Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències

Llengua a les Ciències
Jordi Domènech-Casal
INS Marta Estrada (Granollers)
jdomen44@xtec.cat | @jdomenechca
https://blogcienciesnaturals.wordpress.com
https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/

Projectes Interdisciplinaris.
ABP a les Ciències. Estudis de Cas.
ABP a les Ciències. Controvèrsies.
Llengua i Ciència.
Laboratoris Virtuals.

“Has de pensar, abans de parlar”
“Has de pensar, abans d’escriure”
Escriure i parlar són maneres
D’ubicar el pensament en un discurs
Són maneres de pensar
“Has d’escriure i parlar, per pensar”

Conèixer i identificar el gènere.
Conèixer els apartats estàndard.
Paràgrafs i frase i paraules a mitges.
Numeració taules i figures.
Tall del paper.
El contingut.

Materials formació Màster de Secundària curs 15-16, UAB.

1.Perquè les tipologies textuals s’associen a habilitats cognitives
Què volem dir quan demanem que “Expliquin”?

DESCRIPCIÓ
NARRACIÓ
EXPOSICIÓ
ARGUMENTACIÓ
INSTRUCCIÓ
Anàlisi de gràfics, taules,
estadístiques, resultats d’un
article, imatges de microscopi...
Material i mètodes, reconstrucció
d’un procés geològic, cicle
cel·lular...
Introducció d’un pòster, ,
enciclopèdia, conferència, article
científic...
Conclusions d’una recerca, assaig,
seminari de laboratori, debat
sòcio-científic...
Protocol de laboratori, instruccions
de muntatge, instruccions anti-
terratrèmols...
Font:AraEscric
SIAL: Servei d’Acollida i Immersió Lingüística, Departament d’Ensenyament

Els connectors ajuden a establir relacions complexes
Neus Sanmartí

Connectors gramaticals
http://www.scribd.com/doc/217242206/Connectors-Linguistics
SIAL: Servei d’Acollida i Immersió Lingüística, Departament
d’Ensenyament

TEXT
PARÀGRAFS
FRASES
d’Ensenyament

d’Ensenyament

Estructura
S’organitza en tres parts:
− Introducció: presenta el tema , els objectius i les hipòtesis.
− Material i mètodes
− Resultats
− Conclusions
Esquemes
d’organització
de la
informació
Problema – solució Causalitat Descripció
Comparació Seqüència
Gramàtica:
morfologia
sintaxi
lèxic
Lèxic concret i específic.
Frases compostes: oracions subordinades causals,
consecutives i finals.
Connectors:
− Conjuncions causals, consecutives, finals,
adversatives... (ja que, però, perquè, per això, de
manera que...).
− Locucions (en primer lloc, aleshores, en conclusió...).
L’article científic

DESCRIPCIÓ
NARRACIÓ
EXPOSICIÓ
ARGUMENTACIÓ
INSTRUCCIÓ
Anàlisi de gràfics, taules,
estadístiques, resultats d’un
article, imatges de microscopi...
Material i mètodes, reconstrucció
d’un procés geològic, cicle
cel·lular...
Introducció d’un pòster, ,
enciclopèdia, conferència, article
científic...
Conclusions d’una recerca, assaig,
seminari de laboratori, debat
sòcio-científic...
Protocol de laboratori, instruccions
de muntatge, instruccions anti-
terratrèmols...
Font:AraEscric
d’Ensenyament

• Gèneres Lingüístics i Rituals Discursius
• Bastides
• Treball específic d’Habilitats Cognitivolingüístiques

Audiència
MitjàFinalitat
Comunicar,
convèncer, aplicar...
Comunitat científica,
lectors d’un diari, estudiants...
Revista de divulgació
Llibre de text
Pàgina web
...
d’Ensenyament

Dissenyant experiments amb sentit
Llavors, això voldria dir...
En conclouria que...
No sabria què vol dir.
Perquè...
Donat que...
Ja que...
https://app.box.com/s/cj8hxduzzs83xi50fl71

Projecte C3:
Escrivint articles científics al laboratori
Resultats
Com veiem al gràfic 1…, es
poden distingir....
Comparativament,....és més
gran/intens/suau.....que..
Hi ha / No hi ha diferència
entre...
Discussió i Conclusions
Si/quan…, llavors/per
tant…perquè/ja que…
Com que…això significa que….donat
que…

https://app.box.com/s/dzxuoaa5y243tbypufyx/1/121080733/964041057/1

•Si/quan…, llavors/per tant…perquè/ja
que…
•Com que…això significa que….donat
que…
•Els nostres resultats ens
indiquen/demostren que la hipòtesi és
certa/falsa, perquè… •Els nostres
resultats indiquen també que…perquè
com que...llavors,…
En una Primera Fase de l'experiment
hem… Posteriorment, en una Segona
Fase, hem… En darrer lloc, la Tercera
Fase ha consistit en… Per detectar/
determinar hem fet servir un.....
Hem fet diversos tractaments, que
descrivim a continuació… Tractament
A : les mostres han estat
escalfades/cobertes/submergides/
Tractament B: les mostres han estat
escalfades/cobertes/submergides/…
Projecte C3:
Pósters i congressos científics escolars

Congressos científics escolars

Seminaris de laboratori
Pràctiques mudes

https://app.box.com/s/tp2zb4eghtlps5zwzacnk35sfjy5k6yi/1/1175
2959621/98523837484/1
• Iniciadors de frase
• Connectors gramaticals

MODEL
PRODUCTEEXEMPLE
Un model científic, per a la creació de coneixement...
...i d’estratègies lectores
Anàlisi de models
Elaboració de bases
d’orientació, rúbriques...
Aplicació del
model
d’Ensenyament

Elaborem i millorem una
argumentació
Cal beure aigua envasada?
Fer servir mòbils és dolent per al benestar?

Projecte C3:
Taller específic: estructura text argumentatiu
https://app.box.com/s/a76pycwvgmb6wtiiov72

“
La ciència és una manera de llegir el món
Els textos són també fenòmens
que cal llegir científicament

Una manera de pensar
Una manera de comunicar
1.Per ensenyar a pensar científicament

Un ecòleg
Una geòloga
Un pintor
Una poeta
Com Ho descriuria?
Patró lingüístic i Patró temàtic

Socials: Revolució, crisi, etapa
CCNN: Fase, metamorfosi, període
Matemàtiques: Simetria, límit, punt
d’inflexió
La idea de canvi i continuïtat en diferents matèries
Els conceptes estructurants actuen de pont entre diverses àrees

• Llegir en conflicte, indagar els textos
• Formular preguntes
• Lectura Crítica
• Competència Informacional

TIPUS,
LONGITUD,
COMPLEXITAT,
SUPORT
CONEIXEMENT DEL TEMA ,
FLUÏDESA LECTORA, CAPACITAT
PER RELACIONAR LES DIFERENTS
IDEES CONTINGUDES EN EL TEXT
OBJECTIUS DE LA
LECTURA,
DIFICULTAT DE
L’ACTIVITAT,
POSSIBILITATS DE
TREBALL
POSTERIOR
ACTIVITAT
LECTOR
TEXT

1. UN BAT I UNA PILOTA
COSTEN 1.10 € EN TOTAL.
EL BAT COSTA 1.00 € MÉS
QUE LA PILOTA. QUANT
COSTalapilota?_____cèntims.
2. SI 5 MÀQUINES TRIGUEN 5
MINUTS A FABRICAR 5
peces, quan trigaran 100
màquines a fer 100
peces? _____ minuts.
3. En un llac, hi ha una zona
amb fulles de lliri. Cada
dia, la zona coberta de
fulles es dobla. Si triga 48
dies a recobrir el llac
sencer, quant trigarà a
recobrir-ne la meitat? _____
dies .
#ActivacióLecturaProfunda #Interlanguaging
1. Un bat i una pilota costen 1.10
€ en total. El bat costa 1.00 €
més que la pilota. Quant costa
la pilota? _____ cèntims.
2. Si 5 màquines triguen 5 minuts
a fabricar 5 peces, quan
trigaran 100 màquines a fer
100 peces? _____ minuts.
3. En un llac, hi ha una zona amb
fulles de lliri. Cada dia, la zona
coberta de fulles es dobla. Si
triga 48 dies a recobrir el llac
sencer, quant trigarà a recobrir-
ne la meitat? _____ dies.

Observació
Interpretació
i
Construcció
del Model
Hipòtesis,
Prediccions

Literals: el que diu el text
Inferencials: el que el text no diu, però puc deduir
pel context o models associats.
Avaluatives: plantegen la versemblança o certesa
(Anàlisi Epistèmic)
De Judici: plantegen l’interès o conveniència
(Ciutadania)
AnàlisiCrític

Dinàmica
Proposar una pregunta de cada tipus
Literal
Inferencial
Avaluativa
De Judici
i valorar-ne la utilitat:
-Per a la comprensió del text.
-Per a la comprensió dels models
científics implicats.

LLEGIR
CRÍTICAMENT
ÉS LLEGIR EN
ELS TRES
NIVELLS
Llegir les línies
(comprensió literal
del text)
Llegir entre línies
(allò que es
dedueix, les
inferències)
Llegir darrere les
línies (la intenció,
el punt de vista de
l’autor, la
ideologia...)
D. Cassany, 2006
SIAL. Servei d’Immersió i Acollida Lingüística. Departament d’Ensenyament.

Literacitat científica i lectura. Àngels Prat, Conxita Márquez, Anna Marbà. Temps d’educació, 34, 67-82.
Test CRITIC
Test CRÍTIC

Farró et al (2015). b) Tarjetas de Falacias, (Calamars Gegants, 2017).

- Fa referència a la cerca d’informació digital,
especialment a Internet.
- Es parteix del supòsit que els alumnes ja coneixen
els cercadors convencionals i són capaços de fer-hi
cerques bàsiques.
- Cal que els estudiants capturin i seleccionin la
informació amb criteris de rellevància, fiabilitat i
credibilitat.
- Cal citar les fonts i refusar les apropiacions
indegudes i els plagis.
Els han d’ajudar a recórrer aquest
camí
SIAL. Servei d’Immersió i Acollida
Lingüística. Departament d’Ensenyament.

https://sites.google.com/a/xtec.cat/cinfo-aula/
Blasco, Calderón, Durban (2010)
Posseir competència informacional és saber quan i per
què necessiteu informació, on trobar-la, i com
avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la d’una manera
ètica (CILIP, 2004).

https://sites.google.com/a/xtec.cat/cinfo-aula/model-2-
fases/4-sequeenciacio
Proposta de seqüència d’acompanyament
No deixem els alumnes a mar obert!
Cerca Validació Aspectes ètics

1. Modalitats de cerca al web
Ex: webquestes, caceres del tresor,
geoquestes, etc.
Cerca guiada Cerca lliure pautada
- Per iniciar en cerques al web amb
alumnat inexpert.
- S’exploren recursos prèviament
seleccionats: les fonts
d’informació han estat filtrades
abans.
- L’alumnat s’hi adreça directament
per seleccionar la informació que
se li demana i necessita.
- Les fonts d’informació al web i
l’estratègia de cerca no han estat
acotades prèviament.
- Els alumnes s’hi adrecen directament
però seguint pautes clares i
coneixements específics que els
ajuden a desenvolupar criteris de
selecció propis.
- És la més idònia per desenvolupar la
competència informacional als
ensenyaments obligatoris.
Cerca autònoma: sense guiatge del docent o bé amb orientacions
sense precisar. Per exemple, la que fa un alumne de treball de

Necessitat
d’informació
concreta
Necessitat
d’informació
genèrica
Necessitat
d’informació
especialitzada
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/bib/be2/modul_2/tema_1.
Localitzar dades puntuals en fonts
d’informació genèriques o
especialitzades (segons el nivell dels
alumnes).
Assolir una idea general d’un tema
a partir de webs genèrics.
Aprofundir en un tema específic a partir de
qualsevol font d’informació primària i
consultes a fonts secundàries sempre que
calgui combinar informació de caràcter
divulgatiu amb altra de més especialitzada.

- A partir de la consulta al web de l’IDESCAT
extreure dades de l’ús de l’ordinador i del
correu electrònic a la comarca.
- Comparar-les amb les de la comarca que ens
limita pel sud.

http://wedigital.in/wp-content/uploads/2014/02/slide04.jpg
Els han d’ajudar a recórrer aquest camí
1. Realitzar cerques bàsiques i seleccionar informació
rellevant considerant diverses fonts i valorant-la
críticament.
2. Realitzar cerques avançades, seleccionar informació
rellevant obtinguda per diverses fonts i valorar-la
críticament.
3. Realitzar cerques avançades i dinàmiques en diversos
contextos, valorar críticament la informació rellevant
obtinguda per diverses fonts i seleccionar-la, de manera
adequada.
Gradació que es proposa

Cerca bàsica
Eines bàsiques del portal de “Google”
Paraules clau
Redefinició d’una cerca
Cerca per paraula exacta
Cerques avançades
Domini, títol i llengua (cerca autònoma)
Google acadèmic

Com evitar-los?
Precisant bé la cerca

Què busquem exactament?
Quins condicionants tenim:
temps disponible, extensió,
nivell d’aprofundiment
necessari, resultat final (per a
què ho volem?)?
On ho buscarem?
Com ho buscarem: Quines
paraules clau podem utilitzar?
Quins indicadors ens diran
que la cerca “va bé”?
Quins criteris utilitzarem per
seleccionar informació?
Per evitar
Excés de resultats
Manca de resultats
Resultats inadequats

No serà el mateix dir...
“Busqueu informació sobre la
contaminació acústica”
Bé, doncs, què ens interessa?
1. Tema triat: “Contaminació acústica” (CA)
2. Concretar-lo més específicament:
Volem saber què és la CA, quina n’és la causa principal, quines conseqüències té i també
alguna informació de contaminació de ciutats catalanes.
3. Formular-lo en forma de pregunta:
“Què és la CA, quines són les seves causes i quines són les conseqüències, com es calcula, qui
s’ocupa de mesurar-la, varia en funció del temps atmosfèric i quins nivells n’hem tingut en el
darrer any”.
4. Identificar els conceptes més importants
“Què és la CA, quines són les seves causes i quines són les conseqüències, com es calcula, qui
s’ocupa de mesurar-la, varia en funció del temps atmosfèric i quins nivells n’hem tingut en el
darrer any”.
5. Elaborar una llista de preguntes més específiques:
- Causes de la CA?
- Conseqüències de la CA?
- Com es calcula la CA?
- Qui mesura la CA?
- La CA varia en funció del temps atmosfèric?
- La CA es manté estable?
- ...

- Comprovar l’ortografia.
- Evitar paraules soles, o molt generalistes.
- Canviar els termes de cerca.
- Utilitzar paraules clau en altres llengües.
- Eliminar les paraules buides (dificulten la
feina dels motors de cerca).
- Emprar: 1) noms, 2) adjectius i 3) verbs.

Ofereix possibilitats de limitar o ampliar
l'àmbit de cerca i controlar l’ordre dels
resultats:
- Elecció de la data de publicació i d’actualització
- L’idioma...
- Selecció del format (l’extensió) dels documents
(ppt. /doc. /png: /jpeg, etc.)
- Combinació de paraules clau
- Situació de les paraules clau
- Triar el domini de cerca

http://www.ersilia.org/canvi_climatic/que_es_el_canvi_climatic.htm
http://www.xtec.cat/iesolivera/webalum/alumnes/index.html
http://www.cambioclimatico.gob.mxl/
1. Analitzar el domini
2. Navegar per la pàgina d’inici
3. Qui n’és l’autor
2. Validació. Criteris de fiabilitat: On
sóc?

Factors de veracitat i credibilitat
1r 2n 3r 4t Bat
Nom del webmaster
Adreça física de l’organització i telèfon
e-mail de contacte i resposta ràpida
Articles amb autories, citacions i
referències
Possibilitats de cerca interna
Enllaços operatius
Informació en més d’una llengua
Espai d’opinió i de crítica dels usuaris
Connexió a webs creïbles
Política de privacitat
Recomanat per un mitjà de
comunicació fiable
Recomanat per un amic
Domini amb .org / .edu/ .gov
A partir de B. J. Fogg (2002)
http://credibility.stanford.edu/guidelines/i

3. Aspectes ètics: citar les fonts de textos i
imatges
?

Llengua a les Ciències“
Lèxic i avaluació

Lèxic / “Anti-lèxic”
Crisi: quan les coses (?) canvien de cop
Metamorfosi: quan (?) canvia d’una forma a l’altra
Simetria: quan hi ha el mateix a un costat que a l’altre.
Un concepte és un instrument del pensament; serveix per posar en perspectiva, per
articular preguntes, per respondre als problemes. Per això és important evitar les
definicions incorrectes, les concepcions errònies i l’ús de fórmules del tipus “és com...” o
“és quan...”.

SIAL. Servei d’Immersió i Acollida Lingüística. Departament
d’Ensenyament.

• Llegir i construir conjuntament el protocol de la pràctica.
• Llegir gràfics en altres idiomes per a explicar què hi
passa.
• Llegir models d’articles científics per a escriure un
article científic.
• Llegir dibuixant el model que s’explica en paral·lel.
• Elaborar conjuntament una rúbrica sobre com ha de ser
un pòster científic a partir de la lectura de diferents
models.
• Llegir factures de llum, codis informàtics, fòrmules
d’excel, i fer prediccions usant aquests codis.
Lecturaiproducció

Pactar bastides compartides.
Establir quins gèneres discursius es treballen (pòster científic...).
Pautar el treball amb tipologies textuals a àrees lingüístiques.
Crear un banc de centre de lectures i establir una progressió.
Fer llegir als alumnes treballs de recerca com a preparació a l’elaboració del
seu.
Arribar a acords en expressions com “Descriure”, “Justificar”,
...

Literacitat científica i lectura. Àngels Prat, Conxita Márquez, Anna Marbà. Temps
d’educació, 34, 67-82.
Márquez, C., Prat, A. (2005). Leer en clase de ciencias. Enseñanza de las Ciencias,
23(3), 431–440.
Marbà, A., Márquez, C., Sanmartí, N. (2009).¿Qué implica leer en clase de ciencias?
Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales, 59, 102-111
La oportunidad WebQuest. José Luis Fierro.

Sanmartí, N. (coord). (2003) Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència.
Barcelona: Edicions 62.
Sardà, A., Sanmartí, N. (2010). Enseñar a argumentar científicamente, un reto de las
clases de ciencias. Enseñanza de las Ciencias, 18 (3), 405-422
Escritura de artículos y diseño de experimentos: andamios para escribir, pensar y
actuar en el laboratorio. Enseñanza de las Ciencias, número especial. Congreso ENSE
Ciencias (2013), 1085-1089. J. Domènech.
Secuencias de apertura experimental y escritura de artículos en el laboratorio: un
itinerario de mejora de los trabajos prácticos en el laboratorio. Enseñanza de las
Ciencias (2013), 31 (3), 249-262. J. Domènech-Casal.
Aprenent a escriure i pensar al laboratori. Revista Articles. Didàctica de la Llengua i de
la Literatura(2013) 59, 95-100. J. Domènech.
Proyecto C3: indagación científica, lengua y contextos en la ESO. Aula de Secundaria
(2016), 19, 15-19. J.Domènech-Casal.
Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-
Científicas. Estudio con dos actividades alrededor de la genética. Revista Eureka de
Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, en publicación.

Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (17)

Ähnlich wie Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències

Ähnlich wie Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències (20)

Mehr von jdomen44

Mehr von jdomen44 (20)

Llegir, Parlar i Escriure a les classes de Ciències