La gent vegana que viu al món de l’opulència, on el gen CRTC3 fa més nosa que servei, s’esforça en explicar que equilibra la seua alimentació de forma responsable...

1. Excessos i carències.
s’enfrontaran, a una situació d’escassetat.
Un equip d’investigació nord-americà
realitzà un estudi, publicat a la revista
Nature, sobre els motius de “l’epidèmia
d’obesitat” que patim1. Afirmen que els
animals
humans
desenvoluparen
adaptacions biològiques per a afrontar
situacions d’escassetat d’aliment com el gen
CRTC3, que alenteix la crema de greixos.
Aquesta genètica, que ens ha ajudat a
sobreviure durant mil·lennis, s’ha convertit
en un desavantatge per a aquelles persones
que tenen accés a l’aliment sempre que
volen, que mai s’han enfrontat, ni
La gent vegana que viu al món de l’opulència, on el gen CRTC3 fa més nosa que servei, s’esforça en
explicar que equilibra la seua alimentació de forma responsable; que vigila la ingesta de cereals i
llegums per a obtindre l’aportació proteica necessària; que obté més ferro del que podria
metabolitzar a través de les plantes; que obté el calci necessari de les fruites i les verdures; que té
garantida l’aportació de vitamines i minerals que necessita; que, per si de cas, complementa la seua
alimentació amb càpsules de B12; que mai havia estat tan pendent de la seua nutrició com ho està
des de que és vegana… Sovint, sense èxit. Molta gent continua pensant que una persona vegana
està cometent un acte d’irresponsabilitat, ja que la seua alimentació està plena de carències que
l’abocaran cap a una vida marcada per les malalties físiques i psíquiques.
Centre de producció de Campofrío, Burgos.
“miraculosa” dieta plena de lactis.
Sovint, es tracta de persones que no tenen
cap noció sobre la seua nutrició. Que
mengen allò que volen i els agrada, sense
preocupar-se de carències alimentàries ni de
problemes metabòlics. Que es creuen allò
que sempre els han dit, i que segueixen amb
els ulls clucs la dieta que omple les
butxaques de Campofrío. De la indústria de
la carn, dels lactis i dels ous, i també de la
indústria
farmacèutica.
Les
seues
analítiques amb el colesterol pels núvols, els
problemes que els genera l’excés d’àcid úric,
l’aire que no troben quan han pujat dos pisos
perquè s’ha trencat l’ascensor, no els fan
obrir els ulls. Si son dones amb problemes
com l’osteoporosi, tampoc cauen en el fet que
la descalcificació continue, malgrat la seua
No. Però una dieta diferent, de gent que obté dades saludables a totes les seues analítiques, i que
quan detecta un desequilibri cerca el problema i la seua solució, els fa obrir aquells ulls clucs. I no
per a qüestionar la seua forma de viure i d’alimentar-se.
Nosaltres, les persones veganes, sabem que el problema del nostre món sempre és d’excés, no de
defecte. Sabem que al nostre món de necessitats artificials, el principal problema és detectar allò
que és autènticament necessari. Sabem que el nostre món ens permet cobrir les nostres necessitats
bàsiques, i que el nostre món vol que considerem bàsiques moltes coses que són supèrflues i, el
molts casos, nocives a llarg termini. Sabem que el nostre món de consum sense límits, vol
consumir el món fins a trencar el seu límit.
També sabem que hi ha altre món, on la carència és crònica, on quasi ningú sap el que és menjar
Diario
Público,
19/12/2010.
Un
gen
contra
la
hambruna,
clave
http://www.publico.es/ciencias/352383/un-gen-contra-la-hambruna-clave-en-la-obesidad
1
en
la
obesidad.

2. sempre que es té gana, tindre un sostre confortable i viure en pau i amb llibertat. Aquest és el món
de les carències alimentàries i les malalties associades a la fam i la debilitat física. Aquest és el món
que es podria alimentar si la major part dels cereals i les llegums que es produeixen al món no
anaren cap a la indústria d’explotació animal, per a engreixar els individus que, exprimits en forma
de carn, lactis i ous, arriben als mercats de l’opulència.
I també sabem que hi ha altre món, el dels altres animals, no
humans explotats pels humans, on la carència és absoluta. Esclaus
i esclaves, sobre tot esclaves. Sotmeses a un tracte inhumà, vivint
una vida miserable en mig dels mil i un abusos de la indústria
d’explotació animal. Esclaves de les granges d’extracció del seu
últim alè de vida. Víctimes dels escorxadors.
Nosaltres no tenim carències. Només busquem justícia.
Equilibri. Fins i tot, no tenim carència d’empatia, la carència
generalitzada al nostre món d’opulència.
Investigació amb animals.
Per a aquesta investigació, es torturaren
animals.
L’equip d’investigació “dissenyà”
ratolins sense el gen CRTC3 i, juntament amb
altres individus sense aquesta modificació, els
sotmeté a règims alimentaris amb percentatges
de greixos diferents. Amb els règims amb un
baix nivell de greixos, uns i altres seguien una
evolució semblant. Però, amb els règims d’alt
nivell de greixos, només els ratolins transgènics
evitaren l’obesitat i, a més, acumulaven el doble
de greix marró2.
En aquestes notícies, les víctimes ni tan sols són
secundàries, són figurants. Els herois de la
pel·lícula són els equips d’investigació. Per això,
no es necessari explicar clarament com és que
sabem el nivell de greix corporal o la major
presència de greix marró en uns individus i
altres. Tots són assassinats i disseccionats per a
obtindre aquestes dades.
Guatemala, 10 anys de pau.
Per què? En aquest cas, es tractava de demostrar
el paper d’un gen en el metabolisme del greix.
Gent dedicada a la investigació coneixia les teories
sobre els mecanismes d’alguns mamífers per a
alentir la crema de greixos. Eren sobre el paper des
de la dècada dels 1960, abans que es tinguera
capacitat per a seqüenciar el genoma. I aquesta gent
decidí demostrar-ho científicament.
S’iniciava un projecte d’investigació, el que vol dir
finançament. Al davant, la possibilitat d’obtindre
prestigi i renom, i la perspectiva de més
investigacions, més finançament i més prestigi i
renom. Si demostraven cóm funciona el gen CRTC3,
si demostraven que era un factor que tenia un paper
negatiu clau en l’epidèmia d’obesitat occidental, el
següent objectiu seria un nou fàrmac que el
Teixit adipós marró (TAM). Un dels dos tipus de greix corporal, amb el teixit adipós blanc (TAB). La funció del TAM és
generar calor (a través de les reserves lipídiques) mentre que la del TAB és acumular triglicèrids per a preveure èpoques
d’escassetat alimentària.
2

3. neutralitze.
Les víctimes només són un munt de ratolins. Les víctimes dels experiments per a l’obtenció i
desenvolupament del fàrmac, i les víctimes de les proves d’aquesta “medicina” en animals, no
tenen importància. Les víctimes no importen.
Han mort per a demostrar que mengem massa, molt més del que necessitem. Han mort per a
demostrar que no sabem viure. Han mort per a generar una nova necessitat: neutralitzar el nostre
gen dolent de l’excés. Han mort per a demostrar el que les ciències humanístiques, les socials i les
ciències polítiques deixaren absolutament clar fa molt temps: que poca gent té massa perquè
alguna gent té poc i molta gent no en té. Que la gent que te massa pateix d’excés i que la resta,
pateix de carències.
Visca la Ciència amb majúscules.