JoséMiguel Mulet Salort, del
departament de biotecnologia de la Universitat Politècnica de València. Segons ell, hauríem d’estar
agraïts i agraïdes a la química alimentària, que qualificà de benedicció. Digué que l’any 1900, quan
tot era natural i no hi havia pràcticament indústria alimentària, l’esperança de vida era de 30 anys,
i que hui és de 84 anys gràcies, en gran part, a que el menjar és segur i que no ens morim de tifus,
de disenteria ni d’un munt de malalties associades a la mala qualitat alimentària.
Mulet no explica fins a quin punt haurà influït que la major part de la gent occidental de 1900
treballava de sol a sol per un salari ínfim, amb el que ni tan sols es podien garantir alguna cosa per
a menjar cada dia. O el fet que no es podien acollir a sistemes de participació social que els
donaren dret a assistència mèdica en cas de necessitat o a una pensió per a afrontar la vellesa o la
malaltia. Ni que la medicina aconseguí evolucionar, abans que els interessos de les grans empreses
aturaren aquesta evolució, i ara cura moltes més malalties que al 1900.
A més de la millora en l’alimentació, hi ha un factor que es diu lluita obrera i progrés social, i un
conjunt de coneixements que no estan al laboratori de JoséMiguel Mulet que es diuen Història.
Altre factor és que molta gent al món continua morint de fam perquè no pot pagar el menjar ple de
tòxics que compra la gent europea del 2013, perquè s’assemblen molt més a la gent europea de
1900. Per tant, els canvis generats pels additius són una conseqüència del consumisme capitalista i

4. neoimperialista del que ens volen tornar a expulsar, més que una explicació de la millora
alimentària.
Fou molt clarificador el moment en que Mulet explica que les lleis regulen perfectament les
substàncies a utilitzar i les quantitats permeses, que el verí el fa la dosi i no la substància i que les
alarmes al voltant de casos com el de l’aspartam (E951) són llegendes urbanes alimentades per
cadenes virals, hoaxa la xarxa. Després, li mostren la publicació d’un estudi científic amb una
signatura de prestigi amb la nocivitat de l’aspartam com a conclusió, i sense cap pudor per
contradir el que estava afirmant abans, es refugià en l’argument que molts altres estudis neguen
eixa nocivitat i que no està definitivament demostrada. Crec que quedà clar que la seua veu, més
que la de un científic, és la de les grans empreses.
M’esgarrifà la presència constant de la investigació amb animals a les argumentacions. Mulet
afirmà que els “models animals” serveixen per a extrapolar les dades sobre toxicitat en humans,
evocant terribles experiments com LD50 o el test de Draize11. Miquel Porta digué que “infinitat de
seguiments” fets amb animals humans i no humans han demostrat la toxicitat de moltes
substàncies, malgrat que ho negue la gent com Mulet. L’investigador del CSISP12Ferran Ballester
Díez ha investigat la presència de mercuri als peixos, clar, amb els cadàvers dels animals pescats al
mar.
Encara pitjor és l’amenaça que amaga l’afirmació d’Eduard Rodríguez-Farré, membre del Comité
científic de la UE de nous riscs per a la salut. Digué que la química ha generat 7 milions de
productes químics nous des de 1880 fins als nostres dies, que es mantenen en ús uns 100.000, que
només sabem alguna cosa de la toxicitat del 25% d’aquests productes i que només comptem amb
un perfil complet sobre la toxicitat i els riscos per a la salut del 10%. Em semblà un terrible anunci
de les potencialitats econòmiques de la investigació amb animals i dels interessos corporatius que
en volen obtindre gransbeneficis, que la fomentaran, que pressionaran contra qualsevol iniciativa
reformista, que faran la guerra a l’abolicionisme amb tots els seus recursos.
Tornem a Mulet. Per una banda, la toxicitat d’un additiu s’ha de demostrar clarament per a que no
siga qüestionada per la gent advocada de la indústria, fins al punt que sembla que faça falta la foto
d’una mol·lècula amb un cartell que diga “Confesse, he estat jo”. Per alta, es poden utilitzar
animals com ratolins i conills, amb mides, pesos, teixits, òrgans i metabolismes molt distints als
dels animals humans, per a extrapolar dades que s’han donar per bones. No sembla massa científic
canviar de criteri de forma tan contradictòria per a afavorir sempre els mateixos interessos.
Si la toxicitat no es demostra fins a que s’establisca amb rotunditat com a causa de moltes morts
humanes, la mort de la meitat d’un grup de 20 ratolins no pot demostrar res. El seguiment sobre la
presència de tòxics en els cossos dels humans i la detecció de les fonts d’aquests tòxics, juntament
amb l’ús d’alternatives que no impliquen la tortura d’animals, són els millors recursos per a la
investigació.
El programa fou un seguit d’entrevistes amb aparença de pluralitat que va servir per a que unes
persones i altres repetiren que la industrialització de la producció és un progrés que ens ha garantit
disponibilitat de menjar, i que hem d’assumir riscos per a continuar gaudint d’aquesta
disponibilitat. De nou, estem davant del típic discurs conservador que vol deixar clar que el model
ni tan sols es reforma, que es retoca i maquilla, i que, per suposat, mai es canvia. I, pel que fa als
drets dels animals, el model d’explotació es defensa amb actitud reaccionària.
Quan acabà la projecció, jo em vaig preguntar: Què ens empassem? Les cadenes virals que han fet
de Salvados una gran troballa, bandera d’integritat i de compromís amb la informació, si que són
un autèntic hoax.
Animalisme CAT, 27/11/2011, Ciència contra animals, no és ciència.
http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/11/ciencia-contra-animals-no-es-ciencia.html
12 Centre Superior d’Investigació en Sanitat Pública –Fundació pel Foment de la Investigació Biomèdica i Sanitària de la
Comunitat Valenciana FISABIO, Conselleria de Sanitat, Generalitat Valenciana–. Díez també és professor del
departament d’infermeria de la Universitat de València i investigador del CSISP.
11