Gumucio començà amb aquesta piulada: “Hipsters foren a salvar gatets i gossos mentre Valparaíso cremava i milers de compatriotes lluitaven per les seues vides. Vergonya aliena”...En resum, típic i tòpic pensament immobilista, que es veu a ell mateix com a raonablement conservador del sistema vigent, malgrat les seues injustícies segures, front a l’avanç per camins de l’esperança i futur...
Ente de Coordinación Operativa de Servicios en la Capital
Batallaires (continuació). Els turons de Valparaíso i la talaia de Gumucio.
1. Batallaires(continuació). Els turons de Valparaíso i la talaia de Gumucio.
I vosté, assegut al seu PC?Alipio
Nogales a Rafael Gumucio1, a
Twitter2.
Si s’ha d’elegir una causa, imaginava
que era més urgent la dels xiquets i
xiquetes que es continuen cremant
mentre escric. Una de les respostes
posteriors de l‟escriptor.
El mateix dia que parlava sobre la
manipulació de “la ferocitat dels i les batallaires”3, l‟escriptor xilè Rafael Gumucio començava el seu
propi joc. Dos dies abans, s‟havia iniciat el gran incendi que ha devastat els barris pobres dels
turons de Valparaíso. Han mort 15 persones i han estat damnificades milers més, que han perdut
el que tenien amb les seues cases.
Valparaíso és un amfiteatre en tres terrasses formades pels 42 turons que envolten el pla. La ciutat
planificada arriba fins a una certa altura i, més amunt, l‟espai és dels barris de callampas4, favelas,
ranchosi villas, que la televisió d‟acísempre ens ha mostrat com a una forma molt llunyana de
desordre i abandó. Molta gent ha oblidat que aquesta és la terra del barraquisme, del
Somorrostro,del Camp de la Bota, de Montjuïc… De les barraques que s‟emportà la riuada de 1957
a València o la de 1962 al Vallés, tragèdies tan “imprevisibles” com la de Valparaíso i amb les
mateixes víctimes. Aquesta és la terra on les barraques mai s‟han deixar d‟alçar i on cada vegada
més gent es veu abocada a alçar-les.
Gumucio començà amb aquesta piulada: “Hipsters foren a salvar gatets i gossos mentre Valparaíso
cremava i milers de compatriotes lluitaven per les seues vides. Vergonya aliena”5. Parlava de les
persones que s‟organitzen per a intervindre a les tragèdies en ajuda de nohumans. El seu
“argumentari” no va més enllà dels tòpics especistes de sempre: els éssers humans conscients
sempre han d‟estar per sobre de la
resta d‟animals instintius, encara
més davant la misèria i més
encara en cas d‟urgència, de
situacions límits, on aquest
principi ha de funcionar com a
una “prioritat mínima”.
En resum, típic i tòpic pensament
immobilista, que es veu a ell
mateix com a raonablement
conservador del sistema vigent,
malgrat les seues injustícies
segures, front a l‟avanç per
camins de l‟esperança i futur. Ho
deixa més clar a l‟article
victimista que ha signat a The
Clinic6 i on apareix el tòpic dels
tòpics7: Hitler i el seu fals
1 L‟enllaç era aquest: https://twitter.com/rafaelgumucioa/status/455507936790720512. El compte ja no està operatiu.
2 https://twitter.com/papasiel
3 Animalisme CAT, 14/04/2014, MasterChef, Celia i els batallaires,
http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/04/masterchef-celia-i-els-batallaires.html
4 BBC, 15/04/2014, Paula Molina, Incendio en Valparaíso: la fragilidad de la ciudad Patrimonio de la Humanidad,
http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/04/140414_chile_valparaiso_incendio_planificacion_ao.shtml
5 Glamorama, 14/04/2014, Destrozan al escritor Rafael Gumucio por mensaje sobre animales quemados en incendio de
Valparaíso, http://www.glamorama.cl/articulo/noticias/2014/04/10-5145-9-destrozan-al-escritor-rafael-gumucio-por-
mensaje-sobre-animales-quemados-en.shtml
6 http://www.theclinic.cl/
7 The Clínic, 14/04/2014, Columna de Rafael Gumucio: Odio Animal, http://www.theclinic.cl/2014/04/14/columna-de-
rafael-gumucio-odio-animal/
Un home que ha patit l‟incendi protegeix el seu gos.
2. vegetarianisme8.
En aquesta història, les respostes amb seny són les protagonistes. El desacord, el rebuig i la
indignació amb arguments, sense caure en cap trampa. Anaven acompanyades de fotos de
professionals del salvament que rescaten animals per tot el món, i també de persones bomberes i
carrabineres a l‟incendi de Valparaíso. Hi havia fotos i vídeos de persones afectades que salvaven
els seus animals, que ploraven la seua mort.
Aquestes respostes generaren un debat on Gumucio es posà en evidència. Parlà de “dos Xiles” i es
volgué presentar com a defensor dels “xiquets pobres”, carrabiners i bombers en lluita pels humans
“iguals”, front a les “nenes i nens rics amb roba vintage”, amb “causes europees” (com qui defensa
els drets LGTBI a alguns països d‟Àfrica) i que no entenen el patiment de la gent pobre. Només li
hagueren de recordar que ell no s‟havia mogut de la seua privilegiada talaia de Santiago per
convertir-se en jutge del que feia la gent que estava fent alguna cosa.
No podien faltar les comparacions estrambòtiques: “Els i les pobres no són leals, ni tendres com les
mascotes, parlen i tenen idees pròpies, no són domesticables. Això explica que la seua causa siga
menys trendy que la dels animals. L‟amor pel semblant qüestiona, dol, decep, això explica que
molta gent preferisca la defensa de qui no es pot revelar”. “Els animals no són pobres, „lletjos‟, ni
exigeixen, ni conversen. Són els millors damnificats i damnificades, que no et parlen. Molt
còmode”.
És l‟antiga estupidesa de la baralla
per les engrunes, on qui
suposadament pateix un perjudici
menor dins del sistema d‟opressió
és assenyalat o assenyalada com a
culpable davant qui pateix el
suposat perjudici major. Aquesta
manipulació si que té molt a veure
amb Hitler i el nazisme. Fins i tot,
Gumucio converteix la total
vulnerabilitat dels animals, la seua
incapacitat per defensar-se i la seua
necessitat d‟una veu dels i
lessenseveu9, en un “privilegi”.
Insuperable.
Aquesta relliscada de Gumucio és,
però, un bon exemple de la baralla
de batallaires a la peixera. S‟aferrà
a la primera eixida de to com a un clau roent, i s‟autoerigí en màrtir quan, després dels insults,
aparegueren les amenaces. Fins i tot a les seues filles. No deixaren de ser casos testimonials, però
aparegueren. L‟article de Glamorama que “relata els fets” tampoc deixa escapar l‟oportunitat de
manipular la realitat d‟algú que s‟ha posat en evidència i presentar-lo com a un savi cremat a la
foguera de la inquisició. Tampoc deixa passar l‟oportunitat de donar publicitat a la seua última
novel·la.
El quan fet les persones animalistes a Valaparíso és tota una lliçó per a nosaltres. I el que ha fet
alguna gent des de sa casa, també.
8 Per enèsima vegada: Hitler mai fou vegetarià. Les fonts són molt clares: la propaganda nazi mostrava i molta gent veia
com a “vegetariana” la seua dieta amb predomini dels vegetals, i ell parlava sovint del seu “vegetarianisme”. Serví per a la
seua imatge de persona treballadora, austera i enemiga dels luxes. El que passava realment és que Hitler patia problemes
estomacals crònics des de jove i que el principal tractament d‟això era la seua dieta, que es saltava constantment: exigia
gaudir de luxes culinaris molt cars, especialment el caviar rus que devorava en grans quantitats, i era addicte a plats
bavaresos com les salxixes, les mandonguilles de fetge i la carn de caça. A més, no suportava els arguments del pacifisme
i la compassió amb els altres animals que solien defensar moltes organitzacions vegetarianes, prohibides pel nazisme
com qualsevol altra organització aliena al seu moviment.
9 Del poema The Voice of the Voiceless, d‟Ella Wheeler Wilcox (1850-1919). Al llibre Poems of experience, 1910.
http://www.ellawheelerwilcox.org/poems/pvoice5.htm
Carrabinera amb un gos. Valparaíso.
3. Betas (continuación). Los de Valparaíso y la atalaya de Gumucio.
I usted, sentado en su PC?Alipio
Nogales a Rafael Gumucio10, a
Twitter11.
Si se tiene que elegir una causa,
imaginaba que era más urgente
la de los niños y niñas que se
siguen quemando mientras
escribo. Una de las respuestas
posteriores del escritor.
El mismo día que hablaba sobre la manipulación de la “ferocidad de los y las betas”12, el escritor
chileno Rafael Gumucio comenzaba su propio juego. Dos días antes, se había iniciado el gran
incendio que ha devastado los barrios pobres de los cerros de Valparaíso. Han muerto 15 personas
y han sido damnificadas miles, que han perdido lo que tenían junto con sus casas.
Valparaíso es un anfiteatro en tres terrazas formadas por los 42 cerros que rodean el plano. La
ciudad planificada llega hasta una cierta altura y, más arriba, el espacio es de los barrios de
callampas13, favelas, ranchos i villas, que la televisión de aquí siempre ha mostrado como una
forma muy lejana de desorden y abandono. Mucha gente ha olvidado que ésta es la tierra del
barraquismo, del Somorrostro, del Camp dela Bota, de Montjuïc… De las chabolas que se llevó la
riada de 1957 en València o la de 1962 al Vallés (Catalunya), tragedias tan “imprevisibles” como la
de Valparaíso y con las mismas víctimas. Ésta es la tierra donde las chabolas nunca se han dejado
de levantar y donde cada ver más gente se ve abocada a levantarlas.
Gumucio empezó con este tweet: “Hipsters fueron a salvar gatitos y perros mientras Valparaíso
quemaba y miles de compatriotas luchaban por sus vidas. Vergüenza ajena”14. Hablaba de las
personas que se organizan para intervenir en las tragedias en ayuda de nohumanos. Su
“argumentario” no va más allá de los tópicos especistas de siempre: los seres humanos conscientes
siempre tienen que estar por encima de
la resta de animales instintivos, todavía
más ante la miseria y más todavía en
casos de urgencia, situaciones límite,
donde este principio tiene que funcionar
como una “prioridad mínima”.
En resumen, típico y tópico pensamiento
inmovilista, que se ve a si mismo como
razonablemente conservador del sistema
vigente, pese a sus injusticias seguras,
frente al avance por caminos de
esperanza y de futuro. Lo deja más claro
en el artículo victimista que ha firmado
en The Clinic15y donde aparece el tópico
de los tópicos16: Hitler y su falso
vegetarianismo17.
10 L‟enllaç era aquest: https://twitter.com/rafaelgumucioa/status/455507936790720512. El compte ja no està operatiu.
11 https://twitter.com/papasiel
12 Animalisme CAT, 14/04/2014, MasterChef, Celia i els batallaires,
http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/04/masterchef-celia-i-els-batallaires.html
13 BBC, 15/04/2014, Paula Molina, Incendio en Valparaíso: la fragilidad de la ciudad Patrimonio de la Humanidad,
http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/04/140414_chile_valparaiso_incendio_planificacion_ao.shtml
14 Glamorama, 14/04/2014, Destrozan al escritor Rafael Gumucio por mensaje sobre animales quemados en incendio de
Valparaíso, http://www.glamorama.cl/articulo/noticias/2014/04/10-5145-9-destrozan-al-escritor-rafael-gumucio-por-
mensaje-sobre-animales-quemados-en.shtml
15 http://www.theclinic.cl/
16 The Clínic, 14/04/2014, Columna de Rafael Gumucio: Odio Animal, http://www.theclinic.cl/2014/04/14/columna-
de-rafael-gumucio-odio-animal/
Un hombre que ha sufrido el incendio protege a a su perro.
4. En esta historia, las respuestas con sensatez son las protagonistas. El desacuerdo, el rechazo y la
indignación con argumentos, sin caer en ninguna trampa. Iban acompañadas de fotos de
profesionales del salvamento que rescatan animales por todo el mundo, y también de personas
bomberas y carabineras en el incendio de Valparaíso. Había fotos y vídeos de personas afectadas
que salvaban sus animales, que lloraban su muerte.
Estas respuestas generaron un debate y Gumucio se puso en evidencia. Habló de “dos Chiles” y se
quiso presentar como defensor de los “niños pobres”, carabineros y bomberos en lucha por los
humanos “iguales”, frente a las “niñas y niños ricos con ropa vintage”, con “causas europeas”
(como quien defiende los derechos LGTBI en algunos países de África) y que no entienden el
sufrimiento de la gente pobre. Sólo le tuvieron que recordar que no se había movido de su
privilegiada atalaya de Santiago para convertirse en juez de lo que hacía la gente que estaba
haciendo alguna cosa.
No podían faltar las comparaciones estrambóticas: “los y las pobres no son leales, ni tiernas como
las mascotas, hablan y tienen ideas propias, no son domesticables. Eso explica que su causa sea
menos trendy que la de los animales. El amor por el i la semejante cuestiona, duele, decepciona,
eso explica que mucha gente prefiera la defensa de quien no se puede revelar”. “Los animales no
son pobres, „feos‟, ni exigen ni conversan. Son los mejores damnificados y damnificadas, que no te
hablan. Muy cómodo”.
Es la antigua estupidez de la pelea por las migajas, donde quien supuestamente sufre un perjuicio
menor dentro del sistema de opresión es señalado o señalada como culpable ante quien padece el
supuesto perjuicio mayor. Esta manipulación si que tiene mucho que ver con Hitler y el nazismo.
Gumucio incluso convierte la total
vulnerabilidad de los animales, su
incapacidad para defenderse y su
necesidad de una voz de los y las sin
voz18, en un “privilegio”. Insuperable.
Pero este resbalón de Gumucio es,
también, un buen ejemplo de la pelea de
betas en la pecera. Se aferró a la primera
salida de tono como a un clavo ardiendo,
y se autoerigió en mártir cuando, después
de los insultos, aparecieron las amenazas.
Incluso a sus hijas. No dejaron de ser
casos testimoniales, pero aparecieron. El
artículo de Glamorama que “relata los
hechos”, tampoco deja escapar la
oportunidad para manipular la realidad de alguien que se ha puesto en evidencia y presentarlo
como un sabio quemado en la hoguera de la inquisición. Tampoco deja pasar la oportunidad de
dar publicidad a su última novela.
Lo que han hecho las personas animalistas a Valparaíso es toda una lección para nosotras y
nosotros. Y lo que ha hecho alguna gente desde su casa, también.
17 Por enésima vez: Hitler nunca fue vegetariano. Las fuentes son muy claras: la propaganda nazi mostraba y mucha
gente veía como “vegetariana” su dieta con predominio de vegetales, y él hablaba a menudo de su “vegetarianismo”.
Sirvió para su imagen de persona trabajadora, austera y enemiga de los lujos. Lo que pasaba en realidad era que Hitler
sufría problemas estomacales crónicos y que el principal tratamiento para eso fue su dieta, que se saltaba continuamente:
exigía disfrutar de lujos culinarios muy caros, especialmente el caviar ruso que devoraba en grandes cantidades, y era
adicto a platos bábaros como las salchichas, las albóndigas de hígado y la carne de caza. Además, no soportaba los
argumentos del pacifismo y la compasión con los otros animales que solían defender muchas organizaciones
vegetarianas, prohibidas por el nazismo como cualquier otra organización ajena a su movimiento.
18 Del poema The Voice of the Voiceless, de Ella Wheeler Wilcox (1850-1919). En el libro Poems of experience, 1910.
http://www.ellawheelerwilcox.org/poems/pvoice5.htm
Carrabinera amb un gos. Valparaíso.