L’exposició d’éssers humans com a atracció dels zoològics d’Europa començà el 1874 en Alemanya i es mantingué fins a 1932. Tenia tres modalitats, i era fàcil que una mateixa exposició donara el salt d’una a altra. L’exhibició antropològica era la més comuna, i era un afegit als zoos com els que encara esclavitzen animals (...). A partir d’ací, es podia saltar al model de fira, que era un zoo específicament humà, una exhibició temporal amb gent dels cinc continents (...). Finalment, estava el teatre de varietats, les exhibicions de les habilitats d’aquestes persones als propis espais zoològics...

1. CLAC, Catalunya lliure d’animals en circs. Un nou pas.
A partir de Zoológicos humanos, de Christian Báez i Peter Mason1.
Les persones nadives americanes portades per Colom després del seu primer viatge foren
presentades a la cort espanyola (…). El text del diari de l’almirall coincideix amb l’informe
venecià de 1497 quan diu que “no sabien parlar”. És a dir, rebutja la condició humana de la seua
forma de comunicació. P. 20.
La presència de persones no europees als zoològics d’Europa no resultà sempre en un millor
coneixement de les seues característiques i costums per part de les observadores. Gerard de
Rialle era l’únic que els mirà a través dels filtres pertanyents a la seua pròpia cultura. P. 44.
A El proper dimecres. 8 de maig, començarà
el debat al Ple del Parlament de Catalunya per
a l’abolició de l’explotació d’animals als circs2.
Només Ciutadans i el PP s’hi oposen. Amb
aquesta nova fita tan a prop, cal recordar que
serà un pas endavant més, un dels molts que
donarem. Cal recordar totes les víctimes, i
tots els passos que hem donat abans.
Els éssers humans sempre han format part
dels botins de l’imperialisme europeu. El seu
llegat de conquesta, ocupació i espoli compta
amb la massacre dels pobles nadius,
l’esclavitud moderna3 o l’explotació de
treballadors i treballadores d’Àsia per a alçar
el poder colonial per tot arreu. Des del primer
dia, les persones foren utilitzades com a
objectes que mostrar, com a possessions que
exhibir.
L’exposició d’éssers humans com a atracció
dels zoològics d’Europa començà el 1874 en
Alemanya i es mantingué fins a 1932. Tenia
1 BÁEZ, Cristian, MASON, Peter, Zoológicos humanos. Fotografías de fueguinos y mapuche en el Jardin
D’Acclimatation de París, siglo XIX. Pehuén, Biblioteca del Bicentenario, Santiago de Xile, 2010.
2 Vilaweb, 30/04/2014, Els espectacles de circ tenen els dies comptats a Catalunya,
http://m.vilaweb.cat/noticia/4188163/20140430/espectacles-circ-catalunya-tenen-dies-comptats.html
3 Animalisme CAT, 30/03/2012, Esclavatge, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/03/esclavatge.html
Indígenes de Terra del Foc. Al Jardí d’Aclimatació de
París, on foren exhibits el 1881.

2. tres modalitats, i era fàcil que una mateixa exposició donara el salt d’una a altra. L’exhibició
antropològica era la més comuna, i era un afegit als zoos com els que encara esclavitzen animals.
Els éssers humans s’exhibien com els altres animals a recintes que, suposadament, reproduïen els
seus entorns naturals: poblats, habitatges, estris, armes… No havien de fer res, només eren
objectes de col·lecció que la gent que havia pagat una entrada mirava encuriosida i mostrava als
seus fills i filles.
A partir d’ací, es podia saltar al model de fira, que era un zoo específicament humà, una exhibició
temporal amb gent dels cinc continents on, sovint, els pobles foren presentats no ‘al costat’ dels
productes del món colonial, sinó ‘com a’ productes d’eixe món4.
Finalment, estava el teatre de varietats, les exhibicions de les habilitats d’aquestes persones als
propis espais zoològics, en teatres o espectacles itinerants com els actuals circs amb animals. Era
el món dels i les freaks, persones afectades d’acondroplàsia (l’home més xicotet del món),
acromegàlia (el Gegant Extremeny5), hipertricosi (l’home amb cara de gos), hirsutisme (la dona
barbuda)…6. I fou el món de Sara Baartman, la Venus Hotentot7 i de moltes altres persones de
pobles “incivilitzats”.
Durant tots aquests anys, les víctimes humanes de tots els racons del planeta foren arrossegades
cap a les metròpolis, on caigueren a les xarxes dels zoos i els circs. Es creà una indústria que
començava amb agents encarregats de subministrar persones, i que es feien amb elles mitjançant
les veritats a mitges, els enganys i les manipulacions, quan no les captures i els segrests. No podia
faltar un “codi de bones pràctiques” justificatiu. Com passa actualment amb el cric, només era una
cortina per a tapar tot el que es feia lluny de qualsevol control. Només era un exercici de cinisme,
com el dels pirates japonesos que maten balenes als mars australs i mostren a les càmeres que els
graven des d’avions o helicòpters, on diuen que tot plegat és una investigació científica.
El 1878, el governador de Punta Arenas (Regió de Magallanes, Xile) evità que 4 persones indígenes
kawésqar foren embarcades cap a Alemanya per J. W. Whalen. No hi havia qui sabera parlar el seu
idioma i, per tant, era segur que no se les havia explicat les intencions d’empreses que “no són altra
cosa que especulacions interessades que juguen amb la vida d’aquestes desgraciades”. L’operació
es feia en nom de la Societat Berlinesa d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria8, que demanà la
mediació de l’ambaixador alemany a Xile. A la seua petició, el dignatari assegurà que “el trasllat
dels tipus de races assenyalats cap a Europa” es faria “d’una manera que no ofenga el decor i la
dignitat”.
El govern xilè ordenà que, “vist la
noble finalitat de la societat”, es
permetera el trasllat d’indígenes cap a
Europa, “amb el benentès que se les
ha de consultar la seua voluntat, de la
forma que siga possible, l’objectiu del
viatge, la seua duració i les
compensacions que l’empresariat les
ha de donar, per la qual i per a la
repatriació, en el cas que siga exigida,
s’haurà de retre una fiança al govern
de la colònia”.
El nombre d’aquestes persones que
morí a Europa fou enorme. Homes
dones i, sobre tot, infants, que morien
víctimes de malalties i sense l’atenció
mèdica adequada. Ho feien lluny de
4 Zoológicos humanos., p. 23.
5 Animalisme CAT, 14/12/2010, Humans a les vitrines, http://animalismecat.blogspot.com.es/2010/12/humans-les-
vitrines_12.html
6 Informe d’Iniciativa Animalista, Els animals als circs, pàgina 3, http://iniciativaanimalista.cat/pdf/Circs_informe.pdf
7 Animalisme CAT, 27/08/2013, Venus i Mart. Sara Baartman i Ratón,
http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/08/venus-i-mart-sara-baartman-i-raton.html
8 Berliner Gesellschaft für Anthropologie, Ethnologie und Urgeschichte.
De Terra del Foc, París, 1881.

3. la mirada de la gent per a la que havien estat una atracció i, generalment, abandonades a la seua
sort per eixos empresaris que les havien portat cap a Europa. Ho feien a hospitals de beneficència
com el de la Union of Saint George de Londres, on el 1887 morí una dona de Terra del Foc que
havia ingressat sense res més que “una estora lligada com una manta i un parell d’espardenyes”.
El metge que l’atengué protestà: “Considere un escàndol que es permeta que aquestes pobres
criatures siguen tretes de la seua pàtria i portades fins a aquest país, on és quasi seguir que
emmalaltiran”.
Entre el 30 de juny i el 30 d’octubre d’eixe any, es celebrà al Parc del Retiro de Madrid l’Exposició
de Filipines. Arribaren tagals, igorots, xamorros de les Marianes, indígenes de les Visayas i de Joló
i un negre de Luzón, membre les antigues
poblacions que ja hi eren a les illes índiques quan
arribaren els pobles asiàtics. En total, 55
persones que foren “mostrades” amb les seues
indumentàries i al costat dels materials i estris
que utilitzaven, en una exposició que també
comptava amb animals filipins.
Basalia, jolona musulmana d’entre 25 i 30 anys,
emmalaltí durant el viatge i morí a Madrid al
maig, abans de començar l’exposició. Fou
batejada i soterrada com a cristiana, malgrat
l’oposició del seu home. Dolores, carolina de 22
anys, parí un xiquet que morí poc després del
part. Ella també morí, poc després, de la
tuberculosi que agafà a Madrid. Tanquen la llista
Dolores i Luís, també carolins. Aquest nombre de
víctimes és molt reduït en comparació a les altres
exposicions, i es deu a la breu estada del grup a
Europa. Pel que fa als altres casos, els grups
passaven anys a Europa, de ciutat en ciutat,
omplint les butxaques dels empresaris.
Els mateixos arguments i les mateixes mentides
que s’utilitzen pels esclaus del circ. I el mateix
resultat: explotació, esclavitud, maltractament,
abandonament i mort.Dona i xiquet maputxes, també a París, el 1883.